Solicitud de copia de correo electrónico y justificación de exclusión de bolsa de trabajo en el SOC

Resolució 528/2019, de 19 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 433/2019 Administració reclamada: Servei d’Ocupació de Catalunya Informació reclamada: Còpia d’un correu electrònic. Sentit de la Resolució: Inadmissibilitat parcial i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Una de les peticions fetes per la persona reclamant al SOC i que podrien estar a l’origen de la Reclamació és la de rebre informació sobre on podria reclamar c ontra la seva exclusió de la convocatòria del SOC; aquesta petició no és d’informació pública, sinó d’orientació o assessorament sobre com pot defensar la persona sol·licitant els seus drets i, si bé pot tenir empara a l’article 53.1.f de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) (que declara el dret de les persones interessades a obtenir informació i orientació sobre les actuacions que pretenen realitzar), no és una pretensió que formi part del dret d’accés a la informació pública. En la mesura en què amb aquests termes demana que se li justifiqui la seva exclusió, la pretensió també restaria al marge del dret d’accés a la informació pública, que només empara l’accés a informació preexistent al sí de l’Administració al formular la sol·licitud, i no l’elaboració de documents nous, i menys si poden tenir una certa complexitat (en aquest cas, jurídica); per tant, aquesta pretensió hauria de ser inadmessa de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, tant per aplicació de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada), com per constituir de fet una mena de consulta o informe jurídic (la justificació de l’exclusió), inadmissible com a objecte del dret d’accés (article 29.2 LTAIPBG). Les peticions d’informació pública, en sentit estricte, formulades per la persona reclamant han estat satisfetes pel SOC, en el marc d’aquest procediment, motiu pel qual s’ha d’entendre que ha tingut lloc una pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació; en aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Paraules clau: Generalitat. Organismes públics. Persona interessada. Selecció. Personal. Reclamació contra estimació parcial. Correus electrònics. Assessorament i orientació. Informació pública. Tasca complexa d’elaboració. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 433/2019, presentada contra el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta una explicació sobre l’existència de diferències entre la persona reclamant i el SOC, en relació amb la seva exclusió en una borsa de treball d’aquest Servei; també adjunta una cadena de correus electrònics datats entre 21 de juny i 17 de juliol de 2019, entre la persona reclamant i el SOC, a l’entorn de les diferències indicades. En alguns d’aquests correus electrònics, entre el 21 i el 28 de juny de 2019, la persona reclamant demana informació sobre on podria reclamar contra la seva exclusió i còpia d’un correu electrònic que indiquen fonts del SOC que li haurien tramès i que li indicava que hauria de presentar una determinada documentació, comunicació que la persona reclamant afirma no haver rebut. 3. La Reclamació presentada el 31 de juliol de 2019 indica que el SOC només li ha contestat “ho hem comprovat”, sense donar-li més informació. 4. El 5 d’agost de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al SOC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el SOC en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 9 d’agost de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant la millora de la reclamació, als efectes de concretar quina és exactament la informació sol·licitada i constitueix, en conseqüència, l’objecte de la Reclamació. 6. El 19 d’agost de 2019 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, que expressa en els següents termes l’objecte de la seva sol·licitud: “Vaig ser exclòs d’un procés per entrar en una borsa de treball del SOC sense causa justificada. Vaig enviar la documentació demanada (titulacions oficials) en el format requerit. Al principi se’m va donar com a bona (apte) i posteriorment se’m va dir que quedava exclòs de la borsa per no entregar bé la documentació. Al preguntar-los quin error hi havia hagut, no me’l van voler especificar, però em van dir que m’havien enviat un mail demanant-me la documentació novament. Al explicar-los que jo no havia rebut cap mail i que me l’ensenyessin, vaig rebre el silenci com a resposta. Per tant, reclamo una explicació justificada (amb proves) del motiu pel qual vaig ser exclòs del procés per entrar a la borsa de treball del SOC, ja que considero que se m’ha perjudicat greument”. 7. El 5 de setembre de 2019 la GAIP rep la documentació sol·licitada al SOC indicada a l’antecedent 4. Inclou un informe de 5 de setembre de 2019, de la Cap del Servei de Recursos Humans del SOC, favorable a estimar la sol·licitud d’informació pública presentada per la persona reclamant i que adjunta informació sol·licitada per ella; entre altres documents, adjunta la còpia d’un correu electrònic de 2 de maig de 2019 adreçat a diverses persones, entre elles la reclamant, que les requereix a esmenar els documents que acrediten la seva titulació. 8. El 9 de setembre de 2019 la GAIP notifica la informació indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, tot advertint-la que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari es considerarà satisfeta la seva sol·licitud. 9. El 16 de setembre de 2019 la GAIP rep la següent resposta de la persona reclamant: “He rebut la resposta del responsable de la borsa de treball del SOC a la meva petició, en la qual m'explica que em van enviar un mail el 2 de maig perquè acredités un títol oficial. Jo no vaig rebre cap mail, per la qual cosa us demano a veure si podeu organitzar un procés de mediació per resoldre el problema”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació En diversos moments d’aquest procediment de reclamació la persona reclamant ha formulat diverses pretensions que no tenen per objecte l’accés a informació pública, atesos els termes en què aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit pel fonament jurídic anterior. Són les següents: En primer lloc, segons indica l’antecedent 2, la documentació aportada al presentar la Reclamació posa de manifest que una de les peticions fetes per la persona reclamant al SOC i que podrien estar a l’origen de la Reclamació és la de rebre informació sobre on podria reclamar contra la seva exclusió de la convocatòria del SOC. Aquesta petició no és d’informació pública, sinó d’orientació o assessorament sobre com pot defensar la persona sol·licitant els seus drets i, si bé pot tenir empara a l’article 53.1.f de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) (que declara el dret de les persones interessades a obtenir informació i orientació sobre les actuacions que pretenen realitzar), no és una pretensió que formi part del dret d’accés a la informació pública i s’ha de considerar com a objecte inadmissible de les sol·licituds d’informació pública en aplicació de l’article 29.2 LTAIPBG (en la mesura en què és assimilable a una consulta jurídica que, si bé pot formar part dels drets reconeguts per la legislació de procediment administratiu, resta al marge del dret d’accés a la informació pública i, per tant, de les competències de la GAIP). En segon lloc, l’antecedent 6 indica que, com a conseqüència del requeriment formulat per la GAIP a la persona reclamant perquè millori la formulació de la seva Reclamació, als efectes de concretar el seu objecte, la persona reclamant hauria manifestat que reclama una explicació justificada, amb proves, del motiu pel qual va ser exclòs del procés per entrar a la borsa de treball del SOC. En la mida que amb aquests termes demana que se li justifiqui la seva exclusió, la pretensió també restaria al marge del dret d’accés a la informació pública, que només empara l’accés a informació preexistent al sí de l’Administració al formular la sol·licitud, i no l’elaboració de documents nous, i menys si poden tenir una certa complexitat (en aquest cas, jurídica). Per tant, aquesta pretensió hauria de ser inadmessa de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, tant per aplicació de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada), com per constituir de fet una mena de consulta o informe jurídic (la justificació de l’exclusió), inadmissible com a objecte del dret d’accés per les raons exposades al paràgraf anterior (article 29.2 LTAIPBG). En tercer lloc, a l’antecedent 9 es posa de manifest que la persona reclamant demana la celebració del procediment de mediació sol·licitat al presentar la Reclamació per “resoldre el problema”, bé de la contradicció entre la còpia de correu electrònic aportat pel SOC, que acreditaria haver tramès un correu que la persona reclamant nega haver rebut, o bé de la seva exclusió de la borsa de treball d’aquest organisme. El cas és que cap d’aquestes pretensions tenen empara en el dret d’accés a la informació pública; està clar que la pretensió principal de la persona reclamant (la seva admissió a una borsa de treball) no té res a veure amb el dret d’accés a la informació pública; com tampoc sembla que n’hi tingui el fet d’esbrinar els motius pels quals la persona reclamant no ha rebut un correu electrònic que l’Administració sosté documentadament que li ha enviat. Per tant, les pretensions de la persona reclamant indicades als paràgrafs anteriors no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual no es pot admetre la part de la Reclamació relativa a elles, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. 3. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació De la documentació presentada per la persona reclamant se’n pot deduir una única sol·licitud clara d’informació pública: quan demana còpia d’un correu electrònic que fonts del SOC li indiquen que li han tramès i ella nega haver rebut. Doncs bé, l’informe del SOC indicat a l’antecedent 7, tramès per la GAIP a la persona reclamant (sens perjudici de què també ho hagi fet el SOC) adjunta còpia d’aquest correu electrònic, motiu pel qual aquesta sol·licitud d’informació pública ha estat objectivament satisfeta per l’Administració. Així mateix, i en la mesura en què la pretensió de la persona reclamant expressada a l’antecedent 6 com a concreció de l’objecte de la Reclamació (una explicació amb proves del motiu de la seva exclusió) pugui ser considerada una sol·licitud d’informació pública (la qual cosa és altament qüestionable, per les raons indicades al fonament jurídic anterior), resulta que el SOC li ha facilitat aquesta explicació amb proves a l’informe d’aquest organisme aportat a la Reclamació (antecedent 7), que ha estat notificada a la persona reclamant almenys per par t de la GAIP (antecedent 8). Per tant, cal concloure que les peticions d’informació pública, en sentit estricte, formulades per la persona reclamant han estat satisfetes pel SOC, en el marc d’aquest procediment, motiu pel qual s’ha d’entendre que ha tingut lloc una pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació; en aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de setembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 433/2019, en relació amb les pretensions indicades al fonament jurídic 2 i en atenció els motius expressats per ell. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació 433/2019, en relació amb les peticions d’informació pública formulades per la persona reclamant, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 433/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.