Acceso a la información sobre altas y bajas del padró municipal de Ullastret

Resolució 69/2019, de 31 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 433/2018 Administració reclamada: Ajuntament d’Ullastret Informació reclamada: Altes i baixes del padró municipal d’habitants. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Les tasques de formació i manteniment del Padró i el règim jurídic d’accés a les seves dades són regulats pels articles 15 a 17 LRBRL, 39 a 42 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i 53 a 92 del Reglament de població i demarcació territorial dels ens locals, aprovat pel Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol; tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT, aquesta normativa estableix la confidencialitat de les dades padronals i es preveu que es puguin cedir a altres administracions públiques, sense consentiment previ de les persones afectades, si ho necessiten per a l’exercici de les seves competències; aquestes mateixes previsions serveixen per fonamentar el dret de les regidores i del regidor reclamants a la informació que sol·liciten, ja que si aquesta informació pot ser cedida a altres administracions públiques, amb més raó ha de ser accessible als membres del mateix Ajuntament, que també la necessiten, en aquest cas per a l’exercici de les seves funcions de control de l’activitat municipal, i que esdevenen obligats a respectar-ne la confidencialitat per la previsió expressa de l’article 164.6 TRLMRLC. Per aplicació del principi de minimització de dades caldria facilitar les mínimes necessàries per atendre els termes de la sol·licitud. Tenint en compte que el padró conté diverses dades personals, en principi sembla que els termes de la sol·licitud serien atesos correctament si es facilita únicament la identitat (nom i cognoms) de cada una de les altes i de les baixes; nogensmenys, si les persones reclamants necessiten posar-se en contacte amb alguna d’elles, seria exigible a l’Ajuntament que els faciliti també una adreça de contacte. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Padró municipal d’habitants. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals. Deure de confidencialitat. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 433/2018, presentada pel grup municipal “Treball i compromís per Ullastret” (TCU) contra l’Ajuntament d’Ullastret, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprov at pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de novembre de 2018 dues regidores i un regidor de TCU, després d’indicar que s’haurien produït baixes del padró municipal presumptament improcedents i d’invocar l’article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), presenten la següent sol·licitud: “Que se’ns comuniqui les altes i les baixes en el padró municipal d’Ullastret que s’han produït en els últims dotze mesos”. 3. La Reclamació presentada el 27 de novembre de 2018 invoca els drets dels electes de participació en la gestió dels afers públics i d’accés a la informació de la respectiva corporació, argumenta que la sol·licitud anterior s’ha de considerar estimada per silenci administratiu positiu, atès el previst per l’article 164.3 TRLMRLC i demana a la GAIP l’efectivitat de l’accés sol·licitat. 4. El 5 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Ullastret i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 7 de gener de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Ullastret, que argumenta que per imperatiu de la normativa de protecció de dades únicament pot facilitar informació estadística sobre l’evolució del padró municipal, ofereix la relativa a l’evolució del cens electoral els darrers dotze mesos (donant només el nombre total de persones inscrites, mes a mes) i indica que té previst facilitar-la també a les regidores i regidors reclamants en el decurs del proper ple municipal. 6. El 8 de gener de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal al grup municipal reclamant, tot indicant-li que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies considerarà satisfeta la seva sol·licitud d’informació. 7. L’11 de gener de 2019 les regidores i el regidor reclamants manifesten a la GAIP el seu desacord amb l’informe municipal. Argumenten que l’octubre de 2018 el BOE hauria publicat el nom de vuit persones del municipi afectades per un procediment de baixa d’ofici del cens, fet que si bé hauria quedat sense efectes, va aixecar un cert interès ciutadà, motiu pel qual entenen que forma part de les seves funcions d’electes interessar-se’n. També fan constar el seu deure de confidencialitat com argument addicional per poder accedir a aquesta informació. Finalment, al·leguen que la informació donada per l’Ajuntament es limita a informar del nombre d’electors que hi ha cada mes, quan el que demanen són les altes i les baixes del padró municipal, cosa que és diferent. Insisteixen a requerir la informació sol·licitada i demanen a la GAIP que rebutgi les al·legacions de l’Ajuntament. 8. El 15 de gener de 2019 la GAIP demana un informe sobre la Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). 9. El 29 de gener de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “El dret a la protecció de dades no impedeix l’accés de la regidora a la informació sobre les altes i baixes del Padró municipal d’habitants ocorregudes en els darrers 12 mesos, incloses les dades identificatives dels possibles afectats, en tractar-se d’informació necessària per al correcte exercici de les seves funcions de control i fiscalització de la gestió del Padró duta a terme per l’Ajuntament”. Aquesta conclusió és fonamentada en les consideracions següents: “atès que la pròpia legislació de règim local admet la comunicació de les dades del Padró municipal a altres administracions públiques que les sol·licitin quan siguin necessàries per a l’exercici de les seves competències i exclusivament per a assumptes en què la residència o el domicili siguin dades rellevants - possibilitat avalada també pel Tribunal Constitucional (STC 17/2013, de 31 de gener, citada) -, amb major motiu es pot admetre que les diferents unitats o òrgans administratius d’un mateix ajuntament puguin accedir a aquestes dades quan són necessàries per a l’exercici de les seves funcions i quan la dada residència o domicili resulta rellevant. (...) En línia amb aquest criteri, per tant, també cab admetre que els regidors, com a part integrant de l’ajuntament (article 19.1 LRBRL), han de poder accedir a les dades del Padró municipal sempre que l’accés a aquestes dades resulti necessari per dur a terme les funcions de control i fiscalització de l’actuació dels òrgans de govern que l’LRBRL els atribueix expressament (article 22.2.a)). Accés que, d’acord amb el principi de minimització de dades (article 5.1.c) RGPD), s’haurà de referir només a les dades personals que siguin necessàries per donar resposta satisfactòria al dret legítim exercit pels regidors. En aquest punt, escau recordar que la legislació de règim local no exigeix als càrrecs electes que, per accedir a la informació en poder de la corporació, hagin d’explicitar o fonamentar la finalitat de la seva petició, atès que la raó de la seva sol·licitud s’ha d’entendre implícita en l’exercici de les dites funcions de control i fiscalització. Amb tot, cal tenir en consideració que, en el present cas, la regidora manifesta en la seva sol·licitud que “en data (...) s’han publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat una sèrie de baixes d’ofici en el padró municipal d’Ullastret” i que “hem tingut coneixement a través dels ciutadans i ciutadanes afectats que aquestes baixes resulten improcedents”. D’aquestes manifestacions, pot entendre’s que la sol·licitud d’informació sobre les altes i baixes del Padró ocorregudes en els darrers 12 mesos que efectua la regidora estaria relacionada en aquest cas amb el control de la gestió pròpia del Padró, amb l’objectiu, pel que sembla, de comprovar que no s’està produint cap irregularitat o frau en la gestió d’aquest registre per part del mateix Ajuntament, que és a qui li correspon la seva formació, manteniment, revisió i custòdia (article 17.1 LRBRL). En aquest context, sembla clar que, per dur a terme aquest control sobre l’actuació municipal, la regidora hauria de poder accedir a determinada informació sobre les variacions ocorregudes en el Padró municipal (...) A aquest efecte, seria més convenient o pertinent que es facilités una relació desglossada de les altes i baixes del Padró ocorregudes en el període especificat en què s’indiqués, per a cada alta i baixa, la data en què s’ha produït i el motiu a què respon. Ara bé, lliurar aquest tipus d’informació anonimitzada (considerant 26 RGPD) resultaria adequat si això permetés assolir la finalitat de control pretesa per la regidora però, en el present cas, atesos els termes de la seva sol·licitud, no es pot descartar que sigui rellevant i necessari poder disposar també de les dades identificatives de les persones donades d’alta o de baixa del Padró, com podria ser el cas de voler comprovar o verificar la pertinença d’haver donat de baixa o d’alta determinades persones, és a dir, que aquestes altes i baixes es corresponen amb la realitat i no a altres criteris arbitraris. Per tot plegat, i amb la informació de què es disposa, cal concloure que en el present cas ha de prevaldre el dret d’accés de la regidora a la informació sol·licitada sobre el Padró municipal relativa als darrers 12 mesos. Això sens perjudici de la conveniència que en el moment de lliurar- la sigui convenient recordar a la regidora el deure de confidencialitat respecte aquesta informació que li imposa tant la legislació de règim local (article 164.6 TRLMRLC) com l’RGPD (article 5.1.f)), de manera que el tractament que en faci haurà d’estar sempre vinculat a l’exercici de les seves funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la infor mació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Admissibilitat de reclamacions presentades per electes locals contra la seva Corporació Aquesta Reclamació ha estat presentada per uns electes locals, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC . Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, amb el ben entès que per a la seva resolució s’aplicaran preferentment les disposicions de la legislació de règim local i supletòriament la legislació de transparència, incloses les referències fetes al fonament jurídic anterior.. 3. Dret d’accés a la informació sol·licitada Cal tenir en compte, en primer lloc, que la informació sol·licitada són les altes i les baixes al padró municipal d’Ullastrell produïdes els darrers dotze mesos. Atesos els termes prou clars de la sol·licitud, és evident que la resposta donada per l’Ajuntament, que ofereix el total mensual de persones inscrites al cens electoral d’Ullastrell, no respon a allò que es demanava. Per varis motius. En primer lloc, perquè no és el mateix el total mensual que les altes i les baixes, ja que el total és el resultant d’aplicar les eventuals altes i baixes al cens del mes anterior, i no dona informació expressa del que es demana, que són les altes i baixes produïdes. En segon lloc, perquè el cens només inclou les persones electores (majors d’edat amb drets de ciutadania), mentre que el padró, que és el que es demana, inclou totes les persones que viuen al municipi (de qualsevol edat i ciutadania). I en tercer lloc, perquè el que s’ha facilitat per l’Ajuntament és un número, quan el demanat són les altes i les baixes, petició que s’ha d’entendre que inclou la identitat de les persones que s’han donat d’alta i de les que s’han donat de baixa. Entesa la sol·licitud en els termes indicats, s’ha de començar per indicar que la informació demanada sens dubte ha d’estar en poder de l’Ajuntament, atesa la competència municipal en la formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal d’habitants, atribuïda per l’article 17.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL). L’Ajuntament argumenta que no pot facilitar accés a aquestes dades a les persones reclamants, perquè ho impediria la normativa de protecció de dades personals. Aquestes consideracions han de ser refusades, per les raons que s’exposen seguidament. Les tasques de formació i manteniment del Padró i el règim jurídic d’accés a les seves dades són regulats pels articles 15 a 17 LRBRL, 39 a 42 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i 53 a 92 del Reglament de població i demarcació territorial dels ens locals, aprovat pel Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol. Tal com posa de manifest l’informe de l’APDCAT, aquesta normativa estableix la confidencialitat de les dades padronals i es preveu que es puguin cedir a altres administracions públiques, sense consentiment previ de les persones afectades, si ho necessiten per a l’exercici de les seves competències. Aquestes mateixes previsions serveixen per fonamentar el dret de les regidores i del regidor reclamants a la informació que sol·liciten, ja que si aquesta informació pot ser cedida a altres administracions públiques, amb més raó ha de ser accessible als membres del mateix Ajuntament, que també la necessiten, en aquest cas per a l’exercici de les seves funcions de control de l’activitat municipal, i que esdevenen obligats a respectar-ne la confidencialitat per la previsió expressa de l’article 164.6 TRLMRLC. A la vista de les anteriors consideracions i de l’informe de l’APDCAT referit per l’antecedent 9, cal concloure que les persones reclamants tenen dret a la informació sol·licitada, amb les precisions següents: En primer lloc, i d’acord amb el que indica l’informe de l’APDCAT, per aplicació del principi de minimització de dades caldria facilitar les mínimes necessàries per atendre els termes de la sol·licitud. Tenint en compte que el padró conté diverses dades personals, en principi sembla que els termes de la sol·licitud serien atesos correctament si es facilita únicament la identitat (nom i cognoms) de cada una de les altes i de les baixes; nogensmenys, si les persones reclamants necessiten posar-se en contacte amb alguna d’elles, per tal de verificar la idoneïtat de la respectiva inscripció, seria exigible a l’Ajuntament que els faciliti també una adreça de contacte. En segon lloc, la sol·licitud demana la informa dels darrers dotze mesos. Aquest lapse de temps s’ha de comptar des del moment de presentació de la sol·licitud (13 de novembre de 2018), és a dir, es tractaria dels mesos de novembre de 2017 a octubre de 2018, ambdós inclosos. Finalment, en el moment de facilitar la informació sol·licitada a les persones reclamants l’Ajuntament ha de recordar-los que han de mantenir estrictament la confidencialitat d’aquestes dades, tant en aplicació de l’article 164.6 TRLMRLC, com per imperatiu de l’article 40 del mateix text legal. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 31 de gener de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 433/2018 i declarar el dret de les regidores i del regidor reclamants a la informació sobre les altes i de les baixes en el padró municipal d’Ullastret produïdes en els mesos de novembre de 2017 a octubre de 2018, ambdós inclosos, amb l’abast indicat pel fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Ullastret que lliuri a les persones reclamants la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. En el moment de facilitar-les la informació, l’Ajuntament ha de recordar-les el seu deure de respectar la confidencialitat d’aquesta informació. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 433/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionad or per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.