Solicitud de información sobre videovigilancia y sanciones de la ZBE al Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs finalizada por entrega de la información

Resolució 630/2022, de 29 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 432/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Informació reclamada: Autorització de la comissió de dispositius de videovigilància, nombre de sancions imposades, import recaptat i destinació dels ingressos derivats de la zona de baixes emissions. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: En relació amb la resta de la sol·licitud, l’Ajuntament ha lliurat la informació en el marc d’aquest procediment, i si bé una incidència tècnica en el sistema e-notum ha impedit la recepció de les notificacions per part de la persona reclamant, l’Ajuntament fa constar que ha duplicat la tramesa per altres vies indicades per la persona reclamant, sense que, consultada per la GAIP al respecte, la persona reclamant hagi fet cap al·legació en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la pèrdua d’objecte de la reclamació en la part que afecta l’Ajuntament de Sant Adirà del Besós, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sens perjudici de què pugui interposar-se contra la Diputació de Barcelona nova reclamació per la sol·licitud d’informació que li ha estat derivada. Paraules clau: Ajuntament. Dispositius de videovigilància. Sancions. Zona de baixes emissions. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 432/2022, presentada contra l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància adreçada a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en la que es sol·licita còpia del permís o autorització per part de la Comissió de Dispositiu de Videovigilància de Catalunya, sobre el control de la ZBE (Zona de Baixes Emissions). També sol·licita el nombre de sancions imposades des de la data de la seva implantació, l’import econòmic recaptat i la destinació dels ingressos derivats de les sancions imposades. 3. La Reclamació presentada el 4 de maig de 2022 indica que l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no hauria respost a la sol·licitud anterior. 4. El 17 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 17 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 24 de maig de 2022 l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs informa a la GAIP: “Que a data 01/04/2022 es notifica inici d’expedient d’accés a informació pública (Doc.2), que es rebutjada en data 12/04/2022 (Doc. 3). Que a data 26/04/2022, aquesta tècnica rep correu electrònic on tant el Cap de la Policia Local com el regidor delegat de seguretat sol·liciten que es faci una pròrroga de 15 dies naturals per resoldre la sol·licitud. Que, durant aquest període, des d’intervenció informen que les qüestions 3 i 4, no les poden respondre, ja que aquesta informació no es troba a disposició d’aquest ajuntament, perquè l’Organisme de recaptació i gestió tributària té delegada en matèria de gestió, encàrrec de gestió, i recaptació voluntària i executiva de les sancions establertes a la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial. Que a data 27/04/2022 el secretari de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la tècnica de transparència i protecció de dades, emeten informe jurídic pel qual s’informa de la derivació de les qüestions 3 i 4 a l’òrgan que té la informació, i es pròrroga el termini per resoldre en 15 dies naturals. (Doc. 4). Que a data 29/04/2022 es notifica (Doc.6.) al Xxx el decret d’alcaldia de dia 27/04/2022 (Doc 5) pel qual es resol derivar part de la sol·licitud a l’Organisme de recaptació i gestió tributària i prorrogar el termini de resolució 15 dies naturals. Que el dia 03/05/2022, es deriva la sol·licitud del Xxx a l’Organisme de recaptació i gestió tributària (Doc. 7). Que el dia 10/05/2022, la notificació enviada el 29/04/2022 es rebutjada. (Doc.8) Que el dia 12/05/2022, el Xxx [reclamant] truca a l’Ajuntament preguntant per la seva sol·licitud. Aquell mateix dia la tècnica de transparència li torna la trucada i quan li comunica a l’interessat que li ha enviat dues notificacions per e-notum, el ciutadà comenta que està tenint problemes d’accés a l’aplicació i si li podria enviar la notificació de pròrroga i derivació per e-mail. Així ho fa. (Doc.9) Que el dia 13/05/2022 el Xxx [reclamant] torna a trucar a l’Ajuntament i fa una queixa, ja que la documentació l’ha rebut en català, quan a la seva sol·licitud demanava la resposta en castellà. La tècnica de transparència s’ofereix a tornar-la a fer en castellà, però el Xxx diu que no cal i li demana informació sobre els terminis. Que en data 18/05/2022 se li notifica per e-notum la comunicació simplificada (Doc. 10) de la resposta a les qüestions 1 i 2 de data 16/05/2022, en castellà, i que porta dos documents annexes: la derivació a Diputació (Doc. 11) i el permís de la Comissió de dispositius de videovigilància de Catalunya (Doc 12) que sol·licitava, i a més se li fa un avís per e-mail de que se li ha enviat una notificació. Que aquest mateix dia truca a l’Ajuntament i sol·licita que se li reenvií la resposta al seu correu, perquè continua tenint problemes d’accés a l’aplicació d’e-Notum. Així es fa i aquell mateix dia el Xxx comunica que ha rebut la resposta.(Doc.13) Que a data d’avui encara no ha recollit la notificació de la comunicació simplificada de data 16/05/2022.” D’acord amb els antecedents transcrits, l’informe de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs conclou: “Vist els fets i els fonaments jurídics, la sol·licitud d’accés a la informació pública del Sr. Xxx s’ha tramitat seguint el procediment regulat per la llei Catalana 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i desenvolupada al Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, a excepció de la comunicació d’inici d’expedient i comunicació de derivació i pròrroga, que es van enviar en català en comptes de castellà, que és com l’interessat havia demanat. La comunicació simplificada de resposta ja es va fer en castellà. 2. Que como va indicar el sol·licitant dues vegades per via telefònica a la tècnica de transparència i protecció de dades, té problemes d’accés a l’e-notum i per això va considerar que no s’estava tramitant la seva sol·licitud. 3. Que un cop es va tornar a enviar tota la documentació per correu electrònic, aquesta tècnica considera resolta i finalitzada correctament la sol·licitud del Xxx.” 7. El dia 30 de maig de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el permís de la Comissió de dispositius de Videovigilància que s’hi adjunta com a document número 12 a la persona reclamant, concedint-li un termini de 5 dies hàbils per a formular al·legacions i indicant-li expressament que, en cas de no al·legar el contrari, s’entendria satisfeta la seva reclamació. Transcorregut el termini concedit, la persona reclamant no ha formulat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Derivació parcial i pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va derivar a la Diputació de Barcelona la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació en relació amb la petició sancions imposades des de la implantació de la Zona de Baixes Emissions i l’import econòmic derivat de les sancions imposades, vist que es gestionen des de l’Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació. Per tant, en relació amb aquesta part de la sol·licitud, la reclamació finalitza en relació amb l’Ajuntament de Sant Adrià del Besós, sens perjudici que pugui presentar-se reclamació contra la Diputació de Barcelona si no li dona resposta. En relació amb la resta de la sol·licitud, l’Ajuntament ha lliurat la informació en el marc d’aquest procediment, i si bé una incidència tècnica en el sistema e-notum ha impedit la recepció de les notificacions per part de la persona reclamant, l’Ajuntament fa constar que ha duplicat la tramesa per altres vies indicades per la persona reclamant, sense que, consultada per la GAIP al respecte, la persona reclamant hagi fet cap al·legació en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la pèrdua d’objecte de la reclamació en la part que afecta l’Ajuntament de Sant Adirà del Besós, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sens perjudici de què pugui interposar-se contra la Diputació de Barcelona nova reclamació per la sol·licitud d’informació que li ha estat derivada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 432/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.