Solicitud de copia de expediente sancionador contra una asociación animalista y resultado por pérdida de objeto

Resolució 122/2019, de 7 de març Número d’expedient de la Reclamació: 432/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Calafell Informació reclamada: Còpia de l’expedient sancionador contra una associació animalista. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: Aquestes circumstàncies permeten pressuposar que la persona reclamant no manté discrepàncies jurídiques amb l’Administració reclamada en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitat, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret a la informació pública sol·licitada. Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Associació. Animals. Protecció d’animals. Procediments sancionadors. Persona interessada. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 432/2018, presentada contra l’Ajuntament de Calafell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 d’octubre de 2018 la persona reclamant, que afirma actuar en representació de l’associació animalista ADIPAC, presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Calafell: “Una còpia de l’expedient sancionador 8299_7 amb data 11 d’octubre de 2018 per la denúncia feta a l’associació ADIPAC, amb les proves motivadores amb les que es fonamenta el mencionat expedient sancionador, proves a les que tenim dret de disposar i a les que tenim dret com a entitat sancionada”. Demana aquesta informació dins del termini d’una setmana, per tal de poder utilitzar-la per fer les al·legacions que pot presentar dins del termini de deu dies. 3. La Reclamació presentada el 26 de novembre de 2018 indica que l’Ajuntament de Calafell no hauria donat resposta a la sol·licitud, malgrat haver passat més d’un mes des de la seva presentació. 4. El 5 de desembre de 2018 la GAIP demana a la persona reclamant la millora de la Reclamació, als efectes d’acreditar que actua en representació de l’entitat ADIPAC. 5. El 5 de desembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calafell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de gener de 2019 l’Ajuntament de Calafell indica a la GAIP que properament convocarà la persona reclamant per tal que pugui consultar l’expedient sol·licitat. 7. El 4 de febrer de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP que ha rebut un requeriment de l’Ajuntament de Calafell d’1 de febrer de 2019, per tal que acrediti la representació de l’associació que és objecte de l’expedient sancionador al qual ha demanat l’accés. 8. El 13 de febrer de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant que confirmi si ha pogut tenir accés a la informació sol·licitada. No consta resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest indicis de què l’Administració reclamada hauria donat accés a la informació sol·licitada, fins al punt que la persona reclamant no hauria indicat el contrari a la GAIP, malgrat que aquesta Comissió de garantia li ha demanat expressament la seva valoració sobre l’efectivitat de l’accés sol·licitat. Aquestes circumstàncies permeten pressuposar que la persona reclamant no manté discrepàncies jurídiques amb l’Administració reclamada en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitat, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment de Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret a la informació pública sol·licitada, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 7 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 432/2018, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.