Finalización por desistimiento de reclamación sobre acceso a información de proceso selectivo en el Ayuntamiento de Cambrils

Resolució 543/2022, d ’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 431/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Cambrils Informació reclamada: Diversa informació relacionada amb un procés selectiu. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas, és procedent que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 431/2022, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Cambrils , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta una instància en la que, després de posar de manifest que va participar en un determinat procés selectiu de personal, sol·licita, en relació amb el mateix procediment: “les meves respostes a la prova psicomètrica (E2021018254) i a les de l’aspirant E2021017874. - a les puntuacions atorgades a cadascun dels dos aspirants a la prova psicomètrica sobre la puntuació màxima de 99 punts. - a la operació que s’ha realitzat per traslladar proporcionalment el resultats d’ambdós aspirants sobre 99 punts, a la puntuació sobre 10 punts prevista per a la prova psicomètrica i que en meu cas ha estat de 4,62 i en el cas de l’altre aspirant de 6,35 punts. - a l’informe de valoració de les respostes al test psicotècnic d’ambdós aspirants emès per la psicòloga especialista que va dirigir la prova psicomètrica. - la motivació justificativa de la meva no aptitud en aquesta prova tal com exigeix la jurisprudència del Tribunal Suprem en la recent sentència 74/2022 de la Sala Contenciosa de 27 de gener de 2022 que adjunto a aquesta sol·licitud. Sol·licito que la informació em sigui lliurada en format excel o pdf i en el termini més breu possible. 3. El dia 2 de maig de 2022 l’Ajuntament de Cambrils resol la sol·licitud de la persona reclamant en el sentit de lliurar l’informe de resultat de la prova psicotècnica elaborat per la psicòloga col·legiada núm. XXX en data 31.03.2022 i les respostes de les dues persones aspirants a la prova psicotècnica. 4. El dia 5 de maig de 2022 la persona reclamant respon a una comunicació per correu electrònic de l’Ajuntament de Cambrils indicant: “Tot i que la Resolució es resol que se’m lliuri l’informe de valoració de la psicòloga, no està adjunt en el correu que envies. Només m’has enviat les respostes al test”. 5. La Reclamació presentada el 5 de maig de 2022 indica que la resposta obtinguda de l’Ajuntament de Cambrils seria parcial al no incorporar l’informe de valoració de les proves psicotècniques. 6. El 6 de maig de 2022 la persona reclamant presenta un escrit a la GAIP en el que sol·licita: “D’acord amb allò previst a l’article 79 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, que se’m tingui per desistida en l’esmentada Reclamació atès que amb posterioritat a la presentació de la Reclamació, l’Ajuntament em va facilitar l’únic document del que disposen (informe de la psicòloga que va dirigir la prova psicotècnica) “motivador” de la meva exclusió. Per tant no té sentit tramitar la Reclamació per uns documents que no existeixen”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas, és procedent que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats. L’antecedent 6 posa de manifest que la persona reclamant ha indicat explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment i, per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap altra declaració. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d ’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 431/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.