Reclamación de acceso al avantproyecto del complejo deportivo con piscina municipal del Ayuntamiento de Palau-solità i Plegamans y estimación de la GAIP

Resolució 1027/ 2024, d’1 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 430/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Palau- solità i Plegamans Informació reclamada: Avantprojecte d'un complex esportiu amb piscina municipal Sentit de la resolució: Estimació Resum: Per tant, ni temporalment és admissible la invocació extemporània de la inadmissibilitat de la sol·licitud, ni materialment es pot considerar que la informació reclamada sigui interna o es trobi en fase d’elaboració, tenint en compte que es demanen un treball ja elaborat i lliurat per l’empresa externa contractada, i no pas el document definitiu que hagi de ser objecte d’aprovació per l’òrgan col·legiat que correspongui i se sotmeti a informació pública. L’avantprojecte del complex esportiu amb piscina lliurat per l’empresa contractada, objecte de reclamació, és un document finalitzat, recepcionat i abonat com a prestació del contracte. Paraules clau: Ajuntaments. Avantprojectes. Complex esportiu. Piscina. Reclamació contra inadmissió. Document de treball. Estimació. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 23 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 430/202 4, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb el procediment previst a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de novembre de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament: “El passat dia 17 d'octubre, l'alcalde Oriol Lozano va fer unes declaracions a una televisió de Sabadell manifestant que l'ajuntament ja disposava de l'avantprojecte del complex esportiu amb piscina municipal. Sol·licito: Donat que el mencionat document no ha sigut exposat a l'opinió pública, sol·licito que em sigui lliurat com més aviat millor”. Amb la sol·licitud d’accés a al informació pública el ciutadà adjuntava la notícia a la que feia referència en la instància. 3. La Reclamació presentada el 23 de març de 2024 adjunta la resolució d’alcaldia de 18 de gener de 2024 per la qual s’inadmet la sol·licitud d’accés a la informació pública en base als següents arguments: “En el present cas, en data 16 de desembre de 2023 l’empresa contractada per elaborar l’avantprojecte del Complex Esportiu amb piscina municipal coberta a Palausolità i Plegamans va entregar als serveis tècnics de l’Ajuntament la seva versió inicial. Aquest document està essent objecte d’estudi per part dels dits serveis tècnics municipals. Un cop aquests el validin, si escau, ha de ser objecte d’aprovació per part de l’òrgan municipal competent. Així les coses la versió de l’avantprojecte que disposa actualment l’Ajuntament és un mer esborrany sense rellevància o interès públic, que requereix ser aprovat definitivament per aquest. Per aquest motiu, escau inadmetre la sol·licitud d’accés a informació pública. Sens perjudici de l’anterior, cal posar de manifest que un cop s’aprovi l’avantprojecte, aquest serà objecte del tràmit d’informació pública. Dit això, la persona reclamant fa al·lusió en la seva sol·licitud d’accés a unes declaracions de l’alcalde en un mitjà de comunicació, prèvies al lliurament de l’avantprojecte inicial per de l’empresa contractada. Doncs bé, en el moment d’efectuar les dites declaracions l’Ajuntament només disposava de les propostes del concurs de projectes que havien de servir per seleccionar l’empresa que redactaria l’avantprojecte inicial (es pot consultar la informació sobre el concurs de projectes publicada al perfil de contractant de l’Ajuntament a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública en aquest enllaç). A aquest respecte, en aquesta noticia publicada al web de l’Ajuntament, es pot veure la sessió de la presentació del projecte guanyador, en aquest enllaç” Contra aquesta resolució d’inadmissió l’ara reclamant va presentar recurs de reposició el 22 de gener de 2024 que fou inadmès de nou el 23 de febrer de 2024 per: “atès que les circumstàncies són les mateixes pel que fa al procediment d’aprovació del projecte del complex, essent el document del que disposa l’Ajuntament un avantprojecte inicial considerat mer esborrany sense rellevància o interès públic”. El reclamant a la reclamació davant la GAIP demana: “Demano disposar de la mateixa informació que els responsables municipals per tractar-se d’un projecte molt important, que involucra una inversió de més de 7 milions d’euros, que contrasta amb l'estudi de viabilitat que es va fer al seu dia que fixava un cost total d’ uns 5 milions. Amb aquest increment de preus del projecte, es desconeix la seva viabilitat. Tampoc han donat explicacions de com pensen finançar la totalitat del cost de la inversió” 4. El 5 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 25 d’abril de 2024 la GAIP rep l’expedient i informe sol·licitats que acaba concloent com havia fet anteriorment: “Vist l’informe emès per la tècnica de serveis jurídics en el que disposa que no hi cap nou document que tingui la consideració de projecte definitiu per tal que es pugui dur a terme la seva tramitació, ni ha hagut cap canvi o evolució pel que fa a la tramitació esmentada i per tant, el document segueix tenint la consideració de mer esborrany sense rellevància o interès públic de conformitat amb l’informe tècnica de l’àrea de data 8 de gener de 2024. Atès per tant, que no hi ha hagut cap canvi en el procediment i document i que aquest es considera que està encara en fase d’esborrany i treball intern i que un cop informat s’iniciarà el procediment d’aprovació relatiu a una obra ordinària i serà en aquest moment que el document serà considerat un document amb entitat i rellevància, es considera que pertoca la no admissió de la petició d’accés a la informació pública de conformitat amb el que disposa l’article 29.1.a) de la Llei 19/2014. Aquest precepte determina la inadmissió de les sol·licituds d’accés en què es demanin notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. Aquesta causa d’inadmissió ha estat desenvolupada per l’article 65 del Decret 8/2021, que, entre d’altres, confirma que escau la indamissió de la sol·licitud quan la informació sol·licitada siguin un esborrany d’un document inconclús sense entitat pròpia. 7. El 15 de maig de 2024 la Comissió dona trasllat de l’informe de l’Ajuntament al reclamant amb indicant-li que disposa de cinc dies per presentar al·legacions que consideri oportunes, cosa que fa el 16 de maig en el següent sentit: “En aquest informe, es torna a notificar que a data d’avui no hi cap nou document que tingui la consideració de projecte definitiu per tal que es pugui dur a terme la seva tramitació, ni ha hagut cap canvi o evolució pel que fa a la tramitació esmentada, i per tant, el document segueix tenint la mateixa consideració que quan es va resoldre la petició presentada. En aquest sentit, existeix una clara contradicció entre aquesta manifestació y les manifestacions fetes per l’alcalde el passat dia 17 de Gener en un FACEBOOK LIVE en les que expressava el següent: “També el complex esportiu amb piscines és una de les grans propostes del mandat. Tenim clar que volem que aquest complex esportiu sigui una realitat. A dia d'avui ja se'ns ha presentat l'avantprojecte, i ara ja comencem a fer el projecte executiu. El projecte executiu és la part fonamental per començar l’obra. Això tarda entre sis i vuit mesos. Un cop tinguem aquest projecte executiu presentat, el presentarem al plenari”. Acompanyo enllaç al vídeo: https://fb.watch/s4pKBmoMbT/ Les declaracions es troben a partir del minut 03:59 fins el minut 5:17 Torno a insistir que no estic demanant el projecte executiu, sinó l’avantprojecte, un document que té un cost per l’ajuntament de més de 50.000€ i 330.638,50 € incloent el projecte executiu. Tanmateix, ni que les declaracions de l’alcalde foren incorrectes i, efectivament, l’avantprojecte encara no estigués finalitzat, creiem que la ciutadania té els mateixos drets a la informació que l’equip de Govern, encara que sigui un esborrany de projecte, especialment per l’envergadura del cost que representarà per les finances municipals”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la causa d’inadmissió: document de treball En primer lloc la informació sol·licitada “l'avantprojecte del complex esportiu amb piscina municipal”, és sens dubte informació pública d’acord amb allò establert a l’article 2.b) de la LTAIPBG, que la defineix: “l a informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer concreta en el seu apartat primer: “De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’altra banda, l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans és subjecte obligat d’acord amb el seu article 3.1.a) LTAIPBG. En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). En cas que ara ens ocupa l’Ajuntament reclamat ha inadmès la sol·licitud d’accés a la informació pública invocant l’article 29.1.a) de la LTAIPBG, per tractar-se, el document sol·licitat, d’un document de treball intern sense rellevància o interès públic, i article 65 b) del Decret 8/2021 que especifica els motius d’inadmissió: “Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia” . No obstant, aquesta causa d’inadmissió no s’escau aplicar-la en aquest cas, per raons de diferent naturalesa, tal i com ja va establir la R esolució 992/2021, d’11 de novembre: la primera, de caràcter temporal, perquè la inadmissió s’ha de resoldre dins del termini legal per fer-ho, d’un mes, i no pot invocar-se fora d’aquest termini després d’haver-se produït un silenci presumptament estimatori de la sol·licitud (article 35 LTAIPBG), que només pot tenir efectes desestimatoris si concorre al cas un límit legal a l’accés. En aquest cas, la SAIP fou presentada el 10 de novembre de 2023 i fou inadmesa quan ja havia transcorregut el termini d’un mes per resoldre, el 18 de gener de 2024; la segona, de caràcter material, perquè l’objecte de la reclamació no pot subsumir-se en el concepte de l’article 29.1.a LTAIPBG, vist que el que se sol·licita no és un informe intern, o esborrany, o document inconclús, sinó d’un document acabat i complet que s’ha lliurat com a objecte d’un contracte per part d’una empresa externa. Concretament l’Ajuntament en la seva resolució de 18 de gener de 2024 indica que “Aquest document està essent objecte d’estudi per part dels dits serveis tècnics municipals. Un cop aquests el validin, si escau, ha de ser objecte d’aprovació per part de l’òrgan municipal competent”. Per tant, no es tracta d’un document de treball, com pretén l’ajuntament, sinó d’un document que, en tot cas els serveis tècnics estan revisant. El treball lliurat , l’avantprojecte del complex esportiu, per l’empresa contractada, té substantivitat pròpia i des del moment en què es recepciona i s’abona per l’Administració, s’ha d’entendre acabat i definitiu com a prestació derivada del contracte. I això és el que demana el reclamant. Per tant, ni temporalment és admissible la invocació extemporània de la inadmissibilitat de la sol·licitud, ni materialment es pot considerar que la informació reclamada sigui interna o es trobi en fase d’elaboració, tenint en compte que es demanen un treball ja elaborat i lliurat per l’empresa externa contractada, i no pas el document definitiu que hagi de ser objecte d’aprovació per l’òrgan col·legiat que correspongui i se sotmeti a informació pública. L’avantprojecte del complex esportiu amb piscina lliurat per l’empresa contractada, objecte de reclamació, és un document finalitzat, recepcionat i abonat com a prestació del co ntracte. Per tot l’exposat, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió de les obres de la corporació local i d'infraestructura (codi 0135), sèrie Construcció / manteniment d'immobles de la corporació local (2398). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de d’1 d’agost de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 430/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les considerac ions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 430/202 4 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.