Acceso a exámenes y solucionarios de la borsa de trabajo de técnico de cultura del Ayuntamiento de Polinyà

Resolució 510/2023, de 8 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 430/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Polinyà Informació reclamada: còpia dels exàmens, teòric i pràctic amb solucionari i criteris de correcció, proposats l’any 2020 per a la borsa de treball de tècnic/a de cultura. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament denega la sol·licitud d’accés a la informació pública per considerar que es tracta de documents de treball intern i que la persona reclamant no va participar en el procés de selecció, i per tant, no és interessada en el procediment. Cal recordar que la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG requereix, per poder ser aplicada, que es compleixin acumulativament les dues condicions següents, que es tracti d’un document de treball intern, com justifica l’Ajuntament en aquest cas, i que, a més, no tingui rellevància o interès públic, i no com afirma l’Ajuntament que del caràcter de document de treball en conclou la seva manca de rellevància publica. La informació reclamada forma part d’un procés de selecció i forma part de l’expedient; a més són necessaris per poder acreditar que dit procés s’ha fet seguint els principis rectors d’accés a l’ocupació pública que estableix l’article 55 de l’EBEP. En aquesta mateixa línia, la TAAD 16 de selecció de personal dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de qualificació i valoració i estableix la conservació permanent de les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les resolucions. Paraules clau: Ajuntaments. Persona. Selecció de personal. Proves selectives. Solucionari. Document de treball. Reclamació contra denegació. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 2 de maig de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 430/2023, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Polinyà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta a la seva sol·licitud d’accés a la informació pública però que aquesta no ha quedat estat lliurada. El reclamant aporta resolució de l’Ajuntament de data 26 d’abril de 2023 de denegació a la SAIP. El 23 d’abril de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació en els següents termes: “còpia dels exàmens, teòric i pràctic amb solucionari i criteris de correcció, proposats l’any 2020 per a la borsa de treball de tècnic/a de cultura”. L’11 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Polinyà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 5 de juny de 2023 l’Ajuntament de Polinyà tramet informe de Secretaria a la GAIP que conclou de la següent manera: “La inadmissió de la petició d’informació es va donar per considerar la documentació sol·licitada com un document intern sense rellevància o interès públic segons l’article 29.1.a de la Llei de transparència de Catalunya i l’article 18.1.b de la Ley de transparència estatal, al ser la sol·licitant una tercera aliena al procediment selectiu”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en de la gestió dels recursos humans i per tant, és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només podrà ser restringit per la concurrència de límits legals a l’accés, d’acord amb l’article 20.1 LTAIPBG. La resposta de l’Administració reclamada consisteix en denegar l’accés a la informació amb la fonamentació en el fet que “el Departament d’Administració de Personal d’aquest Ajuntament disposa d’exàmens i proves utilitzades en convocatòries de personal que es consideren documents de treball reutilitzables en futures convocatòries de personal, la informació sol·licitada per XXXX és considerada com a esborrany o document de treball de caràcter municipal, i que, per tant, no correspondria la seva facilitació a terceres persones. Així mateix, s’ha comprovat que XXXXXX no va participar en l’esmentat procés selectiu, per la qual cosa, no és part interessada de l’expedient”. En l’informe de secretaria emès a la GAIP es vincula aquest fet com a criteri d’inadmissió establert en l’article 29.1.a LTAIPBG i l’article 18.1.b LT. Cal recordar que la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.a LTAIPBG requereix per poder ser aplicada que es compleixin acumulativament les dues condicions següents, que es tracti d’un document de treball intern, com s’esmenta en aquest cas, i que, a més, no tingui rellevància o interès públic, i no com afirma l’Ajuntament que del caràcter de document de treball en conclou la seva manca de rellevància pública. Pel que fa a la consideració d’”esborrany o document de treball de caràcter municipal”, cal dir que en la mesura que s’ha utilitzat en un procés de selecció de personal concret no es pot considerar com a document de treball i molt menys que es justifiqui pel fet que es pugui reutilitzar en futures convocatòries de personal. Els models d’exàmens, les solucions i els criteris de valoració formen part del respectiu expedient de selecció i és un element per poder acreditar que el procés de selecció s’ha realitzat d’acord amb els principis rectors d’accés a l’ocupació pública establerts en l’article 55 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. Nogensmenys, la Taula d'accés i avaluació documental (TAAD núm. 16, publicada al DOGC 8296) de selecció dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de qualificació i valoració i estableix com a criteri d’avaluació la conservació permanent de les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les resolucions. Cal considerar, que no s’aprecia que hi concorrin límits en quant a la protecció de les dades, vist que només es demanen els enunciats dels exàmens (teòric i pràctic) amb les plantilles (solucionari) i els criteris de correcció de les proves, el què és informació desprovista de dades personals. Pel que fa al fet que la persona reclamant no hagués participat en el procés de selecció i, com al·lega l’Ajuntament “no és part interessada de l’expedient”, cal recordar el que regula l’article 18 LTAIPBG que estableix que “l’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma”. Dit tot això, i en aplicació dels articles 19.1 i 20.1 LTAIPBG, es reconeix el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada i reclamada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada forma part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins la sèrie Selecció de personal (codi 0058). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 8 de juny de 2023, resol per unanimitat : 1. Estimar la Reclamació 430/2023 i declarar el dret de la persona reclamant tenir accés als enunciats de la prova teòrica i pràctica amb les solucions i els criteris de correcció proposats l’any 2020 en el procés selectiu per formar una borsa de treball de tècnic/a de cultura amb el fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Polinyà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada dins el termini màxim de quinze dies, i a que informi en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a al persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquest Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatius a al Reclamació 430/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.