Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Jaume dels Domenys información sobre los motivos y el coste del pago de un generador eléctrico para tres domicilios particulares. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que el solicitante no era una persona interesada. La GAIP estima parcialmente la reclamación, declarando el derecho de acceso ya que el interés personal no es un requisito legal.
Puntos clave de la argumentación
1
El ejercicio del derecho de acceso a la información pública no está condicionado a la existencia de un interés personal según el artículo 18.2 de la LTAIPBG.
2
La condición de persona interesada no puede ser, por sí sola, un requisito para acceder a la información pública.
3
Para denegar el acceso, la Administración debe invocar y motivar un límite legal concreto y no basarse sumariamente en la falta de condición de interesado.
4
La información sobre la aplicación de recursos económicos públicos es, por naturaleza, información pública accesible a cualquier persona.
5
El derecho de acceso solo se garantiza si la información es preexistente a la solicitud, ya que la Administración no está obligada a redactar motivos nuevos para atender la petición.
Texto completo
Resolució 600/2021, de 22 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 430/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys
Informació reclamada: Motius i cost d’un subministrament elèctric.
Sentit de la r esolució: Estimació parcial
Resum: L’Ajuntament no ha invocat cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, però
ha justificat la denegació de la informació sol·licitada en el fet que la persona reclamant no
tindria la condició de persona interessada. L’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del
dret d’accés a la informació pública no està condicionat a cap interès personal; per tant, la
condició de persona interessada difícilment pot ser, per sí sola, un requisit per poder accedir a
la informació sol·licitada. Es podria donar el cas, certament, que la concurrència d’algun límit
determinat podés portar a permetre l’accés només a les persones interessades, però el que de
fet restringiria l’accés de la resta no seria la seva manca de condició de persona interessada,
sinó la concurrència del límit. Per tant la invocació sumària que fa l’Ajuntament al fet de no ser
persona interessada no justifica vàlidament la denegació de la informació sol·licitada, si no
argumenta el límit que impedeix l’accés a les persones no interessades. Aquesta manca de
major concreció municipal de las raons de la desestimació, afegida a la necessitat de no seguir
demorant el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, aconsellen resoldre
aquesta Reclamació declarant aquest dret, sens perjudici de què en la fase de compliment de
la Resolució l’Ajuntament justifiqui a la GAIP la concurrència d’algun límit que hagi de prevaldre
damunt del dret d’accés a la informació pública, així com també l’eventual necessitat de
consultar les terceres persones afectades, si n’hi ha, qüestions que, si escau, decidirà la
Comissió en aquell moment.
Paraules clau: Ajuntament. Ajuts i subvencions. Subministrament elèctric. Reclamació contra
silenci. Desestimació extemporània. Condició de persona interessada. Límits al dret d’accés.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 430/2021, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys , en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant demana “informació del perquè l’Ajuntament fa
front al pagament d’un generador elèctric per al subministrament a tres domicilis
particulars del carrer Gregal durant més d’un any i cost d’aquesta actuació per a les
arques municipals”.
3. La Reclamació presentada el 16 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud i que la finalitat de la Reclamació és tenir informació sobre quelcom que a
primera vista sembla un malbaratament de recursos públics.
4. El 18 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Jaume
dels Domenys i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 18 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 16 de juny de 2021 la GAIP rep una còpia de la resolució municipal de la mateixa data,
que desestima la sol·licitud perquè la persona reclamant no té la condició de persona
interessada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateix a llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (els motius pels quals l’Ajuntament fa front al pagament d’un
generador elèctric per al subministrament a tres domicilis particulars i cost d’aquesta actuació),
si existeix, sens dubte és informació pública, perquè té per objecte l’aplicació de recursos
econòmics públics de l’Ajuntament. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin comportar la
seva denegació.
El primer requisit per poder accedir a la informació sol·licitada és que existeixi efectivament,
que sigui preexistent a la sol·licitud (article 53.2 del Decret 8/2021). Aquest requisit pot ser
rellevant en aquest cas en relació amb el primer objecte sol·licitat (els motius pels quals
l’Ajuntament paga un generador), que només pot ser garantit pel dret d’accés a la informació
pública si els motius en qüestió existeixen documentadament abans de la sol·licitud. O, dit
d’una altra manera: el dret d’accés a la informació pública no obliga l’Ajuntament a redactar els
motius sol·licitats únicament per atendre la sol·licitud. Si aquests motius no existeixen redactats
prèviament a la sol·licitud, aquesta queda atesa fent constar simplement aquesta inexistència.
L’Ajuntament no ha invocat cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, però ha
justificat la denegació de la informació sol·licitada en el fet que la persona reclamant no tindria
la condició de persona interessada. L’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret
d’accés a la informació pública no està condicionat a cap interès personal; per tant, la condició
de persona interessada difícilment pot ser, per sí sola, un requisit per poder accedir a la
informació sol·licitada. Es podria donar el cas, certament, que la concurrència d’algun límit
determinat podés portar a permetre l’accés només a les persones interessades, però el que de
fet restringiria l’accés de la resta no seria la seva manca de condició de persona interessada,
sinó la concurrència del límit. Per tant la invocació sumària que fa l’Ajuntament al fet de no ser
persona interessada no justifica vàlidament la denegació de la informació sol·licitada, si no
argumenta el límit que impedeix l’accés a les persones no interessades.
No es pot descartar la concurrència de límits que puguin justificar la denegació de la informació
sol·licitada a les persones no interessades, i fins i tot a qualsevol persona, com ara raons de
vulnerabilitat social, el dret a la intimitat, els drets de les persones menors d’edat o altres de
naturalesa similar, que es podrien donar si el generador d’electricitat pagat per l’Ajuntament fos,
per exemple, un ajut social. Qui pot invocar-los és l’Ajuntament, que és qui coneix el cas; al no
haver-ho fet, impedeix que la GAIP s’hi pugui pronunciar. Aquesta manca de major concreció
municipal de las raons de la desestimació, afegida a la necessitat de no seguir demorant el dret
d’accés a la informació pública de la persona reclamant, aconsellen resoldre aquesta
Reclamació declarant aquest dret, sens perjudici de què en la fase de compliment de la
Resolució l’Ajuntament justifiqui a la GAIP la concurrència d’algun límit que hagi de prevaldre
damunt del dret d’accés a la informació pública, així com també l’eventual necessitat de
consultar les terceres persones afectades, si n’hi ha, qüesti ons que, si escau, decidirà la
Comissió en aquell moment.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 22 de juny de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 430/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació relativa als motius pels quals l’Ajuntament fa front al pagament d’un generador
elèctric per al subministrament als tres domicilis particulars indicats a la sol·licitud i al cost
d’aquesta actuació municipal, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 2 i sens perjudici de les conseqüències que puguin tenir els límits que, si escau,
invoqui l’Ajuntament segons estableix l’apartat següent.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys perquè lliuri a la persona reclamant
la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. Si l’Ajuntament
considera que la informació sol·licitada, o part d’ella, afecta límits legals al dret d’accés a la
informació pública sol·licitada, dins d’aquest mateix termini de quinze dies ho ha de posar
en coneixement de la GAIP, que resoldrà sobre la concurrència dels límits invocats i els
seus efectes en relació amb l’accés sol·licitat, així com també sobre l’eventual necessitat
de consultar les persones afectades prèviament al lliurament la de informació.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys a informar la GAIP, dins del termini
de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució ,
així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 430/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.