Estimada parcialmente 22/06/2021 · 37 días en resolverse

Reclamación sobre los motivos y el coste del suministro eléctrico a domicilios particulares resuelta con estimación parcial

Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Jaume dels Domenys información sobre los motivos y el coste del pago de un generador eléctrico para tres domicilios particulares. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que el solicitante no era una persona interesada. La GAIP estima parcialmente la reclamación, declarando el derecho de acceso ya que el interés personal no es un requisito legal.

Puntos clave de la argumentación

1 El ejercicio del derecho de acceso a la información pública no está condicionado a la existencia de un interés personal según el artículo 18.2 de la LTAIPBG.
2 La condición de persona interesada no puede ser, por sí sola, un requisito para acceder a la información pública.
3 Para denegar el acceso, la Administración debe invocar y motivar un límite legal concreto y no basarse sumariamente en la falta de condición de interesado.
4 La información sobre la aplicación de recursos económicos públicos es, por naturaleza, información pública accesible a cualquier persona.
5 El derecho de acceso solo se garantiza si la información es preexistente a la solicitud, ya que la Administración no está obligada a redactar motivos nuevos para atender la petición.

Texto completo

Resolució 600/2021, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 430/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys Informació reclamada: Motius i cost d’un subministrament elèctric. Sentit de la r esolució: Estimació parcial Resum: L’Ajuntament no ha invocat cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, però ha justificat la denegació de la informació sol·licitada en el fet que la persona reclamant no tindria la condició de persona interessada. L’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no està condicionat a cap interès personal; per tant, la condició de persona interessada difícilment pot ser, per sí sola, un requisit per poder accedir a la informació sol·licitada. Es podria donar el cas, certament, que la concurrència d’algun límit determinat podés portar a permetre l’accés només a les persones interessades, però el que de fet restringiria l’accés de la resta no seria la seva manca de condició de persona interessada, sinó la concurrència del límit. Per tant la invocació sumària que fa l’Ajuntament al fet de no ser persona interessada no justifica vàlidament la denegació de la informació sol·licitada, si no argumenta el límit que impedeix l’accés a les persones no interessades. Aquesta manca de major concreció municipal de las raons de la desestimació, afegida a la necessitat de no seguir demorant el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, aconsellen resoldre aquesta Reclamació declarant aquest dret, sens perjudici de què en la fase de compliment de la Resolució l’Ajuntament justifiqui a la GAIP la concurrència d’algun límit que hagi de prevaldre damunt del dret d’accés a la informació pública, així com també l’eventual necessitat de consultar les terceres persones afectades, si n’hi ha, qüestions que, si escau, decidirà la Comissió en aquell moment. Paraules clau: Ajuntament. Ajuts i subvencions. Subministrament elèctric. Reclamació contra silenci. Desestimació extemporània. Condició de persona interessada. Límits al dret d’accés. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 430/2021, presentada contra l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant demana “informació del perquè l’Ajuntament fa front al pagament d’un generador elèctric per al subministrament a tres domicilis particulars del carrer Gregal durant més d’un any i cost d’aquesta actuació per a les arques municipals”. 3. La Reclamació presentada el 16 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i que la finalitat de la Reclamació és tenir informació sobre quelcom que a primera vista sembla un malbaratament de recursos públics. 4. El 18 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 18 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 16 de juny de 2021 la GAIP rep una còpia de la resolució municipal de la mateixa data, que desestima la sol·licitud perquè la persona reclamant no té la condició de persona interessada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateix a llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (els motius pels quals l’Ajuntament fa front al pagament d’un generador elèctric per al subministrament a tres domicilis particulars i cost d’aquesta actuació), si existeix, sens dubte és informació pública, perquè té per objecte l’aplicació de recursos econòmics públics de l’Ajuntament. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin comportar la seva denegació. El primer requisit per poder accedir a la informació sol·licitada és que existeixi efectivament, que sigui preexistent a la sol·licitud (article 53.2 del Decret 8/2021). Aquest requisit pot ser rellevant en aquest cas en relació amb el primer objecte sol·licitat (els motius pels quals l’Ajuntament paga un generador), que només pot ser garantit pel dret d’accés a la informació pública si els motius en qüestió existeixen documentadament abans de la sol·licitud. O, dit d’una altra manera: el dret d’accés a la informació pública no obliga l’Ajuntament a redactar els motius sol·licitats únicament per atendre la sol·licitud. Si aquests motius no existeixen redactats prèviament a la sol·licitud, aquesta queda atesa fent constar simplement aquesta inexistència. L’Ajuntament no ha invocat cap límit legal al dret d’accés a la informació pública, però ha justificat la denegació de la informació sol·licitada en el fet que la persona reclamant no tindria la condició de persona interessada. L’article 18.2 LTAIPBG estableix que l’exercici del dret d’accés a la informació pública no està condicionat a cap interès personal; per tant, la condició de persona interessada difícilment pot ser, per sí sola, un requisit per poder accedir a la informació sol·licitada. Es podria donar el cas, certament, que la concurrència d’algun límit determinat podés portar a permetre l’accés només a les persones interessades, però el que de fet restringiria l’accés de la resta no seria la seva manca de condició de persona interessada, sinó la concurrència del límit. Per tant la invocació sumària que fa l’Ajuntament al fet de no ser persona interessada no justifica vàlidament la denegació de la informació sol·licitada, si no argumenta el límit que impedeix l’accés a les persones no interessades. No es pot descartar la concurrència de límits que puguin justificar la denegació de la informació sol·licitada a les persones no interessades, i fins i tot a qualsevol persona, com ara raons de vulnerabilitat social, el dret a la intimitat, els drets de les persones menors d’edat o altres de naturalesa similar, que es podrien donar si el generador d’electricitat pagat per l’Ajuntament fos, per exemple, un ajut social. Qui pot invocar-los és l’Ajuntament, que és qui coneix el cas; al no haver-ho fet, impedeix que la GAIP s’hi pugui pronunciar. Aquesta manca de major concreció municipal de las raons de la desestimació, afegida a la necessitat de no seguir demorant el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, aconsellen resoldre aquesta Reclamació declarant aquest dret, sens perjudici de què en la fase de compliment de la Resolució l’Ajuntament justifiqui a la GAIP la concurrència d’algun límit que hagi de prevaldre damunt del dret d’accés a la informació pública, així com també l’eventual necessitat de consultar les terceres persones afectades, si n’hi ha, qüesti ons que, si escau, decidirà la Comissió en aquell moment. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 430/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa als motius pels quals l’Ajuntament fa front al pagament d’un generador elèctric per al subministrament als tres domicilis particulars indicats a la sol·licitud i al cost d’aquesta actuació municipal, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 i sens perjudici de les conseqüències que puguin tenir els límits que, si escau, invoqui l’Ajuntament segons estableix l’apartat següent. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. Si l’Ajuntament considera que la informació sol·licitada, o part d’ella, afecta límits legals al dret d’accés a la informació pública sol·licitada, dins d’aquest mateix termini de quinze dies ho ha de posar en coneixement de la GAIP, que resoldrà sobre la concurrència dels límits invocats i els seus efectes en relació amb l’accés sol·licitat, així com també sobre l’eventual necessitat de consultar les persones afectades prèviament al lliurament la de informació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució , així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 430/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.