Reclamación de acceso a información sobre tratamiento radiológico, personal y equipamiento al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona con estimación parcial

Resolució 690/2020, de 19 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 430/2020 Administració reclamada: Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona Informació reclamada: Diversa informació sobre el tractament amb radiologia de la persona reclamant, el personal del servei de radiologia i el maquinari. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial i pèrdua parcial d’objecte. Resum: Aquest procediment de reclamació només pot tenir per objecte aquella informació prèviament sol·licitada i sobre la què l’administració ha resolt en sentit restrictiu del dret d’accés, el què exclou que pugui ser-ne objecte la petició de nova informació o aquella que ja s’ha informat, i només pot emparar la pretensió d’obtenir materialment la informació prèviament existent a mans del subjecte obligat, amb independència de que puguin existir altres pretensions de la reclamant com a pacient, garantides per la normativa sectorial sanitària, que puguin defensar-se legítimament, però en tot cas al marge d’aquest procediment. Així, dels 50 punts la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, són inadmissibles com a objecte d’aquest procediment de reclamació els que comportin la petició de dictàmens o valoracions tècniques del seu cas. Una altra tipologia de peticions incloses en la sol·licitud inicial, i que es mantenen i reiteren en la reclamació i en les al·legacions successives de la persona reclamant, resten també fora de l’abast d’aquest procediment: són les que es formulen com una petició de justificació de les actuacions o de motivació de les pràctiques seguides per l’Hospital, ja què el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG nomes es pot projectar sobre la informació, i no empara la pretensió d’obtenir la justificació de la idoneïtat de l’actuació o de què es motivin les decisions preses conegudes a partir de la informació proporcionada. Per la mateixa raó, aquest procediment només pot tenir per objecte la informació pública tal i com estigui documentada i en els termes en què se’n disposi prèviament, i per tant, el procediment d’accés a la informació de l’LTAIPBG es satisfà amb el lliurament d’aquesta informació preexistent, sense que pugui admetre’s com a objecte de la reclamació la pretensió de què es creï nova documentació o que es certifiqui, per adequar-la als termes de la sol·licitud. Per tant, cal desestimar les al·legacions de la persona reclamant en el sentit de no admetre com a satisfet el dret d’accés amb la informació lliurada pel fet de considerar-la defectuosa o informal (manca de signatura, manca de logotip) o perquè no s’adeqüi al contingut previst a la normativa sectorial (full de tractament) o perquè li sembli contradictòria amb altres informacions aparegudes en diaris, memòries, o en congressos del sector, o perquè en dubti o en sospiti i en demani l’acreditació probatòria de la informació ja proporcionada. El procediment de reclamació no pot tenir per objecte la comprovació de la informació rebuda, la creació de nova informació o la justificació del per què no se’n té d’altra, i si l’administració manifesta de forma expressa que la què proporciona és la única informació que té, aquest procediment no pot emparar la pretensió que s’elabori de nou o que l’administració demostri la veracitat del què respon, ni aquesta Comissió té funcions inspectores o investigadores per comprovar- ne l’exactitud. C ertament entre els 50 punts de la sol·licitud hi ha informació que s’ha de considerar accés a dades pròpies de salut i a la pròpia història clínica, com és el cas del full de tractament, o de les radiacions i proves a les què s’ha sotmès. Però no és menys cert que aquestes peticions no eren les úniques que integraven la reclamació, sinó que es presentaven acumulades en el procediment amb d’altra informació, la majoria d’ella, clarament aliena al règim d’accés a dades personals pròpies, motiu pel qual es va optar per evitar el fraccionament del procediment amb la inadmissió parcial dels punts que feien referència a informació del tractament rebut per la pròpia reclamant, i la incoació d’un segon procediment davant l’APDCAT per a la reclamació d’aquesta informació, amb la voluntat de no perjudicar a la persona reclamant amb la càrrega d’un nou procediment o el retard que pogués derivar de la seva escissió, per bé que garantint que l’APDCAT aportava al procediment el seu criteri en relació amb l’accés a les dades personals, finalitat per a la qual se li va demanar que n’emetés informe. Paraules clau: Consorci. Persona interessada. Sanitat. Història clínica. Tractaments mèdics. Personal. Contractes. Reclamació contra lliurament parcial. Recurs de reposició. Informació pública. Congruència amb la sol·licitud. Objecte de la reclamació. Límits. Dades personals. Dades pròpies. APDCAT. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 23 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 430/2020, presentada contra el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona ( en endavant, el Consorci), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de gener de 2020 la persona reclamant va adreçar una instància al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, mitjançant la qual, demana la informació següent, que en aquesta resolució es numera (no així en l’original) per tal de facilitar -ne el seguiment en aquesta resolució: En relació amb el seu tractament al Servei d’Oncologia Radioteràpica: 1. Lliurament del document de planificació del tractament 2. Lliurament del diari d’operació del seu tractament. 3. Accés a tot el que es tingui sobre el tractament amb radiació que va rebre als centres del Parc de Salut Mar. En imatges i escrit. 4. Lliurament de la dosi que va rebre cada dia i l’hora en què es va fer, així com les persones presents. 5. Informació sobre els òrgans de risc i dosi de radiació que van rebre 6. Informació sobre la radiació del pulmó, la mama, els ganglis, amb identificació de quants i quins. 7. Informació sobre si s’han irradiat microcalcificacions i els seus efectes. 8. Pregunta sobre la irradiació de la medul·la òssia o altres òrgans o teixits corporals. 9. Informació sobre la radiació de fuga a tot el cos, quantitat i efectes. 10. Lliurament d’un certificat de control de qualitat de l’equip i de comprovació de la radiació de fuga. 11. Informació sobre els efectes en la seguretat del canvi d’hora de radiació (4 hores de diferència). 12. Motiu del canvi d’hora de la visita que tenia concertada els divendres de les 19h a les 15h. En relació amb els equipaments del Servei a l’Hospital de l’Esperança 13. Informació sobre l’empresa privada que gestionava la radioteràpia l’any 2016, si estava externalitzada. 14. Accés a total la informació sobre els acceleradors marca SIEMENS Mevatron MX2, núm. de sèrie 2895 i Mevatron Primus núm. de sèrie 2883. 15. Rètols i instruccions dels referits acceleradors. 16. Programa de qualitat dels equipaments. 17. Informe de clausura i informes anuals 2015 i 2016. 18. Programa de qualitat dels acceleradors i quina empresa o feia. 19. Actualitzacions i modificacions després de l’any 2013 i per quina empresa es van fer. 20. Actualitzacions i modificacions per a la inclusió de noves tècniques com indica l’art. 5 del Reial decret 1566/1998. 21. Informació sobre si SIEMENS feia totes les reparacions dels equips i si totes les peces són d’aquesta companyia. 22. Forma d’adquisició dels equipaments i expedient d’adquisició. 23. Full de registre amb les revisions del servei tècnic i de manteniment. 24. Periodicitat amb la que s’inspeccionaven i calibraven els equips. 25. Informació sobre si els equips eren obsolets. 26. Incidències o accidents que hi va haver durant la radiació de la pacient. 27. Informació sobre si els equips es van espatllar durant el seu tractament i sobre si la causa és la seva eventual obsolescència. 28. Informació sobre si es va verificar la dosimetria al canviar d’accelerador durant la meva radiació i la col·locació a la taula. 29. Informació sobre si es van canviar els acceleradors durant el seu tractament perquè fallaven per vells i usats. 30. Informació sobre si és perjudicial per a pacients l’ús d’acceleradors vells i gastat, sobre l’afectació a l’hermeticitat dels aparells. 31. Informació sobre el nombre de parades tècniques que han tingut els equips 32. Informació sobre si s’han produït sobrecalentaments de components elèctrics. 33. Informació sobre els controls de qualitat del col·limadors 34. Informació sobre si els mesos de juliol o agost de 2016 es disposava d’un aparell de braquiteràpia en funcionament. 35. Informació sobre la tipologia de radiació, qualitat, volums i dosis per fracció real de cada dia. 36. Informe dosimètric i fitxa de tractament. 37. Lliurament del document d’incidències. 38. Informació sobre si es va rebre un pagament del CatSalut per l’atenció rebuda del Servei d’Oncologia Radioteràpica. En relació amb els tècnics de radioteràpia: 39. Identificació de cadascuna de les persones que van intervenir en el tractament. 40. Lliurament dels fulls signats de cada dia de tractament, amb identificació del personal i l’hora. 41. Informació sobre el motiu de canvi dels acceleradors i del personal tècnic 42. Formació i experiència del personal tècnic. 43. Tipus de contracte laboral d’aquest personal. 44. Horari d’aquest personal. 45. Nombre de tècnics treballant, hores al dia i setmanals d’un mateix tècnic. En relació amb l’Hospital del Mar: 46. Informació sobre si l’Hospital del Mar en els mesos de juliol o agost de 2016 disposava d’una instal·lació de radioteràpia IR-3342, adquirida el 2014, mentre seguia l’activitat de l’Hospital de l’Esperança. 47. Informació sobre si es derivada a tothom a l’Hospital de l’Esperança. 48. Informació dels motius pels quals no es van posar en funcionament els acceleradors adquirits l’any 2014 fins el maig de 2017. 49. Lliurament de l’informe de justificació de compra dels acceleradors l’any 2014. Tatuatges i TC: 50. Lliurament del consentiment informat dels tatuatges i lliurament del consentiment informat del TAC, així com la dosi de radiació rebuda per aquest dispositiu. 3. En data 10 de febrer de 2020 la gerent del Consorci va resoldre la sol·licitud estimant parcialment la sol·licitud, excepte en relació amb els punts 43 i 44, per considerar aplicable el límit relatiu a la protecció de dades personals previst a l’article 24 LTAIPBG, i va acordar el lliurament de la informació estimada dins del termini legal establert a l’LTAIPBG per fer- ho. El fonament jurídic cinquè de la mateixa Resolució fa constar que “En relació amb la informació del punt 22è, es constata que el Consorci no disposa d’aquesta informació, atès que l’expedient per a l’adquisició dels equipaments de radioteràpia als que es fa referència la sol·licitant va ser promogut pel Consorci Sanitari de Barcelona. Per aquest motiu, la sol·licitud ha de ser derivada als òrgans competents d’aquesta consorci”. 4. El dia 9 de març de 2020 la interessada va interposar recurs potestatiu de reposició, fent constar que no estava d'acord en dos punts de la resolució de 10.2.2020. L’escrit annex fonamentava la seva oposició a la desestimació dels punts 43 i 44 en què la petició del tipus de contracte del personal tècnic i l’horari no s’havia de considerar una dada personal. Igualment, plantejava un seguit de consideracions o objeccions a la informació rebuda. 5. El dia 11 de març de 2020, els serveis jurídics del Consorci emeten comunicació de la informació estimada per la resolució de 9 de febrer, excepte una part que, per error, va ser omesa i que es va enviar al dia següent, 12 de març. Pel que fa a la informació del punt 22, l’escrit del Servei jurídic informa que, “fetes les comprovacions pertinents, s’ha comprovat que l’expedient de contractació pública per a l’adquisició dels equipaments de radioteràpia de l’Hospital de l’Esperança no va ser promogut pel Consorci Sanitari de Barcelona, tal com erròniament s’indica a la resolució, sinó que va ser promogut per l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (actualment Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona) El seu finançament va provenir del Consorci Sanitari de Barcelona, motiu pel qual es va formalitzar un conveni de col·laboració de data 25 d’octubre de 1995, però la promoció dels expedients de licitació va correspondre a l’esmentat institut municipal”. 6. El 8 de juliol la persona reclamant presenta al·legacions a la informació rebuda els dies 11 i 12 de març, manifestant la seva disconformitat en relació amb cadascun dels punts. 7. El 24 de juliol es notifica a la persona reclamant la resolució de la Gerent del Consorci estimant el seu recurs de reposició i reconeixent-li el dret a accedir a la informació corresponent als punts 43 i 44, i se li comunicava en aquell mateix acte la info rmació següent: “En relació amb els tècnics de radioteràpia: 43. Tipus de contracte laboral d’aquest personal. La relació contractual de la plantilla de tècnics es distribueix entre personal amb contractació laboral indefinida i personal amb contractació laboral temporal per interinitat (substitucions). Tots aquests professionals son Tècnics Auxiliar en Radioteràpia o Tècnics Auxiliar en Sanitat. 44. Horari d’aquest personal. Atès que el servei de radioteràpia està obert des de les 08:00 h a les 20:30, els tècnics es distribueixen en torns de matí i tarda de dilluns a divendres. Els caps de setmana no es treballa però sí els festius fixats pel Parc de Salut Mar”. La Resolució especifica que l’estimació del recurs potestatiu de reposició es refereix única i exclusivament al dret que ostenta la interessada per a accedir a la informació referida en els punts 43 i 44 de l’antecedent primer, indicat com el seu objecte, sense que es pronunciï sobre cap altra afirmació, opinió o observació que la recurrent formula, per no ser estrictament l’objecte del mateix. 8. La Reclamació presentada el 23 d’agost de 2020 assenyala que la persona reclamant hauria rebut la informació parcialment i indica, en termes literals, el següent: “he sol·licitat informació sobre tractaments mèdics que he rebut pel constant abús sobre els meus drets fonamentals a ser informada de forma seriosa i rigorosa per la gravetat del diagnòstic i tractament que he rebut. Amb vulneració de la dignitat de la persona i dels drets humans. Em contesta un advocat fent afirmacions contradictòries amb el document que adjunta, demano experiència de personal del tractament per radioteràpia en concret que em va atendre i em contesten en forma genèrica.” 9. El 24 d’agost de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 10. El 25 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Consorci i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 11. Els dies 2 i 3 de setembre de 2020 la persona reclamant presenta davant la GAIP noves al·legacions sobre l’objecte de la seva reclamació. 12. El dia 14 de setembre de 2020 la GAIP trasllada la documentació addicional que la persona reclamant hauria incorporat al procediment al Consorci i els requereix que es pronunciïn exclusivament en relació amb la informació que encara no hauria estat lliurada. La Comissió també demana que se li faci arribar el justificant o l’acusament de rebuda de la resposta als punts 43è i 44è. 13. El 22 de setembre de 2020 té entrada al registre de la Comissió l’informe jurídic de l’entitat, que justifica el fet d’haver indicat la via de la sol·licitud d’informació pública a la reclamant en aquests termes: “Primer.- La pretensió de la Sra. XXX comprèn un ampli espectre d’informacions i documentació d’àmbits diversos: documentació clínica, contractació pública, informació institucional i organitzativa, laboral, etc. En aquest sentit, l’ara reclamant havia dirigit sengles 4 reclamacions al Servei d’Atenció al Ciutadà del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona que van ser ateses al seu moment amb la voluntat de donar les explicacions oportunes davant la disconformitat amb l’assistència sanitària rebuda, qüestió que no pot ser objecte d’aquesta reclamació. El fet que la reclamant finalment formulés una sol·licitud d’accés a informació pública va atorgar el procediment de les màximes garanties, subjectant l’administració als terminis establerts a la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (LTAIPBG) i obrint les vies de recurs ordinari i de reclamació voluntària i gratuïta davant la GAIP, que ha exercit”. En relació amb la sol·licitud que és objecte de reclamació, conclou que caldria desestimar la reclamació del dia 23 d’agost de 2020, manifesta que: “Malgrat l’especial volum d’informació sol·licitada i la vaguetat en que es formulen alguns extrems de la sol·licitud, el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, a través del seu posicionament, ha fet un esforç per a concretar l’abast de la sol·licitud de tal manera que pogués ser comunicada a la reclamant informació adequada i proporcionada, evitant posicions que en darrera instància haurien conduït a haver de donar trasllat de l’expedient altres interessats, entrar en el fons sobre l’eventual existència de límits a l’accés per efecte de la legislació sobre protecció de dades personals i, en definitiva, complicar i demorar les vies que, a criteri d’aquesta administració, havien de permetre satisfer els interessos de la senyora [...]”. i manifesta haver donat en la primera estimació parcial la informació de tots els punts excepte el 22, 43 i 44, i atenent el recurs de reposició plantejat contra la desestimació dels punts 43 i 44, també aquesta informació en forma genèrica i referida a tot el personal del punt 39. 14. El 30 de setembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe del Consorci a la persona reclamant. 15. L’1 d’octubre de 2020 la Comissió s’adreça al Consorci i el requereix a què, en un termini de deu dies, es pronunciï sobre tota la informació que es reclama, que no és només la dels punts 43 i 44, ja que el recurs de reposició no es centra en els punts desestimats, sinó que també planteja objeccions a la informació rebuda arran de la resolució parcialment estimatòria i fa referència a altres punts sobre els quals la reclamant no estaria satisfeta. 16. El dia 6 d’octubre de 2020 la GAIP sol·licita un informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personals (APDCAT), atès que una part de la informació sol·licitada és denegada per contenir presumptament dades personals, i informa a les parts que el termini per a resoldre la reclamació resta ampliat quinze dies més. 17. El 12 d’octubre de 2020 la persona reclamant presenta al·legacions sobre la informació rebuda i, d’entre altres consideracions, comunica a la GAIP que des de la Comissió no s’haurien fet arribar al Consorci les al·legacions que ella mateixa hauria presentat el dia 2 de setembre de 2020, i especifica que respecte els punts 43 i 44, la seva sol·licitud no té per objecte accedir a cap currículum professional. 18. El dia 16 d’octubre de 2020 té entrada al registre de la GAIP un informe addicional del Consorci en relació amb la present Reclamació, que informa de les al·legacions fetes per la reclamant a la informació rebuda del Consorci. L’informe aporta nova informació o aclariments als punts següents: Pel que fa al punt 1, fa constar que “En efecte, la sol·licitud es refereix a un document de planificació del tractament i, en canvi, li és tramès l’informe dosimètric. Aquest informe, a criteri dels responsables del Servei de Radioteràpia del CMPSB, incorpora la informació detallada sobre el tractament de la pacient. No existeix un document alternatiu que aportar, segons les comprovacions efectuades”. Quant al punt 2, fa constar que “Com s’especifica en la comunicació d’informació del dia 11 de març de 2020, el diari d’operacions és un document que fa referència a tota la unitat de tractament i afecta a diversos pacients. La reclamant manifesta ser coneixedora d’aquesta circumstància i demana només la informació que li concerneix. El cert és que aquest documentació inclou informació relativa a l’hora que diàriament s’engega l’equipament, la càrrega de treball (nombre de sessions), hora d’apagada, etc. No existeix una informació exclusivament referent a cada pacient. Aquesta informació es troba, no obstant, en els fulls de tractament, que han estat tramesos a la reclamant tal com s’especifica en el punt 1.” En relació amb el punt 30, indica el següent: “La sol·licitud de la reclamant es formula amb termes que denoten una valoració subjectiva respecte de l’estat dels equipaments del Servei de Radioteràpia. El criteri manifestat pels responsables del Servei és que aquests equipaments, malgrat ser evident que tenien anys de funcionament, es trobaven en bones condicions de funcionament, segons s’acredita en els diversos controls de qualitat. La pregunta que formula la reclamant en l’escrit d’al·legacions de 8 de juliol de 2020, consistent en si els controls de qualitat eren realitzats per una empresa privada, no formava part de la sol·licitud inicial. No obstant, podem informar que els controls de qualitat dels equipaments són portats a terme pels físics del Servei de Radioteràpia i, per tant, aquesta tasca no es troba externalitzada.” Pel que fa al punt 33, amplia la resposta donada de la manera següent: “La resposta comunicada ... indica que els controls de qualitat dels col·limadors s’inclouen en els controls de qualitat de les unitats de tractament. S’informà que el resultat va ser sempre correcte i que aquests controls es realitzaven amb periodicitat mensual i després de cada reparació. La sol·licitud demanava informació també sobre el sistema emprat per al control de qualitat, qüestió que segurament no quedà adequadament resposta en la comunicació d’informació dels dies 11 i 12 de març de 2020. En aquest sentit, s’informa que els controls de qualitat es realitzen pels físics del Servei de Radioteràpia i s’adeqüen a allò que s’estableix al Reial decret 1566/1998, de 17 de juliol.” Quant al punt 42, indica que la formació i experiència indicades de manera genèrica en la resposta són exigides a tot el personal, inclosa la Sra XXXX objecte de l’al·legació. I en relació amb el punt 49, s’indica que “Es respongué al seu moment a la sol·licitant indicant que no es disposava d’informació. Interpretant novament el contingut de la sol·licitud, es pot trametre l’informe justificatiu de l’expedient de contractació d’un dels acceleradors lineals de l’Hospital del Mar, adquirir l’any 2014 (s’adjunta el document). El segon accelerador no es va adquirir a través d’un expedient de contractació pública, sinó que va ser objecte de donació per part de la Fundació CELLEX.” Pel que fa als punts 8, 9, 10, 25, reitera que no disposa de cap més informació que la que ja ha aportat. En relació amb el punt 13, reitera la resposta ja donada i aclareix el següent: “La informació aportada a la reclamant és correcta: el servei de radioteràpia no ha estat objecte d’externalització de cap tipus. Es confon el concepte d’externalització amb el fet que Assistència Sanitària Col·legial hagi encarregat al CMPSB la realització de tractaments de radioteràpia als seus associats en el marc d’una contractació de serveis en què el CMPSB és el prestador del servei, i no al contrari. El CMPSB és una entitat productora de serveis d’assistència sanitària, que majoritàriament es presten en règim de provisió pública a través d’un concert amb el Servei Català de la Salut. La naturalesa jurídica pública del CMPSB no limita la possibilitat de poder realitzar activitat com l’assenyalada per la reclamant als seu escrit d’al·legacions. Per l’anterior motiu, no es pot aportar cap altra informació que la ja comunicada a la reclamant” Pel que fa a la resta de punts, considera que les al·legacions formulades no qüestionen que la informació s’hagi tramès, sinó en tot cas són objeccions al seu contingut o a l’adequació de la documentació tramesa, aspectes que, a l’entendre del CMPSB, queden fora de l’abast d’aquest procediment. 19. El dia 21 d’octubre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions que la persona reclamant hauria tramès a la Comissió el dia 2 de setembre de 2020 al Consorci, i els dona un termini de 10 dies per a pronunciar-se sobre les qüestions relacionades amb la informació demanada. 20. El 23 d’octubre de 2020 la Comissió trasllada a la persona reclamant el darrer informe rebut del Consorci. 21. El 4 de novembre de 2020 té entrada un informe del Consorci, que aporta la següent informació addicional: Punts 1, 2, 3 i 4: “A la vista dels informes identificats l’apartat primer d’aquest informe, es considera necessari aclarir que els documents núm. 1, 2 i 3 conformen un únic document corresponent a l’informe dosimètric del tractament de la reclamant. El document núm. 4 és el full de tractament, el contingut del qual és qüestionat per la reclamant. Sense poder entrar en aquestes consideracions en seu del present procediment, s’adverteix que aquest document es troba signat per les professionals que van aplicar el tractament. La signatura del document es realitza a través d’identificació en el sistema a través del número d’empleat i una contrasenya i, per tant, no es trobarà en cap cas un document signat de forma manuscrita, ja que bona part del procés està digitalitzat. Cinquè.- Sobre la sol·licitud sobre titulació, experiència i horari del personal tècnic Respecte d’aquesta qüestió controvertida, consta que s’ha sol·licitat informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades per a avaluar l’impacte respecte el dret fonamental a la protecció de dades dels tercers eventualment afectats. Dit això, reiterem la informació ja aportada, en el sentit que la totalitat del personal tècnic disposa de la titulació com a Tècnic auxiliar en Radioteràpia i, en el cas concret de les professionals assenyalades seguidament, disposen de la titulació d’Operadors d’Instal·lacions Radioactives emesa pel Consejo de Seguridad Nuclear. Pel què fa a l’experiència, si ens referim exclusivament a l’activitat d’aquets personal al Servei de Radioteràpia del CMPSB i vist que la reclamant manifesta no tenir interès en el CV d’aquestes professionals, podem informar del següent: - XXXX: Contracte indefinit des de juliol 2000. - XXXX: Contractes de suplència de forma discontínua des de juliol de 2013. - XXXX: Contractes de suplència de forma continuada des de juny de 2015. Dit això, es desprèn de l’escrit d’al·legacions de 2 de setembre de 2020 que la reclamant considera que la informació sol·licitada es pot trobar als diari d’operacions corresponents al període comprès entre el 25 de juliol de 2016 i el 12 d’agost de 2016 o, com a mínim, que aquesta informació contribuiria a satisfer els seus interessos. D’acord amb això anterior, s’adjunten els diaris d’operacions corresponents a l’esmentat període. Sisè.- Sobre la informació corresponents al punt 49 S’entén que la resposta donada a l’informe de 16 d’octubre de 2020 respon adequadament a la sol·licitud d’informació sobre aquest punt.” 22. El 4 de novembre de 2020 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’APDCAT que, en termes literals, conclou: “D’acord amb l’article 24.3 LTC la resolució de la sol·licitud d’accés a la història clínica de la persona sol·licitant s’havia de tramitar d’acord amb l’RGPD i l’eventual reclamació s’ha de tramitar davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, autoritat competent per conèixer de les reclamacions en relació amb el dret d’accés previst a l’article 15 RGPD. En qualsevol cas, de la informació que consta a l’expedient no s’observen elements que impedeixin l’accés a tota la informació reclamada que consti a la història clínica, inclosa la identitat i categoria (o lloc que ocupen) dels professionals que hi ha intervingut. La normativa de protecció de dades impedeix facilitar de manera individualitzada les dades sobre formació i experiència o les relatives al contracte, la jornada, i els horaris dels tècnics. En canvi, sí que es pot lliurar els noms del personal o tècnics amb competències de verificació i extensió d’informes relatius a la verificació i manteniment dels equips del servei de radioteràpia.” 23. El 6 de novembre la persona reclamant fa arribar noves al·legacions, que suposen una reiteració dels seus arguments en uns casos, o una reformulació de la sol·licitud d’informació inicial: - Punt 1 “Quant a què jo qüestiono el contingut del document [full de tractament] però no el fet que s’hagi tramés no és cert, jo qüestiono el contingut del document i no accepto altra document que no sigui el que diu el Reial decret que ha d’estar signat i amb el contingut mínim que hi assenyala. Els 3 documents que esmenten no compleixen cap d’ells aquests requisits. El document 1 no està signat per ningú, el document 2 sembla que és un Tac i el document 3 és un gràfic que pot fer qualsevol (...)”. - Punt 3: “M’han radiat el pulmó? Els ganglis limfàtics, microcalcificacions? Altres òrgans? Això ho he preguntat a l’Hospital i no em contesten. Aquesta informació havia de constar al full de tractament - el fet reglamentàriament, no el que volen fer passar per full de tractament- i havia d’estar al meu historial clínic. Porto anys demanant aquesta informació que no em contesten. Jo tinc dret a saber que m’han fet realment. Si aquesta qüestió ha arribat a aquest procediment és perquè el CMPSB em va obligar a presentar la sol·licitud de transparència. Ara sé que sí m’han radiat pulmó i més,...” - Punt 4: “ ...manifesta la CMPSB que jo qüestiono el contingut i format del document i no que ha estat lliurada. Com indico al meu escrit el contingut del full de tractament ho determina l’art. 7 del Reial decret 156/1998. El document que em lliuren no és aquest document. Em lliuren un document sense cap signatura. Sembla un excel que no té cap logotip ni signatura. Jo podria fer això. A més, té incongruències amb altre document que es diu “Curs del Servei” on indica que la DT L’11/6/2016 era 37 Gy, pel que el dia 12/6/2020 havia de ser de 3,5 Gy no 2,7 Gy com fan constar en aquest excel que adjunten com a document 4 (que intenten fer passar per full de tractament)”. - En relació amb les microcalcificacions, l’al·legació mostra que ja coneix que se li han radiat, i davant de la resposta fa manifestacions sobre el perjudici en la salut que li podrien ocasionar aquestes radiacions fetes amb un equip que considera obsolet, i conclou demanant l’informe del fabricant on indicaria que s’havien de substituir immediatament : “No sé la data d’aquest informe però el vull demanar, el cas és que era d’abans de juliol de 2014.” - “Dels punts 8 al 10. Entenc que m’estan reconeixent que no tenen cap Certificat de control de qualitat de l’equip perquè el que em van lliurar demostra el seu intent d’engany....” - Dels punts 11 i 12 considera que no han respost al què s’hi preguntava. - En relació al punt 13, insisteix que el què demana és saber l’empresa que tenia externalitzat el servei de radioteràpia. - En relació amb el punt 14, fa les següents consideracions següents: “el que manifesto és que en aquests tractaments totes les tècniques en radioteràpia han d’estar acreditades. Així, com és que una de les tècniques “E S” que segons vostès em van tractar no hi consta acreditada al document que aporten. I respecte a l’altra, “N M”, resulta que era suplent. Això juntament amb l’ocultació de la seva experiència indica que no són transparents en la informació. Aquesta acreditació és necessària per atendre com a tècnica en radioteràpia i a l’informe que adjunten “E S” no en consta i “N M” consta com a suplent. És normal que demani quina experiència tenien com a tècniques d’aquests acceleradors.” - En relació al punt 15, la reclamant diu “em diuen que no disposen d’aquesta informació. Però amb anterioritat m’havien lliurat un document de l’any 2000 sense signar. Què em volien enganyar?” - En relació al punt 16, la reclamant insisteix que “no indiquen la informació que demano, és a dir, les actualitzacions a què estan obligats d’acord amb l’article 5 del Reial decret 1566/1998, de protecció radiològic”: - En relació al punt 17, la reclamant recull la informació del CPMSB que indicaria que no va introduir cap modificació ni actualització des del 2006, i fa un seguit de consideracions alienes a l’objecte del procediment - En relació al punt 18, la reclamant manifesta que el que qüestiona és que li enviïn “un document sense signar per ningú el qual no accepto perquè no té cap validesa ni autenticitat. Però com volen que accepti això?” - En relació al punt 19 manifesta altra vegada que no accepta un document sense signar, i que al document 9 no hi consta cap acreditació d’inspeccions i de calibrat d’equips. - En relació al punt 20 i 25 la reclamant recalca que “pregunto si els equips eren obsolets. Tornen a dir que jo no qüestiono que s’hagi tramès la informació, sinó el contingut. És clar, perquè estan mentint i falsejant informació sobre protecció radiològica. Clar que sabien que eren obsolets...” - Dels punts següents fins al 32 , la reclamant fa aquesta manifestació: “indiquen que jo no qüestiono la tramesa de la documentació, però si el contingut. Clar, és que si acceptem qualsevol document com a vàlid pel fet de fer la tramesa seria un frau de transparència i d’informació.” - Respecte al punt 33, la reclamant diu: “ em diuen que els controls de qualitat es feien periòdicament. Però si el fabricant els va indicar que “era imprescindible la substitució dels acceleradors perquè havien arribat al final de la seva vida útil” i que eren obsolets. Tampoc he vist cap document que acrediti el que diuen sobre aquests controls. No tenen cap Certificat. Em diuen que el control de qualitat els fan els físics del Servei, però això és controlar-se a sí mateix. Tampoc he vist cap document signat per aquests físics. “ - Al punt 42 insisteix que el que pregunta és “quina experiència en els acceleradors en qüestió tenien les tècniques en radioteràpia que em van atendre i perquè una d’elles no estava acreditada” - Respecte de la petició de l’informe de compra de l’equipament ja aportat pel Consorci, la persona reclamant demana ara “l’informe que va fer SIEMENS sobre la imprescindible necessitat de substituir els acceleradors de l’Hospital de l’Esperança i que em diguin quan va pagar el Cap Salut pel meu tractament de radioteràpia”. I conclou el seu escrit manifestant el següent: “Respecte a l’altra documentació em reitero en el que ja he manifestat, d’una banda, els documents o bé no estan signats o són antics (1998) sense signar o manquen com el full de tractament. Com volen que accepti un document de 1998 com si fos un certificat de qualitat quan en l’any 2000 es va acreditar que no feien cap Certificat de control. Que ens prenen per simples?” 24. El 10 de novembre, la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. 25. El 12 de novembre la persona reclamant presenta al·legacions contra l’informe de l’APDCAT, qüestionant el criteri de l’APDCAT de considerar afectades per la protecció de dades personals les dades relatives al contracte laboral i horari del personal tècnic sanitari, que no hauria tingut en compte la normativa de protecció radiològica i el drets dels pacients, i d’altra banda nega que mai hagi demanat en la seva sol·licitud ni accés al seu historial clínic (que hauria demanat i obtingut fora d’aquest procediment) ni el currículum del personal tècnic que l’hauria atesa, sinó només la seva experiència i formació professional, i demana que no es publiqui al seu web, com es fa de forma ordinària, l’informe de l’APDCAT, perquè conté aquests errors. La GAIP trasllada a la persona reclamant la conveniència que faci aquesta petició i observacions directament a l’APDCAT, autora de l’informe. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a un consorci subjecte a les obligacions de l’LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. Particularment, l’article 42.8 LTAIPBG preveu que, si la denegació de l’accés per part de l’Administració s’ha fonamentat en la protecció de dades personals, la Comissió haurà de sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades. 2. Sobre l’adequació del procediment i la determinació del seu objecte L’escrit de reclamació es fonamenta, i les successives al·legacions presentades hi fan referència constant, en el fet que s’haurien vulnerat els drets de la persona reclamant, com a pacient, a ser informada del tractament rebut i dels seus efectes. Reitera en diverses ocasions haver rebut “publicitat enganyosa” del tractament, que no hauria admès si hagués estat informada del grau d’obsolescència de l’equip i de la possibilitat d’utilitzar-ne un altre de nova compra. Afirma, igualment, no haver estat degudament informada dels òrgans radiats o dels efectes que se’n podria derivar, entre d’altres qüestions, i tot això, la porta afirmar i motivar en la reclamació que s’hauria abusat dels seus “drets fonamentals a ser informada de forma seriosa i rigorosa per la gravetat del diagnòstic i tractament que he rebut. Amb vulneració de la dignitat de la persona i dels drets humans ”. Cal aclarir, d’entrada, que aquesta Comissió no és l’òrgan competent, ni aquest procediment és pertinent, per a la revisió d’aquestes qüestions ni per a la determinació si, efectivament, la informació rebuda és suficient i adequada al seu dret com a pacient a la informació assistencial, reconegut a l’article 4 de la L lei bàsica 41/2002, del 14 de novembre, reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, i a l’article 2 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, en la mesura que, tal i com in dica aquell mateix precepte, aquesta informació garantida a la pacient en relació amb la pròpia salut i la intervenció assistencial que se li practiqui “ ha de formar part de totes les actuacions assistencials” i correspon donar -la al metge responsable del pacient garantir el compliment del dret a la informació, i als professionals assistencials que l'atenen o li apliquen una tècnica o un procediment concrets. No es tracta, doncs, d’un procediment administratiu d’exercici del dret a la informació amb resolució, expressa o presumpta, de l’administració que restringeixi el dret d’accés, sinó d’un escenari d’informació relacional entre metge- pacient, normalment verbal, que s’ha de produir en el marc del tractament, sense incoació de procediment de sol·licitud i sense resolució administrativa que pugui ser revisada per aquesta Comissió, en l’exercici de les seves competències, motiu pel qual no pot ser objecte del procediment de reclamació, d’acord amb l’article 39 LTAIPBG transcrit al fonament jurídic anterior. Resulta pertinent, igualment, aclarir que l’accés a l’historial clínic de la pacient es regeix, com indica l’informe de l’APDCAT, pel règim d’accés a dades pròpies regulat per l’article 15 RGPD, per expressa remissió de l’article 24.3 LTAIPBG, de forma que el procediment de sol·licitud d’informació pública de l’article 18 LTAIPBG seria impropi per a obtenir -les, no tant perquè, com afirma la persona reclamant, la informació sobre la salut de la reclamant no sigui informació es pugui difondre públicament –que no ho és, evidentment-, sinó pel fet que, per expressa remissió de l’article 23 LTAIPBG, l’accés a les dades pròpies es regeix per la normativa de protecció de dades personals, concretament per l’article 15 RGPD, amb un règim d’accés més reforçat i menys limitat. Segons indica la persona reclamant, ja ha demanat i obtingut, fora d’aquest procediment, l’accés a la seva història clínica, i per tant remarca que no és objecte d’aquest procediment obtenir-la. Tanmateix, especialment però no exclusivament en la primera part de la sol·licitud, fa un seguit de preguntes o peticions de documentació que s’han de considerar part de la seva història clínica (full de tractament, òrgans radiats, o consentiment informat del tatuatge, radiació de microcalcificacions, per exemple), i és per això que l’APDCAT indica, en el seu informe, que el procediment adequat hauria estat el procediment d’accés davant d’aquella Autoritat. Aquesta informació, atenent a les definicions legals contingudes a l’article 3 de la Llei bàsica 41/2002, del 14 de novembre, abans esmentada, pot ser considerada història clínica, definida com el “conjunt de documents que contenen les dades, valoracions i informacions de qualsevol índole sobre la situació i l’evolució clínica d’un pacient al llarg del procés assistencial”. La persona reclamant, tanmateix, insisteix en què si ha emprat aquest procediment, ha estat per expressa indicació del Consorci, i aquesta decisió pot estar justificada, a priori, tenint en compte que paral·lelament es tramitava la petició d’accés a la història clínica, i que el gruix de la sol·licitud demana informació que no es pot considerar dada personal pròpia de la reclamant, sinó informació pública adient a aquest procediment: per exemple, tota les peticions relacionades amb el contracte i horari del personal de radiologia, l ’obsolescència dels equips, els informes de compra, el seu control i manteniment, o la qualificació del personal tècnic que els utilitza, per exemple. Tenint això en compte, i per evitar divisions del procediment que comportin un retard o una càrrega per a la persona reclamant, la GAIP ha admès a tràmit la reclamació, que queda lligada a la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2, a la seva resolució així com a la resolució del recurs de reposició interposat, i que es resoldrà d’acord amb l’LTAIPBG. D’acord amb això, aquest procediment de reclamació només pot tenir per objecte aquella informació prèviament sol·licitada i sobre la què l’administració ha resolt en sentit restrictiu del dret d’accés, el què exclou que pugui ser-ne objecte la petició de nova informació o aquella que ja s’ha informat, i només pot emparar la pretensió d’obtenir materialment la informació prèviament existent a mans del subjecte obligat, amb independència de que puguin existir altres pretensions de la reclamant, com a pacient, garantides per la normativa sectorial sanitària i que puguin defensar-se legítimament, però en tot cas al marge d’aquest procediment. Així, dels 50 punts la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, són inadmissibles com a objecte d’aquest procediment de reclamació els que comportin la petició de dictàmens o valoracions tècniques del seu cas (per exemple, el riscos o perjudicis que puguin derivar-li d’una radiació de les microcalcificacions), si aquesta valoració no existeix prèviament ja elaborada, tal i com preveu l’article 29.2 LTAIPBG . Una altra tipologia de peticions incloses en la sol·licitud inicial, i que es mantenen i reiteren en la reclamació i en les al·legacions successives de la persona reclamant, resten també fora de l’abast d’aquest procediment: són les que es formulen com una petició de justificació de les actuacions o de motivació de les pràctiques seguides per l’Hospital, ja què el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG només es pot projectar sobre la informació, i no empara la pretensió d’obtenir la justificació de la idoneïtat de l’actuació o de que es motivin les decisions preses conegudes a partir de la informació proporcionada. Per la mateixa raó, aquest procediment només pot tenir per objecte la informació pública tal i com estigui documentada i en els termes en què se’n disposi prèviament, i per tant, el procediment d’accés a la informació de l’LTAIPBG es satisfà amb el lliurament d’aquesta informació preexistent, sense que pugui admetre’s com a objecte de la reclamació la pretensió de què es creï nova documentació o que es certifiqui, per adequar-la als termes de la sol·licitud. Són inadmissibles, doncs, les peticions d’emissió de certificacions sobre els controls de qualitat o de radiacions de fuga, per exemple, si abans no existien expedides. Tampoc és admissible com a objecte d’aquest procediment la petició que la informació de què disposa l’Administració es modifiqui, millori o completi per satisfer la sol·licitud, ni tan sols per adequar-la a les exigències normatives, ja que el procediment de sol·licitud d’informació previst a l’LTAIPBG s’ha de considerar satisfet adequadament amb el lliurament de la informació tal i com en disposava l’administració, i l’objectiu d’aquest procediment emmarcat i emparat en la garantia de la transparència per al control de la gestió pública de la salut és, precisament, permetre que es coneguin les pràctiques o actuacions realitzades, i si són irregulars o presenten mancances. Serà a partir d’aquesta informació que, si ho considera adient, la persona reclamant podrà endegar les actuacions de denúncia, de queixa o de responsabilitat patrimonial contra l’administració que correspongui, però en el marc d’un altre procediment adequat a aquesta finalitat i diferent d’aquest. Per tant, cal desestimar les al·legacions de la persona reclamant en el sentit de no admetre com a satisfet el dret d’accés amb la informació rebuda pel fet de considerar- la defectuosa o informal (manca de signatura, manca de logotip), o perquè no s’adeqüi al contingut previst a la normativa sectorial (full de tractament) o perquè li sembli contradictòria amb altres informacions aparegudes en diaris, memòries, o en congressos del sector, o perquè en dubti o en sospiti i en demani l’acreditació probatòria de la informació ja proporcionada. El procediment de reclamació no pot tenir per objecte la comprovació de la informació rebuda, la creació de nova informació o la justificació del per què no se’n té d’altra, i si l’administració manifesta de forma expressa que la què proporciona és la única informació que té, aquest procediment no pot emparar la pretensió que s’elabori de nou o que l’administració demostri la veracitat del què respon, ni aquesta Comissió té funcions inspectores o investigadores per comprovar-ne l’exactitud. Finalment, no poden ser objecte d’aquest pronunciament aquelles preguntes retòriques formulades per la persona reclamant no pas amb la pretensió d’obtenir informació, sinó amb la manifesta voluntat de servir per a la formulació d’una crítica a una actuació, decisió o procediment de l’Hospital que són perfectament coneguts per la persona reclamant d’antuvi i que es pregunten només com a p retext per fer-ne una denúncia o queixa, que pot ser perfectament legítima en altres tribunes d’opinió o en el marc d’altres procediments amb finalitat sancionadora o de rescabalament patrimonial de la persona reclamant, si escau, però que resulten aliens i impertinents en aquest procediment. 3. Sobre la protecció de les dades personals Entre la informació sol·licitada n’hi ha que s’ha de considerar informació protegida per la normativa de protecció de dades personals, en la mesura en què és informació personal referida a una persona física identificada o identificable, i d’aquesta informació n’hi ha que són dades personals pròpies (les relatives al seu propi tractament del primer bloc de la sol·licitud), i d’altra que són dades personals referides a terceres persones (les referides al personal tècnic de radioteràpia). L’accés a aquestes dades s’haurà de sotmetre al règim d’accés a d’accés a dades pròpies (article 24.3 LTAIPBG) o al règim d’accés a les dades de terceres persones regulat als articles 23 i 24.1 i 2 LTAIPBG. L’APDCAT ha emès informe, a requeriment de la GAIP, sobre l’adequació de l’accés que es reclama a la normativa de protecció de dades personals. En l’informe, l’APDCAT assenyala que, a criteri seu, aquesta Comissió hauria d’haver inadmès la reclamació en relació amb les dades del tractament de la pròpia reclamant, perquè li correspon a l’Autoritat, d’acord amb la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, article 5.b) la competència per “ resoldre les reclamacions de tutela formulades per les persones afectades respecte a l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició”, ja que el règim d’accés a les dades pròpies és el regulat a la normativa de protecció de dades, concretament a l’article 15 RGPD, de manera que conclou que la resolució de “l a sol·licitud d’accés a la història clínica de la persona sol·licitant s’havia de tramitar d’acord amb l’RGPD i l’eventual reclamació s’ha de tramitar davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, autoritat competent per conèixer de les reclamacions en relació amb el dret d’accés previst a l’article 15 RGPD.” Tal i com ja s’ha indicat en el fonament jurídic 2, i tot i que la persona reclamant ha fet al·legacions negant que la reclamació tingui per objecte l’accés a la seva història clínica - que havia sol·licitat paral·lelament i que ja ha obtingut-, certament que entre els 50 punts de la sol·licitud hi ha informació que s’ha de considerar accés a dades pròpies de salut i a la pròpia història clínica, com és el cas del primer bloc on es demana el full de tractament, o informació de les radiacions i proves a les què s’ha sotmès. Però no és menys cert que aquestes peticions no eren les úniques que integraven la reclamació, sinó que es presentaven acumulades en el procediment a d’altra informació, la majoria d’ella, clarament aliena al règim d’accés a dades personals pròpies, motiu pel qual es va optar per evitar el fraccionament del procediment amb la inadmissió parcial dels punts que feien referència a informació del tractament rebut per la pròpia reclamant, i la incoació d’un segon procediment davant l’APDCAT per a la reclamació d’aquesta informació, amb la voluntat de no perjudicar a la persona reclamant amb la càrrega d’un nou procediment o el retard que pogués derivar de la seva escissió, per bé que garantint que l’APDCAT aportava al procediment el seu criteri en relació amb l’accés a les dades personals, finalitat per a la qual se li va demanar que n’emetés informe. Més enllà d’aquesta objecció procedimental, l’APDCAT considera, en relació amb la informació referida al personal tècnic de radioteràpia, que s’ha d’estimar l’accés a la identitat i categoria (o lloc que ocupen) els professionals que han intervingut en el tractament, perquè és informació que queda inclosa en la història clínica i, per tant, el seu accés queda emparat en la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient. En canvi, considera que “la normativa de protecció de dades impedeix facilitar de manera individualitzada les dades sobre formació i experiència individualitzades, que es correspondrien amb el seu currículum professional, o les relatives al contracte, la jornada, i els horaris dels tècnics”, decisió que motiva de la manera següent: “Tot i que alguna de la informació que reclama la persona pacient, certament pot donar-li elements de judici sobre els mitjans de que disposa el centre (equips, disponibilitat de personal en cadascun dels torns, qualificació, etc.), no sembla necessari que respecte la informació sobre aquestes qüestions hagi d’incloure informació personal. Oferir informació individualitzada sobre la formació, experiència, tipus de contracte laboral etc. és una informació que permet obtenir un perfil professional de cadascuna de les persones afectades i, encara més, si s’ofereix a més informació sobre els torns o els horaris laborals de manera individualitzada. Resulta doncs una mesura molt invasiva per a les persones afectades i innecessària per poder avaluar la prestació del servei. En aquest sentit, resulta plenament respectuós amb la normativa de protecció de dades personals oferir informació sobre la titulació exigida en cadascuna de les categories professionals que han intervingut en la seva atenció i la seva vinculació amb el centre sanitari, i sobre els torns existents, sense que aparegui com a justificat oferir informació sobre la formació o experiència individualitzada de cadascuna de les persones que han intervingut en l’assistència o els torns i horaris que han fet.” La persona reclamant ha fet al·legacions contra aquest informe de l’APDCAT, en primer lloc per negar que sigui objecte d’aquesta reclamació, ni de la sol·licitud que en porta causa, l’accés a la història clínica, i en segon lloc, negant que mai hagi pretès obtenir el currículum d’aquest personal que l’ha tractat amb radioteràpia, sin ó que només demana saber “ l’experiència d’aquestes tècniques en la manipulació dels concrets aparells amb els que em van radiar”. Quant a tipus de contracte i l’horari, fa constar que els sol·licitava “per temes de seguretat del pacient”. Aquesta Comissió difereix parcialment de les conclusions de l’informe de l’APDCAT, que no resulta vinculant del sentit d’aquesta resolució, per les raons que seguidament s’argumentaran. No presenta dubtes ni discrepàncies l’accés al primer bloc de dades personals, les referides al tractament de la pròpia reclamant, se li vulgui dir història clínica o dades de la seva pròpia salut. És clar que és informació a la què la persona reclamant té dret d’accés, tenint en compte que l’article 24.3 de LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació que només continguin dades de la persona sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal, que les regularia en l’article 15 RGPD, i que la documentació clínica relativa al seu procés assistencial és informació a la què el pacient té reconegut el dret a ser-ne informat, d’acord amb els articles 2 i 3 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient. Pel que fa a la informació sobre terceres persones, tampoc no hi ha discrepància amb l’APDCAT en considerar que s’ha d’estimar directament i sense majors ponderacions l’accés a les dades identificatives del personal assistencial, així com de la seva formació o categoria, atès que es considera informació de la història clínica dels pacients garantida, com ja s’ha vist, per la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient. Quant al tipus de relació contractual, titulació i experiència i horari d’aquest personal tècnic, val a dir, en primer lloc, que són dades personals (encara que la persona reclamant en dubti, perquè fan referència a l’exercici professional, s’han de considerar dades personals, ja que són dades que es demanen relacionades amb una persona física identificada) , l’accés a les quals s’haurà de sotmetre al règim de ponderació casuística de l’article 24.2 LTAIPBG, que disposa que: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones.” Considerant que la finalitat de l’accés, segons es desprèn de les motivacions i al·legacions de la reclamant, seria la de comprovar possibles irregularitats o deficiències en la prestació del tractament assistencial que ha rebut, en especial, pel que fa a la radioteràpia, caldrà tenir en compte en la ponderació entre la protecció de les dades personals d’aquest personal tècnic i el dret d’accés de la reclamant, si la informació personal que es demana és rellevant, adequada i proporcional per servir a aquesta finalitat. Igualment, caldrà valorar en la ponderació si la informació pot tenir incidència en la seguretat del pacient, sobretot tenint en compte que la pròpia persona reclamant, en les seves al·legacions a l’informe de l’APDCAT, indica que demana la informació en relació amb la seva seguretat. Finalment, caldrà tenir en compte el principi de minimització en la cessió de dades personals, per tal d’acotar l’accés a aquelles dades que resultin efectivament rellevants, necessàries i adequades per servir aquestes finalitats, i excloure’n aquelles que siguin desproporcionades per aconseguir-les. Atenent tots aquests elements de ponderació, sembla clar que la informació sobre la titulació del personal tècnic que l’ha tractada amb radioteràpia és rellevant per a comprovar que aquest servei es presta per personal que té la formació adequada i suficient per garantir la seguretat dels pacients. El tipus de contracte podria ser també informació adequada, en la mesura en què el tipus de vincle laboral o la seva durada pugui connectar-se amb aquesta finalitat. Finalment, l’horari del personal podria tenir rellevància si es refereix a la durada de la jornada laboral, en la mesura en què pogués alertar d’una prolongació excessiva que arrib és a influir negativament en el rendiment d’aquests professionals. Delimitada la informació rellevant per a l’accés, caldrà veure si el dret d’accés ha de prevaler sobre el dret a la protecció de dades. En aquest sentit, cal tenir en compte que la protecció de dades personals sotmeses al règim de l’article 24.2 LATIPBG constitueix un límit ponderable, és a dir, que no predetermina l’exclusió de les dades personals (com fa l’article 23 en relació amb les categories d’especial protecció) sinó que la seva aplicació s’ha d’avaluar i mesurar-ne l’abast restrictiu d’acord amb els principis generals de ls articles 20 .1 i 22.2 LTAIPBG, que exigeixen l’aplicació restrictiva en benefici del dret d’accés, la proporcionalitat en relació amb la finalitat de l’accés, i la valoració de la presència d’altres interessos públics i privats legítims al cas. Començant per aquests interessos que concorren i que han de ser valorats en la ponderació del dret d’accés, es concreten en, d’una banda, l’interès públic en facilitar el control de l’adequada formació i competència del personal sanitari, i de l’altra, l’interès privat de la reclamant, en tant que pacient d’aquest personal, en conèixer-ne la seva expertesa i competència professional. Quant a l’aplicació restrictiva del límit suposa preservar, tan com sigui possible, el dret d’accés, permetent l’accés parcial la informació que no quedi directament afectada. Finalment, l’exigència d’aplicar els límits amb proporcionalitat en relació amb la finalitat de l’accés, comporta que s’hagi de valorar, atenent les circumstàncies de cada cas, si el dany en el bé jurídic protegit pel límit (la protecció de dades personals, en aquest cas) resulta proporcionat i no excessiu per a assolir la finalitat de l’accés, o dit d’altra manera, si la limitació del dret d’accés resulta proporcionada tenint en compte la rellevància d’aquesta informació per a la finalitat de l’accés, i l’abast del dany que l’accés causa en l’esfera del dret a la protecció de dades personals dels tercers afectats. D’acord amb això, cal dir, pel que fa al punt 44, que la informació ja facilitada sobre la durada dels torns horaris, segons es detalla al fonament jurídic següent, permet servir a la finalitat de l’accés, ja que es comprova que la jornada laboral és de 35 hores setmanals, prestada en horari de matí o de tarda, sense guàrdies nocturnes ni de cap de setmana, i per tant, servida aquesta finalitat amb la informació genèrica proporcionada, resultaria desproporcionat oferir informació individualitzada, lesionant l’esfera personal, que desvetllés l’horari concret d’entrada i sortida d’aquelles tres persones que la van tractar, tenint en compte, a més, que la persona reclamant ja pot deduir si tenien torn de matí o de tarda, sabent com coneix en una franja horària va rebre la radioteràpia. Quant a la sol·licitud del tipus de contracte (punt 42) del personal que l’ha tractat amb radioteràpia, cal dir que resultaria desproporcionat permetre l’accés a la còpia del contracte laboral, o a la nòmina, o al currículum professional complet d’aquest personal, on poden aparèixer dades personals de l’esfera privada i familiar, o fins i tot de la intimitat que serien altament lesives del dret a la protecció de dades personals, així com dades personals vinculades a l’activitat professional que serien igualment desproporcionades, en ser excessives per a la finalitat de l’accés. En canvi, seria adequat i proporcionat a la finalitat de l’accés, causant el mínim dany en la protecció de dades personals del personal afectat, proporcionar informació sobre el tipus de contracte (règim jurídic i durada), -sobretot, tenint en compte les obligacions de transparència aplicables als contractes subscrits per l’administració i a les relacions amb el seu personal- , sense donar accés al seu contingut íntegre. Pel que fa a la titulació i experiència d’aquell personal (punt 43) resulta proporcionat informar de la titulació o formació específica requerida pel Consorci per al personal que contracta com a tècnic en radiologia i si el personal que va tractar a la reclamant la tenia - informació que permet un control sobre l’actuació del Consorci en la provisió de personal capacitat i preparat per al servei sanitari que ofereix i per garantir la seguretat dels pacients-, sense proporcionar, en canvi, el currículum complet amb el detall d’altra formació o estudis cursats. I s’ha de considerar també proporcionat informar si aquest personal que l’ha tractat com a pacient tenia experiència professional prèvia en l’ús dels aparells de radiologia a l Consorci -com a part de la capacitació professional del personal sanitari del Consorci- , sense aportar altra informació de la seva experiència professional en altres àmbits, ni facilitar altra informació del seu currículum professional, com els llocs on ha exercit la seva professió, que permetin confegir un itinerari professional i vital. Per tant, acotada a aquests termes, l’accés a la informació dels punts 42 i 43 suposaria un dany en la protecció de les dades personals mínim (poca informació i deslligada de dades sensibles, privades o íntimes) i justificat perquè permetria assolir la finalitat genèrica del dret d’accés de garantir el retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG) tant com la finalitat específica d’aquesta sol·licitud i reclamació, d e comprovar l’adequació del tractament rebut i la capacitació del personal que l’ha prestat en garantia de la seva seguretat, amb la proporcionalitat requerida de l’article 22.2 LTAIPBG i es protegiria de manera equilibrada el dret d’accés i el dret a la protecció de dades personals. D’altra banda, cal tenir en compte que si aquesta informació es pot deduir d’informació sobre els contractes del Consorci amb el seu personal (per exemple, si l’experiència es pot deduir de la data en què es va subscriure el contracte amb la persona treballadora), tenint en compte les obligacions de transparència de l’activitat contractual i de la informació del personal públic, seria encara menys apreciable la concurrència del límit relatiu a la protecció de dades personals per impedir-ne l’accés, i faria innecessari el trasllat a les tercers persones afectades. Per tant, discrepant del criteri de l’APDCAT, cal considerar que l’accés de la persona reclamant a la informació relativa al tipus de contracte, la titulació i l’experiència del personal que l’ha tractat, queda legitimada per l’article 24.2 LTAIPBG en la mesura en què sigui informació rellevant i necessària per a la finalitat de l’accés i la seguretat de la reclamant, com a pacient; i que la necessària proporcionalitat en l’aplicació del límit relatiu a la protecció de dades personals, així com la consideració dels interessos públics i privats concurrents, que exigeix l’article 22.1 LTAIPBG, ha de dur a considerar que no resulta proporcionat aplicar aquest límit a aquella informació dels punts 42 i 43 que sigui essencial i directament relacionada amb aquests la protecció dels interessos privats de la pacient (seguretat) i públics del Consorci ( permetre el control de l’adequació de la formació i condicions laborals del seu personal al servei assistencial que presta) , i en canvi resulta desproporcionat l’accés a altra informació personal d’aquest personal que resulti inapropiada, excessiva o redundant per a aquesta finalitat, com ara el contracte laboral o el currículum professional. D’acord amb això, cal concloure que la ponderació casuística exigida per l’article 24.2 LTAIPBG porta a estimar l’accés a la informació dels punts 42 i 43 acotada a la indicació individualitzada, en relació amb el personal que ha tractat a la persona reclamant amb radioteràpia, de la informació següent: - Tipus de contracte laboral . - Titulació i formació relacionada directament amb el tractament de radioteràpia. - Si aquest personal tenia experiència prèvia en l’ús dels aparells de radioteràpia. 4. Sobre l’accés a la informació objecte de reclamació D’acord amb el fonament jurídic 2, s’ha d’inadmetre la reclamació en relació amb totes les peticions que no són d’obtenir informació pública, d’acord amb les consideracions del fonament jurídic anterior, per ser pretensions alienes a aquest procediment d’explicacions, certificacions o consultes. (És el cas de la pretensió del punt 7 pel que fa a la valoració dels efectes de la radiació de les microcalcificacions, i el punt 8 i 10 en relació amb la pretensió que se li certifiquin els controls de qualitat i de radiacions de fuga, per exemple). Igualment, cal inadmetre que pugui ser ampliat l’objecte de la reclamació amb la formulació de noves preguntes o la reformulació de noves informacions realitzades com a al·legacions, considerant que aquest és un procediment de revisió i que, atesa aquesta naturalesa, no pot pronunciar-se sobre qüestions diferents a les què van ser sotmeses a l’administració en el procediment del què porta causa. Finalment, cal recordar que aquest procediment no pot servir de canal de queixa o denúncia del tractament rebut, ni és el canal adequat per rebre justificacions mèdiques de la seva adequació o efectes, de manera que s’han de considerar alienes a aquest procediment aquelles al·legacions de la persona reclamant en les què, a la vista de la informació rebuda o la què creu que li haurien d’haver proporcionat, tenen per objecte qüestionar la necessitat o la conveniència del tractament amb radioteràpia que li han practicat, criticar l’adequat control de l’equipament i la seva renovació, o l’adequat compliment de la normativa. D’altra banda, considerant que aquest procediment queda reservat per a la revisió de decisions administratives que comportin la limitació del dret a la informació, cal inadmetre la reclamació en relació amb la informació ja aportada pel Consorci abans de l’inici del procediment de reclamació, en les comunicacions d’11 i 12 de març, que comportés el lliurament de tota la informació de què es disposava (punts 8, 13, 14, 31 i 35) o que suposés la manifestació de què no disposava d’informació al respecte (punts 9, 10, 15, 25 i 32), igual que s’ha d’inadmetre la reclamació en relació amb la informació que ja ha estat satisfeta i sobre la què la persona reclamant manifesta discrepàncies no pas pel fet de no haver-la obtingut, sinó per qüestionar- ne la manca de signatura, considerar-la inadequada, falsa o pel fet de discrepar amb el què s’hi informa (punts 1, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 26, 27, 28, 29, 34, 36, 38, 40, 46, 47, 48). De la mateixa manera, cal inadmetre la reclamació en relació amb la informació lliurada abans d’iniciar-se el procediment de reclamació que no va ser qüestionada ni objecte de retret de la persona reclamant en les al·legacions realitzades amb data 8 de juliol de 2019 al Consorci: punts 21, 23, 24, 37 i 39. Igualment, s’ha d’inadmetre la reclamació en relació amb els punts 11 i 12, que demana informació sobre els perjudicis que pugui causar en la seguretat del pacient el fet que se li hagi avançat en 4 hores la radiació, i el motiu d’aquest canvi, considerant que el Consorci ja va informar prèviament a la reclamació, amb data 11 de març, que el canvi es devia a motius organitzatius, i que el canvi d’hora no té cap efecte sobre la seguretat del tractament. En aquest sentit, tot i les objeccions de la persona reclamant pel fet que en la frase no es fa referència a la seguretat de les persones, cal dir que s’entén perfectament de la resposta que s’està referint a la seguretat dels pacients que reben el tractament. Igualment, no es pot estimar la pretensió formulada en les darreres al·legacions d’obtenir “la justificació d’un metge per escrit sobre el canvi, del responsable, perquè no entenc que em contesti un advocat una qüestió tècnica que afecta a la salut de les persones”. Amb independència de que la decisió d’avançar aquest tractament 4 hores hagi de ser adoptada o revisada pel personal mèdic, el què aquí no es valora ni es discuteix, la informació s’ha de considerar adequadament satisfeta si dona resposta congruent a la sol·licitud, i la pot comunicar la persona o servei que internament el Consorci designi, que se n’haurà de proveir del servei que la tingui i traslladar-la. Igualment, la justificació del canvi en l’horari del tractament en motius organitzatius es considera informació suficient i adequada a la finalitat de l’accés, ja que trasllada que el canvi no tenia relació amb el tractament o necessitats de la pacient, sinó amb la necessitat d’adaptar-se a requeriments organitzatius del Consorci, de manera que, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud en els punts 11 i 12 amb la informació lliurada, i inadmetre la reclamació. Finalment, s’inadmet la reclamació en relació amb el punt 50, relatiu al lliurament del consentiment informat dels tatuatges i lliurament del consentiment informat del TAC i la dosi de radiació rebuda per aquest dispositiu, ja que d e l’expedient i de les pròpies consideracions fetes en les al·legacions de la persona reclamant se’n desprèn que el Consorci no disposa dels consentiments requerits, cosa que semblaria que ja coneixia la persona reclamant abans de demanar-ho, i vist que ja s’havia informat de la dosi de radiació rebuda pel TAC, sense que siguin admissibles les reformulacions fetes en les al·legacions sobre quina tinta li ha estat aplicada, per incongruents amb la sol·licitud. Finalment, cal donar per perdut l’objecte de la reclamació en relació amb aquells punts que han estat informats, ampliats o aclarits durant la tramitació d’aquest procediment, amb l’escrit del Consorci de 16 d’octubre i de 4 de novembre, detallats als antecedents, el què suposa: punts 2, 13, 30, 33, 49. En aquest sentit, cal fer les següents consideracions: pel que fa al punt 2, després de què el Consorci hagi informat i reiterat que el diari d’operacions no conté la informació personal de la reclamant, a la vista de la insistència en obtenir-la, s’avé a aportar- los, de manera que cal donar per perdut l’objecte de la reclamació en relació amb els diaris d’operacions, sense necessitat d’entrar en majors valoracions sobre la congruència de la reclamació amb la informació sol·licitada en aquest punt. Quant al punt 13, la persona reclamant insisteix en saber el nom de l’empresa privada a qui s’havia externalitzat el servei de radioteràpia, però el Consorci ja ha informat i reiterat que aquest servei no estava externalitzat. La confusió de la persona reclamant en aquest sentit s’aclareix en un informe addicional del Consorci en el què fa constar que: “La informació aportada a la reclamant és correcta: el servei de radioteràpia no ha estat objecte d’externalització de cap tipus. Es confon el concepte d’externalització amb el fet que Assistència Sanitària Col·legial hagi encarregat al CMPSB la realització de tractaments de radioteràpia als seus associats en el marc d’una contractació de serveis en què el CMPSB és el prestador del servei, i no al contrari. El CMPSB és una entitat productora de serveis d’assistència sanitària, que majoritàriament es presten en règim de provisió pública a través d’un concert amb el Servei Català de la Salut. La naturalesa jurídica pública del CMPSB no limita la possibilitat de poder realitzar activitat com l’assenyalada per la reclamant als seu escrit d’al·legacions.”. Per tant, cal considerar adequadament informat aquest punt durant la tramitació de la reclamació. En relació amb el punt 30, la informació aportada en resposta a la sol·licitud ja indicava que els aparells estaven sotmesos i havien superat els controls de qualitat. Les al·legacions en que es justificava la reclamació en aquest punt tenien a veure amb la credibilitat que li mereixia aquesta informació a la persona reclamant, cosa que, com ja ha quedat establert, no correspon verificar en el marc d’aquest procediment, i va motivar que formulés una nova petició reformulant la inicial: “És una empresa privada la que porta el referit control de qualitat?”. El Consorci, durant aquest procediment, malgrat indicar encertadament que aquesta petició d’informació no formava part de la sol·licitud inicial, s’avé a informar-ne indicant que “els controls de qualitat dels equipaments són portats a terme pels físics del Servei de Radioteràpia i, per tant, aquesta tasca no es troba externalitzada”. Cal donar, doncs, per perdut l’objecte de la reclamació en aquest punt. Pel que fa al punt 33, el Consorci completa la informació inicialment aportada sobre els controls de qualitat dels col·limadors indicant el sistema emprat per al control de qualitat, que no s’havia informat, i en aquest sentit indica que els controls de qualitat es realitzen pels físics del Servei de Radioteràpia i s’adeqüen a allò que s’estableix al Reial decret 1566/1998, de 17 de juliol. Aquesta informació aportada durant en procediment suposa la pèrdua del seu objecte en aquest punt. En darrer lloc pel que fa a la pèrdua d’objecte de la reclamació, cal dir que, en relació amb el punt 49, el Consorci va aportar amb data 16 d’octubre l’informe justificatiu de l’expedient de contractació d’un dels acceleradors lineals de l’Hospital del Mar, i va indicar que l’altre no es va adquirir a través d’un expedient de contractació pública, sinó que va ser objecte de donació per part de la Fundació CELLEX. Aquesta informació aportada durant el procediment suposa la pèrdua del seu objecte, en haver aportat el Consorci la informació existent, i sense que pugui considerar-se ampliada la reclamació amb la petició subsegüent de l’informe del fabricant realitzada com a al·legació en contra de la satisfacció d’aquest punt, per ser incongruent amb la sol·licitud inicial. En canvi, no es pot donar per adequadament satisfeta la sol·licitud en relació amb el punt 22, que demanava la forma d’adquisició dels equipaments i l’ expedient d’adquisició. La Resolució d’estimació parcial de la sol·licitud determinava la necessitat de derivar aquesta petició d’informació al Consorci Sanitari de Barcelona, que seria qui hauria realitzat les adquisicions. Tanmateix, l’escrit del servei jurídic del Consorci d’11 de març, de comunicació de la informació estimada, corregeix la resolució en aquest punt i indica que, fetes les comprovacions, s’havia constatat que l’expedient de contractació pública per a l’adquisició dels equipaments de radioteràpia de l’Hospital de l’Esperança havia estat promogut per l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària, que s’hauria integrat en l’actual Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. No diu, però, si el Consorci té la custòdia dels expedients de contractació de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària –i si aquest fos el cas, correspondria que el Consorci es pronunciés sobre l’accés a la informació i expedients de contractació sol·licitats- o si han passat a custòdia de l’Ajuntament de Barcelona, i en aquest cas, si ha formalitzat la derivació corresponent de la sol·licitud, cosa que no es probable ja que en l’expedient no consta aquesta derivació ni tampoc n’ha estat informada la persona reclamant. Tenint en compte que la informació dels contractes dels poders públics es informació sotmesa al règim de transparència (article 13 LTAIPBG), difícilment podrà contenir informació que no pugui ser accessible per la via del dret d’accés, més enllà de què pugui correspondre eliminar el nom i dades personals de les persones físiques que actuen en representació de persones jurídiques, per irrellevants per a la finalitat de control de l’activitat contractual, i per tant, correspon estimar la reclamació i declarar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada en aquest punt, prèvia eliminació de les dades personals si no són de subjectes obligats pel contracte, sinó de persones que hi hagin actuat en representació de les persones jurídiques obligades. Per al cas que el Consorci no disposi d’aquesta informació, l’ha de derivar a l’administració o ens que en disposi, i informar-ne proporcionant les dades de contacte, o bé manifestar que desconeix qui la pot tenir, si escau, d’acord amb l’article 30 LTAIPBG. Finalment, i pel que fa a la informació afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals, concretada en els punts 42, 43 i 44, d’acord amb es consideracions del fonament jurídic anterior, aquesta resolució determina el següent: En relació amb el punt 42 de la sol·licitud, que demana saber la formació i experiència del personal tècnic de radioteràpia, cal considerar que es manté la discrepància amb el Consorci, tot i que no va ser objecte del recurs de reposició, perquè la persona reclamant ha fet al·legacions indicant que no es considera satisfeta amb la resposta facilitada el Consorci, que indicava que “El personal tècnic del Servei de Radioteràpia disposa de formació en Cicle Formatiu de Grau Superior en Radioteràpia més l’acreditació que atorga el Consejo de Seguridad Nuclear com a operador d’instal·lació radioactiva” . En la reclamació, doncs, es demana que la informació es concreti i relacioni directament amb aquelles tres persones identificades que l’havien tractat amb radioteràpia. Durant el procediment, el Consorci ha confirmat que aquestes persones concretes tenien la mateixa formació indicada genèricament per a tot el personal tècnic d’aquell servei, i a mb data 4 de novembre ha tornat a reiterar la informació ja aportada, en el sentit que la totalitat del personal tècnic disposa de la titulació com a Tècnic auxiliar en Radioteràpia i, en el cas concret de les professionals assenyalades, disposen de la titulació d’Operadors d’Instal·lacions Radioactives. Quant a l’experiència d’aquestes persones, amb data 4 de novembre el Consorci aporta nova informació que indica la data en què cadascuna de les tres tècniques de radiologia que van tractar a la persona reclamant van ser contractades pel Consorci i van iniciar la seva prestació de servei: una de forma contínua (contracte indefinit) des del juliol de 2000; una altra també de forma contínua des del juny de 2015 (contracte de suplència continuada) i una tercera de forma discontínua des del juliol de 2013. Aquesta nova informació aportada durant el procediment resulta adequada a la finalitat de l’accés, i proporcionada amb la protecció de les dades personals, ja que permet a la reclamant conèixer que les persones que l’han tractada tenen una dilatada experiència en el propi Consorci, sense necessitat d’envair la seva privacitat amb l’aportació del currículum o de dades complementàries de la seva vida professional a altres centres de radiologia, i acotant la informació a aquella que deriva de la pròpia informació contractual del Consorci, sotmesa a règim de transparència. D’acord amb l’exposat, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud i declarar perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt 42, amb la informació aportada durant aquest procediment en relació amb la titulació i experiència d’aquestes tècniques aportada al procediment pel Consorci amb data 4 de novembre, que serà lliurada a la persona reclamant juntament amb la Resolució. El punt 43 de la sol·licitud demana saber el tipus de contracte que tenia el personal que la van tractar amb radiació. El Consorci va desestimar inicialment la sol·licitud en aquest punt, considerant que havia de prevaldre la protecció de dades personals. En el recurs de reposició, la persona reclamant argumenta que la informació sobre la tipologia de contracte laboral no és una dada personal, ja que el servei de radiologia es de titularitat pública (argument aquest que serà desmentit en el fonament jurídic següent) i assenyala que el que demana saber si tenien un tipus de contracte públic (funcionàries) o altre tipus de contracte privat. El Consorci, resol el recurs estimant la petició d’accés, i passa a informar en l’estimació del recurs de reposició que: “La relació contractual de la plantilla de tècnics es distribueix entre personal amb contractació laboral indefinida i personal amb contractació laboral temporal per interinitat (substitucions)”. Posteriorment, amb data 4 de novembre, el Consorci ha informat identificant la persona que tenia un contracte laboral indefinit, i les que tenien un contracte de suplència, contínua i discontínua, i la data. Aquesta informació és adequada, suficient i proporcionada per a la finalitat de l’accés, d’acord amb el fonament jurídic 3, i suposa la mínima ingerència en l’esfera personal d’aquestes persones, tenint en compte que els elements essencials dels contractes subscrits pels ens públics està sotmesa al règim de transparència. Per tant, la informació aportada en el procediment pel Consorci es considera adequada per generar la pèrdua d’objecte de la reclamació en aquest punt, i serà lliurada a la persona reclamant juntament amb la Resolució. Quant al punt 44, que demana l’horari d’aquest personal, el Consorci va desestimar inicialment l’accés, invocant la prevalença de la protecció d’aquesta dada personal, per, després, estimar- ne l’accés arran del recurs de reposició, i informant del següent: “Atès que el servei de radioteràpia està obert des de les 08:00h a les 20:30, els tècnics es distribueixen en torns de matí i tarda de dilluns a divendres. Els caps de setmana no es treballa però sí els festius fixats pel Parc de Salut Mar.” La persona reclamant considera insatisfactòria la resposta perquè diu que la seva sol·licitud va referida exclusivament a dues persones concretes, que identifica, i insisteix a obtenir el seu horari durant el període en què va rebre tractament. En atenció a les consideracions fetes en el fonament jurídic anterior, la petició de l’horari concret del personal resulta justificat només en relació a la finalitat de conèixer la durada de la jornada laboral, que podria afectar les òptimes condicions de treball, i en aquest sentit cal declarar que la resposta donada pel Consorci prèviament a la reclamació ja proporcionava aquesta informació, indicant que la jornada laboral d’aquest personal era de 35 hores setmanals, que es prestaven en torns de dues persones simultàniament per a cada màquina, i que s’organitzaven en torns de matí i de tarda, sense torn nocturn ni treball en caps de setmana. Les objeccions realitzades per la persona reclamant a aquesta informació no poden ser ateses, doncs, ja que no desvirtuen que la informació s’ha lliurat i és adient a la sol·licitud, i per tant, cal consid erar adequadament satisfeta la sol·licitud amb la informació facilitada a la reclamant abans de la reclamació i inadmetre la reclamació en aquest punt. Finalment, i quant la punt 50, relatiu al lliurament del consentiment informat dels tatuatges i lliurament del consentiment informat del TAC, així com la dosi de radiació rebuda per aquest dispositiu, de l’expedient i de les pròpies consideracions fetes en les al·legacions de la persona reclamant se’n desprèn que el Consorci no disposa dels consentiments requerits, cosa que semblaria que ja coneixia la persona reclamant abans de demanar -ho, i que ja s’ha informat de la dosi de radiació rebuda pel TAC. Per tant, la reclamació s’ha d’inadmetre en aquest punt, vist que la resposta ja es va donar abans de la incoació de la reclamació, i sense que siguin admissibles les reformulacions fetes en les al·legacions sobre quina tinta li ha estat aplicada, per incongruents amb la sol·licitud. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de novembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació relativa a la forma d’adjudicació i l’expedient de contractació sol·licitat al punt 22, prèvia eliminació de les dades personals de persones físiques que actuïn en repres entació d’una persona jurídica. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació en relació amb els punts 2,13, 30, 33, 42, 43, i 49 , amb la informació aportada durant aquest procediment. 3. Inadmetre la reclamació, per manca d’objecte, en relació amb aquells punts de la sol·licitud que ja van ser adequadament satisfets prèviament a la incoació d’aquest procediment, bé sigui aportant la informació de què es disposava o indicant la seva inexistència, o que no han estat objecte d’al·legacions en contra prèviament a la reclamació, en el marc del recurs de reposició i de les al·legacions contra el lliurament de la informació de 8 de juliol: punts 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31, 32, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 44, 45, 46, 47, 48 i 50. 4. Desestimar les al·legacions de la persona reclamant que comporten noves sol·licituds informació o la reformulació de les contingudes en la sol·licitud de la què deriva aquesta reclamació, per incongruents, així com les peticions de justificació, prova o modificació de la informació preexistent, o l’elaboració de nova documentació, com les certificacions dels controls o la consulta sobre els efectes de les radiacions. 5. Requerir al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies , o a què derivi dins d’aquest mateix termini aquesta Resolució a l’òrgan que disposi de la informació, per tal que en faciliti l’accés, tot informant-ne a la persona reclamant i a aquesta Comissió. 6. Requerir al Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de deu dies. 7. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 430/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.