Un sindicato solicitó al Departament d'Interior información detallada sobre la Unidad de Intervención de Montaña de los Mossos d'Esquadra. Tras una respuesta insuficiente y la interposición de un recurso, la GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida del objeto, ya que la Administración facilitó la información solicitada durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
5
La satisfacción de la solicitud de información extingue los motivos de discrepancia jurídica, haciendo improcedente continuar con el procedimiento de mediación.
Texto completo
Resolució 623/2021, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 429/2021
Administració reclamada: Departament d’Interior
Informació reclamada: Sobre l’equip de rescat de muntanya dels Mossos d’Esquadra.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Sindicats. Emergències. Salvament. Muntanya. Bombers. Mossos
d’Esquadra. Reclamació contra desestimació de recurs de reposició. Lliurament extemporani.
Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 429/2021, presentada en
representació d’un sindicat contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. L’1 de setembre de 2020 la persona reclamant demana a diversos òrgans del
Departament d’Interior la informació següent: “Que em sigui facilitat documentalment tota
la informació sobre el manteniment, quants agents i en quines jornades laborals té el
personal adscrit, tipus d’equipament associat, estructura comandament, quines i quantes
seus té, tipus i períodes de formació, quantitat de serveis anuals i pressupost destinat dels
últims cinc anys de la Unitat d’Intervenció de Muntanya dels Mossos. Que em sigui facilitat
els tipus de servei que realitza i la estadística de serveis dels últims cinc anys”. També
demana la dissolució d’aquesta Unitat d’intervenció i que les seves funcions siguin
exercides pels bombers.
3. El 14 de gener de 2021 la Direcció General de la Policia contesta la sol·licitud anterior fent
algunes consideracions generals sobre el sistema d’emergències de Catalunya.
4. El 15 de febrer de 2021 la persona reclamant presenta un recurs de reposició contra la
resposta anterior. Argumenta que no se li ha donat resposta a les sol·licituds concretes
demanades, que reitera.
5. La Reclamació presentada el 16 de maig de 2021 indica que la resposta de la Direcció
General no contesta a allò que demanava la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i que la
informació que més necessita el sindicat reclamant és la relativa al tipus de pràctiques que
realitza el grup de muntanya dels Mossos.
6. El 18 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
7. El 18 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El 10 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Interior, que facilita diverses
dades relatives a la informació sol·licitada.
9. L’11 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe del Departament a la persona reclamant,
tot indicant que si en el termini de cinc dies no presenta al·legacions la GAIP finalitzarà la
Reclamació. No consta resposta a aquesta notificació, malgrat haver transcorregut a
bastament el termini atorgat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’é sser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 429/2021 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.