Solicitud de acceso a informe de parte en expediente urbanístico y resolución de estimación con retroacción del procedimiento

Resolució 613/2022, de 22 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 427/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Llançà Informació reclamada: Accés a un expedient urbanístic on consta com a denunciat. Sentit de la resolució: Estimació i retroacció del procediment Resum: De la informació aportada per la persona reclamant se’n desprèn que no s’ha produït la sanció de la persona denunciada per ell, de manera que no correspon aplicar el règim d’exclusió de l’accés a les dades personals previst a l’article 23 LTAIPBG. Tampoc sembla aplicable el límit a l’accés previst a l’article 21.1.b LTAIPBG, vist que sembla que la investigació de la infracció administrativa en el marc del procediment iniciat per la denuncia de la persona reclamant a hauria finalitzat sense sanció. Tanmateix, l’escrit de reclamació fa referència a un posterior procediment de denuncia davant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, al qual vol aportar l’informe denunciat, que tindria per finalitat investigar per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya si l’arxiu de la denuncia suposaria un tracte de favor. L’Ajuntament no ha comparegut en aquest procediment ni ha resolt de manera expressa la sol·licitud d’informació de la què deriva, de manera que no ha justificat jurídicament la seva posició respecte de l’accés, ni hi ha constància que hagi fet trasllat de la sol·licitud a la persona afectada perquè pugui fer al·legacions, el que correspondria haver fet, vist que el que es demana és un informe de part de descàrrec aportat en el marc d’un procediment sancionador, d’acord amb l’article 31.1 LTAIPBG.. Igualment, l’article 34.1 RGAIP disposa que quan a la vista de l'expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos. En aquest cas, i vist que la reclamació es motiva en la voluntat de justificar una actuació davant l’Oficina Antifrau de Catalunya per un presumpte tracte de favor del què s’hauria beneficiat il·legítimament, és clar que correspon fer el trasllat de la reclamació a la persona emissora de l’informe i denunciada per la reclamant, però tanmateix no s’ha pogut materialitzar aquest trasllat per la manca de col·laboració de l’Ajuntament en aquest procediment. D’acord amb l’exposat, correspon estimar la reclamació i ordenar la retroacció del procediment de sol·licitud d’informació per tal que l’Ajuntament digui a terme el trasllat de la sol·licitud d’informació a la persona reclamant, en els termes indicats a l’article 62 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Denuncies. Informes de part. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Trasllat a terceres persones afectades. Retroacció del procediment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 427/2022, presentada contra l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància on exposa “Benvolguda Alcaldessa, He rebut el vostre decret d’arxiu (decret 407 de 17 de març de 2022), contrari a la proposta de resolució de data 25 de febrer de 2022 i dues notificacions contradictòries sobre si sóc (decret 407) o no (decret 284) persona interessada en el procés incoat contra la veïna de l’Avinguda Carboneres, 26, XXX per la tala d’un número considerable d’arbres a la seva finca sense la prescriptiva autorització en compliment de l’ordenança municipal en vigor de protecció de l’arbrat, tot i que només heu tingut a bé sancionar la tala sense permís d’un dels arbres afectats malgrat els successius escrits i fotos que consten a l’expedient i que suposo que els vostres serveis tècnics no han elevat a la vostra consideració. Sol·licita 1.- M’agradaria, doncs, tenir accés a l’informe aportat pels serveis silvi-jurídics de la veïna infractora en data 26 de novembre de 2021 i l’emès pel vostre propi servei de silvicultura a fi de poder contrastar-los, tot i que ambdós han estat emesos molts mesos després de les tales denunciades en temps i forma pel sotasignant, concretament el 14 i 17 de juny de 2020 amb registres d’entrada 1148 i 1192 respectivament. 2.- També m’agradaria tenir un informe jurídic del secretari de la corporació, car la veïna infractora ja havia reconegut els fets i també havia acceptat la sanció segons el seu escrit de 17 de febrer de 2022 amb registre d’entrada 494. M’encantaria que entenguéssiu la meva qüestió, donat el tracte de favor que atorgueu a una veïna que, tot admetent part dels fets denunciats car per la resta no heu volgut incoar expedient sancionador, obté el vostre perdó després d’aportar un informe que no té cap validesa legal car les proves ja havien estat destruïdes a instància d’ella mateixa. Gràcies a la bestreta”. 3. La Reclamació presentada el 3 de maig indica que la sol·licitud del 22 de març no hauria obtingut una resposta indica com a objecte de la reclamació que “l’Ajuntament ha canviat un dictamen sancionador, després d’haver-lo tramitat, en base a un informe de part presentat per la veïna confessa de la infracció de l’ordenança municipal. Malauradament dit informe es basa en proves destruïdes per la pròpia veïna”, i es motiva en què “Atès el tràmit incoat per l’Oficina Antifrau de Catalunya per un presumpte tracte de favor, cal aportar l’informe de part a fi que dita oficina valori el canvi en l’expedient sancionador contrari a la resolució que l’alcaldessa va trametre prèviament a dita oficina antifrau”. 4. El 10 de maig de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant que concreti l’objecte de la seva Reclamació. Particularment, que informi si reclama “pels dos informes sol·licitats el dia 22 de març, o només per un d’ells. En el darrer cas, per quin d’aquests o bé, quina és la informació que ha estat facilitada amb anterioritat a la presentació de la reclamació.” 5. El 20 de maig de 2022 la persona reclamant s’adreça a la Comissió per informar que “voldria tenir còpia de "un informe de part presentat per la veïna confessa de la infracció de l'ordenança municipal car és inaudit que els serveis tècnics municipals acceptin un informe de part quan les proves (les restes de l'arbre presumptament malalt) han estat destruïdes per la pròpia veïna infractora, a fi d'aportar-lo a l'Oficina Antifrau per si és prova d'un flagrant tracte de favor.” 6. El 30 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 20 de juny de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 7 i 8 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Trasllat a la tercera persona afectada D’acord amb l’antecedent 5, la persona reclamant ha concretat l’objecte de la reclamació en l’informe de part presentat per la veïna denunciada per la persona reclamant per la tala d’arbres, que hauria motivat que no se li imposés una sanció per part de l’alcaldia, el què la persona reclamant considera un tracte de favor. La finalitat de l’accés seria, precisament, acreditar aquest tracte de favor davant de l’Oficina Antifrau de Catalunya. De la informació aportada per la persona reclamant se’n desprèn que no s’ha produït la sanció de la persona denunciada per ell, de manera que no correspon aplicar el règim d’exclusió de l’accés a les dades personals previst a l’article 23 LTAIPBG. Tampoc sembla aplicable el límit a l’accés previst a l’article 21.1.b LTAIPBG, vist que sembla que la investigació de la infracció administrativa en el marc del procediment iniciat per la denuncia de la persona reclamant a hauria finalitzat sense sanció. Tanmateix, l’escrit de reclamació fa referència a un posterior procediment de denúncia davant de l’Oficina Antifrau de Catalunya, al qual vol aportar l’informe denunciat, que tindria per finalitat investigar per part de l’Oficina Antifrau de Catalunya si l’arxiu de la denuncia suposaria un tracte de favor. L’Ajuntament no ha comparegut en aquest procediment ni ha resolt de manera expressa la sol·licitud d’informació de la què deriva, de manera que no ha justificat jurídicament la seva posició respecte de l’accés, ni hi ha constància que hagi fet trasllat de la sol·licitud a la persona afectada perquè pugui fer al·legacions, el que correspondria haver fet, vist que el que es demana és un informe de part de descàrrec aportat en el marc d’un procediment sancionador, d’acord amb l’article 31.1 LTAIPBG, que disposa que: 1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució. 2. El tràmit d’al·legacions a què fa referència l’apartat 1 suspèn el termini per a resoldre. 3. El trasllat de la sol·licitud ha d’indicar els motius de la sol·licitud, si s’han expressat, però no és obligatori revelar la identitat del sol·licitant. 4. S’ha d’informar el sol·licitant del trasllat de la sol·licitud a tercers i de la suspensió del termini per a dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a presentar- les” Igualment, l’article 34.1 RGAIP disposa que quan a la vista de l'expedient, la Comissió consideri que la reclamació pot afectar els drets de terceres persones, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos”. En aquest cas, i vist que la reclamació es motiva en la voluntat de justificar una actuació davant l’Oficina Antifrau de Catalunya per un presumpte tracte de favor del què s’hauria beneficiat il·legítimament, és clar que correspon fer el trasllat de la reclamació a la persona emissora de l’informe i denunciada per la reclamant, però tanmateix no s’ha pogut materialitzar aquest trasllat per la manca de col·laboració de l’Ajuntament en aquest procediment. D’acord amb l’exposat, correspon estimar la reclamació i ordenar la retroacció del procediment de sol·licitud d’informació per tal que l’Ajuntament digui a terme el trasllat de la sol·licitud d’informació a la persona reclamant, en els termes indicats a l’article 62 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, que estableix que: “1. La unitat d'informació ha de donar trasllat de la sol·licitud d'accés a les terceres persones eventualment afectades per l'accés a la informació pública sol·licitada. 2. Als efectes de l'establert a l'article 31.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que es dona trasllat de la sol·licitud mitjançant la notificació a les terceres persones afectades d'una comunicació que ha d'indicar l'objecte i els motius de la sol·licitud d'accés, si s'han fet constar, i ha de concedir un termini de deu dies hàbils perquè les terceres persones puguin tenir vista de l'expedient relatiu a la sol·licitud d'accés i formular per escrit les al·legacions que considerin. Aquest tràmit suspèn el termini per resoldre. 3. S'entén que les terceres persones eventualment afectades són identificades o fàcilment identificables quan la unitat d'informació en conegui la identitat i disposi o pugui disposar d'un canal o via de contacte, inclosa una adreça de correu electrònic. 4. La comunicació no ha d'incloure la identitat de la persona sol·licitant, tret que, excepcionalment, l'administració pública consideri de forma motivada, i prèvia consulta a la persona sol·licitant, que la tramesa de la sol·licitud amb la seva identitat pot ser essencial per a la defensa de drets i interessos titularitat de terceres persones afectades. Als efectes de dur a terme la consulta prèvia a la persona sol·licitant, la unitat d'informació ha d'informar-la, mitjançant comunicació, de la intenció de donar trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades, i concedir-li un termini no inferior a cinc dies hàbils per tal que es pugui oposar justificadament a la revelació de la seva identitat a les terceres persones afectades. En cas que la persona sol·licitant en la consulta prèvia s'oposi a la revelació de la seva identitat, i l'administració pública no la consideri suficientment justificada a l'efecte de la defensa dels drets i interessos titularitat de tercers afectats, l'administració pública ha de decidir prèvia ponderació entre l'afectació dels tercers i l'oposició de la persona sol·licitant. 5. En els casos en els quals la notificació individual a un nombre elevat de terceres persones esdevingui desproporcionada en relació amb els recursos materials i humans disponibles en cada cas, excepcionalment i motivadament es pot substituir la notificació individual per notificació als representants dels col·lectius, sectors o àmbits afectats, si escau. 6. La unitat d'informació ha d'informar la persona o persones sol·licitants, mitjançant comunicació, tant del trasllat de la sol·licitud a terceres persones afectades com de la suspensió del termini per resoldre fins que s'hagin rebut les al·legacions o bé hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils concedit a aquest efecte. 7. Als efectes de l'establert a l'article 31.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l'òrgan competent per resoldre només ha de tenir en compte les al·legacions formulades que puguin fer valer dades o elements determinants per ponderar els drets i interessos de les terceres persones eventualment afectades per la sol·licitud d'accés.” Un cop realitzat el trasllat i depassat el termini de deu dies per fer-hi al·legacions, previst a l’article 31.1 LTAIPBG, l’Ajuntament ha de resoldre de forma expressa i motivada la sol·licitud d’informació, valorant les al·legacions realitzades per la persona afectada, si escau. Contra aquesta resolució, si és desestimatòria totalment o parcialment, o contra la inactivitat de l’administració, podrà interposar-se reclamació davant la GAIP dins del termini d’un mes des de la notificació de la resolució expressa o des que s’hagi produït el silenci administratiu. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 427/2022 i ordenar la retroacció del procediment de sol·licitud d’informació per tal que l’Ajuntament la traslladi a la persona afectada i pugui fer les al·legacions que consideri oportunes als seus drets i interessos. 2. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que realitzi el trasllat de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, en els termes de l’article 62 del Decret 8/2021, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 427/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.