Pérdida de objeto 04/12/2019 · 133 días en resolverse

Solicitud de listados de especies e individuos del zoo de Barcelona y resultado por pérdida de objeto

Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Barcelona listados detallados de especies, individuos y causas de muerte de animales del zoo desde 2010. Tras una estimación parcial y alegaciones sobre la complejidad de la información, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante el proceso.

Puntos clave de la argumentación

1 El Ayuntamiento inadmitió parte de la solicitud alegando que la obtención de causas de muerte y fichas individuales supondría una tarea compleja de elaboración al no estar la información estandarizada.
2 La administración argumentó que el acceso directo a la base de datos ZIMS afectaría a la propiedad intelectual de una asociación privada y a la protección de datos personales.
3 La GAIP determinó que la entrega posterior de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud.
4 Se concluye que, al haberse facilitado la información, se han esvaído los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.

Texto completo

Resolució 745/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 427/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Llistats d’espècies i d’individus del zoo de Barcelona. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Zoo. Rec lamació contra estimació parcial. Causes de inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Mediació sense acord. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 427/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de juny de 2019, després d’invocar la legislació de transparència, jurisprudència en la matèria i la seva condició de periodista, la persona reclamant sol·licita la informació següent a l’ Ajuntament de Barcelona: 1. Llistat actualitzat del número d’espècies i d’individus de cada espècie albergats al zoo de Barcelona. 2. Nombre d’individus nascuts al propi zoo, adquirits pel zoo i morts, desglossats per any i espècie des de l’any 2010. 3. Llistat amb la causa de mort de cada individu, incloent si va ser sacrificat, mort per malaltia o per mort violenta causada per un altre animal, desglossats per any i espècie des del 2010. 4. Nombre d’individus desapareguts o escapats del zoo, encara que posteriorment fossin capturats, desglossats per any i espècie des del 2010. 5. Llistat de tots i cadascun dels animals registrats al zoo de Barcelona des del 2010 fins a l’ actualitat. Per a cada un dels animals sol·licito el següent: data d’entrada, data de naixement, data de mort, data de desaparició, causa de mort, espècie, nombre de pila, codi únic identificatiu de cada individu. Demana la informació en format accessible, extraient les categories d’informació concretes sol·licitades per a evitar qualsevol acció prèvia de reelaboració. 3. Per resolució del 16 de juliol de 2019 l’Ajuntament de Barcelona estima parcialment la sol·licitud. Concretament: - Estima la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud, indicant que es facilitarà la informació estimada en format electrònic dins del termini previst per l’article 36 LTAIPBG. - Inadmet la sol·licitud en relació amb allò sol·licitat pels seus apartats 3 i 5, per considerar que concorre la causa de inadmissibilitat de l’article 29.1.b (tasca complexa d’elaboració) LTAIPBG; en el cas de la informació sol·licitada per l’apartat 3 de la sol·licitud, la complexitat argumentada obeiria al fet que la informació sobre la causa de la mort no forma part de la base de dades de forma estandaritzada, de manera que s’hauria d’obtenir expedient per expedient, tenint en compte que hi ha entre 200 i 250 baixes per any i es demana informació de nou anys, i que en alguns casos s’hauria d’anonimitzar la informació, per la referència a terceres persones afectades; a més, algunes de les categories o tipus de motius de mort sol·licitats no es corresponen amb les necessitats d’estudi habituals, fet que afegeix major complexitat; en el cas de la informació sol·licitada per l’apartat 5 de la sol·licitud, argumenta que la elaboració de les fitxes sol·licitades suposaria una tasca ingent, doncs es demana per a un lapse ampli d’anys i per a tots els individus del zoo i requeriria no només extraure les dades demanades de bases de dades informatitzades, sinó també una tasca de consulta de nombrosos expedients concrets, especialment en allò relatiu a la causa de la mort; - Facilita part de la informació sol·licitada per l’apartat 4 de la sol·licitud, argumentant els motius pels que no pot facilitar la resta, relatius a que part de la informació sol·licitada es troba només en forma de text lliure a les fitxes individuals dels animals afectats. 4. La Reclamació presentada el 24 de juliol de 2019 indica que la persona reclamant encara no hauria rebut resposta municipal a la sol·licitud indicada per l’antecedent 2. 5. El 31 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 6. El 2 d’agost de 2019 la persona reclamant presenta un nou escrit a la GAIP, que formula les següents al·legacions a la resolució municipal indicada per l’antecedent 3, que adjunta: - En primer lloc, i en relació amb els motius d’inadmissió de l’apartat 3 de la sol·licitud adduïts per l’Ajuntament (tasca complexa de reelaboració), demana que per a evitar la necessitat de reelaboració de la informació l’Ajuntament li faciliti la base de dades dels animals del zoo i la dels historials mèdics de tots els animals, prèvia anonimització de les dades personals d’ humans, si fos necessari. - En segon lloc, i en relació amb els motius en atenció als quals l’Ajuntament només facilita part de la informació sol·licitada per l’apartat 4 de la sol·licitud, demana les fitxes individuals dels animals del zoo que tinguin camps de text lliure no indexat i, en cas de no poder separar-se d’aquest text, totes les fitxes individuals. - En tercer lloc, i en relació amb els motius d’inadmissió de l’apartat 5 de la sol·licitud, considera que la resolució municipal confon la causa d’inadmissió de la necessitat de reelaboració amb l’exigència d’una tasca complexa per a poder facilitar la informació facilitada, i en aquest cas, més que una causa d’inadmissió, estaríem davant d’un supòsit que justificaria ampliar el termini de resolució de la sol·licitud, d’acord amb allò previst per l’article 20.1 de la Llei estatal 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE); a més, en el cas que l’Ajuntament no tingui les fit xes amb la informació relativa a la causa de la mort, demana totes les necròpsies des del 2010 fins a l’actualitat. 7. El 8 d’agost de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que afirma que la persona reclamant hauria presentat la Reclamació abans de rebre la resposta municipal a la seva sol·licitud indicada per l’antecedent 3, resposta que, pel que entén l’Ajuntament, hauria facilitat la informació sol·licitada. En conseqüència, demana a la GAIP l’arxiu de la Reclamació ja que l’Ajuntament ja hauria facilitat la informació sol·licitada. 8. El 9 d’agost de 2019 l’Ajuntament comunica a la GAIP la recepció del complement assenyalat per l’antecedent 6 i la seva intenció de completar l’informe anterior amb les consideracions pertinents a aquest. Amb aquesta finalitat, sol·licita l’ampliació del termini per a emetre l’informe fins a la primera setmana de setembre, per les circumstàncies del període vocacional. 9. El 19 d’agost de 2019 la GAIP respon la sol·licitud municipal d’ampliació del termini per a emetre el seu informe indicant que, en aplicació de la legislació de procediment administratiu, s’ampliaria fins el dia 2 de setembre de 2019. 10. El 4 de setembre de 2019 la GAIP rep el segon informe municipal, que donaria resposta a les al·legacions indicades per l’antecedent 6. 10.1. En relació amb allò sol·licitat per l’apartat 3 de la sol·licitud d’informació (llistat amb la causa de la mort de cada individu, incloent si va ser sacrificat, mort per malaltia o per mort violenta causada per un altre animal, desglossats per any i espècie des del 2010), l’informe explica que aquesta informació estaria dispersa entre tres bases de dades diferents, de manera que per a facilitar-la en els termes sol·licitats es requeriria una avaluació individual cas per cas, amb consulta dels diversos registres. Aplicar aquest procés a cada una de les entre 200 i 250 baixes anuals suposaria un treball ingent, i més tenint en compte que requeriria un esforç d’interpretació, atès que els termes de la sol·licitud no coincideixen amb les necessitats d’estudi ut ilitzades per les col·leccions zoològiques. L’informe també indica que l’alternativa proposada per la persona reclamant al constatar aquesta tasca complexa (accés directe i en brut a les dues bases de dades municipals) constitueix de fet una sol·licitud d’informació nova, en relació amb la qual no s’ha pogut pronunciar l’Ajuntament en via de sol·licitud d’informació pública, motiu pel qual hauria de desestimar-se la Reclamació, per incongruent. Subsidiàriament, l’informe argumenta que l’accés directe sol·licitat a una de les bases de dades que contenen informació sobre la causa de la mort dels animals (la ZIMS, de la xarxa internacional de zoos) afectaria el límit de l’article 21.1.g LTAIPBG (propietat intel·lectual i industrial), atès que és propietat d’una associació privada (Species360), a la qual s’hauria de donar audiència; i si es donés accés a la persona reclamant a aquesta base de dades, s’afectarien les dades personals incloses en aquesta, que no seria possible anonimitzar (amb la corresponent necessitat d’un trasllat previ de la sol·licitud, fet que suposaria una tasca complexa), a part de que seria necessari aplicar un programa de formació de la persona reclamant per a poder utilitzar-la. 10.2. En relació amb allò sol·licitat per l’apartat 4 de la sol·licitud (nombre d’individus desapareguts o escapats del zoo, encara que posteriorment fossin capturats, desglossats per any i espècie des del 2010), l’informe insisteix que els registres del zoo no recullen aquesta informació en els termes sol·licitats. Explica el cas d’aus desaparegudes temporalment i el registre de les quals pot ser incontrolable, de manera que en molts casos aquest caràcter de desaparegut o escapat és una dada que es limita a constar a la fitxa individual, en termes de difícil explotació. La llista dels desapareguts i no recuperats ja hauria estat facilitada a la persona reclamant. Davant la petició de la persona reclamant de poder consultar les fitxes individuals per a accedir a informació sobre les desaparicions temporals, argumenta que és una sol·licitud nova, en relació amb la qual l’ Ajuntament no s’ha pogut pronunciar en el marc del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública, motiu pel qual la GAIP l’hauria de desestimar. Subsidiàriament, planteja les mateixes objeccions apuntades al paràgraf anterior, en relació amb l’accés a la base de dades ZIMS, amb l’afegit de que en aquest cas es tractaria d’accedir a més de 13.000 fitxes, fet que és immanejable. 10.3. En relació amb allò sol·licitat per l’apartat 5 de la sol·licitud (llistat de tots i cada un dels animals registrats al zoo de Barcelona des del 2010 fins l’actualitat; per a cada un dels animals: data d’entrada, data de naixement, data de mort, data de desaparició, causa de mort, espècie, nom de pila, codi únic identificatiu de cada individu), reitera que facilitar aquesta informació suposaria una tasca ingent, degut a l’elevat ventall d’anys i d’animals. A més, la base de dades no recull les causes de la mort, fet que requeriria extraure-les de cada una de les aproximadament 600 fitxes anuals per part de personal qualificat, en la mesura que es podria requerir una tasca valorativa. Concorreria per tant la causa d’inadmissió de les sol·licituds de l’article 29.1.b LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració). Quan en les seves al·legacions la persona reclamant demana accedir a les fitxes individuals dels animals del zoo i les necròpsies des de l’any 2010, està formulant una sol·licitud nova d’accés a la informació pública, motiu pel qual la GAIP hauria de desestimar-la, al no ser congruent amb la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació. Subsidiàriament planteja les mateixes objeccions que els dos paràgrafs anteriors en relació amb l’accés a la base de dades ZIMS, assenyalant que en aquest cas es tractaria d’accedir a més de 13.000 fitxes i més de 2000 informes de necròpsia en format paper, informació que la persona reclamant difícilment podria manejar. 11. Després de consultar a les parts, la GAIP fixa la primera s essió de mediació per al dia 26 de setembre. En el curs d’aquesta sessió les parts reiteren las consideracions referides pels anteriors antecedents. Els representants del zoo insisteixen en convidar a la persona reclamant a accedir a les bases de dades que tenen part de la informació sol·licitada des de les dependències del zoo, i així entendre millor la complexitat de la informació sol·licitada, al mateix temps que podria accedir a part d’aquesta informació. La persona reclamant declina la invitació, degut a l’esforç que li suposaria el desplaçament. La sessió finalitza sense acord, si bé els representants del Zoo es comprometen a facilitar a la persona reclamant informació addicional dins d’un termini raonable i després valorar el desenvolupament subsegüent d’aquest procediment. 12. El 8 de novembre de 2019, en compliment d’allò acordat per la sessió de mediació, l’Administració facilita la informació addicional a la persona reclamant. 13. El 12 de novembre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant que es pronuncií sobre si la informació addicional obtinguda satisfà la sol·licitud i, per al cas de voler mantenir aquest procediment, que concreti la informació sol·licitada que mantindria com a objecte de la Reclamació. Se li comunica que si no respon a aquest requeriment en el termini de cinc dies la Reclamació finalitzarà per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Transcorregut àmpliament el termini, la persona reclamant no ha presentat cap al·legació davant aquesta Comissió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, fins al punt que pot presumir-se raonablement la satisfacció de la sol·licitud. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 427/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució a la web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.