Una persona solicitó al Ayuntamiento de Llançà acceso a un expediente urbanístico en el que figura como denunciada. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena el acceso a la información, ya que el Ayuntamiento no justificó que el acceso comprometiera la eficacia de la investigación o favoreciera la impunidad del infractor.
Puntos clave de la argumentación
1
Si el expediente estuviera en trámite, el derecho de acceso se rige por el artículo 53.1.a de la Ley 19/2015 de Procedimiento Administrativo Común.
2
En caso de procedimiento cerrado, se aplica la LTAIPBG, ponderando la condición de denunciado y el derecho de defensa del solicitante.
3
El límite relativo a la investigación de infracciones (art. 21.1.b LTAIPBG) solo prevalece si el acceso compromete la eficacia de la sanción o favorece la impunidad.
4
El silencio reiterado del Ayuntamiento ante los requerimientos de la GAIP perjudica el derecho de acceso y el derecho de defensa del interesado.
5
La falta de colaboración de la Administración en la remisión de informes no impide que la Comisión continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
Texto completo
Resolució 612/2022, de 22 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 426/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Llançà
Informació reclamada: Accés a un expedient urbanístic on la persona reclamant hi té la condició de
denunciada.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La persona reclamant demana accedir a un expedient en el què tindria la condició de
denunciat. No consta a la sol·licitud i reclamació si l’expedient l’accés al qual es reclama encara està
en tràmit (i, en aquest cas, seria aplicable la normativa de procediment administratiu que preveu
expressament el dret de la persona interessada a accedir a l’expedient en qualsevol moment i a
obtenir-ne còpia, d’acord amb l’article 53.1.a de la Llei 19/2015, d’1 d’octubre, del Procediment
Administratiu Comú de les Administracions Públiques) o si es tracta d’un procediment tancat, en quin
cas resultaria d’aplicació el règim general de l’LTAIPBG, si bé aplicant la condició de persona
denunciada i el dret de defensa de la persona reclamant com a element de ponderació dels eventuals
límits a l’accés que hi puguin concórrer. L’únic límit que sembla plausible que hi pugui concórrer és el
relatiu a l’article 21.1.b LTAIPBG (la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives
o disciplinàries) i atesa la condició de persona denunciada de la reclamant, només resultaria prevalent
en el cas que la investigació i l’accés a l’expedient reclamant en pogués comprometre l’eficàcia o
afavorir la impunitat de l’infractor, el què no ha estat al·legat per l’Ajuntament, que ha mantingut, tant
en el procediment d’accés com en aquest procediment de reclamació, malgrat els successius
requeriments d’aquesta Comissió, un silenci que perjudica el dret d’accés i el seu dret de defensa.
L’Ajuntament podrà presentar davant d’aquesta Comissió un incident d’execució per demorar el
lliurament de l’expedient a la persona reclamant fins a la finalització de la investigació de la infracció
urbanística, si justifica que l’accés estimat en aquesta resolució pot comprometre la sanció de la
infracció urbanística.
Paraules clau: Ajuntament. Persona denunciada. Urbanisme. Expedients. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració. Persona interessada. Límits. Investigació d’infraccions.
Incident d’execució.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 3 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 426/2022, presentada contra l’Ajuntament
de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància on exposa “veig que hi ha un
procediment (aquest) on figuro com a denunciat. Sol·licito: accés a l’expedient a fi de resoldre els
vostres requeriments, si n’hi ha. Gràcies a la bestreta”.
3. La Reclamació presentada el 3 de maig indica que hauria sabut que figura com a denunciat en
l’expedient urbanístic 713/2022 per motius per a ell desconeguts, i per això hauria demanat tenir-
hi accés amb la sol·licitud del 22 de març, però no hauria obtingut una resposta.
4. El 16 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Llançà i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 20 de juny de 2022, depassat àmpliament el termini, la GAIP reitera el requeriment d’informe i
de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP
(“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li
sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la
informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de
reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la
Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca
de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la
garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació,
especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és
previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La persona reclamant demana accedir a un expedient en el què tindria la condició de denunciat. No
consta a la sol·licitud i reclamació si l’expedient l’accés al qual es reclama encara està en tràmit (i, en
aquest cas, seria aplicable la normativa de procediment administratiu que preveu expressament el
dret de la persona interessada a accedir a l’expedient en qualsevol moment i a obtenir-ne còpia,
d’acord amb l’article 53.1.a de la Llei 19/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques) o si es tracta d’un procediment tancat, supòsit en què resultaria
d’aplicació el règim general de l’LTAIPBG, si bé aplicant la condició de persona denunciada i el dret
de defensa de la persona reclamant com a element de ponderació dels eventuals límits a l’accés que
hi puguin concórrer.
L’únic límit que sembla plausible que hi pugui concórrer és el relatiu a l’article 21.1.b LTAIPBG (la
investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries) i atesa la condició
de persona denunciada de la reclamant, només resultaria prevalent en el cas que la investigació i
l’accés a l’expedient reclamant en pogués comprometre l’eficàcia o afavorir la impunitat de l’infractor,
el què no ha estat al·legat per l’Ajuntament, que ha mantingut, tant en el procediment d’accés com en
aquest procediment de reclamació, malgrat els successius requeriments d’aquesta Comissió, un
silenci que perjudica el dret d’accés i el seu dret de defensa.
En aquests termes, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a
accedir a l’expedient urbanístic 713/2022 en el cas que hi tingui la condició de denunciat, o a obtenir
de l’Ajuntament la constància de la no afectació d’aquest expedient urbanístic a la persona reclamant
en tant que denunciada. L’Ajuntament podrà presentar davant d’aquesta Comissió un incident
d’execució per demorar el lliurament de l’expedient a la persona reclamant fins a la finalització de la
investigació de la infracció urbanística, si justifica que l’accés estimat en aquesta resolució pot
comprometre la sanció de la infracció urbanística.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de juliol de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 426/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a l’expedient 713/2022
si hi té la condició de persona denunciada, o a obtenir de l’Ajuntament la confirmació del contrari,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Llançà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, sens perjudici que pugui presentar davant
d’aquesta Comissió un incident d’execució per demorar el lliurament de l’expedient a la persona
reclamant fins a la finalització de la investigació de la infracció urbanística, si justifica que l’accés
estimat en aquesta resolució pot comprometre la sanció de la infracció urbanística
3. Requerir a l’Ajuntament de Llançà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 426/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.