Estimada 10/01/2019 · 50 días en resolverse

Solicitud de datos estadísticos y normativos sobre la aplicación del IBI en aparcamientos en Sant Cugat del Vallès

El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès datos estadísticos y normativos sobre la aplicación del IBI en inmuebles destinados a aparcamiento. Ante la falta de respuesta municipal, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información por no concurrir límites legales al derecho de acceso, ya que los datos no afectan a sujetos obligados.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es de naturaleza estadística y normativa, por lo que no afecta a los límites del derecho de acceso a la información pública.
2 Los datos requeridos no contienen información sobre sujetos obligados, lo que excluye la aplicación de límites derivados de la legislación tributaria.
3 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir la documentación solicitada por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
4 El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido basándose en causas expresamente establecidas por las leyes.

Texto completo

Resolució 4/2019, de 10 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 426/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Informació reclamada: Diverses dades sobre l’aplicació de l’IBI. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: El que es sol·licita és o bé informació estadística (nombre d’immobles en els que es donen determinades circumstàncies), o bé informació normativa (mínim valor cadastral), dades que en qualsevol cas no afecten cap dels límits al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article 21 LTAIPBG, inclosos els que deriven de la legislació tributària, ja que no contenen informació sobre cap subjecte obligat. L’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP; si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. Paraules clau: Ajuntament Impostos. IBI. Aparcaments. Informació estadística. Informació tributària. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 21 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 426/2018, presentada contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’agost de 2018 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: “En relació a la vigent ordenança fiscal núm. 1, relativa a l’Impost de béns immobles (IBI), i pel que fa a allò disposat a l’article 5.2 de l’esmentada ordenança: “1. Que ens sigui facilitat el nombre d’immobles amb ús d’aparcament que hi ha actualment a la ciutat de Sant Cugat. “2. Que dels anteriors, a quin nombre se’ls està aplicant el tipus especial previst al referit article 5.2 de l’ordenança de l’IBI. “3. En virtut de l’anterior, que s’indiqui el mínim valor cadastral al qual s’està aplicant el tipus específic previst a l’annex del referit article 5.2”. El 8 d’octubre de 2018 la persona reclamant reitera aquesta sol·licitud. 3. La Reclamació presentada el 21 de novembre de 2018 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. També assenyala que l’Ajuntament estaria aplicant un tipus agreujat d’IBI a determinats propietaris, sense lliurar la documentació que ho justifica. 4. El 27 de novembre 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver transcorregut a bastament el termini indicat, l’Ajuntament no ha lliurat aquesta documentació a la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud prèvia i reiterada d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és relativa a diverses qüestions que tenen a veure amb l’aplicació de l’IBI; es tracta, per tant, d’informació que és de suposar que es troba en poder de l’Ajuntament, atès que és l’Administració competent per aplicar aquest impost; en conseqüència és informació pública, vist el previst per l’article 2.b LTAIPBG, i per tant susceptible de ser objecte de l’exercici del dret d’accés emparat per l’article 18.1 de la mateixa Llei. Cal tenir en compte, per una altra banda, que el que es sol·licita és o bé informació estadística (nombre d’immobles en els que es donen determinades circumstàncies), o bé informació normativa (mínim valor cadastral), dades que en qualsevol cas no afecten cap dels límits al dret d’accés a la informació pública establerts per l’article 21 LTAIPBG, inclosos els que deriven de la legislació tributària, ja que no contenen informació sobre cap subjecte obligat. En conseqüència, i vist que l’article 20.1 LTAIPBG estableix que el dret d’accés a la informació pública només es pot denegar en base a la concurrència de límits establerts legalment, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 3. Manca de col·laboració municipal L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com s’ha indicat al fonament jurídic anterior, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. En conseqüència, a més de declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada, també és procedent requerir a l’Ajuntament que li la faciliti dins d’un termini raonable. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 426/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: nombre d’immobles amb ús d’aparcament que hi ha actualment a la ciutat de Sant Cugat; a quin nombre d’aquests immobles se’ls està aplicant el tipus especial previst per l’article 5.2 de l’ordenança de l’IBI i el mínim valor cadastral al qual s’està aplicant el tipus específic previst a l’annex del referit article 5.2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 426/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 10 de gener de 2019 Per substitució Josep Mir Bagó Membre de la Comissió Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.