Acceso de un concejal al registro de entradas y salidas del Ayuntamiento de Bagà y resultado de estimación parcial

Resolució 628/2022, de 22 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 422/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Bagà Informació reclamada: Accés al registre d’entrades i de sortides de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: En els apartats 1.d i 2.e, hi constaran dades identificatives i de contacte dels emissors o receptors protegides per la normativa de protecció de dades personals si són d’una persona física, l’accés a les quals, tot i no estar específicament limitat per la normativa de règim local, és recomanable eliminar per aplicació del principi de minimització de dades personals de l’article 5 RGPD, en la mesura en què no serveixin a la finalitat de control i resultin, per tant, excessives i desproporcionades. D’aquestes dades personals que constarien en els apartats 1.d i 2.e dels assentaments registrals, les relatives a la identificació amb nom i cognoms de l’emissor de l’escrit o del seu destinatari resulten rellevants per a la finalitat de control de l’actuació municipal, però en canvi, altres dades identificatives que hi puguin constar (DNI o signatura) resultarien redundants i, per tant, desproporcionades, igual que són inadequades i irrellevants per a la finalitat de control les dades personals de contacte; en conseqüència, en relació amb les dades personals identificatives redundants i amb les dades personals de contacte, vist que no son rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat al principi de minimització eliminar-les, sempre que aquesta tasca es pugui realitzar sense un grau d’elaboració que col·lapsi els serveis municipals o retardi i entorpeixi de manera inassumible el dret d’accés dels regidors i regidores. En aquest cas, vist que l’objecte de la reclamació és la documentació d’una única setmana, la tasca de dissociació d’aquestes dades personals no és excessiva ni complexa i per tant, resulta assumible. Nogensmenys, en el cas d’accés autònom al registre o de consultes d’un període de temps més ampli, caldrà tenir en compte que la protecció d’aquestes dades personals de baixa intensitat no justificaria excloure la documentació registral de l’accés dels regidores i regidores, sens perjudici que la seva divulgació quedaria protegida pel deure de confidencialitat imposat per l’article 164.6 TRLMRLC. Serà en els apartats 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut de l’escrit registrat i observacions) o en els documents adjunts, on es poden trobar informació que afecti l’honor, la imatge o la intimitat. Caldrà, doncs, ponderar i valorar fins a quin punt ha de prevaler el dret d’accés a la informació sol·licitada o la protecció de les dades personals relatives a l’honor i la intimitat eventualment afectades. Val a dir que la presència en els assentaments registrals d’informació que afecti la intimitat o l’honor de les persones físiques és contrària als principis de protecció i tractament de les dades personals de categoria especial, que exigirien evitar-ne una sobreexposició innecessària i requeririen que els assentaments es redactessin directament amb una formulació genèrica del camp registral destinat a l’assumpte que evités donar informació concreta de l’esfera íntima o que afectés l’honor (com per exemple, les referències a situacions concretes de dependència, vulnerabilitat, salut o el detall d’infraccions si afecten l’honor o la intimitat, que haurien de ser substituïdes per referències genèriques a categories d’assumptes com ara serveis socials, sancions, salut, etc). I per tant, sempre que el personal del registre tingui la cura adequada i exigible en el tractament de les dades personals evitant fer-hi constar informació de l’àmbit de la intimitat o que afecti l’honor, l’accés a aquests assentaments per part dels membres de la Corporació no podria ser desestimat, ni requeriria d’una tasca d’elaboració prèvia per eliminar-hi la informació afectada pel límit de l’article 164.3.a TRLMRLC. Quant als documents adjunts, caldrà valorar-los casuísticament per determinar si concorren dades relatives a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, i si és així, valorar facilitar-los parcialment prèvia dissociació de les dades identificatives de la persona al·ludida, si l’anonimització ofereix garanties. En aquest sentit s’ha vingut pronunciant aquesta Comissió en nombroses resolucions, entre les quals, la Resolució 140/2017, de 10 de maig (FJ2) i el Dictamen 7/2019. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Registre d’entrades i sortides. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals. Dades íntimes. Categoria especial de dades,. Dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. Principi de minimització de dades personals. Deure de confidencialitat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de maig de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 422/2022, presentada per una persona electa de l’Ajuntament de Bagà contra el mateix ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Entre els dies 21 de març i 26 d’abril de 2022, la persona reclamant presenta fins a 9 instàncies en les que sol·licita còpia de totes les entrades i sortides del registre de l’Ajuntament de Bagà que en el seu conjunt correspondrien als dies 16 a 26 d’abril 2022, amb tots els documents adjunts. Les sol·licituds especifiquen que es sol·licita l’accés tant a les entrades telemàtiques com presencials. 3. La Reclamació presentada el 3 de maig de 2022 indica que l’Ajuntament de Bagà no hauria respost a les sol·licituds anteriors, i que s’ha sol·licitat de forma reiterada l’accés al registre d’entrades i sortides, amb tota la documentació annexa, des del moment que es va canviar el sistema informàtic el dia 17 de març. La persona reclamant especifica: En tant que el sistema de registre que s'ha instal·lat recentment a l'Ajuntament limita les consultes d'entades i sortides solament als títols i no als continguts com feia el sistema substituït. Entenent que tenim dret a accedir a aquesta informació de forma ràpida per tal de poder exercir les tasques de control del equip de govern municipal. Per tal de poder disposar de la informació de forma telemàtica, utilitzem la forma de petició mitjançant instancia genèrica. La petició és fa de forma diària o be de forma setmanal sense rebre cap mena de resposta per part del secretari del Ajuntament ni l'Alcalde. Aquesta manca de informació ha estat denunciada al Síndic de Greuges. Tan sols hem tingut resposta oral del Alcalde Sr. xxxx, reconeixent que si en termini de 4 dies no ens donen resposta és per que aquesta petició està estimada, però clar aquesta no ha estat lliurada.” 4. El 5 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 5 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bagà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El dia 4 de juliol de 2022 la GAIP reitera el requeriment indicat a l’antecedent anterior davant la manca de resposta de l’Ajuntament de Bagà. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedent 5 I 6 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la còpia dels documenta inscrits al registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament de Bagà durant una setmana concreta, i es motiva en què, per un canvi en el sistema de gestió documental del registre, les persones regidores han deixat de poder accedir de manera autònoma al resum del document, i només poden consultar-ne el títol, el què motiva que ho vagin demanant periòdicament. La documentació que es demana és informació pública d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, ja que és o bé informació elaborada per l’Ajuntament en el cas del Registre de sortides, o bé informació en poder de l’Ajuntament com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions, en el cas del registre d’entrades. D’acord amb el règim jurídic aplicable al cas, que és, de conformitat amb la disposició addicional primera.2 LTAIPBG, el què estableix l’article 164.3 a 6 del TRLMRLC, el qual preveu que la informació sol·licitada a l’alcaldia per un membre de la corporació local s’entén estimada si no és denegada per l’Alcaldia en el termini de quatre dies, i que en tot cas aquesta denegació només es pot fonamentar en les causes següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. Estableix igualment l’apartat 5 d’aquell mateix precepte el dret dels membres de la corporació a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Tenint en copte que no és plausible ni s’ha invocat que la documentació reclamada estigui sota secret sumarial ni afectada per la llei de secrets oficials, la única causa que legítimament podria motivar la desestimació de l’accés seria que la documentació afectés el dret a l’honor, la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge. No es preveu, doncs, que l’accés hagi de cedir davant la protecció de qualsevol dada personal --més enllà de que resulti adequat evitar la cessió indiscriminada de dades personals identificatives o de contacte per aplicació del principi de minimització de dades personals de l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) (RGPD)-- sinó que en el règim d’accés dels electes locals, el seu dret queda limitat en relació amb dades personals de l’esfera de la intimitat i l’honor associades a una persona física identificada o identificable, que es correspondrien amb aquelles que la normativa de protecció de dades personals qualifica com a categories especials de dades bla ideologia, afiliació sindical, religió, orientació sexual, creences o origen racial o ètnic, salut, condemnes i infraccions penals) Aquesta menor exclusió de la informació a la què pot accedir un membre d’una corporació local respecte de la que es limita a qualsevol altre ciutadà es justifica en la vinculació del seu dret d’accés amb l’exercici de les seves funcions públiques (tant com a membre del govern com en funció d’oposició) emparades en el dret de participació política reconegut per l’article 23 de la Constitució, i es compensa amb la imposició de confidencialitat prevista a l’article 164.6 TRLMRLC que es impedeix divulgar la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers. La sol·licitud demanava còpia de les entrades i sortides telemàtiques i presencials, i per tant, còpia dels assentaments registrals, i també còpia dels documents adjunts. La informació reclamada podria contenir dades personals relatives a l’honor, la intimitat personal o familiar i a la pròpia imatge, en la mesura en què faci referència a sancions penals, a situacions de vulnerabilitat social, a dependència o malaltia, a l’orientació sexual o ideològica, o la raça. L’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), estableix el següent sobre les dades que han de constar en els registres d’entrades i sortides de les administracions locals: “1. Los asientos del Registro contendrán referencia exacta de cada uno de los documentos que se remitan desde las oficinas locales o que en ellas se reciban y, al efecto de los de entrada, deberán constar los siguientes extremos: a) Número de orden correlativo. b) Fecha del documento, con expresión del día, mes y año. c) Fecha de ingreso del documento en las oficinas del Registro. d) Procedencia del documento, con indicación de la autoridad, Corporación o persona que lo suscribe. e) Extracto, reseña o breve referencia del asunto comprendido en el cuerpo del escrito registrado. f) Negociado, Sección o dependencia a que corresponde su conocimiento. g) Resolución del asunto, fecha y autoridad que la haya dictado, y h) Observaciones para cualquier anotación que en caso determinado pudiera convenir. 2. Los asientos de salida se referirán a estos conceptos: a) Número de orden. b) Fecha del documento. c) Fecha de salida. d) Autoridad, Negociado, Sección o dependencia de donde procede. e) Autoridad, Corporación o particular a quien se dirige. f) Extracto de su contenido. g) Referencia, en su caso, al asiento de entrada, y h) Observaciones. 3. Los asientos han de practicarse de forma clara y concisa, sin enmiendas ni raspaduras que, si existieren, serán salvadas”. En els apartats 1.d i 2.e, hi constaran dades identificatives i de contacte dels emissors o receptors protegides per la normativa de protecció de dades personals si són d’una persona física, l’accés a les quals, tot i no estar específicament limitat per la normativa de règim local, és recomanable eliminar per aplicació del principi de minimització de dades personals de l’article 5 RGPD, en la mesura en què no serveixin a la finalitat de control i resultin, per tant, excessives i desproporcionades. D’aquestes dades personals que constarien en els apartats 1.d i 2.e dels assentaments registrals, les relatives a la identificació amb nom i cognoms de l’emissor de l’escrit o del seu destinatari resulten rellevants per a la finalitat de control de l’actuació municipal, però en canvi, altres dades identificatives que hi puguin constar (DNI o signatura) resultarien redundants i, per tant, desproporcionades, igual que són inadequades i irrellevants per a la finalitat de control les dades personals de contacte; en conseqüència, en relació amb les dades personals identificatives redundants i amb les dades personals de contacte, vist que no son rellevants per a la finalitat de l’accés, resulta adequat al principi de minimització eliminar-les, sempre que aquesta tasca es pugui realitzar sense un grau d’elaboració que col·lapsi els serveis municipals o retardi i entorpeixi de manera inassumible el dret d’accés dels regidors i regidores. En aquest cas, vist que l’objecte de la reclamació és la documentació d’una única setmana, la tasca de dissociació d’aquestes dades personals no és excessiva ni complexa i per tant, resulta assumible . en la mesura en què no serveixin a la finalitat de control i resultin, per tant, excessives i desproporcionades. Nogensmenys, en el cas d’accés autònom al registre o de consultes d’un període de temps més ampli, caldrà tenir en compte que la protecció d’aquestes dades personals de baixa intensitat no justificaria excloure la documentació registral de l’accés dels regidores i regidores, sens perjudici que la seva divulgació quedaria protegida pel deure de confidencialitat imposat per l’article 164.6 TRLMRLC. Serà en els apartats 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut de l’escrit registrat i observacions) o en els documents adjunts, on es poden trobar informació que afecti l’honor, la imatge o la intimitat. Caldrà, doncs, ponderar i valorar fins a quin punt ha de prevaler el dret d’accés a la informació sol·licitada o la protecció de les dades personals relatives a l’honor i la intimitat eventualment afectades. Val a dir que la presència en els assentaments registrals d’informació que afecti la intimitat o l’honor de les persones físiques és contrària als principis de protecció i tractament de les dades personals de categoria especial, que exigirien evitar-ne una sobreexposició innecessària i requeririen que els assentaments es redactessin directament amb una formulació genèrica del camp registral destinat a l’assumpte que evités donar informació concreta de l’esfera íntima o que afectés l’honor (com per exemple, les referències a situacions concretes de dependència, vulnerabilitat, salut o el detall d’infraccions si afecten l’honor o la intimitat, que haurien de ser substituïdes per referències genèriques a categories d’assumptes com ara serveis socials, sancions, salut, etc). I per tant, sempre que el personal del registre tingui la cura adequada i exigible en el tractament de les dades personals evitant fer-hi constar informació de l’àmbit de la intimitat o que afecti l’honor, l’accés a aquests assentaments per part dels membres de la Corporació no podria ser desestimat, ni requeriria d’una tasca d’elaboració prèvia per eliminar-hi la informació afectada pel límit de l’article 164.3.a TRLMRLC. Quant als documents adjunts, caldrà valorar-los casuísticament per determinar si concorren dades relatives a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, i si és així, valorar facilitar-los parcialment prèvia dissociació de les dades identificatives de la persona al·ludida, si l’anonimització ofereix garanties. En aquest sentit s’ha vingut pronunciant aquesta Comissió en nombroses resolucions, entre les quals, la Resolució 140/2017, de 10 de maig (FJ2) i el Dictamen 7/2019. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de l’electe reclamant als assentaments del registre d’entrades i de sortides de l’Ajuntament de Bagà entre els dies 16 a 26 d’abril 2022 i als documents annexos, prèvia supressió de les dades íntimes i relatives a l’honor i la pròpia imatge, així com de les dades personals identificatives i de contacte excessives o innecessàries que puguin contenir. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juliol de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 422/2022 i declarar el dret de l’electe reclamant als assentaments del registre d’entrades i de sortides de l’Ajuntament de Bagà entre els dies 16 a 26 d’abril 2022 i als documents annexos, prèvia supressió de les dades íntimes, relatives a l’honor i a la pròpia imatge, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC, així com de les dades personals identificatives redundants diferents del nom i cognom, i de les dades personals de contacte, que han de ser eliminades en aplicació del principi de minimització de l’article 5 RGPD per ser excessives o innecessàries, d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Bagà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Bagà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 422/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.