Se solicitó al Ayuntamiento de Arsèguel el expediente de obra de una comunidad de regantes. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP estima parcialmente la reclamación, declarando el derecho a la información ya que la comunidad de regantes es una corporación de derecho público sujeta a la ley de transparencia, y ordena entregar la documentación restante.
Puntos clave de la argumentación
1
La información es pública ya que la comunidad de regantes, como corporación de derecho público, está sujeta a la legislación de transparencia según el artículo 3.1.b LTAIPBG.
2
El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes, interpretándose los límites restrictivamente.
3
Se determina que la solicitud fue atendida solo parcialmente al haberse facilitado la licencia pero no el resto de los documentos que integran el expediente.
4
La GAIP advierte que el Ayuntamiento podría inadmitir futuras solicitudes similares si se acredita que la motivación es perjudicar a la administración y no obtener información, constituyendo un abuso de derecho.
Texto completo
Resolució 549/2021, de 10 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 424/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Arsèguel
Informació reclamada: Un expedient d’obra.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la
Reclamació
Resum: No és previsible que concorrin límits legals, perquè qui ha sol·licitat la llicència és una
comunitat de regants, que com a corporació de dret públic també està subjecta a la legislació
de transparència i del dret d’accés a la informació pública per l’article 3.1.b LTAIPBG. Per tant,
és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. La persona
reclamant hauria de tenir en compte els escassos recursos personals amb què compta
l’Ajuntament i fer un ús més contingut del seu dret d’accés a la informació pública.
Especialment tenint en compte que, pels antecedents que es posen de manifest a l’informe
aportat a aquest procediment i per l’objecte de les seves sol·licituds, pot semblar que la seva
motivació és més la de perjudicar l’Alcalde i l’Ajuntament, que la d’obtenir informació. En
aquestes circumstàncies, l’Ajuntament es podria plantejar legítimament inadmetre futures
sol·licituds d’informació de la persona reclamant fetes en la mateixa línia per abusives, d’acord
amb els criteris establerts a diverses resolucions de la GAIP.
Paraules clau: Ajuntaments. Obres. Expedients. Comunitat de regants. Reclamació contra
silenci. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Abús de dret.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 424/2021, presentada contra
l’Ajuntament d’Arsèguel, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 30 de març de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament d’Arsèguel l’expedient
d’obra relatiu a les obres que està fent la comunitat de regants, concretament: permís
d’obra i la seva aprovació; acord de ple o decret on figuri l’expedient d’obra en qüestió;
edicte al públic o publicació de l’obra projectada i permisos que ha d’haver demanat
l’Ajuntament, juntament amb el pla mediambiental i paisatgístic i l’autorització de la CHE;
les liquidacions del permís i les seves fiances.
3. La Reclamació presentada el 10 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud anterior i que l’Alcalde és el President de la Comunitat de regants.
4. El 17 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Arsèguel i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 17 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 7 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Arsèguel, segons el qual el 26
de maig de 2021 ha comunicat a la persona reclamant l’única llicència d’obres que consta
atorgada a la Comunitat de Regants, amb l’explicació següent: “En relació al seu escrit, de
data 30 de març de 2021, li informo que la Comunitat de Regants Rec del Solà té llicència
urbanística d’obres per a realitzar les obres d’arranjament del canal. Aquesta llicència
urbanística s’ha atorgat independentment d’altres permisos o autoritzacions que s’hagin
d’obtenir d’altres organismes o administracions. Adjunt se li tramet el certificat de la
resolució que ho aprova. Així mateix, a data d’avui, no consta a l’expedient que s’hagin
satisfet l’impost i la taxa associats al tràmit. No obstant, la Comunitat de Regants encara
està en termini per a fer efectius aquests ingressos. En relació als altres aspectes de
tramitació, li comunico que, a l’ésser un dels supòsits contemplats en l’article 48 del Decret
64/2014, de 13 de maig, no és necessària la intervenció ambiental”. L’informe també fa
diverses consideracions sobre la manca de recursos personals que té l’Ajuntament (una
Secretària compartida amb dos ajuntaments més i una administrativa únicament un dia a
la setmana), per als quals es fa molt difícil d’atendre les nombroses peticions de la
persona reclamant (quinze des de febrer del 2020, de les quals dotze corresponen al
primer trimestre del 2021), a més de la feina habitual de l’Administració municipal. Explica
que la major part d’aquestes iniciatives responen al malestar generat en la persona
reclamant per la intervenció de l’Alcalde en una denúncia contra la seva explotació agrària.
Insisteix en la disponibilitat municipal a facilitar la informació sol·licitada, si bé demana que
les sol·licituds s’adeqüin a la capacitat real dels limitats recursos de l’Ajuntament.
7. El 9 de juny de 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant la informació aportada per
l’Ajuntament, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és l’expedient relatiu a unes obres
autoritzades per l’Ajuntament i, a més, fetes per una corporació de dret públic (una comunitat
de regants). Es tracta, per tant, d’informació pública. En conseqüència, en aplicació dels
articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits
legals que en puguin determinar la denegació. No és previsible que concorrin límits legals,
perquè qui ha sol·licitat la llicència és una comunitat de regants, que com a corporació de dret
públic també està subjecta a la legislació de transparència i del dret d’accés a la informació
pública per l’article 3.1.b LTAIPBG. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona
reclamant a la informació sol·licitada.
La persona reclamant ha demanat l’expedient d’unes obres i l’Ajuntament li ha facilitat
únicament la llicència atorgada, sense fer cap referència als altres documents que la persona
reclamant creu que hauria de contenir l’expedient sol·licitat. Aquest fet significa que la sol·licitud
ha estat atesa només parcialment. Si bé la llicència i l’escrit de comunicació de la informació a
la persona reclamant posen de manifest que alguns dels documents sol·licitats específicament
per la persona reclamant no existeixen per ser innecessaris, segurament a l’expedient hi deu
haver altra documentació, a més de la llicència (com a mínim, la sol·licitud); per tant, és
procedent requerir l’Ajuntament perquè faciliti a la persona reclamant la resta de documents
continguts a l’expedient de les obres en qüestió, deixant clar que se li lliura tota la
documentació que integra l’expedient. Atesos els recursos limitats de l’Ajuntament, és
procedent atorgar un termini raonablement llarg per executar aquesta Resolució.
Per una altra banda, la persona reclamant hauria de tenir en compte els escassos recursos
personals amb què compta l’Ajuntament i fer un ús més contingut del seu dret d’accés a la
informació pública. Especialment tenint en compte que, pels antecedents que es posen de
manifest a l’informe aportat a aquest procediment i per l’objecte de les seves sol·licituds, pot
semblar que la seva motivació és més la de perjudicar l’Alcalde i l’Ajuntament, que la d’obtenir
informació. En aquestes circumstàncies, l’Ajuntament es podria plantejar legítimament
inadmetre futures sol·licituds d’informació de la persona reclamant en aquesta mateixa línia per
abusives, d’acord amb els criteris establerts a diverses resolucions de la GAIP.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de juny de 2021, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 424/2021, en relació
amb la llicència urbanística que ha estat notificada a la persona reclamant.
2. Estimar parcialment la Reclamació 424/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a
què l’Ajuntament li faciliti la resta de documentació que forma part de l’expedient d’obres
sol·licitat.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Arsèguel que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de trenta dies.
4. Requerir a l’Ajuntament d’Arsèguel a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 424/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.