Acceso a las actas de las Comisiones de Farmacia y Terapéutica de diversos hospitales

Resolució 742/2025, de 22 de maig

Número d’expedient de la Reclamació: 423/2025 Administració reclamada: Servei Català de la Salut Informació reclamada: Actes de la comissió de farmàcia i terapèutica de diversos hospitals. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En primer lloc, i en referència a les actes farmacoterapèutiques corresponents als hospitals següents indicats a la comunicació del SCS com hospitals amb unitat de transparència pròpia: Hospital de la Cerdanya – Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya (AECT- HC), Hospital Comarcal de Sant Bernabé – Salut Catalunya Central, Hospital Comarcal Mora d’Ebre – Salut Terres de l’Ebre, Hospital de Berga, no és necessari que la reclamant torni a presentar una sol·licitud d’accés a cadascun d’aquests hospitals. En aquest cas la LTAIPBG preveu la derivació de la SAIP, en el seus articles 27.1 i 30.1, així com en l’article 58.1 i 2 del Decret 8/202. Cal tenir en compte també que les actes sol·licitades probablement continguin dades personals, la divulgació de les quals ha de ser degudament analitzada. Part de les dades personals afectades són els relatius a la composició de la Comissió de farmàcia i terapèutica de cada hospital. En aquest cas s’aplica l'article 24.1 LTAIPBG, segons el qual és procedent divulgar, amb caràcter general, les dades merament identificatives (i els citats ho són) relacionats amb l'organització o el funcionament de les administracions públiques. En canvi, les dades personals existents en les deliberacions de les quals donen compte les actes sol·licitades són dades personals ordinàries, l'accés de les quals és regulat per l'article 24.2 LTAIPBG, que autoritza l'accés als mateixos, després de ponderar degudament els drets i interessos en joc. Tenint això en compte, així com el principi de minimització de les dades establert per l'article 5 del Reglament General europeu de protecció de dades personals, si bé el contingut de les deliberacions pot ser rellevant als efectes de la finalitat de la informació sol·licitada, i per tant, és procedent la seva divulgació a la persona reclamant, la identitat de les persones en tals deliberacions manca de tota rellevància als efectes de la finalitat de l'accés sol·licitat, mentre que causa perjudici a les persones físiques afectades. En conseqüència, les deliberacions contingudes a les actes sol·licitades han de ser depurades de les dades que continguin relatius a la identitat de les persones participants en les mateixes, i ha de facilitar-se la resta del seu contingut a la persona reclamant. Paraules clau: Salut. Hospital de la Cerdanya. Protocols. Guies Hospitalàries. Reclamació contra silenci. Sense límits. Estimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló

Antecedents

El 19 de març de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 423/2025, presentada per una persona física contra el Servei Català de la Salut, en relació amb la sol·licitud indicada a

l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).

El 9 de gener de 2025 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP), al Servei Català de la Salut en la que demana: “Solicito acceso a las actas de la Comisión de Farmacia y Terapéutica del Hospital Municipal De Badalona, Clinica Terres de l'Ebre, Hospital d'Olot I Comarcal de la Garrotxa, Hospital Comarcal d'Amposta, Hospital de Cerdanya, Hospital Santa Creu Jesus-Tortosa, Parc Sanitari Sant Joan de Deu, Fundacio Hospitalario Sant Joan de Deu de Martorell, Hospital General de Granollers, Hospital Sant Joan de Deu Althaia, Hospital Universitari Mutua Terrassa, Hospital Comarcal de Sant Bernabe, Hospital de Berga, Hospital de Sant Celoni, Fundació Sanitària Mollet/Hospital Universitari Mollet, Fundació Hospital de l'Esperit Sant, Hospital Sant Rafael, Fundació Salut Emporda, Hospital de Palamos, Hospital de Campdevanol, Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, Espitau Val d'Aran, Pius Hospital de Valls, Hospital del Vendrell y del Hospital Comarcal Mora d'Ebre desde las fechas en el pdf adjunto hasta la actualidad”.

Amb la reclamació, la reclamant adjunta una comunicació del Servei Català de la Salut, sense data, en la que s’indica que faciliten les actes de les Comissions farmacoterapèutiques dels hospitals a excepció de dos centres: Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, i Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, indicant que tan bon punt disposin de la citada informació es procedirà al seu enviament.

D’altra banda indica que en relació als següents hospitals: Hospital de la Cerdanya, Hospital Comarcal de Sant Bernabé, Hospital Comarcal Mora d’Ebre i Hospital de Berga, la sol·licitud d’informació s’ha d’enviar directament pel mateix procediment a les entitats que els gestionen donat que disposen d’unitat d’informació de Transparència pròpia.

El 2 d’abril de 2025 la GAIP requereix a la reclamant per tal que esmeni la reclamació aportant una còpia de la resolució del Servei Català de la Salut amb l’evidència de notificació de la citada resolució. El 7 d’abril la reclamant contesta al requeriment indicat que: “No he recibido una resolución específica. Este documento, junto con las actes proprocionadas, con los únicos documentos recibidos”.

L’11 d’abril de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment

que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.

En la mateixa data, la GAIP comunica la reclamació al Servei Català de la Salut, i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida al SCS.

Fonaments jurídics

1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública

D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que el SCS no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP

preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.

3. Sobre el dret a la informació sol·licitada

La informació sol·licitada i ara reclamada corresponent a les actes de farmàcia i terapèutica dels hospitals de Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, Hospital de la Cerdanya, Hospital Comarcal de Sant Bernabé, Hospital Comarcal Mora d’Ebre i Hospital de Berga (en total 6 hospitals), és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. S’ha d’emfasitzar que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.

D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).

Així mateix, el SCS, és subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública.

En primer lloc, i en referència a les actes farmacoterapèutiques corresponents als hospitals següents indicats a la comunicació del SCS com hospitals amb unitat de transparència pròpia: Hospital de la Cerdanya – Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya (AECT- HC), Hospital Comarcal de Sant Bernabé – Salut Catalunya Central, Hospital Comarcal Mora d’Ebre – Salut Terres de l’Ebre, Hospital de Berga, no és necessari que la reclamant torni a presentar una sol·licitud d’accés a cadascun d’aquests hospitals. En aquest cas la LTAIPBG preveu la derivació de la SAIP, en el seus articles 27.1 i 30.1, així com en l’article 58.1 i 2 del Decret 8/2021, que específicament indica que: “1. Als efectes de la derivació interna prevista als articles 27.3 i 30.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que formen part d'una mateixa administració pública tant els seus òrgans i unitats administratives com les entitats del seu sector públic que no disposin de registre electrònic propi.

2. La derivació interna de la sol·licitud d'accés correspon efectuar-la a la unitat d'informació que l'hagi rebuda, que l'ha d'adreçar a la unitat d'informació competent en el termini de cinc dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública, i informar de quina és aquesta data”.

Així doncs, és com hauria d’haver actuat el SCS, en comptes d’indicar a la reclamant que tornés a demanar la informació a les unitats de transparència indicades.

En segon lloc, a la vista l’aplicació objectiva i subjectiva de la LTAIPBG, només queda examinar la concurrència d’algun límit que pogués restringir o limitar l’abast del dret d’accés a la informació pública demanada. Com que l’Administració reclamada no ha col·laborat amb aquesta Comissió en el procediment de Reclamació, no ha invocat l’existència de cap impediment per lliurar la informació demandada, i la GAIP no ha pogut examinar la informació sol·licitada.

Cal tenir en compte també que les actes sol·licitades probablement continguin dades personals, la divulgació de les quals ha de ser degudament analitzada. Part de les dades personals afectades són els relatius a la composició de la Comissió de farmàcia i terapèutica de cada hospital. En aquest cas s’aplica l'article 24.1 LTAIPBG, segons el qual és procedent divulgar, amb caràcter general, les dades merament identificatives (i els citats ho són) relacionats amb l'organització o el funcionament de les administracions públiques. En canvi, les dades personals existents en les deliberacions de les quals donen compte les actes sol·licitades són dades personals ordinàries, l'accés de les quals és regulat per l'article 24.2 LTAIPBG, que autoritza l'accés als mateixos, després de ponderar degudament els drets i interessos en joc. Tenint això en compte, així com el principi de minimització de les dades establert per l'article 5 del Reglament General europeu de protecció de dades personals, si bé el contingut de les deliberacions pot ser rellevant als efectes de la finalitat de la informació sol·licitada, i per tant, és procedent la seva divulgació a la persona reclamant, la identitat de les persones en tals deliberacions manca de tota rellevància als efectes de la finalitat de l'accés sol·licitat, mentre que causa perjudici a les persones físiques afectades. En conseqüència, les deliberacions contingudes a les actes sol·licitades han de ser depurades de les dades que continguin relatius a la identitat de les persones participants en les mateixes, i ha de facilitar-se la resta del seu contingut a la persona reclamant.

A banda de les consideracions sobre les dades personals fetes en el paràgraf anterior, aquesta Comissió no pot verificar la concurrència de cap altre límit al dret d’accés a la informació pública en aquest cas concret. Per tant, i en conseqüència, correspon al SCS, com els altres hospitals compel·lits, en exclusiva vetllar per la correcta aplicació la LTAIPBG en relació amb la

concurrència dels límits al dret d’accés a la informació pública, si s’escaigués, així com també i li correspon desenvolupar allò previst a l’article 31 de la LTAIPBG, i respectar el que determina l’article 34.3 de la LTAIPBG, si fos el cas, en el moment d’executar aquesta Resolució.

En definitiva la GAIP empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada, en els termes abans esmentats. Si l’SCS o els altres hospitals, no disposen d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució.

4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.

En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.

El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.

Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de

gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.

Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment.

L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital.

Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).

Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.

Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.

5. Seguiment de l’execució

L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.

L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.

Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.

6. Publicitat de les resolucions de la GAIP

L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.

Resolució

Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de maig de 2025, resol per unanimitat:

1. Estimar la Reclamació 423/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.

2. Requerir al Servei Català de la Salut que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.

3. Requerir al Servei Català de la Salut a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.

4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.

5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 423/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.

Iolanda Pineda Balló Presidenta

Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.