La Xarxa Vendrellenca solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copia de un contrato municipal y sus informes. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. El organismo de transparencia estima la solicitud ya que la información es pública, el Ayuntamiento admitió que no existen límites legales y no hubo oposición de los terceros afectados.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al estar en poder del Ayuntamiento y, en el caso del contrato, estar sujeta a publicidad activa según el art. 13 LTAIPBG.
2
El propio Ayuntamiento reconoció expresamente que no concurren límites legales que impidan el acceso a la información solicitada.
3
A pesar de afectar a una tercera persona, no se produjo ninguna manifestación de oposición al acceso tras el traslado de la reclamación según el art. 31 LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 63/2019, de 25 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 423/2018
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’un contracte municipal.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada (un contracte de l’Ajuntament i els informes emesos en la seva
aplicació) és informació pública, ja que se suposa en poder de l’Ajuntament i, en el cas del contracte,
no només és informació pública, sinó que també hauria de ser objecte de publicitat activa, d’acord
amb l’article 13 LTAIPBG, motiu pel qual encara amb més raó hauria de ser objecte del dret d’accés a
la informació; així mateix, l’antecedent 6 posa de relleu que, a judici de l’Ajuntament, no concorren
límits legals que puguin impedir l’accés sol·licitat; l’Ajuntament hauria procedir al trasllat de la
Reclamació a les terceres persones afectades, en compliment de l’article 31 LTAIPBG, sense que
s’hagi produït cap manifestació d’oposició a l’accés sol·licitat; en conseqüència, és procedent declarar
el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada i instar l’Ajuntament perquè li la lliuri dins d’un
termini raonable.
Paraules clau: Ajuntament. Associació de veïns. Contractes. Energia. Reclamació contra silenci.
Trasllat a terceres persones.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 423/2018, presentada contra
l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 20 d’agost de 2018 la persona reclamant, en nom de Xarxa Vendrellenca, després de fer
referència a l’adjudicació d’un contracte menor a l’empresa Greenstorm sostenibilitat energètica
SL per supervisar i controlar el servei energètic i manteniment integral de l’enllumenat públic, del
sistema semafòric i dels accessos automatitzats a l’illa de vianants, sol·licita “1. Una còpia
íntegra d’aquest contracte. 2. Una còpia íntegra dels informes que hagi emès”.
3. La Reclamació presentada el 21 de novembre de 2018 indica que l’Ajuntament no ha donat
resposta a la sol·licitud anterior i fa referència a les entitats que formen la Xarxa sol·licitant i a la
seva finalitat de fiscalitzar l’activitat municipal.
4. El 26 de novembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 5 de desembre de 2018 la persona reclamant comunica el següent a la GAIP: “Des de la
Xarxa Vendrellenca ens dirigim a vostès per comunicar-los que per un error els expedients, van
marcar la caseta de mediació, quan en realitat el que esperem sobre aquest temes, es rebre una
resolució per la seva part, sense que es faci aquesta mediació. Per aquest motiu, us
comuniquem que no volem mediació en aquest casos”.
6. El 20 de desembre de 2018 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament on fa constar que no concorren
límits legals que puguin impedir l’accés a la informació sol·licitada. Nogensmenys, informa que la
sol·licitud d’informació afectaria una tercera persona (l’empresa Greenstorm Sostenibilitat
Energètica SL), a la qual el dia 13 de desembre s’hauria donat trasllat de la Reclamació, per tal
que pugui formular al·legacions, d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG.
7. El 17 de gener de 2019 l’Ajuntament del Vendrell informa a la GAIP que l’empresa indicada a
l’antecedent anterior hauria refusat la notificació electrònica que li traslladava la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que ha estat presentada en relació amb una sol·licitud prèvia d’informació pública que no hauria estat
atesa en termini per l’Ajuntament.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (un contracte de l’Ajuntament i els informes emesos en la seva aplicació) és
informació pública, ja que se suposa en poder de l’Ajuntament i, en el cas del contracte, no només és
informació pública, sinó que també hauria de ser objecte de publicitat activa, d’acord amb l’article 13
LTAIPBG, motiu pel qual encara amb més raó hauria de ser objecte del dret d’accés a la informació.
Així mateix, l’antecedent 6 posa de relleu que, a judici de l’Ajuntament, no concorren límits legals que
puguin impedir l’accés sol·licitat.
Per una altra banda, els antecedents també indiquen que l’Ajuntament hauria procedir al trasllat de la
Reclamació a les terceres persones afectades, en compliment de l’article 31 LTAIPBG, sense que
s’hagi produït cap manifestació d’oposició a l’accés sol·licitat.
En conseqüència, i a la vista dels preceptes transcrits al fonament jurídic anterior, és procedent
declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada i instar l’Ajuntament perquè li la lliuri
dins d’un termini raonable.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
de gener de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 423/2018 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació indicada a
l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 423/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.