El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Mataró el expediente y los informes relativos a un cambio de su puesto de trabajo. El Ayuntamiento alegó la inexistencia del expediente. La GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación, obligando al ayuntamiento a confirmar expresamente la inexistencia de informes previos, pero denegando la información futura o de terceros.
Puntos clave de la argumentación
1
La manifestación de inexistencia de un expediente constituye, por sí misma, una respuesta adecuada y pertinente a la solicitud de acceso.
2
No son admisibles las solicitudes de información futura, debiendo limitarse el acceso a los documentos existentes a la fecha de la solicitud.
3
Las peticiones formuladas durante el procedimiento de reclamación que no sean congruentes con la solicitud inicial no pueden ser admitidas por desbordar el objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució 510/2019, de 4 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 422/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Mataró
Informació reclamada: L’expedient de canvi de lloc de treball de la persona reclamant i els
informes i actes que s’hi relacionin.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La manifestació de la inexistència de cap expedient que s’ajusti a la sol·licitud constitueix
per si mateixa una informació adequada i pertinent a la sol·licitud. La petició feta durant aquest
procediment d’accés a altres expedients que tinguin per objecte un canvi organitzatiu que afectin
altres persones no és congruent amb la sol·licitud, que es feia referida al seu lloc de treball i com
a persona interessada, de manera que desbordaria la sol·licitud inicial i no podria ser admesa.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Lloc de treball. Informes. Expedients.
Reclamació contra silenci. Congruència de la reclamació. Informació inexistent. Informació futura.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 19 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 422/2019, presentada contra
l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de juny de 2019, la persona reclamant va entrar un escrit a l’Ajuntament de Mataró en
el què exposava que se l’hauria informat verbalment d’un canvi de lloc de treball del què n’era
part afectada i feia constar formalment la seva oposició a aquest canvi, en els termes
següents: “Actualment treballo a la Secció d’Urbanisme en el Servei d’Urbanisme i Patrimoni
de l’Ajuntament de Mataró. Em diuen que el Cap de Secció de Llicències d’Obres ha demanat
un canvi, i faran aquest canvi per mi, sense tenir dret a dir res. No obstant, el lloc de Cap de
Secció quedarà vacant i faré les tasques que feia el cap de secció, des d’una posició inferior.
He informat verbalment que no desitjo aquest canvi, motiu pel qual presento aquest escrit per
fer
‐ho constar oficialment” Seguidament fa manifestació d’oposició al canvi esmentat, formula
un seguit d’objeccions a la transparència i legalitat d’aquesta decisió i, en allò que interessa a
aquest procediment, formula en l’apartat 4 de la petició que s’hi conté, el següent: “4. Accés
a l’expedient complet relacionat amb el canvi de lloc de treball, com a part interessada, i rebre
còpia de tots els actes i informes que figurin i en un futur s’efectuïn en relació al cas plantejat”.
3. La Reclamació presentada el 19 de juliol de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria facilitat la
informació sol·licitada, malgrat haver vençut el termini establert legalment a aquests efectes,
i justifica la petició de la manera següent: “Se m'ha informat verbalment d'un canvi de lloc de
treball, en el que sóc part afectada. He manifestat que no desitjo aquest canvi i per tant,
sol·licito informació i còpia de tot allò relacionat, per veure quina argumentació volen fer. Des
de Recursos Humans, em confirmen que ja hi ha informes fets al respecte, però no m'han
volgut facilitar cap documentació. La sol·licitud efectuada consta com a punt 4 i 7 de la
Instància presentada en data 18 de juny.”
4. El 23 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mataró i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 5 d’agost de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Mataró que indica que “en relació
amb l’expedient complet al qual es sol·licita accedir, us hem d’informar que no existeix en
l’actualitat cap expedient administratiu que tingui per objecte un canvi organitzatiu que afecti
... [la persona reclamant] motiu pel qual, no podem donar curs a aquesta petició. Només
existeix un expedient administratiu 2019/28788), que agrupa totes les sol·licituds efectuades
per [la mateixa persona reclamant] en relació al mateix assumpte.”.
6. El 20 d’agost de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant, tot
indicant-li que “Com pot comprovar, l’Ajuntament afirma taxativament que no hi ha cap
expedient sobre la qüestió plantejada per vostè, llevat del format per les seves mateixes
peticions. Aquesta resposta municipal sembla satisfer la seva sol·licitud, des del punt de vista
del dret d’accés a la informació pública (aquesta Comissió no es pot pronunciar sobre la resta
de les seves peticions, relatives als seus drets laborals), perquè des d’aquesta perspectiva el
que vostè demana és accés a l’expedient i als documents que integren, i l’Ajuntament
manifesta que l’expedient no existeix encara. Per tant, si no argumenta el contrari dins del
termini màxim de deu dies, finalitzarem la seva reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte.”
7. El 26 d’agost de 2019 la persona reclamant respon a la GAIP al·legant que la informació
remesa per l’Ajuntament seria incompleta, pels següents motius: “a) En l’informe emès per
l’Ajuntament no especifica res del segon punt sol·licitat: els actes i informes existents en
relació al cas plantejat. En aquest sentit, es va dir verbalment que ja existien informes i altres
documents (com la sol·licitud de canvi de lloc de treball), els quals es va dir que no es volien
mostrar. (...). Per tant, cal especificar que no existeix cap document, acte ni informe relacionat
amb el cas plantejat. I en el cas que existís, aquest seria informació pública, i per tant, s’hauria
de mostrar i facilitar-ne còpia. (...)
b) Per altra banda, vers el primer punt, sol·licito que s’aclareixi més àmpliament que no existeix
cap expedient que tingui objecte un canvi organitzatiu relacionat amb el cas exposat: per tant,
que afecti a canvis de lloc d’arquitectes de la Direcció d’Urbanisme. Donat que si finalment no
m’afecta i es realitza el canvi amb altres persones, lògicament estic interessada en saber-ho
per poder confirmar que l’esmentat canvi s’atura o es darà amb altres persones”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a un
Ajuntament inclòs dins del seu àmbit d’actuació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix l a informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament
les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat
i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés i l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha informat ja de que, tot i que s’havia valorat
la possibilitat d’efectuar determinats canvis organitzatius a la Direcció d‘Urbanisme i Planificació
inexistència, no s’ha pres encara cap decisió motiu pel qual no existeix cap expedient administratiu
que tingui per objecte un canvi organitzatiu que pugui afectar a la persona reclamant.
La manifestació de la inexistència de cap expedient que s’ajusti a la sol·licitud constitueix per si
mateixa una informació adequada i pertinent a la sol·licitud. La persona reclamant, tanmateix,
formula al·legacions demanant que l’Ajuntament aclareixi també si existeixen altres expedients que
tinguin per objecte un canvi organitzatiu que afecti llocs d’arquitectes que, tot i no afectar-lo
directament, puguin afectar d’altres persones. No sembla, de la informació remesa per
l’Ajuntament, que sigui així, però cal dir que, en tot cas, aquesta petició no és congruent amb la
sol·licitud, que es feia referida al seu lloc de treball i com a persona interessada, de manera que
desbordaria la sol·licitud inicial i no podria ser admesa.
Al·lega també la persona reclamant que l’Ajuntament no diu res de la petició que fa de “rebre còpia
de tots els actes i informes que figurin i en un futur s’efectuïn en relació al cas plantejat”. En relació
amb aquesta petició, cal dir que no són admissibles les sol·licituds d’informacions futures, de
manera que, en tot cas, caldria acotar-la i referir-la com a límit temporal a la data de la sol·licitud
d’accés (18 de juny de 2019). Tot i que semblaria de la resposta donada per l’Ajuntament que, en
no haver-se acordat encara cap canvi organitzatiu que afecti a la persona reclamant, probablement
no existiran actes i informes que s’hi relacionin, el cert és que l’Ajuntament no ho ha afirmat
expressament i considerant que la persona reclamant afirma que verbalment algú li hauria dit que
existien, resulta pertinent que l’Ajuntament s’hi pronunciï, aportant els actes o informes referents al
canvi organitzatiu que afecta el lloc de treball de la persona reclamant elaborats prèviament a la
seva sol·licitud, o manifestant de forma expressa que no existeixen.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades
per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb
el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar
les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació
dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que
la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del
règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a
aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió
constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió
n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri
l’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4
de setembre de 2019, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació en relació amb l’accés a l’expedient
relacionat amb el canvi de lloc de treball de la persona reclam ant, amb la declaració feta per
l’Ajuntament de Mataró durant la tramitació d’aquest procediment de la seva inexistència.
2. Estimar parcialment la reclamació en relació amb l’accés als actes i informes que es relacionin
amb aquell canvi de lloc de treball de la persona reclamant que siguin preexistents a la data
de la sol·licitud d’accés. Cas de no existir-ne, l’Ajuntament ho haurà de fer constar de forma
expressa.
3. Desestimar la reclamació en relació amb l’accés als actes i informes que en un futur s’efectuïn
en relació amb un canvi de lloc de treball que afecti a la persona reclamant, per ser
inadmissible les sol·licituds d’informació de futur. Desestimar, igualment, l’ampliació de la
reclamació formulada durant el procediment demanant l’accés a altres expedients de canvis
que puguin afectar altres llocs de treball de persones diferents de la persona reclamant, per
ser incongruent amb la sol·licitud de la què deriva aquest proc ediment de reclamació
4. Requerir l’Ajuntament de Mataró a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 2, o a què n’indiqui la seva inexistència, dins del termini màxim de deu dies.
5. Requerir l’Ajuntament de Mataró a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de
l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu
compliment, dins del termini de quinze dies.
6. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 422/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius
i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i co nsistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament
a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.