El ciudadano presentó una reclamación ante la GAIP contra la Generalitat de Catalunya por la falta de respuesta a quejas sobre atención sanitaria. La GAIP inadmitió la reclamación por ser prematura, ya que no había transcurrido el plazo legal de un mes para que la administración respondiera, y por falta de competencia al solicitar prestaciones y no información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible por prematura al presentarse el mismo día que el escrito original, sin haber transcurrido el plazo de un mes previsto en el artículo 33 LTAIPBG para la respuesta administrativa.
2
La GAIP actúa como instancia de revisión y no puede intervenir hasta que exista una resolución expresa o se haya superado el término legal para resolver.
3
La solicitud es inadmisible por falta de competencia de la GAIP, ya que el solicitante requiere prestaciones sociales y sanitarias en lugar de acceso a información pública.
Texto completo
Resolució 461/2019, de 26 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 420/2019
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Queixa sobre l’atenció sanitària rebuda.
Sentit de la Resolució: Inadmissió per prematura
Resum: No ha depassat encara el termini d’un mes previst per l’article 33 LTAIPBG per a que
l’Administració pugui atendre la sol·licitud d’accés a la informació pública. Tenint en compte que
aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar fins que l’Administració no hagi dictat
Resolució o fins que no s’hagi superat el termini legal de què disposa l’Administració per a resoldre la
sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de la reclamació davant aquesta Comissió, previst
a l’article 39.1 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern fins que
no s’hagi esgotat el termini d’un mes per resoldre.
Paraules clau: Generalitat. Salut. Queixes. Reclamació prematura. Inadmissió. Informació pública.
Manca d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 17 de juliol 2019 entra a la GAIP la Reclamació 420/2019, presentada per la persona reclamant
contra el Govern de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 18 de juny de 2019, la persona reclamant dirigeix un escrit al Govern de la Generalitat de
Catalunya, on sembla formular una sèrie de queixes relacionades amb l’atenció sanitària rebuda i
l’accés a medicaments.
3. La Reclamació presentada el 17 de juliol posa de manifest que el Govern de la Generalitat de
Catalunya no hauria donat resposta a les queixes anteriors.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions.
L’article 2.c LTAIPBG defineix l’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per altra banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.”
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència, l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per
les lleis.”
2. Inadmissibilitat per prematura
La Reclamació té per objecte un escrit presentat davant el Govern de la Generalitat el 17 de juliol, de
manera que quan es presenta la Reclamació, el mateix 17 de juliol del mateix any, no s’ha depassat
encara el termini d’un mes previst a l’article 33 LTAIPBG per a que l’Administració pugui atendre una
sol·licitud d’accés a la informació pública.
Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió que no pot actuar fins que
l’Administració no hagi dictat Resolució o fins que no s’hagi depassat el termini legal de què disposa
per a resoldre la sol·licitud, no resulta admissible a tràmit iniciar la via de reclamació davant la Comissió
previst a l’article 39.1 LTAIPBG fins que no s’hagi superat el termini per a resoldre, el que suposa un
vici no esmenable de la Reclamació. En conseqüència, s’inadmet a tràmit la Reclamació 420/2019.
A demés, aquesta Reclamació incorre en un altre motiu d’inadmisibilitat perquè allò que es sol·licita al
Govern català per la persona reclamant son prestacions socials i/o sanitàries i no informació pública;
en aquest cas, la GAIP no té competència per a atendre la Reclamació (ni per a declarar el dret a les
prestacions públiques sol·licitades, ni per a requerir resposta expressa a la sol·licitud), perquè les
competències d’aquesta Comissió es limiten a l’accés a la informació pública, i en conseqüència també
s’hauria d’inadmetre la Reclamació per aquest motiu.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de
juliol de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 420/2019 per prematura i disposar la
publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.