Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Tiana el acceso al expediente de un convenio sobre tráfico en la calle Isaac Albéniz. Alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento acreditó haber puesto la información a disposición del interesado, quien rechazó la notificación electrónica.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública conforme a los artículos 39.1 LTAIPBG y 29 RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La puesta a la disposición del expediente por parte de la administración constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5
La acreditación del rechazo de la notificación electrónica por el reclamante conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 849/2023, de 21 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 419/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Tiana
Informació reclamada: Accés i còpia d’un expedient per part d’un regidor.
Sentit de la resolució: Finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense
necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Convenis. Accés a l’expedient. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 29 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 419/2023, presentada per un electe
contra l’Ajuntament de Tiana, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 6 de març de 2023, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Tiana “Accés
a l'expedient del conveni signat entre l'ajuntament i l'UAB i IGOB per a l'estudi de les
possibles solucions al trànsit del carrer Isaac Albèniz”.
La Reclamació presentada el 29 d’abril de 2023 indica que no ha rebut resposta de
l’Administració a la seva sol·licitud d’accés a la informació.
El 4 de maig de 2023, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 5 de maig de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tiana i li
requereix que, en el termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte
de la persona representarà a la seva Administració a la sessió de mediació i, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El dia 15 de maig de 2023, la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Tiana en el qual
manifesta que en data 27 de març de 2023 es va posar a disposició del reclamant l’accés a
l’expedient per mitjans electrònics, sent la notificació rebutjada en seu electrònica.
L’Ajuntament exposa que “l’accés a la informació va ser, doncs, facilitada al Sr. XXXX per
part d’aquest Ajuntament, no essent imputable a l’Ajuntament si el Sr. XXXX no va accedir
a la informació que estava a la seva disposició. Finalment, en l’informe sol·liciten que “es
deixi sense efectes la citació per a la mediació prevista per resultar acreditat que va ser
concedit l’accés a la informació sol·licitada, si bé el Regidor XXXX no hi va accedir per
causes que es desconeixen”. De tot plegat s’aporten les evidencies de notificació a la part
reclamant i del seu rebuig.
L’Ajuntament adjunta evidència de la notificació electrònica que dona accés a l’expedient
sol·licitat pel reclamant i que va ser rebutjada per la persona reclamant.
Fonaments jurídics
Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Ateses les evidencies de
notificació a la part reclamant i del seu rebuig, la posada a disposició de l’expedient efectuada
per l’administració suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la
Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 setembre de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 419/2023, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte, notificar a la persona la Resolució i disposar la publicació de la
present resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.