Reclamación sobre responsabilidades por la contratación de un cargo directivo en la ARC y resultado de inadmisión parcial y pérdida de objeto

Resolució 621/2021, d’1 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 418/2021 Administració reclamada: Departament d’Economia i Hisenda Informació reclamada: Responsabilitats per la contractació d’un càrrec directiu. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Aquest document (que segons l’informe del Departament ja havia estat facilitat a la persona reclamant anteriorment) indica que el Director de l’ARC hauria tramès a la CRDP una proposta d’autorització per la cobertura del lloc Adjunt a Direcció, amb la corresponent proposta de retribucions i consta al final del document l’informe favorable signat per les Directores generals de Pressupostos i de Funció Pública que s’emet, segons el considerant 2, a instància de la CRDP. Per tant, no és certa la premissa dels dos primer apartats de la sol·licituds (que la contractació der l’Adjunt de Direcció es va fer sense l’autorització de la CRDP), perquè sí que tenia el vist i plau d’aquest organisme; en conseqüència, les informacions sol·licitades, vinculades ambdues a aquesta premissa errònia o falsa, són impossibles o necessàriament inexistents, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa en relació amb elles. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Personal directiu. Contracte laboral. Òrgan responsable. Reclamació contra silenci. Derivació. Informació impossible. Informació pública. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 418/2021, presentada contra el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (DVEH) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de març de 2021 la persona reclamant demana la informació següent al DVEH: “ 1. Informació sobre les actuacions fetes per la contractació del senyor xxxx per part de l'Agència de Residus de Catalunya sense la preceptiva autorització de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, de la qual n'era el President la persona titular de la Secretaria d’Economia del Departament de la Vicepresidència i d’ Economia i Hisenda. 2. Informació sobre les responsabilitats depurades per aquesta contractació sense la preceptiva autorització de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal. 3. Òrgan administratiu encarregat de vetllar per l’exigència de les responsabilitats que corresponen per la formalització de contractes laborals temporals sense l’ autorització prevista en el punt 5.4 de l'Acord de Govern de 12 de maig de 2015 sobre la flexibilització de la contenció de plantilles i limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic”. 3. El 26 de març de 2021 el DVEH deriva la sol·licitud a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). 4. El 16 d’abril de 2021 l’ARC es declara incompetent per atendre la sol·licitud, tot invocant el precedent de la Reclamació a la GAIP 452/2020, que precisament hauria retrotret el procediment perquè la mateixa pretensió objecte d’aquest procediment fos resolta pel DVEH. 5. La Reclamació presentada el 12 de maig de 2021 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta a la seva sol·licitud i fa les consideracions següents: “El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda deriva la sol·licitud d’informació a l’Agència de Residus de Catalunya i aquesta conclou que no correspon a l’ARC pronunciar-se al respecte, atès que la resolució de la GAIP ja ho deixa ben clar, i resol en data 16 d’abril de 2021 declarar la seva incompetència. Encara no em consta quin és l’òrgan o la persona responsable del compliment de la Resolució amb data 17 de novembre de 2020 número 649/2020 de l’expedient de Reclamació 452/2020, malgrat que la GAIP resol expressament requerir al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda que informi al respecte i que informi també de les actuacions dutes a terme per complir-la”. 6. El 18 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DVEH i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà a l’Administració en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 19 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 27 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe del DVEH, que indica que la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal (CRDP) no és competent en matèria de contractacions de personal, ja que només ho és en matèria de retribucions; per tant, la seva autorització a la contractació de la persona indicada a la sol·licitud ho va ser en relació amb la retribució prevista, no sobre la seva idoneïtat. L’informe adjunta l’autorització de 29 de març de 2016 de la CRDP per a la contractació de la persona indicada a la sol·licitud i fa la següent consideració: “Per tant, com ja es va posar de manifest en l’informe de 16 de desembre de 2020 del cap del Gabinet Tècnic del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, s’ha d’entendre que l’informe que s’incorpora a l’expedient per a la contractació d’una plaça com a adjunt de direcció s’emet en el marc de les funcions esmentades de la Comissió de Retribucions de Despeses de Personal, d’acord amb el que estableix l’article 2 lletra d) del Decret 124/2019, de 4 de juny, de reestructuració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. No obstant, aquesta Comissió de Retribucions no valora la idoneïtat, urgència i necessitat de contractació, sinó únicament la proposta relativa al règim retributiu. Aquest informe de 29 de març de 2016 es va trametre per part de l’ARC a la GAIP com a document número 1 tal com s’assenyala a l’informe de 4 de novembre de 2020 del director de l’ARC a la GAIP en relació amb la reclamació 452/2020 que es va estimar parcialment amb la Resolució de la GAIP número 649/2020”. L’informe també argumenta que allò sol·licitat no és informació pública: “Així, l'ara reclamant no demana una informació elaborada i que estigui en poder de l'Administració, sinó que sol·licita que se l'informi sobre les actuacions fetes i les responsabilitats depurades per a la contractació del senyor xxxx per part de l’Agència de Residus de Catalunya. La persona reclamant demana accedir a una informació que no es troba en poder del Departament al que ara es reclama. Quant a l’informe de 29 de març de 2016 de la directora general de pressupostos i la directora general de funció pública, que com ja s’ha posat de manifest, l’ARC ja va traslladar a la GAIP i al mateix reclamant, com es posa de manifest en l’informe de 4 de novembre de 2020 del director de l’ARC i en l’escrit de 16 d’abril de 2018 que va adreçar l’ara reclamant a la Secretaria d’Economia. Per tant, es sol·licita que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació declari la inadmissió de la reclamació, ates que s'utilitza indegudament la via de la reclamació d'accés a la informació pública, en concret, es fa servir aquesta via per exigir que es doni resposta a unes actuacions sobre les que aquest Departament no és competent per conèixer, atès que la contractació en tot cas correspon a l’ARC”. I conclou: “Consegüentment, atès que la sol·licitud no demana informació pública en poder de l'Administració, en el sentit definit pels articles 2.b de la Llei 19/2014 i 53 del Decret 8/2021, es sol·licita que d’acord amb els antecedents i consideracions formulades la reclamació sigui inadmesa en aplicació de l'article 33.2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública”. 9. El 31 de maig de 2021 la GAIP comunica l’informe del DVEH a la persona reclamant, per al seu coneixement. 10. El 4 de juny de 2021 la GAIP rep un escrit de la persona reclamant que, a la vista de l’informe del DVEH, considera que la contractació del Director adjunt de l’ARC es va fer sense l’autorització de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, afirma que vol saber si s’han depurat responsabilitats per aquest fet i requereix la mediació sol·licitada en aquest procediment, a aquests efectes. 11. El 8 de juny de 2021 la GAIP demana informació addicional al Departament d’Economia i Hisenda (DEH), als efectes de determinar quin és l’òrgan administratiu que s’encarrega de vetllar per l’exigència de les responsabilitats que corresponguin per la formalització de contractes temporals sense l’autorització que preveu el punt cinquè, apartat quart, de l’Acord de Govern de 12 de maig de 2015, sobre la flexibilització de la contenció de plantilles i limitacions als nomenaments. 12. El 15 de juny de 2021 la GAIP rep la resposta del DEH, segons la qual és la Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Funció Pública l’òrgan administratiu encarregat de depurar possibles responsabilitats per la formalització de contractes laborals contravenint la normativa d’aplicació. 13. El 23 de juny de 2021 la GAIP comunica la informació addicional anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud de la que deriva la Reclamació té formalment tres objectes: primer, obtenir informació sobre les actuacions fetes per la contractació del senyor xxxx per part de l'ARC sense la preceptiva autorització de la CRDP; segon, informació sobre les responsabilitats depurades per aquesta contractació sense la preceptiva autorització de la CRDP; i tercer, saber quin és l’òrgan administratiu encarregat de vetllar per l’ exigència de les responsabilitats que corresponen per la formalització de contractes laborals temporals sense l’ autorització prevista en el punt 5.4 de l'Acord de Govern de 12 de maig de 2015 sobre la flexibilització de la contenció de plantilles i limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. En realitat, es tracta de només dos objectes diferents, perquè els dos primers són tributaris de la suposada contractació sense l’autorització de la CRDP, i s’analitzen separadament en els dos paràgrafs següents. Les informacions sol·licitades sobre actuacions fetes i responsabilitats depurades per la contractació, per part de l’ARC, de la persona adjunta a la Direcció “sense la preceptiva autorització de la CRDP” són inevitablement inexistents o impossibles, perquè la contractació en qüestió, a jutjar pel document adjuntat a l’informe del Departament aportat a aquest procediment, es va fer amb la conformitat expressa del CRDP. Concretament, aquest document (que segons l’informe del Departament ja havia estat facilitat a la persona reclamant anteriorment) indica que el Director de l’ARC hauria tramès a la CRDP una proposta d’autorització per la cobertura del lloc Adjunt a Direcció, amb la corresponent proposta de retribucions i consta al final del document l’informe favorable signat per les Directores generals de Pressupostos i de Funció Pública, que s’emet, segons el considerant 2, a instància de la CRDP. Per tant, no és certa la premissa dels dos primer apartats de la sol·licituds (que la contractació de l’Adjunt de Direcció es va fer sense l’autorització de la CRDP), perquè sí que tenia el vist i plau d’aquest organisme, i per això les Directores generals esmentades autoritzen la despesa econòmica extraordinària; en conseqüència, les informacions sol·licitades, vinculades ambdues a aquesta premissa errònia o falsa, són impossibles o necessàriament inexistents, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa en relació amb elles. L’informe del Departament no es pronuncia sobre la part de la sol·licitud que demana la informació sobre quin és l’ò rgan administratiu encarregat de vetllar per l’ exigència de les responsabilitats que corresponen per la formalització de contractes laborals temporals sense l’autorització prevista en el punt 5.4 de l'Acord de Govern de 12 de maig de 2015 sobre la flexibilització de la contenció de plantilles i limitacions als nomenaments i contractacions de personal temporal en l’àmbit de l’administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic; és per això que la GAIP (antecedent 11) demana al DEH aquesta dada a títol d’informació addicional i rep la resposta pertinent al cap de pocs dies (antecedent 12), segons la qual l’òrgan sol·licitat és la Inspecció General de Serveis de Personal de la Direcció General de Funció Pública. Aquesta resposta facilita la informació sol·licitada per aquest últim apartat de la sol·licitud, motiu pel qual és procedent finalitzar la Reclamació en relació amb ell, perquè la informació que demana ja ha estat facilitada a la persona reclamant. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació en relació amb els dos apartats de la sol·licitud i declarar la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte en relació amb el tercer, motiu pel qual la mediació sol·licitada per la persona reclamant no té sentit, perquè no resta res de la sol·licitud que pugui ser objecte de mediació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 418/2021, en relació amb els dos primers apartats de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, perquè la informació sol·licitada és impossible o inevitablement inexistent, perquè es vincula a una premissa errònia o falsa. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació en relació amb el tercer apartat de la sol·licitud. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 418/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.