Se solicitó al Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat de Catalunya el acceso a contratos menores con la empresa Evil Love desde 2013. El reclamante alegó que la información recibida era parcial. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración entregó la información y el solicitante se dio por satisfecho.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el acceso a la información pública dirigida a administraciones obligadas por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4
La aplicación de límites al derecho de acceso debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, considerando la concurrencia de un interés público o privado superior.
5
Cuando la Administración entrega la información pendiente y el reclamante confirma estar satisfecho, se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación, procediendo la finalización del expediente.
Texto completo
Resolució 796/2020, de 28 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 418/2020
Administració reclamada: Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
Informació reclamada: Contractes menors amb l’empresa Evil Love des del desembre de
2013.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona
reclamant la informació pendent, i que ella ha confirmat considerar-se satisfeta en la pretensió
que motivava aquesta reclamació. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut
sobrevingudament l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar el procediment per
aquesta causa.
Paraules clau: Generalitat. Contractes. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 418/2020, presentada contra la Generalitat de
Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 d’abril de 2020 la persona reclamant formula una sol·licitud d’accés a informació
púbica a la Generalitat de Catalunya, demanant accedir, en format pdf, a tota la
documentació relativa als contractes menors que s’hagin subscrit per qualsevol dels seus
departaments i ens depenents amb l’empresa Evil Love des del desembre de 2013 fins a
aquella data.
3. El 17 de juliol el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (DVEH) resol
estimar la sol·licitud; subministrar parcialment la informació en el format demanat que
s’annexa a la resolució; i subministrar parcialment la informació en format alternatiu, de
consulta presencial al departament o organisme contractant. Annex a la resolució figura la
fitxa d’un contracte menor de Consorci d’Habitatge Metropolità, i la referència al contracte
menor EC 2018 293, que la Direcció General de Difusió hauria formalitzat amb Evil Love,
indicant que els expedients corresponents al DVEH documents serien lliurats en els trenta
dies posteriors a aquella resolució.
4. La Reclamació, presentada el 17 d’agost, es motiva en què la informació facilitada seria
parcial, ja que mancaria la referència a una altra vintena de contractes menors subscrits
amb aquella empresa, segons es desprenia de la consulta del Registre de contractes del
sector públic, i en què en relació amb l’informat, de la Direcció General de Difusió, no
s’havia lliurat la documentació.
5. El 20 d’agost la GAIP, amb la Resolució 447/2020, s’inadmet parcialment la reclamació, en
relació amb l’expedient EC 2018 293, atès que no s’ha esgotat encara el termini per al
lliurament de la informació. Aquesta Resolució d’inadmissió parcial és notificada a les parts
amb data 25 d’agost de 2020.
6. El mateix 25 d’agost de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió
provisional a tràmit de la reclamació en la part no inadmesa per la Resolució abans
indicada, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers
tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment.
En aquest escrit, la GAIP adverteix expressament a la persona reclamant de la seva
obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui
incidència en la reclamació, i en especial, de traslladar a la GAIP immediatament les
comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la vostra reclamació
que pugui rebre mentre duri la seva tramitació.
7. Igualment, el 25 d’agost de 2020 la GAIP notifica a l’Administració reclamada de la
presentació d’aquesta reclamació i el requereix a què, dins del termini de quinze dies
establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els
antecedents de fet i fonaments de dret del seu posicionament així com còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva, i que identifiqui les terceres
persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha.
8. El 17 de desembre de 2020 la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per
interessar-se per l’estat de tramitació de la reclamació.
9. El 18 de desembre de 2020 la GAIP demana novament al DEVH l’informe i l’expedient ja
requerits amb data 25 d’agost.
10. El 21 de desembre de 2020 la persona reclamant es posa en contacte amb la GAIP per
comunicar que ja ha rebut la informació que sol·licitava i que dóna per adequadament
satisfeta i finalitzada la reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública i admissibilitat de la reclamació.
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb ja que es presenta
en relació amb una sol·licitud d’informació adreçada a una administració obligada per
l’LTAIPBG, d’acord amb l’article 3.1.a LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. De la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua d’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la
informació pendent, i que ella ha confirmat considerar-se satisfeta en la pretensió que motivava
aquesta reclamació. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut sobrevingudament
l’objecte de la reclamació i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 418/2020, per la
pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’administració la informació reclamada en
el marc d’aquest procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.