Solicitud de información sobre el régimen laboral de un agente de la Guardia Municipal y resultado por pérdida de objeto

Resolució 494/2020, de 17 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 416/2020 Administració reclamada: Ajuntament de la Selva del Camp Informació reclamada: Règim laboral d’un treballador municipal. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: El lliurament de la informació sol·licitada comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Policia local. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 416/2020, presentada contra l’Ajuntament de la Selva del Camp, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de juliol de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de la Selva del Camp saber si un agent de la Guàrdia Municipal que identifica amb el seu TIP és personal funcionari o laboral de l’Ajuntament. 3. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat a la seva sol·licitud. 4. El 19 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Selva del Camp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 26 d’agost la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de la Selva del Camp que fa constar que amb data 27 de juliol, s’havia posat a disposició de la persona reclamant la notificació electrònica de la informació reclamada, que havia quedat rebutjada amb data 7 d’agost per no haver-hi accedit la persona reclamant dins del termini per fer-ho. Annexa a l’informe la resposta lliurada a la persona reclamant, que indica que l’agent identificat a la sol·licitud presta servei en règim de personal laboral. 6. El 3 de setembre de 2020 la GAIP trasllada l’informe i la resposta a la persona reclamant , i la informa que, tret que al·legui res en contrari dins del termini de cinc dies, s’entendrà satisfet l’objecte de la present reclamació. Transcorregut àmpliament aquest termini, la persona reclamant no ha manifestat a la GAIP oposició ni ha fet cap al·legació en contra de la informació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada per l’LTAIPBG (article 3.1 LTAIPBG) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, sense que res hi hagi oposat ni al·legat en contra la persona reclamant. Aquest fet suposa la pèrdua d’objecte d’aquesta reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, per la qual cosa és procedent finalitzar la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 416 /2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.