Se solicitó al Ayuntamiento de Gironella información sobre requerimientos y costes judiciales relacionados con la Ley de Banderas. El ciudadano alegó silencio administrativo tras no recibir respuesta. La GAIP estima la reclamación porque no concurren límites legales y el intento de notificación electrónica fue improcedente al haber sido rechazada expresamente por el interesado.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre requerimientos y costes judiciales debe difundirse al no haberse invocado ni concurrir límites legales que lo impidan.
2
La notificación electrónica no es obligatoria y, al haber sido expresamente rechazada por el interesado, su uso es improcedente en este caso.
3
El intento de notificación electrónica fallida no puede perjudicar el derecho de acceso a la información del solicitante.
Texto completo
Resolució 17/2019, de 16 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 416/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Gironella
Informació reclamada: Requeriments i processos judicials per possible incompliment de la llei de
Banderes.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: La notificació per mitjans electrònics no té caràcter obligatori i a més ha estat, no només
acceptada, sinó expressament rebutjada per la persona interessada; en conseqüència, la pràctica
municipal de la notificació electrònica és improcedent en aquest cas i del fet d’haver-la intentat no
se’n pot deduir cap conseqüència en perjudici del dret d’accés de la persona reclamant a la
informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Banderes. Processos judicials. Despeses. Requeriments de
l’Estat. Reclamació contra silenci. Renúncia a la mediació. Notificació electrònica.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 19 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 416/2018, presentada contra
l’Ajuntament de Gironella, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 19 d’agost de 2018, després d’invocar la LTAIPBG, la persona reclamant sol·licita a
l’Ajuntament de Gironella:
2.1. “Copia del requeriment o dels requeriments rebuts per l’Ajuntament per part de la Delegació
del Govern en relació a l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es
regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes.
2.2. Quantitats pagades en conceptes de costes per procediments contenciosos administratius,
taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualsevols altres
derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per
la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el
concepte i la data de pagament.
2.3. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de
l’Ajuntament en els esmentats procediments contenciosos administratius”.
Com a motiu de la sol·licitud assenyala el periodisme i demana que es faciliti la informació
sol·licitada en format electrònic. No obstant això, rebutja expressament la notificació electrònica.
3. El 27 de setembre de 2018 la persona reclamant comunica a l’Ajuntament que no ha contestat a
la seva sol·licitud dins del termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, motiu pel qual
procedeix considerar-la estimada per silenci administratiu positiu i demana que se li faciliti la
informació sol·licitada en el termini de 30 dies, segons el que disposen els articles 35 i 36
LTAIPBG.
4. La Reclamació presentada el 19 de novembre de 2018 indica que la persona reclamant no
hauria rebut cap resposta municipal a cap de les seves sol·licituds anteriors.
5. El 26 de novembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Gironella i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 10 de gener de 2019 l’Ajuntament acredita a la GAIP que el 2 d’octubre de 2018 hauria
notificat electrònicament informació a la persona reclamant, notificació que el sistema de
notificació electrònica hauria qualificat com a rebutjada el 16 del mateix mes.
7. El 14 de gener de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP en els següents termes el seu
desistiment al procediment de mediació sol·licitat també en relació amb aquesta Reclamació:
“Segons conversació telefònica amb la GAIP i amb la finalitat d’intentar agilitzar els procediments
de reclamació oberts les darreres setmanes contra varis ajuntaments per silenci administratiu al
demanar accés a informació pública relativa al seu compliment de la Llei de Banderes, comunico
la meva disposició de renunciar al procediment de mediació sol·licitat originalment en la meva
reclamació en aquests casos, sol·licitant a la comissió que passi a resoldre directament les
reclamacions”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que el seu objecte és una sol·licitud d’informació pública en relació amb la qual s’hauria produït silenci
administratiu.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Renúncia al procediment de mediació
Segons l’article 36.1 RGAIP, les persones sol·licitants d’informació pública que han reclamat davant la
GAIP son lliures d’acollir-se al procediment de mediació i de desistir del mateix en qualsevol moment.
L’article 42.2 RGAIP estableix que a falta d’acord de mediació es retorna a la tramitació de la
resolució.
L’antecedent 7 posa de manifest que la persona reclamant ha desistit expressament del procediment
de mediació, amb la finalitat de tramitar amb major celeritat unes reclamacions que es venen
demorant notablement. En aquestes circumstàncies, procedeix tramitar la Reclamació mitjançant
resolució del Ple de la GAIP.
3. Dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada consisteix en requeriments rebuts per l’Ajuntament, costes assumides amb
càrrec als recursos municipals per la defensa jurídica del mateix i documents redactats amb la
mateixa finalitat pels serveis jurídics municipals. En definitiva, documents o altra informació que cal
suposar en poder de l’Ajuntament i que, en aplicació dels articles 18 i 20 LTAIPBG, citats en el
fonament jurídic primer, han de difondre’s si son objecte del dret d’accés a la informació pública, a no
ser que concorrin límits legals que ho impedeixin. No s’ha invocat la concurrència de cap límit, ni
sembla raonable que pugui concórrer. És més: el fet que l’Ajuntament reclamant hagi intentat notificar
suposadament informació sol·licitada a la persona reclamant indicaria, de confirmar-se, la seva
voluntat d’estimar la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació.
En conseqüència, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
4. Notificació electrònica fallida
L’Ajuntament reclamant acredita haver intentat la notificació electrònica de, suposadament, la
informació sol·licitada a la persona reclamant en una data prèvia a la presentació d’aquesta sol·licitud,
notificació que automàticament hauria esdevingut rebutjada pel fet que la persona reclamant no hi va
accedir dins del termini previst per l’article 43.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment
Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC).
L’article 43.2 LPAC estableix que “quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter
obligatori, o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin
transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi
al seu contingut”. En aquest cas, no obstant, la notificació per mitjans electrònics no té caràcter
obligatori i a més no només ha estat acceptada, sinó que ha estat expressament rebutjada per la
persona interessada. En conseqüència, la pràctica municipal de la notificació electrònica és
improcedent en aquest cas i del fet d’haver-la intentat no se’n pot deduir cap conseqüència en
perjudici del dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16
de gener de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 416/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
indicada a l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Gironella a que lliuri a la persona reclamant la informació estimada
per l’apartat anterior en el termini màxim de deu dies des de la notificació de la present resolució
i perquè acte seguit n’informi a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu de l’execució de la present Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i
interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 416/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 16 de gener de 2019
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.