Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Cabrils copia íntegra de expedientes de selección de personal. El Ayuntamiento alegó la necesidad de anonimizar más de 1.500 documentos por contener datos sensibles. La GAIP estima la reclamación, señalando que los electos locales tienen un derecho reforzado de acceso regulado por el TRLMRLC, desplazando los límites generales de la LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de los electos locales a la información corporativa es un derecho reforzado basado en la participación política (art. 23 CE) y se rige principalmente por el artículo 164 del TRLMRLC.
2
La regulación del artículo 164.3 TRLMRLC desplaza completamente los límites establecidos en el artículo 21 de la LTAIPBG, ya que los electos están sujetos a restricciones menores que la ciudadanía general.
3
La denegación de acceso a un electo local solo procede mediante resolución motivada si se vulnera el derecho al honor, la intimidad, la propia imagen o existen secretos oficiales o sumarios.
4
La remisión de expedientes electrónicos debe ajustarse al Esquema Nacional de Interoperabilidad (ENI) y a la Norma Técnica de Interoperabilidad (NTI), permitiendo el acceso mediante localizadores electrónicos.
5
Las administraciones están obligadas a disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) que garantice la correcta recuperación y tratamiento de la información pública.
Texto completo
Resolució 509/2023, de 8 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 415/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils
Informació reclamada: Expedients de selecció de personal.
Sentit de la r esolució: Estimació
Resum: El dret dels i de les electes locals a la informació de la respectiva corporació és un dret
reforçat d’accés a la informació pública, fonamentat en el dret de participació política de l’article
23 de la Constitució. Aquest dret reforçat constitueix un règim especial d’accés a la informació
pública dels previstos per la disposició addicional 1a.2 LTAIPBG, segons la qual aquest règim
especial és el definit per la legislació sectorial que el regula (l’article 164 TRLMRLC,
principalment), i només supletòriament es subjecta a l’LTAIPBG. En matèria de límits al dret
d’accés a la informació, la regulació de l’article 164.3 TRLMRLC desplaça completament els
límits instituïts per l’article 21 LTAIPBG, perquè precisament es pot parlar d’un dret reforçat dels
i de les electes perquè està subjecte a límits menors que els aplicables a la ciutadania en
general. Aquesta menor intensitat dels límits, per una altra banda, també s’equilibra amb el
deure de confidencialitat que estableix el mateix 164 TRLMRLC en el seu darrer apartat. Per
tant, no és procedent que l’Ajuntament apliqui al regidor reclamant un límit al dret d’accés a la
informació pública establert per l’LTAIPBG per al comú de la ciutadania, ja que els únics límits
aplicables als membres d’un Ajuntament quan demanen informació de la corporació respectiva
són els de l’article 164.3 TRLMRLC. Pel que fa la disposició de la informació pública cal tenir en
compte el que estableix el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema
Nacional d’Interoperabilitat (ENI), i la Resolució de 19 de juliol de 2011, de la Secretaria d'Estat
per a la Funció Pública, per la qual s’aprova la Norma Tècnica d'Interoperabilitat d'expedient
electrònic (NTI), que té per objecte establir l'estructura i el format de l'expedient electrònic, així
com les especificacions dels serveis de remissió i posada a disposició. Aquesta normativa és
especialment rellevant en el moment de remetre l’expedient electrònic. El Reial decret
203/2021 estableix en l’article 63 que la remissió electrònica d’expedients administratius entre
administracions públiques o dins d’una mateixa administració, es pot efectuar mitjançant la
remissió de l'adreça electrònica o localitzador que doni accés a l’expedient posat a disposició.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Recursos humans. Selecció de personal. Expedient
electrònic. Esquema Nacional d’Interoperabilitat. Normes tècniques d’interoperabilitat. Límits.
Protecció de dades. Posada a disposició. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
1. El 26 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 415/2023, presentada contra
l’Ajuntament de Cabrils , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En la Reclamació s’indica que l’Ajuntament no ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada.
La persona reclamant ostenta el càrrec de regidor.
2. El 14 de març de 2023 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament
de Cabrils: “Còpia integra del contingut a data d’avui de l’expedient o expedients
municipals que han generat aquestes convocatòries”, referint-se a la convocatòria del
procés selectiu per estabilitzar diverses places de la plantilla de l’ajuntament i de l’escola
bressol.
3. En la mateixa reclamació s’adjunta comunicació de data 21 de març de 2023 de
l’Ajuntament respecte a la sol·licitud d’accés en la qual es fa referència a una acta de
mediació prèvia que “comportava el compromís de respectar íntegrament el contingut del
mateix i els acords assolits en el marc de la mediació de la GAIP” reconeix el dret d’accés
que té la persona reclamant com a càrrec electe “llevat de situacions excepcionals que
puguin justificar el contrari, i sempre que es faci un ús proporcional de les sol·licituds”. Es
refereix també a la “situació excepcional, perquè sol·licita còpia de 12 expedients
administratius relacionats amb les convocatòries dels processos d’estabilització de places
de la plantilla de l’Ajuntament i de l’Escola Bressol, aquests expedients contenen més de
1.500 documents amb diversitat d’informació que ha de ser anonimitzada i revisada per si
ens trobem davant de dades personals que rebel·len informació considerada especialment
sensible i mereixedora d’una protecció reforçada. De fet, com segurament és coneixedor,
sol·licita còpia d’expedients de convocatòries de processos selectius els quals contenen
dades de caràcter personal de les persones aspirants que s’han presentat a les
respectives convocatòries”. Per tal de resoldre la sol·licitud d’accés a la informació pública
li adjunten “còpia dels documents que formen part de l’expedient administratiu d’aprovació
de la convocatòria i les bases reguladores dels processos de selecció de les places de
l’Oferta d’Ocupació Pública per estabilització consistent en el certificat de l’aprovació de
les bases i les convocatòries i les publicacions corresponents al Butlletí Oficial de la
Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de
l’Estat, els quals també es troben publicats a la web de l’Ajuntament”. I afegeix: “L’objectiu
de la revisió de tota la documentació dels expedients que vostè sol·licita és evitar que es
comuniquin dades personals excessives o especialment sensibles per assolir la finalitat
pretesa amb l’accés, la qual necessàriament ha d’estar vinculada al desenvolupament de
les funcions de regidor que demana la informació. Li fem avinent que es procedirà per part
del servei municipal corresponent a revisar i anonimitzar tota la documentació dels
expedients que ha sol·licitat per a poder-li lliurar el més aviat possible. L’anonimització de
la documentació continguda als expedients que sol·licita es fa d’acord amb la ponderació
necessària entre el dret a accedir a la documentació municipal i el dret a la protecció de
les dades de caràcter personal, l’aplicació del principi de minimització de les dades i
atenent a les implicacions negatives en el dret a la intimitat que han estat exposades
anteriorment i que comportaria el fet de facilitar de manera indiscriminada de dades de les
persones aspirants presentades als processos selectius”.
4. L’11 de maig la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 31 de maig de 2023, l’Ajuntament de Cabrils tramet a la GAIP còpia de l’expedient i
llistat “Identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que es
reclama en relació als expedients dels processos selectius d’estabilització”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
La informació sol·licitada descrita en l’antecedent 2 és, sens dubte, informació pública, d’acord
amb l’article 2 LTAIPBG que defineix la informació pública com “la informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei” a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona
els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat
i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal fer esment que d’acord amb l’article article 9.1.e LTAIPBG, les convocatòries i els resultats
dels processos selectius de provisió i promoció del personal estan subjectes a informació
pública.
En aquesta mateixa direcció s’expressa la taula d’accés i avaluació documental (TAAD)
“selecció dels empleats públics” (codi 16, publicada el DOGC 8296) que té com a funció
administrativa seleccionar el personal que ha de treballar a les administracions públiques i
proveir els llocs de treball d'aquestes amb criteris d'objectivitat segons els principis d'igualtat,
mèrit i capacitat dels aspirants mitjançant convocatòria pública i estableix, com a criteri
general, un règim d’accés restringit.
Com ja s’ha detallat en l’antecedent 3, l’Ajuntament expressa per una banda, que la informació
pública sol·licitada afecta a 12 expedients administratius que contenen més de 1.500
documents amb “informació que ha de ser anonimitzada i revisada per si ens trobem davant de
dades personals que rebel·len informació considerada especialment sensible i mereixedora
d’una protecció reforçada”
Així doncs, es procedeix a analitzar a aquestes dues qüestions.
Pel que fa a la informació sensible i que requereix ser anonimitzada, segons l’Ajuntament. Cal
recordar el caràcter reforçat del dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant
com a membre electe de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC,
en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o
alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que
són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur
funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar
els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb aquest caràcter reforçat de llur dret d’accés a la informació pública, els electes
locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement
o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o
familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre
secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
Quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels previstos a
l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés.
Pel que fa al volum d’expedients i documents (12 expedients, més de 1500 documents).
Per entrar en l’anàlisi d’aquest ítem és necessari fer un seguit de referències prèvies, sobretot
tenint en compte que la informació sol·licitada i reclamada és informació pública que procedeix
de diferents expedients i que han de complir, en quant al procediment administratiu, els
requeriments de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPACAP).
L’article 70.1 LPACAP defineix l’expedient administratiu com “el conjunt ordenat de documents i
actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les
diligències encaminades a executar-la” i en el punt 2 estableix que el format dels expedient ha
de ser “electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les
proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els
hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es
remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució
adoptada”. Per tant, els expedients electrònics es configuren a partir de documents electrònics i
les actuacions dels ens públics queden acreditades, amb plena validesa legal, en aquests
documents electrònics (articles 26 i 34).
Respecte a la forma de l’expedient, cal tenir en compte el que disposa el Reial decret 4/2010,
de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), i la Resolució de
19 de juliol de 2011, de la Secretaria d'Estat per a la Funció Pública, per la qual s’aprova la
Norma Tècnica d'Interoperabilitat d'expedient electrònic (NTI), que té per objecte establir
l'estructura i el format de l'expedient electrònic, així com les especificacions dels serveis de
remissió i posada a disposició. Aquesta normativa és especialment rellevant en el moment de
remetre l’expedient electrònic.
El referit RD 4/2010, ja en el preàmbul, referencia que la finalitat d’aquest esquema és la
creació de les condicions necessàries per a garantir l’adequat nivell d’interoperabilitat tècnica,
semàntica i organitzativa dels sistemes i aplicacions utilitzades per les Administracions
Públiques, que permetin l’exercici de drets i el compliment dels deures a través de l’accés
electrònic als serveis púbics , tothora en benefici de l’eficàcia i l’eficiència. Concretament, en
l’article 21.g s’estableix que les AAPP adoptaran les mesures organitzatives i tècniques
necessàries amb la finalitat de garantir la interoperabilitat en relació a la recuperació i
conservació dels documents electrònics durant el seu cicle de vida i concretament s’ha de
garantir “el acceso completo e inmediato a los documentos a través de métodos de consulta en
línea que permitan la visualización de los documentos con todo el detalle de su contenido, la
recuperación exhaustiva y pertinente de los documentos, la copia o descarga en línea en los
formatos originales y la impresión a papel de aquellos documentos que sean necesarios. El
sistema permitirá la consulta durante todo el período de conservación al menos de la firma
electrónica, incluido, en su caso, el sello de tiempo, y de los metadatos asociados al
documento” .
Respecte a la remissió de l’expedient, pren especial rellevància el format electrònic dels
documents que conté. L ’article 70.3 de la LPACAP estableix que aquesta remissió s’ha de fer
d’acord amb el que disposa l’ENI i les NTI. El Reial decret 203/2021 estableix en l’article 63 que
la remissió electrònica d’expedients administratius entre administracions públiques o dins d’una
mateixa administració, es pot efectuar mitjançant la remissió de l'adreça electrònica o
localitzador que doni accés a l’expedient posat a disposició.
Així doncs, per tot el que s’ha referit s’estima el dret d’accés a la informació pública als
expedients dels processos selectius d’acord amb els requeriments establerts per l’ENI i les NTI
amb el benentès de garantir la confidencialitat de les dades si pot perjudicar els interessos de
l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC).
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de
formar part d’un sistema de gestió documental, perfectament classificat que permeti la seva
recuperació.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RG AIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aqu ests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 8 de juny de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 415/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a tenir accés a
la informació amb els criteris referits en el fonament jurídic 2 .
2. Requerir a Ajuntament de Cabrils que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’antecedent 2 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a Ajuntament de Cabrils a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució .
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 415/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrati va, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.