Reclamación contra la inadmissión de solicitud de información sobre el comité de derechos fundamentales en emergencias del Departament de Justícia

Resolució 569/2021, de 17 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 415/2021 Administració reclamada: Departament de Justícia Informació reclamada: Conclusions d’un comitè sobre drets fonamentals i emergències. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: El fet que la informació sol·licitada estigui en fase d’elaboració no és condició suficient per resoldre’n la inadmissió; cal que, a més, la informació sol·licitada hagi de ser objecte de publicació, en compliment de les obligacions de transparència, i la resolució ni tan sols es fa ressò d’aquesta segona condició que, per una altra banda, difícilment es pot complir en relació amb la major part de la informació sol·licitada; de fet, de tot allò demanat per la sol·licitud, únicament les conclusions del grup de treball es podrien trobar en la circumstància d’haver de ser publicades en compliment d’obligacions de transparència. Per tant, la inadmissió no ha estat fonamentada jurídicament, motiu pel qual és procedent anul·lar la resolució de 12 de maig de 2021 indicada a l’antecedent 3. Les actes de les reunions són un instrument de seguiment i escrutini de l’activitat dels òrgans o grups corresponents, que compleixen la doble funció d’acreditar les reunions fetes i les persones que hi ha participat, per una banda, i de donar fe dels debats i acords adoptats, per l’altra. El caràcter informal de les reunions celebrades justifica que no se’n aixequi acta; ara bé, això no impedeix que es pugui seguir escrutant i seguint l’activitat del grup informal mitjançant l’accés a la informació relativa a les dates en què s’ha reunit el grup i a les persones que hi ha participat, informació que, per una altra banda, és altament probable que estigui en poder de l’Administració, ja que si han sigut reunions virtuals, n’ha de quedar rastre, tant de la data, com dels participants, en el suport informàtic utilitzat per la convocatòria (correu electrònic o el mitjà de convocatòria que s’hagi utilitzat. Entesa en aquests termes, la modulació de la sol·licitud de les actes de les reunions feta per les al·legacions de la persona reclamant s’ha de considerar com una reducció de la informació demanada a la sol·licitud, motiu pel qual no deixa de ser congruent amb ella. Per tant, si més amunt s’havia conclòs en declarar el dret a les actes de les reunions, per la mateixa raó és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a les dates i a les persones participants a les reunions informals del grup. Paraules clau: Generalitat. Covid19. Emergències. Grup de treball. Actes. Drets de les persones. Reclamació contra inadmissió. Informació en curs d’elaboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 415/2021, presentada contra el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya: “A principis de juny de 2020, el Departament de Justícia va anunciar la creació d'un comitè per protegir els drets fonamentals en situacions d'emergència format per un grup d’experts que havia d'establir "els principis per evitar el xoc entre les mesures de seguretat per a la protecció de la salut i les llibertats civils i polítiques de la ciutadania", coordinat pel director de Dret i d’Entitats Jurídiques i amb el suport del Departament de Justícia i de l'Oficina de Drets Civils i Polítics del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Les conclusions del grup, segons es va anunciar, havien d'estar llestes i publicades durant la tardor de l'any passat. Sol·licito tenir accés a aquestes conclusions, en cas que estiguin llestes, així com tota la documentació elaborada pel grup, tal com actes de les reunions, altres informes que hagin encarregat o elaborat, el pla de treball, les dates de les reunions que han tingut lloc o eventuals canvis en la seva composició”. 3. El 12 de maig de 2021 el Departament de Justícia no admet a tràmit l’anterior sol·licitud perquè considera que hi concorre la causa d’inadmissió de l’article 29.1.c LTAIPBG, atès que la informació demanada es troba en fase d’elaboració. La resolució invoca i reprodueix, en part, els articles 29 LTAIPBG i 64 del Decret 18/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. 4. La Reclamació presentada el 12 de maig de 2021 es fonamenta en les consideracions següents: “El director general de Dret i Entitats Jurídiques inadmet la meva sol·licitud en base a l'article 29.1.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, al·legant que es tracta d'una informació en fase d'elaboració. Considero que és una lectura massa expansiva de la raó d'inadmissió, ja que, si bé les conclusions del grup de treball poden anar amb retard i no estar encara llestes (cosa que justificaria la inadmissió), la meva petició ja incorporava aquesta possibilitat i sol·licitava altra informació efectivament conclosa, com les dates i actes de les reunions, el pla de treball, eventuals canvis en la composició del grup o altra documentació o informes encarregats o elaborats per aquest grup, més enllà de les conclusions finals. Reclamo, en aquest sentit, tenir accés a aquesta informació que no es pot considerar en elaboració i, per tant, no respon a les causes d'inadmissió previstes a l'esmentat article 29.1.c”. 5. El 14 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Justícia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 7 de juny de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament, que indica el següent: “Des del Departament de Justícia es va designar un seguit de persones expertes en diferents àmbits per tal de formar part d’un grup de treball als efectes d’elaborar un informe per a garantir els drets i les llibertats en situacions d’emergència o excepcionalitat social. La composició d’aquest grup no s’ha modificat. Els membres del grup d’experts han treballat en el continguts que havia de tenir l’informe tan de forma individual com col·laborativa, intercanviant informació per tal de contrastar criteris i en reunions telemàtiques de caire informal però no s’han constituït reunions formals ni elaborat documents de consens. L’evolució constant de la pandèmia, així com les nombroses mesures que com a conseqüència de la situació crítica a nivell sanitari s’han adoptat, han impossibilitat reunions presencials i, alhora, han obligat el grup de treball a ampliar constantment l’objecte d’estudi, cosa que ha alentit el ritme de treball inicialment previst per la seva finalització i que ha impedit l’elaboració de cap document que puguem lliurar. Cal valorar que la utilitat de l’informe és la seva vigència en el temps i que pogués ser un document de referència que tingui en compte les diverses situacions de present però també de futur, que en el marc de limitació o suspensió de drets fonamentals es vagin produint. Per aquest motiu i, atès que a data d’avui no es disposa de cap informació i que l’objectiu que es pretenia amb la composició del grup i elaboració de l’informe no s’ha pogut dur a terme, es fa impossible trametre la informació requerida” . 8. El 7 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, tot indicant que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es finalitzarà la Reclamació. 9. El 8 de juny de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant a l’informe del Departament: “En la resposta inicial, amb data 12 de maig, el director de Dret i Entitats Jurídiques inadmet la petició apel·lant a l'article 29.1.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, pel qual es pot no admetre una sol·licitud en cas que es tracti d'informació en fase d'elaboració que “s'ha de fer pública [...] dins el termini de tres mesos”. Posteriorment, en l'informe del Departament de Justícia signat a 4 de juny relatiu a la meva reclamació davant la GAIP, s'hi concreta que la composició del grup no s'ha modificat, però exposa que només s'han fet “reunions telemàtiques de caire informal però no s'han constituït reunions formals ni elaborat documents de consens”, i que el context ha “obligat el grup de treball a ampliar constantment l'objecte d'estudi, cosa que ha alentit el ritme de treball”. Constato que, a aquestes alçades, si realment no ha tingut lloc cap reunió formal un any després de la composició del grup, difícilment podia preveure's que la documentació sol·licitada s'havia de fer pública al cap de tres mesos de la resposta inicial, tal com es va al·legar com a raó d'inadmissió de la petició. Malgrat tot, en cas que no hi hagi actes o convocatòries de reunions formals, ni conclusions ni documents elaborats, i aquest és el motiu real per inadmetre la petició tal com s'al·lega en el segon informe del Departament, mantinc que voldria tenir accés a la informació sobre les dates i composició de les “reunions informals” celebrades, en especial tenint en compte que el grup està coordinat per un director general del Departament que hi hauria participat a totes o algunes, així com reclamo el pla de treball o similar del grup, atès que, si s'ha ampliat “constantment l'objecte d'estudi”, com al·lega el Departament, això indica que hi deu haver algun document que el delimiti i que ha estat modificat progressivament”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’admissibilitat de la sol·licitud La resolució de 12 de maig de 2021 (antecedent 3) inadmet la Reclamació, en base a l’article 29.1.c LTAIPBG, perquè afirma que la informació sol·licitada està en procés d’elaboració. La causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1.c LTAIPBG està formulada en els termes següents: “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: (...) si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos”. Es pot comprovar que, per a aquest precepte, el fet que la informació sol·licitada estigui en fase d’elaboració no és condició suficient per resoldre inadmissió; cal que, a més, la informació sol·licitada hagi de ser objecte de publicació, en compliment de les obligacions de transparència, i la resolució ni tan sols es fa ressò d’aquesta segona condició que, per una altra banda, difícilment es pot complir en relació amb la major part de la informació sol·licitada; de fet, de tot allò demanat per la sol·licitud, únicament les conclusions del grup de treball es podrien trobar en la circumstància de tenir que ser publicades en compliment d’obligacions de transparència. Per tant, la inadmissió no ha estat fonamentada jurídicament, motiu pel qual és procedent anul·lar la Resolució de 12 de maig de 2021 indicada a l’antecedent 3. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (les conclusions, en cas que estiguin llestes, així com tota la documentació elaborada pel comitè per protegir els drets fonamentals en situacions d'emergència, coordinat pel director de Dret i d’Entitats Jurídiques, tal com actes de les reunions, altres informes que hagin encarregat o elaborat, el pla de treball, les dates de les reunions que han tingut lloc o eventuals canvis en la seva composició), si existeix, és sens dubte informació pública, perquè és relativa a un grup de treball constituït al sí de l’Administració i coordinat per un alt càrrec. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en determinin la denegació. El Departament de Justícia no ha invocat la concurrència de límits legals a la informació sol·licitada i no és previsible que n’hi concorrin, atès que el seu objecte és un estudi de caràcter general i que les úniques dades sol·licitades que podrien afectar límits legals són les de la identitat dels membres del grup, que hauria de constar a les actes sol·licitades, identitat que res impedeix divulgar en el marc d’un procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública, atès que l’accés a ella s’hauria de regir per l’article 24.1 LTAIPBG (“s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”) i que, a més, ja va ser difosa quan es va anunciar públicament la constitució del grup. En conseqüència, cal concloure que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. L’informe del Departament (antecedent 7) respon a algunes de les qüestions plantejades a la sol·licitud: la composició del grup no ha canviat; hi ha hagut reunions telemàtiques informals (és a dir, sense acta), però no de caràcter formal; s’ha ampliat constantment l’objecte d’estudi; no s’ha elaborat cap document que es pugui lliurar i no s’ha pogut dur a terme l’objecte pretès, de manera que és impossible trametre la informació requerida. En relació amb aquestes qüestions, la resposta donada per l’informe comporta la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació. Nogensmenys, la persona reclamant posa de manifest a les seves al·legacions (antecedent 9) la vigència de qüestions plantejades per la sol·licitud, a les quals no hauria donat resposta satisfactòria l’informe del Departament, i que segueix reclamant. Es tractaria, concretament, de les qüestions següents: “tenir accés a la informació sobre les dates i composició de les “reunions informals” celebrades, en especial tenint en compte que el grup està coordinat per un director general del Departament que hi hauria participat a totes o algunes, així com reclamo el pla de treball o similar del grup, atès que, si s'ha ampliat “constantment l'objecte d'estudi”, com al·lega el Departament, això indica que hi deu haver algun document que el delimiti i que ha estat modificat progressivament”. Per tant, la resolució s’ha de pronunciar sobre el dret d’accés a aquestes dues qüestions, entenent que en relació amb la resta de les qüestions plantejades s’ha produït una pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que la persona reclamant implícitament sembla satisfeta amb la informació obtinguda, que no qüestiona a les seves al·legacions. Les actes de les reunions són un instrument de seguiment i escrutini de l’activitat dels òrgans o grups corresponents, que compleixen la doble funció d’acreditar les reunions fetes i les persones que hi ha participat, per una banda, i de donar fe dels debats i acords adoptats, per l’altra. El caràcter informal de les reunions celebrades justifica que no se’n aixequi acta; ara bé, això no impedeix que es pugui seguir escrutant i seguint l’activitat del grup informal mitjançant l’accés a la informació relativa a les dates en què s’ha reunit el grup i a les persones que hi ha participat, informació que, per una altra banda, és altament probable que estigui en poder de l’Administració, ja que si han set reunions virtuals, n’ha de quedar rastre, tant de la data (que ja es demanava a la sol·licitud inicial com a succedani mínim per si no es podien facilitar les actes), com dels participants, en el suport informàtic utilitzat per la convocatòria (correu electrònic o el mitjà de convocatòria que s’hagi utilitzat). Entesa en aquests termes, la modulació de la sol·licitud de les actes de les reunions feta per les al·legacions de la persona reclamant s’ha de considerar com una reducció de la informació demanada a la sol·licitud, motiu pel qual no deixa de ser congruent amb ella. Per tant, si més amunt s’havia conclòs en declarar el dret a les actes de les reunions, per la mateixa raó és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a les dates i a les persones participants a les reunions informals del grup. L’altre objecte reclamat a les al·legacions de la persona reclamant és el pla de treball, o similar, perquè si, com afirma l’informe, s’ha ampliat constantment l’objecte de l’estudi, hi hauria d’haver algun document que el delimiti inicialment i que hagi set el modificat. Plantejada la qüestió en aquests termes, la petició feta per les al·legacions vindria a ser una reducció de la sol·licitud inicial del pla de treball del grup (ja que l’objecte de l’estudi sembla un element obligat d’un eventual pla de treball), motiu pel qual la pretensió de les al·legacions en aquesta qüestió no planteja problemes de congruència amb la sol·licitud inicial. Així mateix, no està exempta de lògica la consideració feta per la persona reclamant a les seves al·legacions, en el sentit de què si com a conseqüència de l’evolució de la pandèmia el grup de treball ha ampliat constantment l’objecte del treball, seria de suposar que aquesta ampliació té lloc en relació amb la formulació inicial de l’objecte. Ateses les anteriors consideracions, de la mateixa manera que a l’inici d’aquest fonament es declara el dret de la persona reclamant al pla de treball del grup, per les mateixes raons aquest dret també es projecta damunt de la documentació que tingui en el seu poder el Departament que delimita inicialment l’objecte de treball del grup. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Declarar l’admissibilitat de la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2 i anul·lar la resolució de 12 de maig de 2021 (antecedent 3), que la inadmet. 2. Estimar parcialment la Reclamació 415/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre les dates i les persones participants a les reunions informals del grup de treball indicat a la sol·licitud (antecedent 2) i al document que delimiti l’objecte inicial del grup en qüestió, d’acord amb les consideracions fetes per l’antecedent 3. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació respecte de la resta d’informació sol·licitada. 4. Requerir al Departament de Justícia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 5. Requerir al Departament de Justícia a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 415/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la v ia administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.