Solicitud de acceso a auditoría de barrios y resultado por pérdida de objeto

Resolució 523/2020, d’1 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 415/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Vilanova del Vallès Informació reclamada: Documentació relacionada amb una auditoria de barris. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant, durant la tramitació d’aquesta reclamació, la informació reclamada, i que consultada la persona reclamant, res ha oposat ni al·legat en contra de la informació rebuda. Aquest fet suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Grup municipal. Auditoria. Barris. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 415/2020, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 d’agost de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Junts per Vilanova, va adreçar un escrit a l’Alcalde ssa de l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, en què, després de citar l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 28 d’abril, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, exposa que l’auditoria de barris que es va iniciar a l’octubre del 2019 i el temps per realitzar-la era de 4 mesos, que el grup porta va des de finals de desembre del 2019 sol·licitant accés a l’expedient d’aquesta auditoria, i demana “accés i còpia a l’auditoria de Barris que s’està elaborant des del mes d’octubre del 2019, i segons el mateix regidor d’urbanisme, ja està finalitzada”. 3. El 17 d’agost de 2020 l’Alcaldessa de l’Ajuntament dona resposta a la sol·licitud anterior indicant que el fet que el Regidor d’Urbanisme faci referència a l’auditoria en respostes a escrits de diversos veïns no significa que aquesta estigui acabada i que, fins que el document no es consideri tancat i finalitzat no se li facilitarà la còpia. 4. La Reclamació presentada el 17 d’agost de 2020 es fonamenta en les funcions de regidors i annexa diverses peticions prèvies de la mateixa informació. 5. El 18 d’agost la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació “ d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació.” 6. El 19 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 8 de setembre de 2020 el grup reclamant adreça un correu electrònic a la GAIP adjuntant la resposta rebuda de l’Ajuntament, que li indicaria que l’auditoria objecte de reclamació hauria estat aprovada per la Junta de Govern el 7 de setembre i que, per tant, ja hi podia accedir, i li demana que, amb aquesta finalitat, es posi en contacte amb el Secretari municipal per concertar dia i hora per formalitzar l’accés. I, arran de la resposta rebuda, el grup consulta a la GAIP si tenen dret a la còpia d’aquesta auditoria. 8. El 9 de setembre de 2020 té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament que s’acompanya d’un índex i dels annexos enumerats de l’1 al 17. D’aquesta documentació, l’Alcaldessa informa la GAIP que vol ressaltar el següent: “No ha estat intenció d’aquesta Alcaldia vulnerar el dret d’accés del Regidor ja que aquesta Corporació no disposava encara del document finalitzat i el que s’ha intentat evitar és que pugui circular un document inacabat que podria generar versions diferents que no fossin correctes”. 9. El dia 10 de setembre s’adreça un correu electrònic a la persona reclamant en resposta a la consulta indicada a l’antecedent 7, i se li comunica que la Comissió ha aprovat vàries resolucions que segueixen la línia de reconèixer el dret a còpia de la informació a les persones regidores. 10. El dia 17 de setembre de 2020 la Comissió adreça una comunicació a l’Ajuntament requerint-lo a què concreti si s’oposarien a lliurar còpia de la informació demanada a la persona reclamant, i si és així, que ho fonamentin en dret. 11. El 18 de setembre des de l’Ajuntament comunica a la GAIP que la documentació sol·licitada forma part de la publicitat activa institucional i que es troba publicada a un enllaç al seu web, que faciliten. També comuniquen a la GAIP que l’expedient administratiu complert es troba a disposició del regidor a la secretaria municipal i al qual hi pot accedir. 12. En data 23 de setembre de 2020 es trasllada la resposta indicada a l’antecedent novè a la persona reclamant. 13. En la mateixa data, la persona reclamant adreça un correu electrònic a la Comissió mitjançant el qual, entre altres, comunica: “Ens donem per satisfets en les peticions realitzades per la GAIP, ja que a l’espera de concretar un dia i hora per accés telemàtic (Zoom) i d’haver accedit ja a l’exposició pública, estem obtenint la informació que portem temps demanant”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat, durant la tramitació d’aquesta reclamació, la informació reclamada, i que consultada la persona reclamant, res ha al·legat en contra de la informació rebuda. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment sense major pronunciament sobre el fons. Nogensmenys, a la vista dels antecedents i de les consultes formulades pel grup, escau recordar que les persones regidores tenen dret a còpia de la informació que requereixin per a l’exercici de les seves funcions, si bé res impedeix que aquesta còpia pugui ser digital i que es pugui donar per lliurada si la informació es troba publicada i es pot descarregar. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la reclamació 415/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.