Una persona jurídica solicitó al Ayuntamiento de Esparreguera el acceso al expediente sobre indemnizaciones por suspensión de contrato. Tras presentar una reclamación ante la GAIP, el Ayuntamiento facilitó la información solicitada durante la tramitación del procedimiento. La GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o por incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración reclamada conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 744/2023, de 31 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 414/2023
Administració reclamada: Ajuntament d’Esparraguera
Informació reclamada: Sobre accés a un expedient.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i ha facilitat a la part reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Accés a expedient. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 25 d’abril de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 414/2023, presentada per la
persona jurídica reclamant, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
part reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 8 d’octubre de 2021 la persona jurídica reclamant s’adreça a l’Ajuntament
d’Esparraguera i sol·licita: “accés i còpia electrònica a l’expedient núm.1384- 2422/2021
Procediment: Bestretes a Compte del Pagament de la Indemnització al Contractista per
Danys i Perjudicis Efectivament soferts durant el Període de Suspensió del Contracte
Període: 16/03/2020 al 11/05/2020.”
El 12 de juny de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la part
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El mateix dia 12 de juny, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esparreguera i li
requereix que, en el termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte
de la persona representarà a la seva Administració a la sessió de mediació.
El 13 de juny de 2023 la GAIP rep escrit de la persona jurídica reclamant on manifesta que desisteix del tràmit de mediació en el procediment de reclamació.
El 14 de juliol de 2023 la GAIP comunica a l’Ajuntament la renúncia a la mediació
efectuada per la persona jurídica reclamant i li requereix que, dins del termini de quinze
dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
En data 2 d’agost de 2023 entra a la GAIP l’expedient i l’informe de l’Ajuntament d’Esparreguera relatiu a la reclamació. L’informe exposa els diferents antecedents i
fonaments jurídics per afirmar que el reclamant té condició d’interessat i que conclou
“informar favorablement a l’accés a la informació pública sol·licitada, i es considera que es
dona compliment al requeriment efectuat per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, en data 14 de juliol de 2023”. L’administració descarta que hi hagi
terceres persones que puguin ser afectades per l’accés que es sol·licita.
El 10 d’agost de 2023 la GAIP trasllada al reclamant l’Informe de l’Ajuntament tot
concedint-li un termini de cinc dies per a formular al·legacions al respecte i advertint que en
cas de no rebre’n en el termini assenyalat, es considerarà satisfeta la sol·licitud amb la informació lliurada. Acceptada pel reclamant el dia 16 d’agost de 2023, a data d’aquesta
resolució no consta cap resposta del reclamant a aquesta comunicació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i ha
facilitat a la part reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest
fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 414/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.