Se solicitó al Ayuntamiento de Vic el número de personas beneficiarias de un programa de soporte al deporte. El ciudadano alegó falta de respuesta. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información posteriormente, aunque fuera de plazo.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es admisible pese a existir una resolución municipal previa, ya que no fue notificada al interesado y se había producido silencio administrativo.
2
La entrega extemporánea de la información solicitada supone la satisfacción de la solicitud y conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.
3
El Consell Esportiu d'Osona es considera una entidad privada y no una administración pública, por lo que no está obligada directamente por la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 459/2019, de 26 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 414/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Vic
Informació reclamada: Nombre de persones que usen un programa de suport a l’esport.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Tot i que l’estimació municipal de la sol·licitud és prèvia a la presentació de la Reclamació (motiu
pel qual es podria entendre que procedeix inadmetre la Reclamació), de fet no consta la seva notificació
prèvia a la Reclamació, motiu pel qual cal entendre que, en aplicació dels articles 33 i 35 LTAIPBG, en el
moment de presentació de la Reclamació ja s’havia produït silenci administratiu en el procediment de
sol·licitud i la persona reclamant no tenia coneixement encara de l’estimació municipal, de manera que és
procedent l’admissió de la Reclamació. El fet que l’Ajuntament hagi estimat la sol·licitud i comunicat la
informació sol·licitada a la persona reclamant suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït
els motius de discrepància jurídica que la justificaven; en aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar
la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. El Consell
Esportiu d’Osona no és una Administració pública, ni una entitat pública inclosa dins de l’àmbit d’aplicació
de l’LTAIPBG, sinó una entitat privada que forma part de la Unió de Consells Esportius de Catalunya; per
tant, no està obligat directament a les exigències del dret d’accés a la informació pública i no hauria estat
procedent que l’Ajuntament de Vic li hagués derivat la sol·licitud d’informació, en allò que l’afecta, en
aplicació de l’article 30 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament. Esports. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Notificació
de la resolució. Termini de reclamació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 12 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 414/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Vic, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de juny de 2019, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Vic:
Nombre total de persones de la Comarca d’Osona i de la Ciutat de Vic que s’estan beneficiant del
programa “auxiliar de vestuari”, que el Consell esportiu d’Osona es va comprometre el 2018 (Informe
del Síndic de Greuges de Catalunya) a desenvolupar a la ciutat de Vic a partir de novembre d’aquell
any.
3. El Decret de l’Alcaldessa de Vic de 8 de juliol de 2019 resol comunicar a la persona reclamant la
informació sol·licitada, si bé únicament en relació amb la posada en funcionament del projecte citat
a la sol·licitud anterior a través de l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona i les piscines municipals
gestionades pel Club Natació de Vic, i adreçat únicament a persones residents a Vic. La comunicació
municipal assenyala també que “pel que fa als dubtes referents al Consell esportiu d’Osona no podem
contestar al no ser l’òrgan competent; per rebre resposta caldria adreçar-se directament a l’òrgan
adequat”. No consta la data de notificació d’aquesta resolució.
4. La Reclamació presentada el 12 de juliol de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la
sol·licitud anterior.
5. El 19 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vic i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 de juliol de 2019 la GAIP rep de l’Ajuntament de Vic el decret indicat a l’antecedent 3.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol per sona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Admissibilitat de la Reclamació
El fet que l’estimació municipal de la sol·licitud sigui prèvia a la presentació de la Reclamació pot dur a
dubtar sobre la seva admissibilitat, ja que si l’Ajuntament ha estimat la sol·licitud i comunicat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, la Reclamació seria inadmissible per manca d’objecte.
Ara bé, de fet no consta la notificació de la resolució municipal abans de la presentació de la Reclamació,
motiu pel qual cal entendre que, en aplicació dels articles 33 i 35 LTAIPBG, que requereixen la notificació
de la resolució de la sol·licitud d’informació pública dins del termini d’un mes des de l’endemà de la seva
presentació, en el moment de presentació de la Reclamació ja s’havia produït silenci administratiu en el
procediment de sol·licitud i la persona reclamant encara no tenia coneixement de l’estimació municipal.
En aquestes circumstàncies és procedent l’admissió de la Reclamació.
3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva
la Reclamació i ha comunicat a la persona reclamant la informació sol·licitada, si bé limitada a allò que
afecta els serveis municipals i la població de Vic. També indica que no pot respondre pel Consell Esportiu
d’Osona.
Cal entendre que la resposta municipal facilita la informació que està en poder de l’Ajuntament, fet que
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
La persona reclamant ha de tenir en compte que el Consell Esportiu d’Osona no és una Administració
pública, ni una entitat pública inclosa dins de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG, sinó una entitat privada que
forma part de la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Per tant, no està obligat directament a les
exigències del dret d’accés a la informació pública i no hauria estat procedent que l’Ajuntament de Vic li
hagués derivat la sol·licitud d’informació, en allò que l’afecta, en aplicació de l’article 30 LTAIPBG. En
definitiva, si la persona reclamant vol informació del Consell Esportiu d’Osona, el millor és que li demani
directament i a aquests efectes pot localitzar fàcilment el seu web a través d’Internet.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de
juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 414/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.