Solicitud de acceso a informes de entrevista de proceso selectivo y resolución de estimación parcial sobre los criterios de valoración

Resolució 1217/2023, de 21 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 413/2023 Administració reclamada: Aran Salut Servicis Integraus, SL – Conselh Generau d’Aran Informació reclamada: Informació relativa a la fase d'entrevista d'un procés de selecció de provisió de lloc de treball públic. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en de la gestió dels recursos humans (procés de selecció) i sens dubte, és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia (article 20 LTAIPBG). Tenint en compte l’article 4.1 i 4.2 del l’RGPD part d’aquesta informació pot contenir dades de caràcter personal. Altrament, l’RGPD disposa que tot tractament de dades personals ha de ser lícit (article 5.1.a)) i, en aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del tractament de dades que es fonamenta en la necessitat de que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1. L’article 23 i 24.2 de l’LTAIPGB estableix que es pot denegar l’accés si afecta a d ades personals especialment protegides si bé se n’ha de fer una prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Els informes resultants de l’entrevista poden incorporar aspectes de valoració de la personalitat de l’aspirant, en el cas que l’objectiu de l’entrevista personal sigui la concreció d’aspectes examinats o detectats en la prova psicotècnica, com sembla que es fa en el cas que ens ocupa. Ara bé, els criteris de valoració i d’acord amb el Criteri 1/2023 aprovat recentment sobre la publicitat activa dels enunciats, plantilles de correcció dels exàmens i altres criteris de valoració dels processos selectius haurien de ser de publicitat activa. Centrant-nos únicament i exclusivament en l’objecte de la Reclamació, - informació relativa a la fase d'entrevista d'un procés de selecció de provisió de lloc de treball públic-, aquesta Comissió considera que és procedent estimar parcialment el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura que aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració pel que fa als criteris de valoració de l’entrevista i desestimar parcialment el dret d’accés a altra informació pública pels arguments esgrimits en els paràgrafs anteriors. Paraules clau: Consell General d’Aran. Empreses públiques. Recursos humans. Processos de selecció. Salut. Entrevistes. Criteris. Límits. Protecció de dades. Reclamació contra denegació. Estimació parcial. Desestimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Persona mediadora: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El 25 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 413/2023, presentada per una persona interessada contra Aran Salut Servicis Integraus, SL (ASSI, SL), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant s ol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de març de 2023 la persona reclamant presenta, mitjançant correu electrònic, una petició d’informació pública. Concretament demana “accés als informes qualificadors de la FASE B [f ase de prova psicotècnica i/o d'entrevista de / competències] de l’esmentat procediment [referència AS03/2022/1ES] corresponents a les dues candidates finalistes” Invoca la seva condició d’interessada en el procés de selecció i refereix la Resolució 63/2018, d’11 d’abril d’aquesta Comissió. 3. En la reclamació presentada la persona reclamant argumenta que vol “ conèixer els motius pels quals les puntuacions difereixen exorbitadament d'una fase a una altra del concurs oposició. Tenir constància de quines qualitats i quin grau d'experiència s'ha avaluat”. S’ha d’emfasitzar que el seu objecte és només una part del que es va sol·licitar a l’ASSI, SL atès que la informació ara reclamada es cenyeix a “la informació relativa a la fase d'entrevista d'un procés de selecció de provisió de lloc de treball públic, com a persona interessada i candidata exclosa en aquesta fase del procediment.”. El petitum de la Reclamació és, per tant, més concret i precís que el de la sol·licitud d’accés inicial, ja que no diu res sobre la resta d’informació que s’assenyala a la sol·licitud d’accés a la informació pública inicialment plantejada. 4. El 3 d’abril de 2023 ASSI, SL comunica a la persona sol·licitant, ara reclamant, la recepció del correu electrònic de 16 de març mitjançant el qual es formulava una sol·licitud d’accés a informació pública i li traslladen que es procedeix a tramitar aquesta petició en base als requisits que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). L’informen de l’òrgan responsable de la seva resolució, el termini per resoldre i que es procedeix a donar trasllat als tercers que poden veure afectats els seus drets o interessos perquè en un termini de 10 dies presentin al·legacions, suspenent el termini per a resoldre. 5. El 24 d’abril de 2023 ASSI, SL resol la petició a la informació pública desestimant íntegrament la sol·licitud “pel fet que la informació de l’expedient sol·licitat es troba condicionada i limitada per les dades personals especialment protegides...”. Aquesta desestimació es fonamenta en: 5.1 “l’accés a la informació sol·licitada, corresponent als informes qualificadors de la FASE B del procés de selecció REF. AS03/2022/1ES, que contenen dades personals privades especialment protegides, al contenir resultat de proves – test psicotècnic així com entrevista personal – respecte a la valoració de la personalitat així com les seves capacitats, habilitats, competències, motivacions i interessos personals dels aspirants respecte a la posició de treball, està limitat per: - l’article 21.1.f, al suposar un perjudici per la intimitat i altres drets privats legítims de les finalistes; - l’article 21.2 en connexió amb l’article 23 LTAIPBG, al contenir dades personals de caràcter sensible especialment protegides de les dues finalistes”. 5.2 Invocant principis generals del dret d’accés i principi de proporcionalitat (articles 20 i 22 LTAIPBG) considera que l’accés als informes “es troba condicionada i limitada per les dades de caràcter privat personal que contenen els informes respecte de les dues finalistes del procés de selecció –tres persones aspirants en tota, conformant-se per la sol·licitant i les dues finalistes-, tot i que es permetés l’accés als mateixa de forma anonimitzada” (articles 21.1 f), 21.2 i 23 LTAIPBG): 5.3 Es fa constar que d’acord amb l’article 34.5 LTAIPBG donat que concorren limitacions “no és obligatori que la resolució contingui major motivació”. 6. El 4 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a ASSI, SL i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva, dades de les terceres persones afectades i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 10 de maig de 2023 la persona reclamant aporta documentació complementària que consisteix bàsicament en una exposició dels motius i consideracions respecte als seus drets i concreta que “se’m concedeixi l’accés als informes de les candidates finalistes, si escau, sense dades identificatives. M’és irrellevant la identit at de les candidates, únicament vull saber quins han estat els aspectes valorats per atorgar unes puntuacions tan dispars en aquesta fase del procediment en comparació a l’anterior de la resolució indicada a l’antecedent 4 ”. 9. El 12 de juliol de 2023, la GAIP convoca al Conselh Generau d’Aran (CGA) una primera sessió de mediació per al dia 21 de juliol per mitjans electrònics i li demana que informi de la persona o persones designades que hi assistiran en representació del Conselh. Alhora se li trasllada la darrera documentació aportada per la part reclamant. 10. El 27 de juliol el CGA confirma l’assistència, comunica les persones que participaran en el procés de mediació i trameten l’expedient requerit en l’antecedent 7. 11. El 28 de juliol es realitza la sessió de mediació amb la presentació de la persona reclamant, les persones representants del CGA, el vocal mediador i un lletrat de la GAIP. Exposats els posicionaments de les parts, i davant del posicionament de les parts i la impossibilitat d’arribar un acord, es tanca la sessió informant del procediment a seguit per part de la GAIP. 12. El 20 de setembre la persona reclamant tramet un correu per conèixer l’estat del procediment i se li dona resposta al respecte el dia 4 d’octubre. 13. El 17 d’octubre es tramet a la persona reclamant l’esborrany de l’acta de mediació perquè pugui fer arribar les esmenes que consideri oportú, si és el cas, en un termini de tres dies. En els mateixos termes, es tramet el 18 d’octubre al CGA. 14. El 19 d’octubre la persona reclamant fa una esmena a l’acta donat que hi ha un paràgraf que no correspon a la Reclamació. 15. El 25 d’octubre la GAIP tramet l’acta al CGA per a la seva signatura. L’acta es retorna degudament signada pel el dia 30 d’octubre. 16. El 2 de novembre de 2023 es tramet l’acta a la persona reclamant per a la seva signatura i es retornada el dia 8 de novembre. 17. El 12 de desembre es rep l’informe de l’APDCAT que conclou: “l’Administració reclamada hauria de denegar l’accés a la informació sol·licitada, tret que es disposés del consentiment exprés i per escrit de les persones afectades, ja que aquesta conté dades personals especialment protegides de les persones participants en un procés de selecció de personal”. 18. El 13 de desembre traslladem l'informe que ens ha fet arribar l’APDCAT a les parts perquè en el termini de tres dies ens facin arribar al·legacions si ho consideren oportú. Fonaments jurídics 2. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en poder de l’administració en el moment en que va ser sol·licitada. Aquesta documentació s’emmarca en la gestió dels recursos humans (procés de selecció) i sens dubte, és informació pública tal i com estableix l’art. 2.b LTAIPBG, i per tant pot ser objecte del dret d’accés garantit per l’article 18.1 LTAIPBG, que només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa. Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret, no podent-se ampliar per analogia (article 20 LTAIPBG). La Taula d'accés i avaluació documental (TAAD núm. 16, publicada al DOGC 8296) de selecció dels empleats públics, recull com un dels documents que configuren l’expedient les proves de qualificació i valoració i estableix com a criteri d’avaluació la conservació permanent de les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de proves i les resolucions. Com a criteri general d’accés, la TAAD indicada estableix un accés restringit sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives de l‘organització, funcionament o activitat pública de l‘Administració ni dades personals especialment protegides. Ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals especialment protegides de l‘art. 9.1 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Dit això, cal dir que part de la informació reclamada, - informació relativa a la fase d’entrevista- , pot contenir dades personals en els termes de l’article 4.1) de l’RGPD, que defineix dada personal com qualsevol informació “sobre una persona física identificada o identificable («el interesado»); se considerará persona física identificable toda persona cuya identidad pueda determinarse, directa o indirectamente, en particular mediante un identificador, como por ejemplo un nombre, un número de identificación, datos de localización, un identificador en línea o uno o varios elementos propios de la identidad física, fisiológica, genética, psíquica, económica, cultural o social de dicha persona”. L’article 4.2) de l’RGPD considera “«tratamiento»: cualquier operación o conjunto de operaciones realizadas sobre datos personales o conjuntos de datos personales, ya sea por procedimientos automatizados o no, como la recogida, registro, organización, estructuración, conservación, adaptación o modificación, extracción, consulta, utilización, comunicación por transmisión, difusión o cualquier otra forma de habilitación de acceso, cotejo o interconexión, limitación, supresión o destrucción.” L’RGPD disposa que tot tractament de dades personals ha de ser lícit (article 5.1.a)) i, en aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del tractament de dades que es fonamenta en la necessitat de que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1. En concret, l’apartat c) disposa que el tractament serà lícit si “ es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento”. Tal com es desprèn de l’article 6.3 de l’RGPD i recull expressament l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), el tractament de dades només podrà considerar-se fonamentat en aquesta base jurídica de l’article 6.1.c) de l’RGPD quan així ho estableixi una norma amb rang de llei. Pel que fa a l’LTAIPGB, l’article 23 relatiu a les dades personals especialment protegides estableix que “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud” i l’article 24.2 estableix que “s i es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. Tal i com s’expressa en l’informe de l’APDCAT “els ítems inclosos en la valoració psicotècnica, segons la documentació aportada, fan referència a aspectes psicològics dels aspirants com són la valoració de l’autocontrol, l’estabilitat emocional, l’autoconfiança o la resistència a l’adversitat. Així mateix, l’informe resultant de l’entrevista també incorpora aspectes de valoració de la personalitat de l’aspirant ”. I afegeix “la prova consistent en la realització de l’entrevista personal, en el cas que l’objectiu de l’entrevista personal sigui la concreció d’aspectes examinats o detectats en la prova psicotècnica, com sembla que es fa en el cas que ens ocupa. Si fos així, i l’entrevista personal tingués un caràcter de concreció o de reforç de la prova psicotècnica, cal tenir en compte que la informació obtinguda seria informació de salut, de manera que s’hauria de considerar especialment protegida i denegar-ne també l’accés. En qualsevol cas al marge de les dades que puguin estar relacionades amb la salut de les persones candidates, no es pot descartar que l’informe d’avaluació de l’entrevista pugui contenir també altres dades especialment protegides (com ara les relatives a la ideologia, orientació sexual, etc.) d’accés restringit, així com altra informació de caràcter sensible que podria afectar la intimitat de la persona”. En darrer terme, afegir que el passat 16 de novembre el Ple de la GAIP va aprovar el Criteri 1/2023 sobre la publicitat activa dels enunciats, plantilles de correcció dels exàmens i altres criteris de valoració dels processos selectius https://www.gaip.cat/ca/qui-som/que- es-la-gaip/noticies/noticia/Aprovat-el-Criteri- 1- 2023- de-la-Comissio Amb tot el que s’ha exposat i centrant -nos única i exclusivament en l’objecte de la Reclamació, - informació relativa a la fase d'entrevista d'un procés de selecció de provisió de lloc de treball públic-, aquesta Comissió considera que és procedent estimar parcialment el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura que aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració pel que fa als criteris de valoració de l’entrevista i desestimar parcialment el dret d’accés a altra informació pública pels arguments esgrimits en els paràgrafs anteriors. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics i de les dades a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de desembre de 2023 , resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 413/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació relativa als criteris de valoració de les entrevistes realitzades en el marc del procés de selecció. 2. Desestimar parcialment la reclamació pel que fa a l’accés a altra informació relativa a les ent revistes per les raons indicades en el fonament jurídic 2. 3. Requerir al ASSI, SL que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 413/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resol ució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.