Inadmisión de reclamación por falta de objeto relativo al derecho de acceso a la información pública sobre reconocimiento de funciones y complementos retributivos

Resolució 466/2021, de 20 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 413/2021 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Reconeixement del treball desenvolupat en una categoria superior. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: De la lectura dels escrits aportats per la persona reclamant se’n desprèn que allò que sol·licita no és accedir a informació pública, sinó el reconeixement d’unes funcions realitzades, corresponents a una categoria concreta, així com el pagament dels complements retributius d’aquesta categoria. Per tant, s’ha de concloure que, ni l’objecte de la instància presentada el dia 5 de novembre de 2019, ni la sol·licitud presentada el dia 9 de febrer de 2020, ni el recurs de reposició presentat el dia 13 de febrer de 2020, tenen com a objecte l’accés a la informació pública, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Paraules clau: Generalitat. Personal. Reconeixements. Sense acte previ. Manca d’informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 413/2021, presentada contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta un escrit signat per la persona reclamant el 5 de novembre de 2019, mitjançant el qual s’adreça a la Secretaria General d’Interior, i explica que, com a Bomber de Primera al Parc de Sant Boi de Llobregat, estaria realitzant funcions corresponents a categories superiors a la seva, i després de citar diferent jurisprudència i normativa, demana, en termes literals: “1. El abono de las diferencias retributivas por los conceptos: complemento de destino, complemento específico, que perciben los caporales C16 (en total la suma de dichos complementos es de 375,44 más pagas dobles) con efectos desde el 1 de febrero de 2016 hasta la actualidad, más los intereses legales computados desde las fechas en que debió efectuarse el abono de tales retribuciones hasta la actualidad. O subsidiariamente, desde los últimos cuatro años. 2. Se nos valore como méritos las funciones de Responsable de Turno realizadas en las futuras convocatorias de selección de personal, concursos traslados, ascensos...”. Així mateix, el reclamant també aporta un escrit del 9 de febrer de 2020, que no estaria registrat, adreçat a la Secretària d’Interior, mitjançant exposa que la sol·licitud del 5 de novembre de 2019 no hauria estat resposta, que el dia 13 de febrer de 2020 hauria presentat un recurs de reposició, que tampoc hauria estat atès, i demana: “A. Que s’accepti aquest escrit. B. L’impuls real i efectiu del procediment. C. Els requereixo per a què en un termini màxim de 15 dies a comptar de l’endemà de la recepció de la present instancia, a que contesti motivada i expressament a cada punt de la petició feta en data 05/11/19. L’impuls real i efectiu del procediment i se’m doni resposta motivada, sustentada a Dret i amb la documentació requerida clara i objectiva concretament a resoldre aquestes peticions: 1. L’abonament de las diferencies retributives pels conceptes: complement de destinació, complement específic que perceben els caporals C16 amb efectes des de l’1 de febrer del 2016 fins al 30 de maig de 2020, més els interessos legals computats des de la data en que s’hauria d’haver fet l’abonament de tals retribucions. O subsidiàriament, els últims 4 anys. 2. Se’m valori com a mèrits les funcions de Responsable de Torn i de Cap de sortida en les futures convocatòries de selecció de personal, concursos de trasllat, ascensos…”. El reclamant també aporta el recurs de reposició presentat el 13 de febrer de 2020. 3. La Reclamació presentada l’11 de maig de 2021 indica que la persona reclamant no ha obtingut resposta als escrits anteriors. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. De la lectura dels escrits aportats per la persona reclamant se’n desprèn que allò que sol·licita no és accedir a informació pública, sinó el reconeixement d’unes funcions realitzades, corresponents a una categoria concreta, així com el pagament dels complements retributius d’aquesta categoria. Per tant, s’ha de concloure que ni l’objecte de la instància presentada el dia 5 de novembre de 2019, ni la sol·licitud presentada el dia 9 de febrer de 2020, ni el recurs de reposició presentat el dia 13 de febrer de 2020 tenen com a objecte l’accés a la informació pública, motiu pel qual la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de maig de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 413/2021 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.