Pérdida de objeto 10/09/2020 · 28 días en resolverse

Solicitud de información sobre proyectos y convenios para personas con discapacidad y resultado de pérdida de objeto

Se solicitó al Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies información sobre un proyecto para personas con discapacidad y convenios con la Federación ECOM. Tras alegar el ciudadano falta de respuesta, la GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el art. 39.1 LTAIPBG.
2 Se produce la pérdida de objeto de la reclamación cuando ocurre una satisfacción extemporánea de la solicitud, desapareciendo la discrepancia jurídica.
3 Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso a la información facilitada se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
4 El incumplimiento de los plazos o resoluciones de la GAIP puede ser calificado como infracción muy grave según el art. 77.2.b LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 485/2020, d e 10 de setembre Número d'expedient de l a reclamació : 413/2020 Administració reclamada: Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies Informació reclamada: Diverses dades sobre un projecte dirigit a persones amb discapacitat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum : Encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat, ni que els expedients oferts continguin realment tota la informació sol·licitada. Per aquest motiu el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP en ordre a l'execució de les seves resolucions, per si fos precís fer-ne ús als efectes de garantir l'accés material a la informació sol·licitada. S'ha de tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació municipal de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat d'aquest accés s'ha de considerar un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Generalitat. Convenis. Subvencions. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Pèrdua d'objecte. Seguiment de l'execució. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 d'agost de 2020 e ntra a la GAIP la Reclamació 413/2020, presentada contra el Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant n o demana seguir el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de juliol de 2020 la persona reclamant s'adreça al DTASF, fa referència a què el projecte de foment de la vida independent no es posaria en funcionament a Lleida i demana la informació següent: 1. Quin altre municipi, comarca, amb quina altra associació de persones amb discapacitat física es posarà en marxa el projecte que Lleida no pot acollir l'any 2020? Data concreta i dotació pressupostària del projecte. 2. Conèixer l'import El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, és en castellà. econòmic que ha suposat per a l'ACJ (Agència Catalana de la Joventut) l'acord- conveni amb la Federació ECOM. 3. Nombre d'associacions que s'han beneficiat del conveni amb la Federació ECOM , nombre de persones beneficiades, nombre total de dies. 4. Pressupost del conveni Federació ECOM per a l'any 2020. Demana de rebre la informació sol·licitada per escrit a la seva adreça de correu postal. 3. La Reclamació presentada el 13 d'agost de 2020 indica que l'anterior sol·licitud no hauria estat contestada per l'Administració. 4. El 15 d'agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 3 de setembre de 2020 la GAIP rep l'informe de l'ACJ , que justifica el temps transcorregut en la tramitació de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i acredita l'estimació d'aquesta sol·licitud, així com l'enviament a la persona reclamant de la informació sol·licitada, mitjançant correu postal. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva banda, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l'article 18.1 LTAIPBG , “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la informació pública només pot és ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’ han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal expl icitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’ aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. Tanmateix, encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat, ni que els expedients oferts continguin realment tota la informació sol·licitada. Per aquest motiu el fonament jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP en ordre a l'execució de les seves resolucions, per si fos precís fer -ne ús als efectes de garantir l'accés material a la informació sol·licitada. S'ha de tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació municipal de la sol·licitud d'informació de la qual deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat d'aquest accés s'ha de considerar un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l'execució L'article 43.5 LTAIPBG estableix que "l'Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió". Sobre la base d'aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d'acord amb el que preveuen els articles 48 i següents RGAIP i per l'apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent adoptar les mesures que allà es preveuen en cas d'incompliment. L'article 43 LTAIPBG estableix que si l'Administració incompleix el termini fixat pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d'aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l'article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualifica da d'infracció molt greu en relació amb el dret d'accés a la informació pública (que pot ser sancionada d'acord amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L'article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l'article 86 LTAIPBG. Així mateix, l'article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos en els quals els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2020, decideix per unanimitat finalitzar la Reclamació 413/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l'endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.