Solicitud de información sobre el Plan especial de protección del medio natural y del paisaje de la riera de Sorreigs con estimación parcial

Resolució 431/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 411/2022 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Sobre un Pla de protecció del medi natural i del paisatge. Sentit de la r esolució: Estimació parcial, pèrdua parcial de l’objecte i inadmissió parcial de la Reclamació. Resum: La LAIA, tanmateix, no determina els requisits formals exigibles a la informació, motiu pel qual és procedent aplicar supletòriament, de conformitat amb la disposició addicional 1a .2 LTAIPBG, les previsions de la legislació de transparència i accés a la informació pública, perquè allò sol·licitat, a més de constituir informació ambiental, també té la condició d’informació pública. El dret d’accés a la informació pública empara poder obtenir informació que estigui en poder de l’Administració de forma preexistent a la data de la seva sol·licitud. Això implica que resta fora de la protecció d’aquest dret l’accés a informació que hagi de ser creada expressament per atendre la sol·licitud, sens perjudici que el dret d’accés a la informació pública pugui emparar l’elaboració o redacció d’informació si això no constitueix una tasca complexa (en aquest sentit, cal tenir en compte que l’article 29.1.b LTAIPBG preveu la inadmissibilitat de sol·licituds d’informació pública “si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”. Paraules clau: Departaments de la Generalitat. Medi Natural. Plans. Informació ambiental. LAIA. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Supletorietat LTAIPBG. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 411/2022, presentada contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de març de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al DACAAR : “sol·licito a l’empara de l’article 3 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, les qüestions que a continuació els hi plantejo: 1. Estat actual de l’execució del programa d'actuació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs, amb acord de govern de 24 de desembre de 1996 (DOGC, de 20 de febrer de 1997), pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreig. Desconeixem l’execució del programa d’actuació. Demano que de les 10 actuacions proposades al pla, s’estudiï quines s’han dut a terme i quines no. Si a través d’aquest estudi es determina que n’hi ha que no s’han executat, s’executin immediatament. 2. Relacionat amb l’anterior qüestió, saber si Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs està adaptat a la normativa mediambiental vigent, tant en clau autonòmica, estatal i comunitària de la UE. 3. Sabent del que es desprèn de l’informe elaborat per l’ACA “que l’anàlisi de les dades d’avaluació de les masses d’aigua durant el període 2013- 2018, la corresponent a la riera de Sorreig indica que la massa d’aigua està en mal estat i els indicadors biològics surten per sota de la ratlla del compliment, però també es reflecteix que s’està fregant el compliment de l’objectiu de qualitat, mentre que s’assoleix el compliment pel que fa a substàncies prioritàries.” Sol·licito informació de com es compagina aquest fet amb la protecció dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera, dels quals hi ha una protecció expressa i especial al ser dins un PEIN, i demano també si s’han adoptat les mesures suficients per resoldre- ho”. 3. La Reclamació presentada el 28 d’abril de 2022 indica que el DACAAR no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 4 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 16 de maig de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació. 7. El 16 de maig de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la resposta rebuda a la seva sol·licitud, tot afirmant que la considera insuficient. La resposta del DACAAR a la sol·licitud de la persona reclamant és la següent: “En resposta a les qüestions que plantejàveu : Primer, atesa la quantitat d’espais d’interès natural (EIN) que defineix el PEIN, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural tenim la capacitat de fer-ne un seguiment preventiu i administratiu d’aquests espais. Així, quan un EIN té un impacte o impactes ambientals analitzem quin és el principal i actuem, sigui des dels propis mitjans de la Direcció General o informant i sol·licitant-ho a d’altres unitats que puguin resoldre- ho més fàcilment. Segon, és en aquest sentit que hem actuat en el cas de la Riera de Sorreigs. L’impacte més greu que hi vam detectar és la contaminació de la massa d’aigua i, per això, vam posar-nos d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua per a que iniciés les corresponents comprovacions, les conseqüents actuacions i fes un seguiment amb l’objectiu de determinar l’origen de la contaminació detectada. Tercer, us traslladem la informació que ens ha facilitat l’Agència Catalana de l’Aigua: Respecte al primer punt de la sol·licitud, sobre com es compagina aquest fet amb la protecció dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera, dels quals hi ha una protecció expressa i especial al ser dins un PEIN, des de l’Agència Catalana del Aigua no poden aportar comentari, donat que és un tema relacionat amb les zones protegides, la gestió de les quals correspon a altres unitats. Pel que fa al tercer punt, saber si s’han adoptat les mesures suficients per resoldre -ho, informar que l’Agència Catalana de l’Aigua ha encetat i té planificades les mesures adients que millorar la qualitat de les masses d’aigua associades, comentar-vos que l’Agència Catalana de l’Aigua ha desenvolupat i planificat actuacions per a la millora d’aquesta massa d’aigua. Aquestes mesures són: - Massa d’aigua de la Riera de Sorreigs, des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter. S’ha procedit a la construcció d’una Estació Depuradora d’Aigües Residuals i col·lectors a l’urbanització El Bingrau. Aquesta actuació estava inclosa dins el primer Cicle de Planificació (2009- 2015). - Massa d’aigua capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN) i Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter. En aquest entorn s’han desenvolupat actuacions de sanejament i depuració d'actuacions incloses en les concessions de sanejament del Ter, Daró, Llobregat Nord i Tordera. En total, s’han invertit 34.434.211,65 €. - Massa d’aigua capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN). Al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial (tercer cicle de planificació 2022- 2027), s’han previst les actuacions de millora de col·lectors en alta del sistema Sant Boi de Lluçanès, amb una inversió de 224.000 €. - El Pla de Gestió 2022- 2027 també inclou, per a la massa d’aigua capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN), actuacions de millora en el coneixement i gestió de rius temporals, per un import de 350.000,00 €. Així mateix, tal i com l’Agència Catalana de l’Aigua va respondre al Síndic de Greuges, en aquest tercer cicle s’ha programat per aquest 2022 un seguiment exhaustiu, amb mesures in situ de nutrients, amb la finalitat d’acotar l’origen de la contaminació difusa en aquest àmbit. Aquestes actuacions van encaminades a assolir el bon estat de la massa d’aigua corresponent a la riera de Sorreigs a la finalització del tercer cicle de planificació (2022- 2027). Finalment adjuntem novament l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua de data 3/12/2021” . 8. El 17 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe del DACAAR , que assenyala el següent: “ En relació amb la reclamació 411/2022, us informem que aquesta Unitat d’Informació no va gestionar la petició, que s’està tramitant a través del Servei d’Informació Ambiental (SIA) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A continuació us facilitem la informació que ens han traslladat des del Servei: 1- El dia 9 de novembre de 2021 el Síndic de Greuges comunica al director de l’ACA, xxxx, la queixa del senyor xxxx. 2 - El 3 de desembre de 2021 l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA) fa una primera resposta a la queixa presentada al Síndic. 3- El dia 8 d’abril de 2022, des de la bústia de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural (en endavant DGPAMN) s’envia un correu al Servei d’Informació Ambiental en relació a la petició E523/22 sobre la petició del senyor xxxx demanant informació sobre el Pla Especial de Protecció de Medi Natural i Paisatge de la Riera de Sorreigs. 4- El mateix dia 8, la DGPAMN adjunta un segon correu aportant tres documents on consta la queixa al Síndic i la resposta de l’ACA al tercer punt de la petició d’informació. 5- El dia 11 d’abril de 2022, des del SIA s’envia a les bústies de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural (en endavant SGBMN), al Servei de Planificació de l’Entorn Natural i a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural dels SSTT de Barcelona informació sobre la petició del senyor xxxx i una sol·licitud per tal que aportin informació sobre la qüestió. 6- El dia 12 d’abril els serveis territorials de Barcelona responen per correu al SIA que no disposen de cap informació. 7- El dia 20 d’abril de 2022, des de la DGPAMN s’envia un correu amb una resposta parcial a la consulta, fent referència a una possible subvenció de fa uns 15 anys i de la qual no es conserva res en format digital. 8- El dia 22 d’abril, a petició de la SGBMN, el SIA torna a enviar a aquesta unitat la documentació de la consulta. 9- El dia 4 de maig, la SGBMN informa que no disposa d’informació sobre la consulta feta pel senyor xxxx. 10- El dia 6 de maig, el SIA suggereix que caldria elaborar un altre tipus de resposta a la proposada per la SGBMN. 11- Des del Servei d’Informació Ambiental resten a la espera per poder comunicar la resposta al ciutadà, ja que aquesta és parcial i només es disposa de la part referent a l’ACA”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. El dret a reclamar davant la GAIP s’estén també en relació amb les sol·licituds que invoquen la LAIA, com ésd el cas d’aquesta, llei que constitueix, en relació amb l’accés a la informació ambiental, el règim especial d’accés que, segons la disposició addicional 1ª.2 LTAIPBG, s’ha d’aplicar preferentment, però segons aquesta mateixa disposició en els casos que existeixi un règim especial d’accés a informació pública l’LTAIPBG s’aplica supletòriament al règim especial, supletorietat que en aquest cas es projecta al règim de garantia de la reclamació a la GAIP, atès que la LAIA no preveu cap règim especial de garantia. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estable ixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Informació sol·licitada, normativa aplicable i admissibilitat de la Reclamació La sol·licitud indicada a l’antecedent 2 demana informació pública, però també altres prestacions que resten al marge de la garantia del dret d’accés a la informació ambiental i a la informació pública. Cal determinar, per tant, quina és la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i quines les disposicions legals que l’emparen. La sol·licitud invoca l’empara de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIA). La disposició addicional 1a.2 LTAIPBG estableix que “l ’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Per tant, la determinació d’allò que cal entendre com a informació pública, als efectes del dret a accedir-hi, en la matèria que ens ocupa es regeix per la LAIA i, supletòriament, per l’LTAIPBG. L’article 2.3 LAIA defineix en els termes següents el concepte d’informació ambiental: “ tota informació en forma escrita, visual, sonora, electrònica o en qualsevol altra forma que veure's sobre les qüestions següents: a) L'estat dels elements del medi ambient, com l'aire i l'atmosfera, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i els espais naturals, inclosos els aiguamolls i les zones marines i costaneres, la diversitat biològica i els seus components, inclosos els organismes modificats genèticament; i la interacció entre aquests elements. b) Els factors, com substàncies, energia, soroll, radiacions o residus, inclosos els residus radio actius, emissions, abocaments i altres alliberaments al medi ambient, que afectin o puguin afectar els elements del medi ambient esmentats a la lletra a) . c) Les mesures, incloses les mesures administratives, com polítiques, normes, plans, programes, acords en matèria de medi ambient i activitats que afectin o puguin afectar els elements i factors esmentats a les lletres a) i b), així com les activitats o les mesures destinades a protegir aquests elements. d) Els informes sobre l’execució de la legislació mediambiental (...)”. A la vista d’aquestes previsions, cal concloure que allò demanat, des d’un punt de vista material, encaixa amb l’objecte del dret d’accés a la informació ambiental. La LAIA, tanmateix, no determina els requisits formals exigibles a la informació, motiu pel qual és procedent aplicar supletòriament, de conformitat amb la disposició addicional 1a .2 LTAIPBG, les previsions de la legislació de transparència i accés a la informació pública, perquè allò sol·licitat, a més de constituir informació ambiental, també té la condició d’informació pública. L’article 2.b LTAIPBG defineix en els següents termes el concepte d’informació pública: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53 del Decret 8/2021, sobre transparència i accés a la informació pública, desenvolupa en els termes següents la previsió anterior: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 3. D'acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. 4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions”. Per tant, el dret d’accés a la informació pública empara poder obtenir informació que estigui en poder de l’Administració de forma preexistent a la data de la seva sol·licitud. Això implica que resta fora de la protecció d’aquest dret l’accés a informació que hagi de ser creada expressament per atendre la sol·licitud, sens perjudici que el dret d’accés a la informació pública pugui emparar l’elaboració o redacció d’informació si això no constitueix una tasca complexa (en aquest sentit, cal tenir en compte que l’article 29.1.b LTAIPBG preveu la inadmissibilitat de sol·licituds d’informació pública “s i per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”). És a la llum de les anteriors consideracions que cal valorar fins a quin punt les pretensions de la persona reclamant constitueixen informació pública i, en conseqüència, mereixen l’empara del dret d’accés a la informació pública (i, de retruc, del dret d’accés a la informació ambiental) per accedir-hi. El primer apartat de la sol·licitud demana l’estat actual de l’execució del programa d’actuació del Pla especial de la Riera de Sorreigs i, a un nivell més concret, demana que s’estudiï quines de les 10 actuacions proposades s’han dut a terme i, si n’hi ha de no executades, demana que s’executin immediatament. Aquesta pretensió d’execució de les actuacions proposades pel Pla pendents d’execució no és informació, ni ambiental, ni pública, motiu pel qual ha de ser inadmesa en aquest procediment, ja que l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. També excedeix el concepte d’informació la pretensió de què s’estudiï quines actuacions previstes han estat executades i quines no, especialment si l’estudi requerit és assimilable a un informe, fins al punt que l’article 29.2 LTAIPBG estableix que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens ”, motiu pel qual també seria procedent inadmetre aquesta part de la Reclamació perquè pròpiament no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, sinó una pretensió de naturalesa diferent. D’acord amb aquestes consideracions, cal concloure que del primer apartat de la sol·licitud únicament és admissible com a sol·licitud d’informació les dades sobre l’estat actual d’execució del Pla especial de la Riera de Sorreigs , sempre que aquestes dades existeixin en poder del DACAAR des del moment de presentació de la sol·licitud i no requereixin d’una tasca complexa d’elaboració, ni de la redacció d’informes únicament als efectes d’atendre la sol·licitud. La segona part de la sol·licitud demana si el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Riera de Sorreigs està adaptat a la normativa mediambiental vigent, tant en clau autonòmica, estatal i comunitària de la UE. Si el DACAAR té constància de la resposta pertinent, sigui un sí o un no, llavors l’objecte d’aquesta part de la sol·licitud s’ha de considerar informació i la resposta que correspongui pot ser exigida en base al dret a la informació pública, i també en base al dret a la informació ambiental. Ara bé, si per contestar aquesta part de la sol·licitud cal dur a terme un estudi, dictamen o informe jurídic, llavors aquesta prestació excedeix el dret d’accés a la informació pública i aquesta part de la Reclamació ha de ser inadmesa, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Finalment, apartat 3 de la sol·licitud demana “ informació de com es compagina (el) fet (del mal estat en què es troba la Riera de Sorreigs) amb la protecció dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera, dels quals hi ha una protecció expressa i especial al ser dins un PEIN, i demano també si s’han adoptat les mesures suficients per resoldre- ho”. Aquesta part de la sol·licitud és admissible únicament si la informació de com es compaginen els factors indicats a la sol·licitud existia en el moment de la seva presentació; i el mateix cal dir sobre si s’han adoptat mesures “suficients” per resoldre- ho. Ara bé, si per atendre aquesta part de la sol·licitud cal redactar documentació que expliqui com es compaginen el mal estat de la riera amb els objectius de protecció indicats i que valori la suficiència de les mesures adoptades, llavors caldrà entendre que la sol·licitud excedeix de l’àmbit del dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, caldrà inadmetre aquesta part de la sol·licitud perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada A la vista de les consideracions fetes al fonament jurídic anterior , cal entendre que la informació sol·licitada en relació amb el dret d’accés a la qual s’ha de pronunciar aquesta Resolució és la relativa a l’estat actual de l’execució del programa d’actuació del Pla especial de la Riera de Sorreigs, a si el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la R iera de Sorreigs està adaptat a la normativa mediambiental vigent, tant en clau autonòmica, estatal i comunitària de la UE i a com es compagina el mal estat en què es troba la Riera de Sorreigs amb la protecció dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera i a si s’han adoptat les mesures suficients per resoldre- ho, sempre que aquestes dades existeixin en poder del DACAAR des del moment de presentació de la sol·licitud i no requereixin d’una tasca complexa d’elaboració, ni de la redacció d’informes únicament als efectes d’atendre la sol·licitud. Si la informació sol·licitada que s’acaba d’indicar es troba en poder de l’Administració, és informació pública, en aplicació de l’article 2.b LTAIPBG i, en conseqüència, segons els articles 3.1 LAIA i 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. El DACAAR no ha invocat cap de les causes previstes pels articles 15 LAIA i 21, 23 i 24 LTAIPBG, ni és previsible que n’hi concorri cap, atesa la naturalesa ambiental de la informació sol·licitada. És més: la Unitat d’informació del DACAAR ha facilitat part de la informació sol·licitada i ha fet i estaria fent més gestions per poder facilitar a la persona reclamant la resta. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada al paràgraf anterior que encara no li hagi estat facilitada, declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació en relació amb la informació que ja ha estat facilitada a la persona reclamant i inadmetre la Reclamació en relació amb la resta de prestacions sol·licitades, ja que excedeixen de l’àmbit propi de la informació pública. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 411/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa a l’estat actual de l’execució del programa d’actuació del Pla especial de la Riera de Sorreigs, a si el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Riera de Sorreigs està adaptat a la normativa mediambiental vigent, tant en clau autonòmica, estatal i comunitària de la UE i a com es compagina el mal estat en què es troba la Riera de Sorreigs amb la protecció dels sistemes limnològics i la vegetació de ribera i a si s’han adoptat les mesures suficients per resoldre- ho, sempre que aquestes dades existeixin en poder del DACAAR des del moment de presentació de la sol·licitud i no requereixin d’una tasca complexa d’elaboració, ni de la redacció d’informes únicament als efectes d’atendre la sol·licitud. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació en relació amb la informació que ja ha estat facilitada pel DACAAR a la persona reclamant . 3. Inadmetre parcialment la Reclamació en relació amb la resta de prestacions sol·licitades, ja que excedeixen de l’àmbit propi de la informació pública. 4. Requerir al DACAAR que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir al DACAAR a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, a ixí com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 411/202 2 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administrat iu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.