Acceso a información sobre subvenciones concedidas por el Ayuntamiento de Reus y sus justificantes

Resolució 72/2017, d’1 de març Números d’expedient de les reclamacions: 410/2016, 412/2016, 451/2016, 470/2016, 472/2016 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de Reus. Informació reclamada: Subvencions atorgades per l’Ajuntament a diverses entitats. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: S’acumula la resolució de les reclamacions atesa la igualtat de les parts del procediment, la connexió del seu objecte i la identitat del sentit de la Resolució. Per aplicació supletòria de l’LTAIPBG, els electes locals poden accedir, si ho volen, a la garantia d’aquesta Comissió en reclamació del seu dret d’accés a informació del consistori del què en són membres, per bé que aquesta Comissió hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat segon de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), i només supletòriament, especialment si és més favorable, l’LTAIPBG. La informació relativa a l’import de subvencions, l’objecte per al qual s’atorga i les entitats beneficiàries, així com la justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció del destí de la subvenció és informació que ha de ser accessible per a qualsevol persona, fins i tot a través del portal de transparència, ja que és matèria de publicitat activa. L’accés a les memòries tècniques i econòmiques justificatives de l’atorgament de subvencions o de l’ús donat als recursos rebuts per part de l’entitat beneficiària, en la mesura en què existeixin amb caràcter previ a la sol·licitud d’accés i l’Administració les tingui en el seu poder, han de ser accessibles. L’accés amb còpia a les factures que hagin aportat les entitats beneficiàries com a documents justificatius de l’ús donat a les subvencions rebudes, està justificat per a la finalitat de control i fiscalització de l’actuació municipal. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Subvencions. Publicitat activa. Factures. Informació preexistent. Forma d’accés. Còpia Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 22 de novembre de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 410/2016, 412/2016, 451/2016, 470/2016 i 472/2016 interposades contra l’Ajuntament de Reus pel grup municipal de Ciutadans, en relació amb les peticions d’informació formalitzades per persones regidores del grup municipal, que no haurien estat respostes per l’Ajuntament, que es relacionen a l’antecedent següent. S’indica als escrits de reclamació presentats que no es vol seguir el procediment de mediació en la seva tramitació. 2. Les peticions d’informació entrades al registre de l’Ajuntament de Reus que haurien estat desateses i que ara es reclamen són les següents: a) de data 11 de novembre de 2015: “detall de l’import de la subvenció que ha lliurat l’Ajuntament de Reus al Centre de Lectura de Reus en es exercicis 2014 i 2015 i memòria tècnica i econòmica que justifiqui a què s’ha destinat aquesta subvenció.” (Reclamació 410/2016). b) De data 24 de novembre de 2015: “memòria tècnica i econòmica que justifica la subvenció al Banc d’Ajudes Tècniques, referent al decret número 3499 de data 13 de març de 2015”. (Reclamació 412/2016). c) De data 30 de desembre de 2015: “disposar del detall de la liquidació de les subvencions d’Alcaldia del total de l’exercici de 2015, concretant el nom de l’entitat beneficiària de la subvenció, l’import de la mateixa i el concepte pel qual s’atorga” (Reclamació 451/2016). d) De 3 de maig de 2016: “còpia de l’informe emès per la Regidoria d’Esports corresponent a la justificació de la subvenció atorgada al Club de Futbol Reus Deportiu en l’exercici 2013, pel projecte global de futbol de la ciutat” (Reclamació 470/2016) e) De data 1 de juliol de 2016: “disposar de la justificació econòmica de les subvencions corresponents als mòduls Esport Base 1, Esport Base 2 i mòdul Organització d’Activitats Extraordinàries, atorgades mitjançant els decrets número 3486 de data 27 de març de 2015, número 6727 de data 5 de juny de 2015 i número 10822 de data 9 de setembre de 2015 a les entitats: Club Basquetbol La Salle de Reus (NIF G43105535) per un import de 9.542,66 euros; Club Tennis Monterols (NIF G43071596), per un import de 6.121,96 euros; Reus Deportiu (NIF G43013804) per un import de 14.362,60 euros; i Associació Esportiva Pare Manyanet (NIF G43133115) per un import de 16.872,60 euros. Que el grup municipal vol que la documentació sol·licitada (justificació econòmica només de les subvencions d’aquestes quatre entitats) inclogui el detall dels conceptes i dels diferents imports, així com que vagi acompanyada d’una còpia de les corresponents factures. (Reclamació 472/2016). 3. El 7 d’octubre de 2016 el grup municipal reclamant denuncia davant l’Ajuntament la producció de silenci administratiu positiu i demana el lliurament material de la informació a l’empara de l’article 35.3 LTAIPBG. 4. El 24 de novembre la GAIP comunica a la persona reclamant que han tingut entrada les reclamacions que ara es resolen, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 5. El 28 de novembre de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquestes reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licitud d’accés en què es fonamenten la reclamacions i que li en remeti sengles expedients complets. 6. El 19 de desembre de 2016 té entrada a la GAIP l’informe emès per l’Ajuntament de Reus, únic per a totes les reclamacions, el qual fa constar com a antecedent que el grup municipal reclamant hauria presentat des del mes d'octubre de 2015 fins a aquella data un total de 142 sol·licituds d'accés a la informació pública, 81 de les quals, segons afirma, encara resten pendents de respondre. Afirma que el dret d’accés dels electes locals en relació amb la Corporació local de la què en són membres s’ha de ponderar amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració i invoca com a fonament de dret el punt 2 de l'apartat 15, sobre l'accés a la informació, publicitat i transparència, del Codi de Bones Pràctiques Administratives, aprovat per resolució de 2 de setembre de 2009 pel Síndic de Greuges. Fa constar també que les peticions de còpies o fotocòpies s’han de referir a documents concrets, amb la finalitat d’evitar situacions abusives capaces de paralitzar l’activitat municipal, i ho fonamenta en la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 1995, en el seu fonament de dret primer. Finalment, afirma que “el règim d'accés dels càrrecs electes locals a la informació constitueix un supòsit de «règim d'accés especial» als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Com a tal, es regeix per la seva normativa específica: article 77 de la LBRL, articles 14 a 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i, a Catalunya, l'article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya”. D’acord amb els fonaments exposats, conclou que: “Per una banda, una part de les sol·licituds presentades pel Grup Municipal Ciutadans són tant extenses que encara resten pendents de respondre. Per altra, la competència de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública com a mecanisme per a respondre de les reclamacions dels càrrecs electes locals no abasta estrictament aquestes peticions presentades pel Grup Municipal Ciutadans. No obstant això, per mor del principi de transparència que ha de guiar l’activitat de les administracions públiques, és oportú respondre al requeriment de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública a mesura que es vagin lliurant als peticionaris les informacions sol·licitades”. Fonaments jurídics 1. Acumulació L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta previsió legal és aplicable a aquest cas, ja que existeix una igualtat de les parts, una connexió en el seu objecte i una identitat del sentit de la Resolució. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades a l’antecedent 1 d’aquesta Resolució. 2. Competència de la GAIP i admissibilitat de les reclamacions L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. L’objecte de les reclamacions és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b) LTAIPBG. Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local en representació d’un grup municipal amb representació a l’Ajuntament de Reus, i fa referència a informació d’aquell mateix consistori i per tant constitueix una manifestació de l’exercici del dret de les persones electes locals a accedir a la informació de la seva respectiva corporació. Aquest règim especial d’accés està regulat de manera específica per la normativa de règim local, aplicable al cas per previsió expressa de la disposició addicional primera, apartat segon, de l’LTAIPBG. Aquesta circumstància s’assenyala per l’Ajuntament en el informe (antecedent 5) per concloure que la competència d’aquesta Comissió “no abasta estrictament aquestes peticions presentades pel Grup Municipal de Ciutadans”. Efectivament, tal i com assenyala l’Ajuntament, és aplicable al cas l’apartat segon de la disposició addicional primera LTAIPBG, que estableix que l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim especial d’accés és regulat per llur normativa específica. Però del fet que sigui d’aplicació al cas el règim d’accés a informació regulat per la normativa de règim local, que és indubtable, no se’n pot inferir, com sembla fer l’Ajuntament, que la GAIP no sigui competent per atendre aquestes reclamacions pel fet que provenen d’electes locals. L’Ajuntament no sembla haver tingut en compte, i en tot cas obvia fer-hi cap referència, al fet que aquesta mateixa disposició addicional primera LTAIPB, apartat segon, preveu que en aquests casos de règim especial d’accés l’LTAIPBG s’apliqui amb caràcter supletori. Aquest caràcter supletori de l’LTAIPBG permet que, en allò no previst per la normativa de règim local, les previsions de l’LTAIPBG puguin ser aplicables al règim d’accés dels electes locals, en especial si el milloren. Vejam, doncs, si aquest és el cas. La normativa específica a aplicar, que regula el règim especial d’accés a informació dels electes locals a Catalunya, és l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). Ni en aquesta llei catalana, ni en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), no s’estableix cap règim especial de garantia a l’accés a la informació ni cap instància de revisió específica on reclamar-lo; si que ho fa, en canvi, l’LTAIPBG en els seus articles 39 a 43, preveient una via especial i específica de garantia de l’accés a la informació davant d’aquesta Comissió, fàcilment accessible, gratuïta i ràpida, que es pot resoldre amb procediment de mediació entre les parts, si ho acorden, per a obtenir una tutela efectiva del dret d’accés. Resulta inqüestionable que la via de garantia davant d’aquesta Comissió, en la mesura en què no substitueix sinó que se suma al catàleg de garanties que la legislació posa a l’abast dels electes per a la defensa general del seu dret fonamental a la participació, suposa una millora en la protecció específica del seu dret d’accés a la informació, ja que es tracta d’una via addicional, alternativa o successiva al recurs de reposició previst a l’article 52 de la LBRL, i també potestativa i prèvia a la tutela jurisdiccional en procediment d’empara judicial dels drets i llibertats regulat a l’article 114 de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Només per això, ja estaria justificada la incorporació al règim especial d’accés a informació dels electes locals de la via de garantia davant d’aquesta Comissió, per aplicació supletòria de l’LTAIPBG. Cal recordar, a més, que aquesta via de garantia per part d’òrgans específics i independents en un procediment simplificat i molt ràpid és una previsió de l’LTAIPBG establerta amb caràcter bàsic per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i com a tal constitueix una garantia que el legislador ha considerat irrenunciable per part del legislador autonòmic, amb la voluntat que aquesta tutela específica que la llei ofereix al dret d’accés a la informació es garanteixi arreu i a qualsevol persona, i no sembla raonable entendre que el legislador hagi volgut excloure d’aquesta via de garantia que s’assegura per a tothom, als electes locals. Ben al contrari, cal tenir en compte que el dret d’accés a informació dels electes locals en relació amb la informació de la seva corporació és un dret que el legislador vol reforçat, en la mesura en què és un dret instrumental directament connectat amb l’exercici de les seves funcions i, com a tal, connectat amb l’exercici del dret fonamental de participació consagrat per l’article 23 CE (ius in officium). Resultaria absurd i poc congruent amb l’esperit de la llei que a aquest millor dret, a aquest règim específic i reforçat d’accés a informació que la normativa reconeix als electes locals, se’l privés d’una via de garantia que la legislació de transparència crea i posa a l’abast de qualsevol altra persona. Les consideracions anteriors justifiquen que, per aplicació supletòria de l’LTAIPBG, els electes locals puguin accedir, si ho volen, a la garantia d’aquesta Comissió en reclamació del seu dret d’accés a informació del consistori del què en són membres, tal i com ha establert aquesta Comissió en nombroses Resolucions, la primera d’elles la Resolució de 11 de febrer de 2016, d’estimació de la Reclamació 4/2016. D’acord amb això, la GAIP considera admissibles les reclamacions presentades pel grup municipal Ciutadans, per bé que hi aplicarà, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat segon de l’LTAIPBG, el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC), i només supletòriament, especialment si és més favorable, l’LTAIPBG. Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant, són admissibles a tràmit. 3. Sobre l’accés del regidor a la informació reclamada D’acord amb l’article 15.1.c i e LTAIPBG, la informació relativa a l’import de subvencions, l’objecte per al qual s’atorga i les entitats beneficiàries, així com la justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris del destí donat a la subvenció és informació que ha de ser accessible per a qualsevol persona, fins i tot a través del portal de transparència, ja que és matèria de publicitat activa. Per tant, res es podria oposar a l’accés per part del grup municipal reclamant a aquesta informació. El grup municipal demana, d’altra banda, les “memòries tècniques i econòmiques” relatives a aquestes subvencions, memòries que en un cas semblen referir-se a les memòries que hagi pogut elaborar la pròpia Administració en el marc de l’expedient, com a justificació de l’atorgament de la subvenció, i en altres casos sembla referir-se a l’informe que l’entitat beneficiària hagi pogut lliurar a l’Administració com a justificació de l’ús donat a la subvenció. Tant en un cas com en l’altre, en la mesura en què existeixin amb caràcter previ a la sol·licitud d’accés i l’Administració les tingui en el seu poder, aquestes memòries han de ser accessibles al grup municipal, tenint en compte, tanmateix, que el dret d’accés no empara la pretensió que s’elaborin ex novo, arran de la petició i amb la finalitat de satisfer-la, si no s’havien elaborat prèviament. El mateix que s’acaba de dir és aplicable a l’informe de la Regidoria d’Esports interessat en la Reclamació 470/201. Finalment, i quant a la petició que conté la Reclamació 472/2016 d’obtenir còpia de les factures que acompanyin el detall dels conceptes i imports, cal dir que l’accés amb còpia a les factures que hagin aportat les entitats beneficiàries com a documents justificatius de l’ús donat a les subvencions rebudes està justificat per a la finalitat de control i fiscalització de l’actuació municipal, per bé que cal considerar que aquestes factures poden contenir dades de caràcter personal la protecció de les quals s’ha de ponderar amb el dret d’accés que es reclama, per tal de determinar si l’accés ha de ser parcial i n’han de quedar excloses; en aquest sentit, tenint en compte que les beneficiàries de les subvencions no són persones físiques sinó persones jurídiques i, per tant, que en principi les factures no han d’incloure dades personals especialment protegides (com les relatives a la salut, o a l’especial vulnerabilitat o risc d’exclusió social de la persona beneficiària) i considerant que el de les persones regidores és un dret d’accés reforçat i sotmès al deure de confidencialitat, es considera adequat l’accés ple i amb còpia a les factures. 4. Sobre la ponderació del dret d’accés dels regidors amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració i la concreció dels documents dels quals es demana còpia, al·legades per l’Ajuntament En el seu informe sobre el posicionament de l’Ajuntament en relació amb les sol·licituds d’accés que ara es reclamen (antecedent 6) l’Administració afirma que el dret d’accés a la informació s’ha de ponderar amb el principi d’eficiència del funcionament de l’Administració, i invoca en suport d’aquest argument el punt 2 de l’apartat 15, sobre l’accés a la informació, publicitat i transparència del Codi de Bones Pràctiques Administratives, aprovat pel Síndic de Greuges el 2 de setembre de 2009. Es tracta, d’un document de soft law, aprovat pel Síndic anys abans de l’entrada en vigor del marc regulador de la transparència i l’accés a la informació, amb la finalitat de recomanar a l’Administració determinades pràctiques per a una millor atenció i garantia dels drets de la ciutadania. En cap cas, doncs, aquest codi no té ni el rang legal necessari ni tan sols la pretensió d’actuar, de facto, com a justificació d’una actuació per part de l’Administració limitativa o restrictiva del dret d’accés legalment reconegut. D’altra banda, és obvi que el document no fa referència al dret a la informació dels electes locals, sinó al dret d’accés de la ciutadania als arxius i documents en poder de l’administració, reconegut aleshores tímidament per l’article 37 LRJPAC que, cal recordar-ho, preveia en el seu apartat 7 expressament que el dret d’accés als arxius i registres s’havia d’exercir de manera que no es veiés afectada l’eficàcia del funcionament dels serveis públics. En tot cas, vist que el document s’aprova mentre és vigent aquell marc legal -i que, per tant, proposa unes pràctiques coherents amb les limitacions que l’LRJPAC contenia, superades àmpliament per la legislació actual- i recordant que no és aplicable al cas, ja que fa referència al règim general d’accés i no pas al règim específic i reforçat dels electes, el cert és que el document no dóna un xec en blanc a l’Administració per ponderar discrecionalment i restrictivament el dret d’accés amb el principi d’eficàcia en el funcionament de l’Administració, sinó que s’hi estableix expressament que la ponderació de l’Administració s’ha d’ajustar al principi de proporcionalitat i transparència, i que s’han d’interpretar restrictivament les causes de denegació legalment previstes. En el cas que ens ocupa, aquestes causes de denegació o límits -establerts amb rang de llei per l’article 164.3 TRLMRLC - no suposen un límit efectiu a l’accés que es reclama. En conseqüència, no es pot invocar vàlidament com a limitació de facto del dret d’accés a informació del grup municipal reclamant la pertorbació d’un principi d’eficiència del funcionament de l’Administració, que ni tan sols queda acreditat, tenint en compte el temps transcorregut des que es van formalitzar les sol·licituds. Al·lega també l’Ajuntament en el seu informe que “cal entendre que les peticions de còpies o fotocòpies s’han de referir a documents concrets, amb la finalitat d’evitar situacions abusives capaces de paralitzar l’activitat municipal” i ho fonamenta en la Sentència del Tribunal Suprem de 9 de febrer de 1995, en el seu fonament de dret primer. En la sentència invocada (STS 654/1995-ECLI: ES:TS:1995:654), la Sala, després de declarar el dret dels regidors a obtenir còpia dels expedients, afirma que el fet de no haver-los-hi donat abans d’un ple extraordinari i urgent no comporta la nul·litat de l’acord, ja que queda acreditat que se’ls havia facilitat l’accés amb vista a l’expedient, i fa referència a que la interpretació de l’article 84 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pol qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF) empara, en general, l’obtenció de documents concrets i només en casos excepcionals dels expedients sencers, per evitar situacions abusives que paralitzin l’activitat municipal. Sense entrar en altres consideracions sobre l’aplicabilitat d’aquest precepte del ROF (i de la seva interpretació jurisprudencial) a Catalunya, tenint en compte que la legislació catalana fa una regulació específica del dret de còpia (art. 164.5 TRLMRLC), cal recordar que aquest precepte del ROF fa referència i garanteix la possibilitat dels regidors d’examinar i d’obtenir còpia de la documentació relativa als assumptes a incloure en l’Ordre del Dia, i d’acord amb això la jurisprudència assenyalada interpreta que, considerant que s’ha realitzat prèviament l’accés amb vista de tot l’expedient, es pot requerir la concreció dels documents que l’integren dels quals se’n vol còpia. Es tracta, doncs, d’una jurisprudència dictada en el marc d’un altre supòsit de fet i d’un altre marc jurídic. Això no obstant, considerant que, tret de la Reclamació 470/2016 i la Reclamació 472/2016, no consta la voluntat d’obtenir còpia de la informació que es reclama, l’Ajuntament podrà, si ho considera més compatible amb l’eficàcia i l’eficiència de la seva organització, proporcionar al grup municipal reclamant l’enllaç a la pàgina concreta del portal de transparència on es publica la informació sol·licitada o facilitar-li l’accés amb vista a les memòries tècniques i econòmiques que es demanen per tal que el grup municipal, a partir d’aquesta consulta presencial, concreti si li és necessari obtenir- ne còpia. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de març de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 410/2016, 412/2016, 451/2016, 470/2016 i 472/2016. 2. Estimar les Reclamacions 410/2016, 412/2016, 451/2016, 470/2016 i 472/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament de Reus li faciliti l’accés a la documentació detallada a l’antecedent 2 d’aquesta Resolució, en els termes i condicions indicats als seus FJ3 i FJ4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Reus que, en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, faciliti l’accés a la informació indicada al paràgraf anterior. 4. Requerir a l’Ajuntament de Reus que, en el termini indicat, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 410/2016, 412/2016, 451/2016, 470/2016 i 472/2016. Barcelona, 1 de març de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.