Un representante del sindicato CATAC-CTS/IAC solicitó al Instituto Catalán de la Salud actas de la Junta de Personal y reglamentos de movimiento interno. La GAIP requirió subsanar la falta de acreditación de la solicitud y de la representación legal. Ante la falta de respuesta en el plazo de 10 días, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública dirigida a una administración ámbito de aplicación de la LTAIPBG.
2
Se consideró que la reclamación carecía de elementos esenciales según los artículos 31 y 33.2 del RGAIP, específicamente la acreditación fehaciente de la presentación de la solicitud y la representación legal del solicitante.
3
Se aplicó el artículo 68 de la Ley 39/2015, el cual establece que se produce el desistimiento del procedimiento administrativo cuando el interesado no repara las deficiencias requeridas en el plazo indicado.
Texto completo
Resolució 541/2022, d ’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 408/2022
Administració reclamada: Institut Català de la Salut
Informació reclamada: Còpia de les actes de la Junta de personals dels dos anys anteriors i
que es publiqui un nou llistat de valoració i un reglament de moviment intern.
Sentit de la resolució: Finalització per desistiment
Resum: La GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, tot invocant
l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment
en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona
reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut a bastament, i no
consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la
Reclamació per desistiment.
Paraules clau: Institut Català de la Salut. Sindicat. Personal. Actes. Esmena. Desistiment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 27 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 408/2022, presentada per una persona
que manifesta actuar en representació del sindicat CATAC-CTS/IAC contra l’Institut Català
de la Salut (ICS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La Reclamació presentada el 27 d’abril de 2022 indica com a objecte de la sol·licitud la
manca de resposta de l’ICS a una sol·licitud que s’hauria presentat amb anterioritat. La
persona reclamant adjunta al formulari de reclamació un escrit amb data de 24 de març de
2022 en el que no hi consta registre d’entrada i en el que es sol·licita al Director gerent de
la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’ICS: “Que se’ns faci entrega de les actes de
la Junta de Personal aprovades dels darrers dos anys, i es publiqui el reglament de
moviment intern amb la composició de les parts signants de l’Acord i la composició de la
comissió valoració. A més es faci públic perquè s’ha fet un nou llistat de valoració i quins
han estat els errors en la valoració de temps treballat i formació.”
3. El 10 de maig de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant un requeriment d’esmena
de la seva reclamació als efectes de que s’aporti documentació acreditativa de la
presentació de la sol·licitud d’informació, així com que s’acrediti la representació d’acord
amb la qual manifesta actuar en el marc d’aquest procediment. El requeriment d’esmena
notificat adverteix a la persona reclamant: “D’acord amb el que preveu el Manual de
Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per
a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes
mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem
que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o
mentre transcorri el termini per a la seva presentació” . Transcorregut a bastament el
termini de 10 dies concedit, no consta a aquesta Comissió que la persona reclamant hagi
respost al requeriment d’esmena notificat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Els antecedents posen de manifest que la GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena de
la Reclamació, un cop constatat que estava mancada d’elements essencials que, segons els
articles 31 i 33.2 RGAIP, en determinen la inadmissibilitat, com ho és la vàlida presentació de la
sol·licitud d’informació a l’administració amb una data fefaent que permeti contrastar que s’ha
esgotat el termini de què disposava l’administració per resoldre- la, i la representació legal amb
la que diu actuar la persona reclamant.
Tot i que el requeriment es va fer invocant l’article 68 LPAC, que preveu que es produeix
desistiment de la Reclamació si no és atès, la persona reclamant no aporta a la GAIP la
documentació requerida, tot i haver vençut a bastament el termini donat des de la notificació del
requeriment.
En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona
reclamant.
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de
la Reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú,
que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la
data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha
transcorregut, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és
procedent finalitzar la Reclamació per desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’1 de juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 408/2022 per desistiment i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.