Inadmisión por prematura de reclamación sobre contratos y gastos de servicios jurídicos en el Ayuntamiento de Vallromanes

Resolució 446/2021, de 13 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 408/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Vallromanes Informació reclamada: Contractes d’un advocat i procurador. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Tenint en compte que el procediment de reclamació té naturalesa revisora de les decisions administratives prèvies en matèria del dret d’accés, és requisit per a la seva admissibilitat que s’hagi produït l’acte que s’ha de revisar, de manera que la reclamació només es pot presentar quan, depassat aquest termini no s’hagi obtingut resposta de l’Administració, o si aquesta és negativa o limitativa del dret d’accés. No havent transcorregut aquest termini, la reclamació és inadmissible per prematura, ja que aquest és un procediment de revisió i aquesta Comissió no pot actuar fins que l’Administració no hagi dictat Resolució limitant l’accés, o fins que no s’hagi depassat el termini legal de què disposa per a resoldre la sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contractes. Despeses. Sense acte previ. Termini per resoldre. Reclamació prematura. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de maig de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 402/2021 que s’escindeix en la Reclamació 408/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Vallromanes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació s’aporta i s’identifica, com a sol·licitud d’informació prèvia desatesa per l’Administració, un escrit entrat al registre municipal el 3 de maig de 2021, en què es sol·licita el següent “1- Es demana saber per quins serveis estan contractats des de 2015 fins actualitat el procurador Sr [...] i, advocat Sr [...]. 2- En quines actuacions han realitzat la seva feina 3- Les despeses ocasionades a les arques municipals en representació de l'Ajuntament de Vallromanes o en representació del Sr [...]. 4- Aquesta informació i documentació ja que va estar demanada anteriorment i no s'ha aportat, es demana que estigui a disposició a partir de demà dimarts per poder anar a revisar. 5- Es demana que es transmeti aquest escrit a Secretaria. 6- Si no s'aporta la informació requerida en aquesta mateixa setmana, després de més d'un any, es disposarà davant les autoritats competents”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat per prematura La Reclamació té per objecte, segons la documentació aportada per la persona reclamant, un escrit presentat davant a l’Ajuntament de Vallromanes el 3 de maig de 2021. Certament, en el preàmbul d’aquest escrit, així com en el mateix escrit de reclamació, es fa al·lusió a què anteriorment s’haurien fet altres peticions de documentació que no haurien estat ateses, però no s’aporten ni semblen coincidents amb els termes d’aquest escrit. En relació amb l’escrit de 3 de maig que conté la sol·licitud d’informació que ara es reclama, cal dir que encara no ha transcorregut el termini de què disposa l’Administració per resoldre- la, que és de 4 dies des de la seva recepció per resoldre- la, d’acord amb l’article 164 TRLMRLC, de manera que no existeix encara una decisió administrativa en relació amb l’accés a la informació que pugui ser revisada per aquesta Comissió, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG. Tenint en compte que el procediment de reclamació té naturalesa revisora de les decisions administratives prèvies en matèria del dret d’accés, és requisit per a la seva admissibilitat que s’hagi produït l’acte que s’ha de revisar, de manera que la reclamació només es pot presentar quan, depassat aquest termini no s’hagi obtingut resposta de l’Administració, o si aquesta és negativa o limitativa del dret d’accés. No havent transcorregut aquest termini, la reclamació és inadmissible per prematura, ja que aquest és un procediment de revisió i aquesta Comissió no pot actuar fins que l’Administració no hagi dictat Resolució limitant l’accés, o fins que no s’hagi depassat el termini legal de què disposa per a resoldre la sol·licitud. Això no obsta per a què es pugui presentar vàlidament una nova reclamació en relació amb les peticions d’informació desateses a les què fa referència genèrica l’exposició de motius de la sol·licitud, si s’aporten, així com en relació amb aquest escrit de 3 de maig, si depassat el termini legal per resoldre- la, l’administració no l’ha resolt o ho fa en sentit desestimatori. En conseqüència, s’inadmet a tràmit la Reclamació 408/2021, per prematura. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de maig de 2021, resol per unanimitat f inalitzar la reclamació 408/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.