Solicitud de información sobre concentraciones en Cataluña motivadas por la sentencia del procés y resultado de pérdida de objeto

Resolució 522/2020, d’1 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 408/2020 Administració reclamada: Departament d’Interior Informació reclamada: Concentracions a Catalunya motivades per la sentència contra el “procés”. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Entitats. Dret de manifestació. Procés independentista. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 14 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 408/2020, presentada per l’Associació Reivindicativa de la Memòria Històrica “Raíces” contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de febrer de 2020 la persona reclamant sol·licita al web de transparència de la Generalitat de Catalunya la informació següent: “- Relació de concentracions legals efectuades a tota Catalunya des de la sentència del Tribunal Suprem contra el denominat “procés” fins a la data actual, indicant quines eren les organitzacions o persones convocants, així com la seva ubicació, data, hora, recursos policials assignats, possibles danys causats a les persones i a les coses i si hi ha hagut alteracions d’ordre públic o no a cada una d’elles. – Relació de concentracions il·legals (és a dir, no comunicades a aquest Departament d’Interior o comunicades i no autoritzades, especificant en cada una d’elles La versió original d’aquesta resolució redactada pel ponent és la versió castellana en quin dels dos supòsits estem) i alteracions de l’ordre públic, inclosos talls de carreteres i d’accés a l’aeroport i estacions de tren, efectuades a tota Catalunya des de la sentència del Tribunal Suprem contra el denominat “procés” fins la data actual, especificant la següent informació: data, hora, duració i ubicació de la concentració il·legal; danys causats a les persones i a les coses i la seva quantificació econòmica en cada una d’elles; recursos policials assignats a cada una d’elles”. 3. La Reclamació presentada el 14 d’agost de 2020 indica que l’entitat reclamant no ha obtingut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 18 d’agost de 2020 la GAIP requereix a l’entitat reclamant que acrediti la representació de la persona que actua en el seu nom, cosa que fa el 20 d’agost de 2020. 5. El 24 d’agost de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentrestant duri la Reclamació. 6. El 25 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà el Departament al procediment de mediació sol·licitat per l’entitat reclamant. 7. El 9 de setembre de 2020 la GAIP rep la documentació del Departament referida pel paràgraf anterior. L’informe aportat indica el següent: “article 34.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix que si s’estima la sol·licitud d’accés a la informació pública i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució estimatòria pot ser substituïda per una comunicació, en la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li facilitin les dades directament. D’acord amb l’anterior li fem arribar dos documents adjunts en format fulla de càlcul amb la informació de què disposem sobre les concentracions legals (comunicades) i il·legals (no comunicades) efectuades a Catalunya amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem que ens indica fins 29 de febrer de 2020, amb les consideracions següents: - Al document de concentracions comunicades figuren en blanc les dades del sol·licitant quan aquest és una persona física. Es tracta de dades personals especialment protegides (ideologia, afiliació sindical…) de les quals s’ha de denegar l’accés, segons l’article 23 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, citada. - La informació que es facilita és la informació de la que es disposa al Departament d’Interior. No es disposa d’informació sobre danys causats a les persones i a les coses, quantificació econòmica, recursos policials assignats i nombre de detinguts en cada una d’ elles. Per tant, aquesta informació no constitueix informació pública d’acord amb el concepte que defineix l’article 2 b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, citada, segons el qual és informació pública: “… la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder…”. El Departament també aporta copia de la informació que, en els termes que s’acaben de citar, s’ hauria lliurat a la persona reclamant. 8. El 15 de setembre de 2020 la GAIP notifica la documentació anterior a la persona reclamant, assenyalant que, si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari, s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud i, en conseqüència, la GAIP finalitzarà la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Una vegada transcorregut el termini indicat, la GAIP no ha rebut cap resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·liciutd d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i condicions regulats per la present llei”. Por la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’ accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’ Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública son temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita l’informe de l’Administració i la persona reclamant no ho ha qüestionat en el termini que se li ha facilitat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 d’ octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 408/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des del dia següent de la notificació de la Resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.