Acceso a la identidad de los miembros del Tribunal Qualificador de un proceso selectivo de Policía Local en Calafell

Resolució 2/2019, de 10 de gener Número d’expedient de la reclamació: 408/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Calafell Informació reclamada: Membres d’un Tribunal Qualificador del procés selectiu per a la provisió de cinc places d’agent de la Policia Local de l’Ajuntament. Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i finalització per pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: La sol·licitud conté quatre peticions d’actuacions a l’Administració (d’insonorització, de sanció i de regulació horària nocturna) que no depassen l’abast del dret d’accés i, per tant, en relació amb aquestes peticions, la reclamació és inadmissible, quedant limitada a la part de la sol·licitud que tenia per objecte accedir a informació pública. Considerant que l’Ajuntament ha lliurat la informació a la persona reclamant en el marc d’aquest procediment, la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte i és procedent finalitzar-ne la tramitació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret a l’accés reclamat. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Selecció. Tribunal. Actes. Reclamació contra inadmissió. Lliurament extemporani. Pèrdua de l’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de novembre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 408/2018, presentada pel Sindicat Professional de Policies Municipals de Catalunya (SPPM-CAT) contra l’Ajuntament de Calafell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 d’agost de 2018 la persona reclamant va presentar una instància a l’Ajuntament de Calafell amb número de registre 2018/32323 sol·licitant el següent: “Primer.- Que s’informi a aquest representant de les persones del Tribunal Qualificador, que han signat l’acta definitiva del procés selectiu i que han admès als dos aspirants que en primer lloc van ser declarats no aptes en el reconeixement mèdic. Segon.- Que a les bases del procés selectiu, no hi havia una segona oportunitat de cap reconeixement mèdic i el Tribunal Qualificador ha admès un certificat mèdic d’un altre centre. És evident, que hi ha un interès que aquestes dues persones declarades no aptes en el reconeixement mèdic siguin declarades com agents de policia. Tercer.- Els dos aspirants que van ser declarats no aptes en el reconeixement mèdic, no siguin convocats al curs de formació bàsica en el ISPC fins a l’aclariment dels fets. Quart.- Aquest representant dels treballadors, espera resposta urgent a la present sol·licitud advertint de la possibilitat de que aquestes irregularitats puguin constituir il·lícit penal, del mateix es posarà en coneixement de la Fiscalia. Cinquè.- Que es posi en coneixement d’aquest escrit a tots els membres del Tribunal qualificador per la possibilitat de rectificar aquest greu error i també als aspirants que han aprovat i han quedat fora per nota”. 3. L’11 d’octubre de 2018 l’Ajuntament aprova el Decret d’Alcaldia 2018/4281, el qual resol inadmetre a tràmit la sol·licitud d’accés indicada en l’antecedent anterior. 4. El 19 de novembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calafell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Al mateix dia, comunica l’admissió provisional a tràmit a la part reclamant. 5. El 3 de desembre de 2018 l’Ajuntament fa arribar a la Comissió l’informe jurídic sol·licitat en el qual informa que la part reclamant es va personar a les dependències de l’Ajuntament i va tenir accés a la informació reclamada indicada al primer punt de l’antecedent segon. 6. El 10 de desembre de 2018 la GAIP demana a la persona reclamant que en un termini de cinc dies informi si està conforme amb la documentació a la qual ha accedit segons l’informe de l’Ajuntament i que, en cas contrari procedirem a finalitzar aquesta reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Al mateix dia, la persona reclamant accedeix a la notificació. Havent transcorregut el termini indicat, no consta a la GAIP cap resposta a aquesta notificació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalit at i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat parcial de la reclamació La sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació conté quatre peticions (les indicades com a punts segon a cinquè de la sol·licitud, reproduïda a l’antecedent 2) que no tenen per obje cte l’accés a informació pública, sinó denunciar una presumpta irregularitat en un procés de selecció de personal i la pretensió que es comuniqui als aspirants. En aquesta part, la reclamació no pot ser admesa per manca d’objecte. D’acord amb això, la tramitació de la reclamació continua limitada al punt primer de la sol·licitud, que demanava conèixer les persones del Tribunal Qualificador que signen l’acta definitiva del procés selectiu, que certament és informació pública. 3. Pèrdua de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha lliurat la informació reclamada en el punt primer de la sol·licitud objecte de reclamació durant la tramitació d’aquest procediment. Aquest lliurament extemporani de la informació comporta la pèrdua sobrevinguda de la única part de l’objecte de la reclamació admesa a tràmit i, per tant, és procedent finalitzar la reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret a l’accés reclamat. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener de 2019, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 408/2018 en relació amb els punts segon a cinquè de la sol·licitud transcrita a l’antecedent 2. 2. Finalitzar la Reclamació 408/2018 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració durant la tramitació d’aquest procediment la informació que constituïa el seu únic objecte. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 10 de gener de 2019 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.