Se solicitó a la Universitat Autònoma de Barcelona el número de matrículas de nuevo acceso al grado de Medicina. Tras una resolución previa de la GAIP que estimaba el derecho a la información, el reclamante alegó que la universidad no cumplía lo ordenado. La GAIP finaliza la reclamación por pérdida de objeto, ya que la universidad entregó la información extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones por el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública cuando este ha sido reconocido expresamente.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada que justifique el límite aplicado.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 540/2022, d’1 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 407/2022
Administració reclamada: Universitat Autònoma de Barcelona
Informació reclamada: Nombre de matrícules al grau de medicina.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Universitats públiques. Matriculacions. Grau de medicina. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 24 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 407/2022, presentada contra la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP).
2. El 21 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta al registre de la Sindicatura de
Greuges una sol·licitud d’informació que demana al Portal de Transparència de la Generalitat de
Catalunya el nombre “de matrícules de nou accés en vigor i no anul·lades pel curs 2021/22 al
tots els graus de Medicina de les Universitats publiques catalanes a data 21 de Desembre de
2021”.
3. El 7 de febrer de 2022, davant la resposta insatisfactòria del Consell Interuniversitari de
Catalunya (CIC) a l’anterior sol·licitud, la persona reclamant presenta a la GAIP la Reclamació
130/2022.
4. La Resolució de la GAIP 200/2022, de 10 de març, estima la Reclamació 130/2022, en els
termes següents: “1. Estimar la Reclamació 130/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a
la informació sobre el nombre de matrícules de nou accés en vigor i no anul·lades pel curs
2021/22 al tots els graus de Medicina de les Universitats publiques catalanes a data 21 de
Desembre de 2021. 2. Retrotreure aquest procediment d’accés a la informació pública al moment
de la recepció de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i requerir el CIC perquè, dins del termini
màxim de cinc dies des de la recepció d’aquesta Resolució, derivi a cada una de les universitats
públiques de Catalunya, d’acord amb els requeriments dels articles 30.2 LTAIPBG i 57 DTAIP i
tot adjuntant també aquesta Resolució, amb la finalitat que cada universitat lliuri a la persona
reclamant la informació respectiva sol·licitada, dins del termini d’un mes des de la recepció de la
derivació”.
5. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2022 indica que l’UAB no ha facilitat a la persona
reclamant la informació requerida, malgrat la Resolució de la GAIP
6. El 27 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’UAB i li requereix que, dins del termini
de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 28 d’abril de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
8. El 21 de juny de 2022 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, que informa de la
recepció de la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de
juliol de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 407/2022 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.