Acceso a información sobre contratos menores y sus informes justificativos en el Ayuntamiento de Montblanc

Resolució 499/2019, de 28 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 407/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Montblanc. Informació reclamada: Contractes menors. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Una interpretació literal dels termes de la sol·licitud podria dur fins i tot a la denegació de l’accés demanat, per entendre que l’informe justificatiu de la contractació d’un contracte menor, fet prèviament a l’encàrrec, no pot valorar encara les ofertes, pel cas que se’n hagués presentat més d’una, motiu pel qual aquesta mena d’informe es podria considerar intrínsecament inexistent; cal refusar aquesta interpretació, del tot restrictiva del dret d’accés a la informació pública i, per tant, contrària als principis establerts per l’article 20 LTAIPBG; lluny d’aquesta interpretació tant restrictiva, està clara la voluntat de la persona reclamant d’obtenir un informe justificatiu de cada un dels contractes menors subscrits i també la seva pretensió de conèixer les raons comparatives de l’oferta escollida; el fet que pugui no ser una persona experta i que pugui desconèixer que és altament improbable que l’informe sol·licitat satisfaci també la pretensió indicada en cap cas hauria de dur a una aplicació injustificadament expansiva del principi de congruència, en perjudici del dret d’accés; per tant, cal interpretar aquesta part de la sol·licitud, en relació amb la qual l’informe municipal no fa cap pronunciament, en el sentit d’entendre que demana l’informe justificatiu de la necessitat del contracte (a què es refereix l’article 118.2 LCSP) i, si existeix, l’informe que justifiqui la preferència de l’oferta contractada, en relació amb els pressupostos de les altres que s’hagin pogut presentar. Si bé les obligacions de publicitat activa de les administracions locals no entren en vigor fins després d’un any de la publicació de l’LTAIPBG (disposició final quarta d’aquesta llei), motiu pel qual podria tenir explicació l’inici de la publicació contractual a partir de 2016, atès que l’LTAIPBG va ser publicada el 31 de desembre de 2014, aquest calendari no és aplicable al dret d’accés a la informació pública, les determinacions del qual varen entrar en vigor a partir de l’1 de juliol de 2015 i, a més, és un dret que es projecta sobre tota la informació que està en poder de l’Administració, amb independència de la data que va ser creada o obtinguda. L’article 36.2.b LTAIPBG admet expressament la possibilitat de què la informació sol·licitada sigui facilitada tot indicant la font on ha estat publicada; a més a més, en aquest cas la persona reclamant demana com a primera opció accedir a la informació sol·licitada mitjançant el web municipal, en tant que mostra de compliment de les obligacions de publicitat activa; per tant, és del tot admissible que el dret d’accés a la informació sol·licitada per la persona reclamant sigui satisfet sense necessitat de lliurar-li directament la informació, en la mesura que es trobi efectivament publicada al web municipal; és pertinent que la present Resolució fixi el termini transcorregut el qual si la informació sol·licitada no és accessible al web municipal l’Ajuntament esdevé obligat a facilitar-la directament a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Contractes menors. Reclamació contra manca de lliurament. Publicitat activa. Entrada en vigor. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. L’11 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 407/2019, presentada contra l’Ajuntament de Montblanc, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de maig de 2019, després d’invocar la legislació de transparència i de contractes del sector públic i de comprovar que el web municipal no dóna informació sobre els contractes menors, la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Montblanc: “1. Se’m faciliti la indicació de a quina part del web de l’Ajuntament de Montblanc o de la seva seu electrònica es pot localitzar la informació (import, duració, breu descripció de l’objecte del contracte, identificació de l’adjudicatari i informe justificatiu de la contractació on s’identifiqui perquè s’ha escollit el pressupost que finalment s’accepta front a la resta) relativa a tots els contractes menors subscrits per l’Ajuntament en el període comprès des del juny de 2015 fins al maig de 2019 ... 2. Subsidiàriament, i en cas que l’Ajuntament de Montblanc no pugui identificar el lloc de publicació d’aquesta informació, que aquest lloc no contingui tota la informació sol·licitada o que la informació continguda en aquest lloc estigui des actualitzada, se’m faciliti la informació sol·licitada en el punt 1 (...) en format digital i, si no és possible, en format paper, de manera que pugui consultar la informació relativa a les contractacions d’aquest període temporal en virtut del meu dret d’accés a la informació pública”. 3. El 5 de juliol de 2019 l’Ajuntament de Montblanc respon el següent a la sol·licitud anterior: “Actualment no està posada a la web de l’Ajuntament de Montblanc la informació relativa als contractes menors. Properament, i d’acord amb les intencions del nou equip de govern, s’està treballant en el tema de la transparència i en posar a la web municipal la informació relativa als contractes menors”. 4. La Reclamació presentada l’11 de juliol de 2019 motiva la seva sol·licitud en la legislació de contractes del sector públic i de transparència, així com en els drets de ciutadania de la persona reclamant, que posa de manifest que la resposta municipal obvia la segona part de la sol·licitud. 5. El 19 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Montblanc i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 21 d’agost de 2019 la GAIP rep un informe de Secretaria l’Ajuntament de Montblanc. Argumenta que segons l’LTAIPBG i la legislació de transparència l’Ajuntament té l’obligació de publicar, almenys trimestralment, la informació que estableix l’article 63.4 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector públic, LCSP, (segons aquest informe: objecte, durada, import d’adjudicació i identitat de l’empresa adjudicatària dels contractes menors, excepte els de valor estimat inferior a 5000 € si el sistema de pagament utilitzat és l’avançament de caixa fixa o un de similar per fer pagaments menors). Afirma que si aquesta informació no s’ha publicat al web municipal és degut a manca de personal i que en aquests moments l’Ajuntament ja estaria en disposició de publicar-la, cosa que previsiblement es faria en els propers dies, en funció del que decideixi l’Alcalde, en relació amb els contractes menors subscrits des de l’any 2016. 7. El 21 d’agost de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal indicat a l’antecedent anterior a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi Ela antecedents posen de manifest que la persona reclamant vol accedir a la informació següent de l’Ajuntament de Montblanc: import, duració, breu descripció de l’objecte del contracte, identificació de l’adjudicatari i informe justificatiu de la contractació on s’identifiqui perquè s’ha escollit el pressupost que finalment s’accepta front a la resta relativa a tots els contractes menors subscrits per l’Ajuntament en el període comprès des del juny de 2015 fins al maig de 2019. La persona reclamant demana que l’accés sol·licitat sigui preferentment mitjançant el web municipal (en compliment de les obligacions de publicitat activa de l’Ajuntament) i subsidiàriament per la via de facilitar-li-la singularment (en format digital, si és possible, i sinó en suport paper). Tot i que la GAIP no té atribuïdes competències en matèria de publicitat activa, ha de valorar quines són les obligacions de publicitat establertes legalment en relació amb els contractes menors, per tal de poder pronunciar-se en relació amb l’exercici del dret d’accés expressat subsidiàriament, especialment tenint en compte els termes en els que l’informe de la Secretaria municipal planteja el seu compliment. Si hom compara la informació sol·licitada sobre els contractes menors (antecedent 2) amb la que l’informe de la Secretaria municipal afirma que l’Ajuntament estaria es disposició de publicar (antecedent 6), es posen de manifest tres diferències significatives, en perjudici per allò sol·licitat: (i) mentre que una de les dades demanades és l’informe justificatiu de la contractació que expliqui els motius pels quals s’ha escollit el pressupost acceptat en front de la resta, l’informe de Secretaria no fa cap esment a una eventual intenció municipal de publicar aquesta informació; (ii) mentre que la sol·licitud demana la informació sol·licitada en relació amb tots els contractes menors, l’informe de la Secretaria de Montblanc sembla preveure no publicar (almenys així ho justifica) els de menys de 5.000 € en determinats casos; i (iii) mentre que la sol·licitud demana la informació contractual sol·licitada per a partir de juny de 2015, l’informe de la Secretaria municipal indica que la intenció de l’Ajuntament és publicar-la tan sols a partir de 2016. Davant d’aquestes diferències de contingut, és procedent valorar en primer lloc fins a quin punt la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, en els termes demanats, amb especial referència a les diferències indicades al paràgraf anterior, i pronunciar-se tot seguit sobre la via per accedir-hi (a través del web municipal o mitjançant comunicació municipal de les dades a la persona reclamant). La informació sol·licitada per la persona reclamant és tota ella relativa a contractes públics i, per tant, amb tota probabilitat es troba en poder de l’Ajuntament, motiu pel qual ha de ser qualificada d’informació pública, en aplicació de la definició feta d’aquest concepte per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior. En la mesura que es tracta d’informació pública, segons els articles 18 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona tindria dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin impedir-ho; l’informe municipal no planteja la concurrència de cap límit, i no és previsible que n’hi concorri cap, atès que es tracta d’informació subjecte a l’obligació de publicitat activa. Par tant, amb caràcter general cal entendre que, des d’un punt de vista material, la persona reclamant té dret a accedir a la informació que sol·licita. En relació amb les tres diferències concretes advertides més amunt entre el contingut de la informació sol·licitada i el de la que l’Ajuntament té previst de publicar, són procedents les consideracions següents: En primer lloc, és evident que el dret d’accés de la persona reclamant inclou el d’obtenir l’informe justificatiu de la contractació, que acrediti l’opció del pressupost escollit, sempre que aquest informe existeixi. Cal fer, però, algunes consideracions, tant per fonamentar aquest dret, com per valorar quina és exactament la pretensió de la persona reclamant quan demana textualment “informe justificatiu de la contractació on s’identifiqui perquè s’ha escollit el pressupost que finalment s’accepta front a la resta”. L’informe justificatiu de la contractació es deu referir al document previst per l’article 118.2 LCSP, que estableix com a requisit per a la tramitació de tot contracte menor un informe de l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte; per tant, tot contracte menor hauria de tenir un informe que el justifiqui, però no està gens clar que aquest informe valori diverses ofertes i pressupostos i opti per un d’ells. De fet, s’ha de tenir en compte que segons l’article 131.3 LCSP els contractes menors poden ser adjudicats directament per l’Administració a qualsevol empresari, sense necessitat de demanar més d’una oferta i, per tant, sense que tingui sentit l’emissió de cap informe que compari ofertes, perquè el més normal és que l’Administració no demani més ofertes que l’encarregada. Però, en cas d’existir un informe que compari i valori les diverses ofertes, la seva divulgació seria exigida per l’article 13.1.d LTAIPBG, que obliga publicar als webs de transparència de les administracions públiques, en relació amb els contractes subscrits, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació, i si aquest tipus d’informació ha de ser legalment objecte de publicitat activa, amb més motiu ho ha de poder ser del dret d’accés a la informació pública. Per tant, és inqüestionable el dret d’accés a l’informe justificatiu de la contractació i també a l’informe que motivi l’opció escollida, si s’han demanat més d’una oferta, es tracti d’un mateix informe o d’informes diferents. Tanmateix, una interpretació literal dels termes de la sol·licitud podria dur fins i tot a la denegació de l’accés demanat, per entendre que l’informe justificatiu de la contractació d’un contracte menor, fet prèviament a l’encàrrec, no pot valorar encara les ofertes, pel cas que se’n hagués presentat més d’una, motiu pel qual aquesta mena d’informe es podria considerar intrínsecament inexistent; cal refusar aquesta interpretació, del tot restrictiva del dret d’accés a la informació pública i, per tant, contrària als principis establerts per l’article 20 LTAIPBG; lluny d’aquesta interpretació tant restrictiva, està clara la voluntat de la persona reclamant d’obtenir un informe justificatiu de cada un dels contractes menors subscrits i també la seva pretensió de conèixer les raons comparatives de l’oferta escollida; el fet que pugui no ser una persona experta i que pugui desconèixer que és altament improbable que l’informe sol·licitat satisfaci també la pretensió indicada en cap cas hauria de dur a una aplicació injustificadament expansiva del principi de congruència, en perjudici del dret d’accés. Per tant, cal interpretar aquesta part de la sol·licitud, en relació amb la qual l’informe municipal no fa cap pronunciament, en el sentit d’entendre que demana l’informe justificatiu de la necessitat del contracte (a què es refereix l’article 118.2 LCSP) i, si existeix, l’informe que justifiqui la preferència de l’oferta contractada, en relació amb els pressupostos de les altres que s’hagin pogut presentar. Entesa la sol·licitud en aquests termes, cal declarar el dret de la persona reclamant a accedir a aquesta part de la informació sol·licitada. En segon lloc, està clar que la persona reclamant demana la informació sol·licitada en relació amb tots els contractes menors, sense cap mena de referència a què es pugui excepcionar la relativa als de menys de 5.000 € que es paguin de determinada manera. De fet, l’excepció de publicitat prevista per a aquests contractes menors de 5.000 € per l’article 63.4 LCSP és més que dubtós que pugui aplicar-se a Catalunya, ja que les previsions de publicitat activa dels contractes menors de l’article 63.4 LCSP són formulades amb caràcter de mínimes, i l’article 13 LTAIPBG no contempla un excepció similar, motiu pel qual caldria entendre que l’LTAIPBG obliga les administracions catalanes a publicar la informació contractual prevista pel seu article 13, sense cap excepció en relació amb els contractes menors de 5.000 €. En qualsevol cas, i amb independència del contingut de les obligacions de publicitat activa, el fet és que la persona reclamant demana tenir accés a tota la informació sol·licitada, en relació amb tots els contractes menors, i aquest dret li és emparat per l’article 18 LTAIPBG, en els termes comentats en els paràgrafs anteriors. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada en relació amb tots els contractes menors, sigui la que sigui la seva quantia, i siguin o no objecte de publicitat activa per part de l’Ajuntament. En tercer lloc, cal assenyalar que si bé les obligacions de publicitat activa de les administracions locals no entren en vigor fins després d’un any de la publicació de l’LTAIPBG (disposició final quarta d’aquesta llei), motiu pel qual podria tenir explicació l’inici de la publicació contractual a partir de 2016, atès que l’LTAIPBG va ser publicada el 31 de desembre de 2014, aquest calendari no és aplicable al dret d’accés a la informació pública, les determinacions del qual varen entrar en vigor a partir de l’1 de juliol de 2015 i, a més, és un dret que es projecta sobre tota la informació que està en poder de l’Administració, amb independència de la data que va ser creada o obtinguda. Per tant, si la publicitat activa en matèria de contractes menors que té previst dur a terme l’Ajuntament de Montblanc té previst informar amb efectes des de l’1 de gener de 2016, no treu que la persona reclamant tingui dret d’accés a la informació sol·licitada sense aquest límit temporal i a que li sigui facilitada també la relativa a partir de juny de 2015. Cal insistir en què la sol·licitud formulada per la persona reclamant (antecedent 2) no es limita a demanar l’accés a la informació indicada sobre contractes menors publicada al web municipal, sinó que també demana poder-hi accedir en exercici del dret d’accés a la informació pública, en termes inqüestionables: subsidiàriament, i en cas que l’Ajuntament de Montblanc no pugui identificar el lloc de publicació d’aquesta informació, que aquest lloc no contingui tota la informació sol·licitada o que la informació continguda en aquest lloc estigui des actualitzada, se’m faciliti la informació sol·licitada en el punt 1. Per tant, no hi ha dubte que la seva sol·licitud no només demana la informació que l’informe de la Secretaria municipal anuncia que es publicarà properament, sinó també la de caràcter addicional assenyalada als tres paràgrafs anteriors. Un cop determinat el contingut material de la informació a què té dret d’accés la persona reclamant, cal valorar tot seguit fins a quin punt aquest dret pot ser satisfet (almenys parcialment) amb la publicació de la informació concernida al web municipal, així com també les mesures que caldria prendre pel cas que aquesta publicació no sigui efectiva. L’article 36.2.b LTAIPBG admet expressament la possibilitat de què la informació sol·licitada sigui facilitada tot indicant la font on ha estat publicada. A més a més, en aquest cas la persona reclamant demana com a primera opció accedir a la informació sol·licitada mitjançant el web municipal, en tant que mostra de compliment de les obligacions de publicitat activa. Per tant, és del tot admissible que el dret d’accés a la informació sol·licitada per la persona reclamant sigui satisfet sense necessitat de lliurar-li directament la informació, en la mesura que es trobi efectivament publicada al web municipal. Ara bé, aquesta publicació pot presentar dos tipus de mancances. En primer lloc, no consta que s’hagi fet, ni hi ha certesa de que es faci dins d’un termini raonable; en aquestes circumstàncies, és pertinent que la present Resolució fixi el termini transcorregut el qual si la informació sol·licitada no és accessible al web municipal l’Ajuntament esdevé obligat a facilitar-la directament a la persona reclamant. Aquest termini no hauria de ser superior als 15 dies, atès que l’Ajuntament ha tingut temps de sobres per preparar i publicar o lliurar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Per una altra banda, més amunt s’ha posat de manifest que la intenció de l’Ajuntament de Montblanc sembla ser la de publicar informació sobre els seus contractes menors que no satisfaria plenament la sol·licitud de la persona reclamant, perquè no en publicaria de l’any 2015, no inclouria cap informe justificatiu de la contractació ni de l’adjudicació, ni garantiria que es publiqués informació sobre tots els contractes menors, ja que l’informe de la Secretaria municipal contempla l’eventualitat de no informar sobre contractes menors de menys de 5000 € pagats de determinada forma. Deixant de banda l’eventual justificació que alguna d’aquestes mancances pot tenir en el marc de les obligacions de publicitat activa, ha quedat establert que en tot cas la person a reclamant té dret a tota la informació sol·licitada, sense que sigui admissible que aquest dret li sigui restringit o limitat en cap de les qüestions al·ludides. Per tant, si la informació publicada al web municipal no satisfà plenament els termes de la sol·licitud, cal que l’Ajuntament faciliti directament a la persona reclamant a la informació sol·licitada que no hagi estat objecte de publicitat activa. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de d’agost de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 407/2019 i declarar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sobre import, duració, objecte i adjudicatari de tots els contractes menors subscrits des de juny de 2015 fins a maig de 2019. També té dret d’accés a l’informe justificatiu de la necessitat del contracte i, si existeix, a l’informe que justifiqui la preferència de l’oferta contractada en relació amb els pressupostos de les altres que s’hagin pogut presentar, tot d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Montblanc que, en el termini màxim de 15 dies, notifiqui a la persona reclamant el lloc del web o portal de transparència municipal on podrà accedir a la informació indicada a l’apartat anterior o/i, subsidiàriament, li faciliti, preferentment en format digital, la informació referida a l’apartat anterior que no sigui accessible mitjançant el web o portal de transparència municipal. 3. Requerir a l’Ajuntament de Montblanc a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 407/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.