Reclamación de un concejal contra el Ayuntamiento del Vendrell por acceso a información sobre aparcamientos y convenios con Parven 93

Resolució 598/2021, de 22 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 406/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Diversa documentació Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte Resum: Tenint en compte que la informació que es reclama no està afectada per cap dels límits a l’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, i que la sol·licitud d’informació va quedar estimada per silenci, d’acord amb l’article 164.5 TRMRLC, correspon estimar la reclamació en relació amb els punts 2, 3, 4 i 5, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada en ells o la manifestació de la seva inexistència, si escau, i declarar parcialment perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt 1 de la sol·licitud, amb la manifestació feta durant aquest procediment de la inexistència del conveni còpia del qual es sol·licita. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Convenis. Estacionament. Reclamació contra silenci . Lliurament parcial extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de maig de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 406/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 d’abril de 2021 la persona reclamant presenta una instància al registre de l’Ajuntament del Vendrell mitjançant la qual demana: “1/ Còpia del contracte- conveni-acord entre Parven 93 i l’Ajuntament del Vendrell per l’ús d’un nombre determinat de targetes d’aparcament. 2/ El nombre de targetes d’aparcament facilitades i el preu per targeta, hora o minut estipulat. 3/ El desglos ament de l’ús per cadascuna de les targetes d’aparcament que es fa referència en la factura número 01004 aportada per Parven 93 el passat 13/11/2020. 4/ Si l’Ajuntament del Vendrell ha procedit a respondre a Parven 93, demano còpia de l’escrit de sortida. 5/ Conèixer si l’Ajuntament del Vendrell és propietari d’alguna plaça d’aparcament en el pàrquing de la Plaça Pep Jai, o pel contrari la totalitat de les places són objecte de la concessió.” 3. La Reclamació presentada el 5 de maig de 2021 assenyala que reclama atès que l’Administració no li ha lliurat la informació demanada. 4. El 5 de maig de 2021 la GA IP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 10 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 25 de maig de 2021 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament del Vendrell que comunica que el conveni sol·licitat s’estaria formalitzant, i que la factura de referència hauria estat rebutjada, atès que l’import és incorrecte, motiu pel qual no segueix el seu procediment de tramitació. 7. En la mateixa data, la persona reclamant presenta les següents al·legacions al registre de la GAIP, en relació amb la informació rebuda: “Amb respecte a la resposta rebuda avui per l’Ajuntament del Vendrell, entenc que no s’ha respòs a alguns dels aspectes que demandava en el meu escrit: 2/ El nombre de targetes d’aparcament facilitades i el preu per targeta, hora o minut estipulat. 3/ El desglossament de l’ús per cadascuna de els targetes d’aparcament que es fa referència en la factura número 01004 aportada per PARVEN 93 el passat 13/11/2020. 4/ Si l’Ajuntament del Vendrell ha procedit a respondre a Parven 93, demano còpia de l’escrit de sortida. 5/ Conèixer is l’Ajuntament del Vendrell es propietari d’alguna plaça d’aparcament en el pàrquing de la Plaça Pep Jai, o pel contrari la totalitat de les places són objecte de la concessió. Tot e indicar que no hi ha conveni i que s’està tramitant, i que la factura ha estat rebutjada perquè “l’import és correcte” pel que s’entén que el nombre de les places i l’import que hi havia és que hi havia alguna classe de pacte amb l’empresa Parven. L’Ajuntament tampoc respon al punt 4 o 5”. 8. L’1 de juny de 201 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament del Vendrell i el requereix que, en un termini de cinc dies, lliuri la totalitat de la documentació reclamada o bé justifiqui els motius que ho impedeixen, sense que l’Ajuntament hagi respost. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació La persona reclamant sol·licitava diversa informació, i després que en el marc d’aquest procediment, l’Ajuntament ha informat de què no hi ha conveni amb PARVEN 93 formalitzat, sinó que encara s’està tramitant, i que la factura a què es refereix la sol·licitud ha estat rebutjada perquè l’import és correcte. Aquesta informació dona resposta adequada al primer punt de la sol·licitud, que demanava tenir còpia d’aquest conveni del què s’informa que encara no existeix formalitzat, però no respon als altres 4 punts de la sol·licitud, com al·lega la persona reclamant. Aquesta al·legació va ser traslladada a l’Ajuntament perquè completés la informació o al·legués, si escau, la causa de la seva desestimació, sense que la GAIP n’hagi obtingut resposta. Per tant, cal declarar parcialment perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt 1 de la sol·licitud amb la informació parcial lliurada en el marc d’aquest procediment, i continuar-lo en relació amb els punts 2, 3, 4 i 5, que és la següent: - El punt 2 demana el nombre de targetes d’aparcament facilitades i el preu per targeta, hora o minut estipulat. Entenent que es tracta d’unes targetes d’aparcament distribuïdes per l’Ajuntament i contractades amb una empresa privada, saber-ne els destinataris i les condicions econòmiques és informació pública sobre la què no actua cap límit a l’accés regulat a l’article 164.3 TRLMTRLC, i per tant, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la de l’Ajuntament. - El punt 3 demana el desglossament de l’ús per cadascuna de les targetes d’aparcament que es fa referència en la factura número 01004 aportada per PARVEN 93 el passat 13/11/2020. En relació amb aquest punt, l’Ajuntament ha informat que la factura és incorrecta i que s’ha retornat, però no informa de l’ús desglossat de cada targeta, que l’Ajuntament ha de conèixer perfectament si considera incorrecta la factura. Per tant, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la despesa desglossada per cada targeta d’aparcament que hagi distribuït l’Ajuntament. - El punt 4 de la sol·licitud demana la còpia d’una resposta de l’Ajuntament a l’empresa PARVEN 93, si s’ha produït. No es dona major informació sobre el contingut de la resposta o a l’escrit al què respondria, però en tot cas deu ser prou conegut per l’Administració, perquè no n’ha demanat la concreció. No s’invoca ni s’aprecia tampoc que puguin concórrer cap dels límits previstos a l’article 164.3 TRLMRLC per restringir-ne l’accés, de manera que cal estimar la reclamació en aquest punt i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l’escrit de resposta interessat a la seva sol·licitud, o la manifestació de la seva inexistència. - El punt 5 de la sol·licitud demana conèixer si l’Ajuntament del Vendrell és propietari d’alguna plaça d’aparcament en el pàrquing de la Plaça Pep Jai, o pel contrari la totalitat de les places són objecte de la concessió. Cap dels límits a l’accés aplicab les al règim jurídic de la persona reclamant podria justificar la desestimació de l’accés a aquesta informació i, per tant, correspon estimar la reclamació en aquest punt i declarar el dret de la persona reclamant a que li sigui facilitada aquesta informació. Tenint en compte que la informació que es reclama no està afectada per cap dels límits a l’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC, i que la sol·licitud d’informació va quedar estimada per silenci, d’acord amb l’article 164.5 TRMRLC, correspon estimar la reclamació en relació amb els punts 2, 3, 4 i 5, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada en ells o la manifestació de la seva inexistència, si escau, i declarar parcialment perdut l’objecte de la reclamació en relació amb el punt 1 de la sol·licitud, a mb la manifestació feta durant aquest procediment de la inexistència del conveni còpia del qual es sol·licita. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de juny de 2021, resol per unanimitat : 1. Declarar la finalització parcial del procediment en relació amb el punt 1 de la sol·licitud, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat la informació reclamada en el marc d’aquest procediment 2. Estimar parcialment la reclamació en relació amb els punts 2, 3, 4 i 5, declarant el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada en ells o la manifestació de la seva inexistència, si escau. 3. Requerir l’Ajuntament del Vendrell a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir l’Ajuntament del Vendrell a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 5. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 406/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.