Inadmisión por extemporaneidad de reclamación sobre documentación de una planta desalinizadora en Cubelles

Resolució 409/2023, de 18 de maig Número d’expedient de la reclamació: 405/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles Informació reclamada: Instal·lació d’una planta de dessalinització. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixen els requisits dels preceptes anteriors, entre ells, el termini per a la interposició de reclamacions de l’article 32 RGAIP, motiu pel qual escau inadmetre aquesta Reclamació per extemporània, sens perjudici que la persona reclamant pugui iniciar un nou procediment de sol·licitud d’informació a l’Administració competent per la informació que ara reclama, i formalitzar reclamació davant la GAIP dins del termini establert si la seva sol·licitud no és resolta satisfactòriament. Paraules clau: Ajuntament. Aigua. Dessalinització. Termini per a la interposició de reclamacions. Reclamació extemporània. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 23 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 405/2023, presentada contra l’Ajuntament de Cubelles en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant fa constar que considera que l’Ajuntament de Cubelles ha ocultat o esbiaixat la informació. L’1 de novembre de 2021 la persona reclamant va presentar un escrit en la qual demana a l’Ajuntament de Cubelles: “Que habida cuenta de la información publicada en distintos medios oficiales del Ayuntamiento de Cubelles, sobre la instalación de una planta desalinizadora en el término municipal, Solicito: acceder a toda la documentación en poder del Ayuntamiento, referida a dicha instalación”. El 25 d’abril de 2022 l’Ajuntament de Cubelles dona resposta a la instància informant a la persona reclamant que en data 16 de desembre de 2020 i 2 de juliol de 2021, l’Ajuntament de Cubelles va publicar informació en relació a la previsió de l’Agència Catalana de l’Aigua de construir una dessalinitzadora al municipi i li comuniquen que actualment, l’Ajuntament no disposa de cap tipus de documentació referent a la instal·lació de la planta atenent que es tracta d’un projecte futur, el qual no ha sigut aprovat. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 42.1 LTAIPBG estableix que les reclamacions davant la GAIP s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre, o si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el mateix sentit s’expressa l’article 32 RGAIP. Així mateix ho advertia el peu de recurs de la Resolució notificada a la persona reclamant amb data 18 de març de 2022. Dels antecedents es desprèn que la reclamació és extemporània, perquè s’ha presentat depassat el termini d’un mes de què disposava la persona reclamant per reclamar si considerava que la informació rebuda no era completa o satisfactòria. L’article 33.2 RGAIP, determina la inadmissibilitat de les reclamacions presentades un cop exhaurit el termini previst. Això no impedeix que la persona reclamant pugui iniciar un nou procediment d’exercici de dret d’accés a la informació pública a l’Administració competent per la informació que ara reclama, i formalitzar reclamació davant la GAIP dins del termini establert si la seva sol·licitud no és resolta satisfactòriament. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de maig de 2023, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 405/2023 per extemporània i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.