Inadmisión de reclamación sobre listados de facturación de agua por tratarse de actividad privada

Resolució 469/2022, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 405/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: Llistats trimestrals de facturació de l’aigua. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En les actuals circumstàncies que, com s’ha dit, es caracteritzen pel fet que la gestió de l’abastament d’aigua potable a Riells i Viabrea no és la pròpia d’un servei públic, sinó el resultat d’una iniciativa empresarial privada, la informació sol·licitada no es pot qualificar d’informació pública, sinó privada, motiu pel qual l’accés a ella no és garantit pel dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació, en base a l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Plataforma ciutadana. Servei d’aigua potable. Facturació de l’aigua. Activitat privada. Informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 405/2022, presentada en representació d’una plataforma ciutadana contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 d’octubre de 2020 la plataforma reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Riells i Viabrea: “Com a portaveu de la Taula per l'Aigua Pública de Riells i Viabrea, exposo que en data 28 de juliol de 2020, l’Associació de Veïns Aigua és Vida per tot Riells i Viabrea va presentar una instància en la es demanava un llistat trimestral de les facturacions d’aigua dels darrers 5 anys, només amb indicació de número d’abonament, sense cap altra dada personal a fi i efecte de poder comprovar l’import de la facturació trimestral, sense necessitat de saber dades personals que podrien vulnerar la llei de protecció de dades. Que aquesta sol·licitud estava fonamentada pel fet que no es coneix cap comprovació de les xifres de facturació de l’empresa AAT per l’aigua del municipi. Que no entenem que a data d’avui no s’hagi donat resposta a dita sol•licitud d’informació. Que la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea comparteix la necessitat de comprovar les dades de facturació de l’aigua dels darrers cinc anys com a part bàsica per conèixer la realitat del servei i les possibles alternatives de gestió. Sol·licito que es faciliti a la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea un llistat trimestral de les facturacions d’aigua dels darrers 5 anys, només amb indicació de número d’abonament, sense cap altra dada personal a fi i efecte de poder comprovar l’import de la facturació trimestral, sense necessitat de saber dades personals que podrien vulnerar la llei de protecció de dades ”. 3. El 13 de novembre de 2020 l’Ajuntament contesta la sol·licitud indicant que el servei de subministrament d’aigua potable a la població és prestat per una empresa privada, sense que l’Ajuntament tingui cap contracte o concessió amb ella. Per tant, l’Ajuntament no disposa de la informació sol·licitada i, si la vol, la persona reclamant l’hauria de demanar a l’empresa en qüestió. 4. La Reclamació presentada el 26 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada. 5. El 4 de maig de 2022 la GAIP informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 22 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Riells i Viabrea en relació amb aquesta i altres reclamacions. L’informe fa algunes consideracions generals sobre la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi i sobre el procés que s’està seguint per transformar l’actual titularitat privada de l’activitat en un servei públic, explicant també el paper que juguen en aquest procés l’equip de govern municipal i la plataforma reclamant, amb la qual s’estaria compartint la informació sobre el procés. En relació amb aquesta Reclamació, l’informe indica el següent: “Llistat trimestral de les facturacions d’aigua sense dades personals. Ja s’ha exposat a l’inici que la gestió és privada i per tant, l’ajuntament no disposa d’aquesta informació. Atès el que les administracions públiques poden legítimament exigir a tercers la presentació de documentació, s’ha requerit a l’empresa per tal que aporti aquesta documentació a l’Ajuntament. Resta pendent valorar, un cop disposem d’aquesta informació, si correspon derivar aquesta informació a la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea. Des de l’Ajuntament s’està estudiant quin és el grau de documentació a la que pot tenir accés la taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea o en el seu defecte, part dels seus components, atès que s’ha constituït una cooperativa de serveis formada per part dels membres de la Taula que pot generar un conflicte d’interessos entre el que seria l’interès particular d’una persona o entitat, amb l’exercici de l’activitat professional de la cooperativa que, d’acord amb la seva presentació, pretén optar a la prestació de serveis com el de l’aigua. En resum, per norma general, l’ajuntament no ha aplicat cap restricció d’accés a la informació d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Les reunions mantingudes han estat nombroses malgrat les nombroses instàncies presentades en aquesta ajuntament, i que en alguns casos ens ha portat a plantejar si la càrrega de feina que això suposa, s’ajusta als criteris legals establerts. Sí que hem identificat però, el malestar que suposa cap a la Taula el fet que les respostes presentades no s’ajustin al sentit ideològic que li estan pretenent donar a aquest procés, ja de per si prou complex. En tot cas, ens posem a la seva disposició per si creuen oportú que els traslladem documentació complementària a la que s’incorpora en aquest escrit”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és un llistat trimestral de les facturacions d’aigua dels darrers 5 anys, només amb indicació de número d’abonament, sense cap altra dada personal a fi i efecte de poder comprovar l’import de la facturació trimestral, sense necessitat de saber dades personals que podrien vulnerar la llei de protecció de dades. L’Ajuntament contesta la sol·licitud indicant que no disposa d’aquesta informació, perquè la gestió de l’abastament d’aigua és privada, si bé l’ha requerit a l’empresa que presta el servei, perquè “les administracions públiques poden legítimament exigir a tercers la presentació de documentació”. Tal com posa de manifest l’inici de l’antecedent 7, sembla ser que a Riells i Viabrea la prestació del servei d’abastament domiciliari d’aigua potable no ha estat assumida encara per l’Ajuntament, de manera que el presta una empresa privada, a títol d’iniciativa privada. Segons l’article 3.1.d LTAIPBG, aquesta llei s’aplica “a les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic”. Per la seva banda, l’article 3.2 LTAIPBG afegeix que “en els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. Però segons l’informe municipal aquestes previsions no són aplicables al cas que ens ocupa, ja que l’empresa que gestiona l’abastament d’aigua potable a Riells i Viabrea no ho fa com a prestadora d’un servei públic, ni exerceix funcions públiques ni potestats administratives, sinó que el gestiona a títol d’iniciativa totalment privada, i aquesta Reclamació i altres diverses reclamacions presentades en la mateixa data tindrien la finalitat de divulgar informació que podria ser necessària precisament en el procés de configurar l’abastament d’aigua com un servei públic. En les actuals circumstàncies que, com s’ha dit, es caracteritzen pel fet que la gestió de l’abastament d’aigua potable a Riells i Viabrea no és la pròpia d’un servei públic, sinó el resultat d’una iniciativa empresarial privada, la informació sol·licitada no es pot qualificar d’informació pública, sinó privada, motiu pel qual l’accés a ella no és garantit pel dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent inadmetre la Reclamació, en base a l’article 33.2 RGAIP, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 405/2022 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.