Reclamación contra la inadmisión de solicitud de documentación sobre recepción de urbanizaciones en Riells i Viabrea, resuelta como estimatoria

Resolució 525/2022, de 23 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 404/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: Documentació de recepció municipal de diverses urbanitzacions. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: S’incompleix el requisit de l’article 64.1 del Decret 8/2021, de notificar la inadmissió dins del termini establert legalment per resoldre, ja que la sol·licitud és presentada el 26 d’octubre del 2020 i la causa d’inadmissió no és invocada fins el 26 de gener de 2021, tres mesos després de la presentació, malgrat que l’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’informació pública han de ser resoltes en el termini d’un mes. A més, també s’incompleix un altre requisit de l’article 64.1 del Decret 8/2021, concretament la necessitat d’una resolució per aplicar la inadmissió, ja que la resposta de 26 de gener de 2021 no és una resolució, sinó una carta simple d’un regidor municipal. Per una altra banda, l’Ajuntament no acredita la concurrència de les circumstàncies exigides per l’article 66 del Decret 8/2021 per fonamentar la necessitat efectiva d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada, malgrat li hagin estat requerides expressament per la GAIP, amb la finalitat de valorar si, malgrat l’incompliment dels requeriments formals indicats, concorrien al cas circumstàncies materials que, en atenció al principi de proporcionalitat, podien justificar la inadmissió de la sol·licitud. Lluny de justificar amb dades concretes la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada, la darrera aportació municipal a aquest procediment es limita a posar en relleu que si el Pla urbanístic municipal es va aprovar sense la informació sol·licitada, degut a les deficiències de l’arxiu, per les mateixes raons estaria justificat inadmetre la sol·licitud actual. Aquest paral·lelisme no acredita la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada perquè no està clar, ni molt menys, que la documentació requerida per a la tramitació de Pla urbanístic sigui la mateixa que ara demana la plataforma reclamant, ni tampoc ho està que el zel emprat en la recerca de la informació de cara la confecció del pla urbanístic fos el mateix que és exigible per atendre el dret d’accés a la informació pública. Cal concloure, per tant, que l’Ajuntament no ha justificat la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública invocada, motiu pel qual és procedent l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Plataforma ciutadana. Urbanisme. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Inadmissibilitat de les sol·licituds. Consulta de la documentació sol·licitada. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 404/2022, presentada en representació d’una plataforma ciutadana contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 d’octubre de 2020 la plataforma reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Riells i Viabrea: “ Com a portaveu de la Taula per l'Aigua Pública de Riells i Viabrea, exposo que l’AAVV Aigua és Vida per tot Riells i Viabrea va presentar una instància amb data del passat 28 de juliol en la que, acord al contingut de l’estudi de xxxx del mes de juny d’aquest any, sol•licitava: “Còpia de tota la documentació relativa a la recepció de les diferents urbanitzacions del terme municipal, per comprovar els termes en que s’ha produït aquesta recepció pel que fa a les instal•lacions que tenen relació amb el servei d’aigua.” Que la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea considera necessari el coneixement d’aquesta informació dins l’estudi de la realitat del servei d’aigua i les alternatives de futur. Que no entenem que a data d’avui encara estigui sense resposta dita instancia. Sol·licito que es faciliti a la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea la còpia de tota la documentació relativa a la recepció de les diferents urbanitzacions del terme municipal, per comprovar els termes en que s’ha produït aquesta recepció pel que fa a les instal•lacions que tenen relació amb el servei d’aigua”. 3. El 26 de gener del 2021 l’Ajuntament contesta la sol·licitud, conjuntament amb altres sol·licituds de la mateixa reclamant, mitjançant una carta d’un regidor, indicant el següent: “La sol·licitud de tota la documentació relativa a les diferents urbanitzacions del terme municipal per comprovar els termes en què s’ha produït aquesta recepció no la podem atendre, ja que en el moment d’aquestes recepcions no existien encara els expedients electrònics i tota aquesta documentació es troba en diferents expedients, alguns dels quals dipositats a l’arxiu. La insuficiència de mitjans fa que no puguem atendre aquesta petició a data d’avui”. 4. La Reclamació presentada el 26 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada. 5. El 4 de maig de 2022 la GAIP informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·l icitada. 6. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 22 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Riells i Viabrea en relació amb aquesta i altres reclamacions. L’informe fa algunes consideracions generals sobre la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi i sobre el procés que s’està seguint per transformar l’actual titularitat privada de l’activitat en un servei públic, explicant també el paper que juguen en aquest procés l’equip de govern municipal i la plataforma reclamant, amb la qual s’estaria compartint la informació sobre el procés. En relació amb aquesta Reclamació, l’informe indica el següent: “ L’objectiu de la consulta que fa la Taula no és altra que determinar si la xarxa d’aigua és propietat o no de l’Ajuntament, als efectes que en el transcurs de la negociació amb l’empresa que gestiona el servei de l’aigua s’ha de fixar un preu d’amortització de les inversions. El creixement del municipi de Riells i Viabrea s’ha articulat a partir de la urbanització per iniciativa privada de diferents àmbits del municipi. Als efectes de valorar si correspon a no amortitzar la infraestructura de l’aigua, se’ls ha comunicat tant verbalment com per escrit que aquests actius s’han valorat amb 0 €; per tant, no és rellevant aquesta informació que, en el seu defecte, suposaria una tasca complexa d’elaborar tal i com així se’ls va manifestar en escrit de resposta a la seva sol·licitud de data 26 de gener de 2021. Així es destaca també a l’auditoria realitzada per PWACS, i que s’identifica en les etapes com a “tancament auditoria inicial”. La discussió sobre aquest document de base va esdevenir eterna sense aportar valor afegit a l’objectiu final, pel que des de l’equip de govern es va validar per seguir en la seva tramitació. És evident que, en aquest procés de municipalització, tots els actius passaran a ser propietat de l’Ajuntament i per tant, no és rellevant disposar d’aquesta informació” . 8. El 30 de maig de 2022 la GAIP demana a l’Ajuntament la informació addicional següent: “En relació amb la tramesa de l'informe relatiu a la Reclamació 404/2022, del dia 22 de maig (Registre de sortida: S2022001814), us fem saber de la necessitat que aporteu a aquesta Comissió informació addicional. En l'informe tramès, manifesteu que el lliurament de la informació "suposaria una tasca complexa d’elaborar". Per aquest motiu, i tal com requereix l’article 66 del Decret 8/2021, es necessari que concreteu, en el termini de 10 dies, els motius de la concurrència d'aquesta causa d'inadmissibilitat. Particularment, convindria saber el nombre d’urbanitzacions afectades, el volum de la documentació de cada una d’elles, valorar la possibilitat de donar-los vista a l’expedient a les dependències municipals, etc. 9. El 15 de juny de 2022 la GAIP rep la informació addicional següent de part de l’Ajuntament: “Per poder donar una resposta adequada a aquesta sol·licitud, farem referència al que recull el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Riells i Viabrea. Els plans d’ordenació urbanística municipal és l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne més d'un. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim: 1. Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent. 2. Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic. 3. Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament. 4. Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió. El POUM de Riells i Viabrea ja va intentar recollir en el seu dia aquesta informació amb el resultat que es transcriu literalment en les informes que es van elaborar amb caràcter previ a la seva aprovació definitiva. El document de POUM aprovat inicialment va categoritzar la majoria de les urbanitzacions com a sòl urbà no consolidat per tal de facilitar la seva subjecció a la Llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics i donada la manca de documentació que garantís que el procés d’urbanització havia estat correctament finalitzat. “Nogensmenys, una anàlisi posterior jurídico- administrativa, en base a la informació subministrada pels propietaris, doncs l’arxiu municipal era molt deficient i mancava de rigor, ha permès estimar que els tràmits legalment necessaris es podien considerar realitzats”. Queda palès que aquest exercici ja es va intentar fer en la tramitació de l’instrument més rellevant de què es dota l’administració local, com és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Sol·licitem doncs que es doni per justificada aquesta causa d’inadmissibilitat d’acord amb els motius abans exposats”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’admissibilitat de la sol·licitud i el dret de la plataforma reclamant a la informació sol·licitada Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha inadmès la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació invocant la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG (necessitat d’una tasca complexa d’elaboració). Cal valorar, per tant i en primer lloc si la concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat està justificada jurídicament. L’article 29.1.b LTAIPBG estableix que “són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: (...) b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant”. Aquest precepte és desenvolupat pels articles 64 (“1. L'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret. 2. La interpretació i aplicació de les causes d'inadmissió s'han de regir pels principis generals de proporcionalitat, de temporalitat, d'interpretació restrictiva en benefici de l'accés, d'interdicció de l'ampliació per analogia, d'igualtat i d'interdicció de l'arbitrarietat aplicables als límits a l'accés, establerts als articles 20 i 22 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”) i 66 (“1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre”) del Decret 8/2021 sobre transparència i dret d’accés a la informació pública. A la vista dels preceptes anteriors, s’ha de concloure que la invocació de la causa d’inadmissibilitat de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració incompleix els requeriments establerts per l’ordenament jurídic. Per una banda, s’incompleix el requisit de l’article 64.1 del Decret 8/2021, de notificar la inadmissió dins del termini establert legalment per resoldre, ja que la sol·licitud és presentada el 26 d’octubre del 2020 i la causa d’inadmissió no és invocada fins el 26 de gener de 2021, tres mesos després de la presentació, malgrat que l’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’informació pública han de ser resoltes en el termini d’un mes. A més, també s’incompleix un altre requisit de l’article 64.1 del Decret 8/2021, concretament la necessitat d’una resolució per aplicar la inadmissió, ja que la resposta de 26 de gener de 2021 no és una resolució, sinó una carta simple d’un regidor municipal. Per una altra banda, l’Ajuntament no acredita la concurrència de les circumstàncies exigides per l’article 66 del Decret 8/2021 per fonamentar la necessitat efectiva d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada, malgrat li hagin estat requerides expressament per la GAIP, amb la finalitat de valorar si, malgrat l’incompliment dels requeriments formals indicats, concorrien al cas circumstàncies materials que, en atenció al principi de proporcionalitat, podien justificar la inadmissió de la sol·licitud. Lluny de justificar amb dades concretes la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada, la darrera aportació municipal a aquest procediment es limita a posar en relleu que si el Pla urbanístic municipal es va aprovar sense la informació sol·licitada, degut a les deficiències de l’arxiu, per les mateixes raons estaria justificat inadmetre la sol·licitud actual. Aquest paral·lelisme no acredita la concurrència de la causa d’inadmissibilitat invocada perquè no està clar, ni molt menys, que la documentació requerida per a la tramitació de Pla urbanístic sigui la mateixa que ara demana la plataforma reclamant, ni tampoc ho està que el zel emprat en la recerca de la informació de cara la confecció del pla urbanístic fos el mateix que és exigible per atendre el dret d’accés a la informació pública. Cal concloure, per tant, que l’Ajuntament no ha justificat la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública invocada, motiu pel qual és procedent l’admisió a tràmit de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació. La informació sol·licitada és la “còpia de tota la documentació relativa a la recepció de les diferents urbanitzacions del terme municipal”. La finalitat indicada de l’accés és comprovar les condicions de la recepció pel que fa a les infraestructures per prestar el servei d’aigua, i d’aquí l’Ajuntament en dedueix que allò que vol en realitat la plataforma reclamant és innecessari, perquè de cara a la futura gestió del servei l’Ajuntament ha decidit atribuir el valor 0 € a les infraestructures en qüestió. Finalitat indicada de l’accés i deducció municipal són elements secundaris, que no han de fer perdre de vista el contingut de la sol·licitud, que no és altre que una “còpia de tota la documentació relativa a la recepció de les diferents urbanitzacions del terme municipal”. És tracta sens dubte d’informació pública, i no és previsible que hi puguin concórrer límits al dret d’accés a ella, motiu pel qual s’ha de concloure, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, que la plataforma reclamant té dret a la informació sol·licitada. Nogensmenys, no es pot ignorar que l’Ajuntament ha posat de manifest l’arxiu deficient de la informació sol·licitada i la manca de recursos personals per atendre la sol·licitud. En aquestes circumstàncies, atès el volum potencial d’informació sol·licitada i la possible diversitat de continguts, la dificultat objectiva de fer-ne còpies, ja que es tracta de documentació impresa, així com la previsible absència de límits legals que puguin justificar la restricció de l’accés sol·licitat, està justificat que l’accés a la informació sol·licitada no sigui en forma de còpia, sinó de consulta a les dependències municipals o de l’arxiu on estigui dipositada la informació en qüestió. En cas d’adoptar aquesta opció, l’Ajuntament hauria de posar a consulta de la plataforma reclamant la documentació de què disposi sobre recepció de les urbanitzacions, durant un temps de consulta proporcional al volum de la informació, i que sigui la reclamant la que recerqui la informació que li interessa, de la qual n’hauria de poder demanar còpia (que pot ser subjecte a contraprestació econòmica, segons l’article 37 LTAIPBG), i amb el ben entès que el seu dret d’accés es projecta sobre la documentació realment existent en seu municipal, sense abastar la que hom pugui considerar que hauria de tenir l’Ajuntament però aquest materialment no té. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juny de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 404/2022 i declarar l’admissibilitat de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, de la que deriva la Reclamació. 2. Declarar el dret de la persona reclamant a tota la documentació relativa a la recepció de les diferents urbanitzacions del terme municipal. 3. Requerir a l’Ajuntament de Riells i Viabrea que lliuri a la persona reclamant còpia de la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim d’un mes o bé, subsidiàriament, que li faciliti dins d’aquest mateix termini la consulta presencial a les dependències municipals de la documentació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 4. Requerir a l’Ajuntament de Riells i Viabrea a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 404/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.