Reclamación contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona por la forma de entrega de información pública finalizada por desistimiento

Resolució 519/2021, d e 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 404/2021 Administració reclamada: Consorci de Serveis Socials de Barcelona Informació reclamada: Notificació material de la informació sol·licitada. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en aquest cas l’Administració declararà conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els afectes que s’acaba de referir. Paraules clau: Consorcis. Serveis Socials. Notificacions. Reclamació contra estimació. Forma d’accés a la informació. Enllaç a la publicació de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 404/2021, presentada contra el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSB), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. EL 20 d’abril de 2021 la persona reclamant demana al CSSB còpia de la resolució que posi fi a un procediment d’accés a la informació pública en el que ha participat com a tercera persona afectada. 3. El 3 de maig de 2021 el gerent del CSSB resol estimar la sol·licitud i facilita a la persona reclamant l’enllaç amb el que pot accedir a la resolució s ol·licitada, tenint en compte que les resolucions de les sol·licituds d’informació pública es publicaran al portal de transparència. 4. La Reclamació presentada el 4 de maig de 2021 argumenta que al ser estimatòria la resolució hauria de comunicar al mateix temps la informació sol·licitada, en comptes de dilatar la seva entrega en el temps. El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. 5. El 7 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 7 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al CSSB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que porti causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 21 de maig de 2021 la GAIP rep l’informe del CSSB, que invoca l’article 36.2.b LTAIPBG, que permet a l’Administració facilitar la informació en un format diferent al sol·licitat si s’ha difós o publicat en un altre format i es pot accedir fàcilment a aquesta. En aquest sentit, indica que totes les resolucions d’accés a la informació pública són publicades en el portal de transparència de la Generalitat i és fàcil d’accedir-hi mitjançant l’enllaç facilitat. La GAIP comunica aquest informe a la persona reclamant. 8. El 21 de maig de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, que al·lega que la pràctica seguida pel CSSB dilata innecessàriament l’accés a la informació i que l’enllaç facilitat remet a una relació general de resolucions, en la qual no és fàcil trobar-hi la informació sol·licitada. 9. El 26 de maig de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant per la que desisteix de la Reclamació, tenint en compte que ha rebut la notificació d’una resolució de la GAIP que, en relació amb un altre assumpte en el que havia plantejat pretensions similars al present, considera ajustat a dret el sistema de notificació de la informació contra el que reclama la persona reclamant, i de que no està en el seu ànim causar un treball innecessari a la Comissió. 10. L’1 de juny de 2021 la GAIP comunica al CSSB que per a poder aplicar l’article 36.b LTAIPBG s’ha de poder accedir fàcilment a la informació publicada i el fet que de fer la remissió a la llista general de resolucions de les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació pública no garanteix l’accés de forma fàcil. I posa de manifest que la GAIP admet aquesta remissió quan hi ha un enllaç singular amb la informació a facilitar, tal i com s’argumenta a la Resolució 463/2021, de 20 de maig. En conseqüència, requereix al CSSB que s’enviï a la persona reclamant l’enllaç específic de la resolució reclamada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en aquest cas l’Administració declararà conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que s’acaba de referir. Tenint en compte que, segons allò indicat per l’antecedent 9, la persona reclamant ha manifestat explícitament la seva voluntat de que se la tingui per desistida en relació amb el procediment, és procediment finalitzar sense més la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 404/2021 per desistiment i disposar la publicació de la present resolució a la web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.