Solicitud de facturas de servicios jurídicos al Ayuntamiento de Vallromanes y finalización del expediente por entrega extemporánea de la información

Resolució 546/2021, de 10 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 402/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Vallromanes Informació reclamada: Factures d’advocats. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: Les al·legacions de la persona reclamant d’oposició a la informació rebuda no concreten cap motiu que pugui ser apreciat per aquesta Comissió, ja que es centren en que no s’han lliurat altres factures des del 2015 i relatives a despeses en procuradors que es van demanar en una altra sol·licitud diferent de la què és objecte d’aquest procediment. Per tant, s’ha de considerar que amb aquest lliurament d’informació a la persona reclamant del 12 de maig de 2021, s’ha produït l’estimació extemporània de les sol·licituds d’informació de 19 de febrer de 2020 i de de 20 de setembre de 2020, que són l’objecte d’aquesta reclamació, i en conseqüència, s’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Factures. Advocats. Despeses. Reclamació contra silenci. Congruència de la reclamació. Objecte del procediment. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de maig de 2021 e ntra a la GAIP la Reclamació 402/2021 que s’escindeix en la Reclamació 408/2021, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de Vallromanes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de febrer de 2020 el regidor reclamant presenta una instància que exposa que “atès que es té coneixement de que des d’aquest Ajuntament es té contractat els serveis amb el bufet d’advocats [...] i que representa al propi Ajuntament” sol·licita “Des de juny de 2019 a l’actualitat, els serveis per als que ha estat contractat per part de l’Ajuntament de Vallromanes a aquest despatx [...] amb els costos i despeses (factures) , que ha representat a les arques municipals. Es demana número de casos que porta o ha portat fins actualitat, des de juny 2019. Es demana identificació dels casos i/o número de cas i/o document que acrediti per a que ha estat contractat en particular per cada cas”. El 8 de setembre de 2020 presenta una altra instància manifestant que: “Atès que aquest ajuntament no ha facilitat copia aquesta documentació, es dona 5 dies per posar-la en disposició de l'interessat que ho demana atenent-se a les lleis. Petició realitzada el febrer de 2020 no respost: Des de juny 2019 a actualitat, els serveis per als que ha estat contractat per part Ajuntament de Vallromanes a aquest despatx [...] amb els costos i despeses ( factures) , que ha representat a les arques municipals. Es demana número de casos que porta o ha portat fins actualitat, des de juny 2019. Es demana identificació dels casos i/o número de cas i/o document que acrediti per a que ha estat contractat en particular per cada cas. A més a més s'afegeix que es demana tot fins a l'actualitat ( setembre 2020)”. 3. La Reclamació presentada el 4 de maig de 2021 indica com a objecte de la sol·licitud el següent: “Es va demanar copia de despeses contractades per advocats en representació ajuntament de Vallromanes al febrer 2020. Es va tornar a demanar per segon cop. No s'aporta. S'ha tornat a demanar ampliant informació i parlant avui amb Secretaria verbalment. S'ha demanat anar a veure-ho però no ho aporten. Es té coneixement d'actuacions per part del procurador i advocat esmentat en representació de l’Ajuntament de Vallromanes i en nom del propi Sr Alcalde de Vallromanes per unes actuacions . Es vol demanar les despeses i actuacions i, no tenim accés. Es vol descartar que s'estigui utilitzant recursos públics per presumptes usos particulars per part Alcaldia en interessos privats no municipals. D’aquí la necessitat de veure totes les factures a les dues persones ( procurador i advocat) des de 2015 fins actualitat”. 4. El 12 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. Així mateix, fa constar que si no manifesta el contrari s’entendrà com a objecte d’aquesta reclamació la sol·licitud de 2 de febrer de 2020 i l’ampliació del termini formulada a la sol·licitud de 8 de setembre. I que en relació amb la sol·licitud del 3 de maig de 2021 li assenyala que no podrà ser tramitada a l’haver-se presentat prematurament i se li ha assignat el número de Reclamació 408/2021. 5. El 7 de maig de 2021 la GA IP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vallromanes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 27 de maig de 2021 l’Ajuntament de Vallromanes dona resposta a la petició d’informe i expedients sol·licitats aportant la documentació sol·licitada pel regidor reclamant així com un acusament de recepció signat pel regidor en el qual consta que ha rebut les factures números 19/043 i 19/062 sol·licitades per la instància número 2020- E-RE-92-19/05/2020. 7. L’1 de juny de 2021 la GAIP notifica al regidor reclamant la documentació facilitada per l’Ajuntament de Vallromanes i l’informa que si en el termini de cinc dies hàbils, a comptar des del dia següent de la data d’obertura de la notificació no presenta al·legacions, es posarà fi al procediment de reclamació. 8. El 2 de juny de 2021 el regidor reclamant presenta les al·legacions següents: “Es notori les dificultats per accedir a la informació i factures. Sobre la reclamació escrita, s'han detectat contractacions per part Govern municipal i/o alcalde, amb bufets externs d'advocats per personar-se en temes particulars que no són competència municipal. Podeu comprovar-ho en la factura. Es presenta al·legació doncs en relació aportada per la GAIP amb Resolució 446/2021, de 13 de maig , es demana ampliació sobre les factures i que no s'han aportat. Ni s'han disposat al regidor a partir del cinquè dia. Per tant, no s'aporta el que s'ha demanat per part de l'Ajuntament on es demanava ampliació de 2015 fins l'actualitat, sobre els advocats i procuradors. S'aprofita per exposar que s'ha demanat informació de com es possible que alcalde pugui contractar advocats sent alcalde en funcions el dia 29 de maig 2019 per investigar un partit polític.(mirin les dates de les factures que l'ajuntament els ha presentat) Està en les factures que li han presentat el govern. Per un altre banda, la GAIP no investiga que una minuta d'advocats valgui 2650 euros? No li sorprèn? Es notifica que el govern m'ha deixat en indefensió per que no m'ha renovat el TCAT com empleat públic. No em puc comunicar electrònicament, ni signar electrònicament. Per això es demana, 1- Que s'aportin totes les factures i que ajuntament no està aportant. S'adjunten algunes instàncies per valorar si poden ser objecte d'interès per l'estudi del cas que al·lego”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar -ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació D’acord amb l’article 39 LTAIPBG, les reclamacions davant d’aquesta Comissió només poden tenir per objecte actes previs administratius, expressos o presumptes, limitant el dret d’accés a la informació, i la competència d’aquesta Comissió queda limitada a la revisió d’aquestes decisions administratives en matèria d’accés a la informació. Per tant, no correspon a aquest procediment ni a aquesta Comissió la revisió de les decisions de despesa de l’Ajuntament, ni la provisió d’elements tecnològics per a la realització de la tasca de les persones regidores. D’acord amb això, aquesta Resolució no es pot pronunciar sobre l’adequació de l’import de les factures aportades en resposta a la sol·licitud d’informació, ni sobre la decisió de no renovar-li el certificat digital, ni sobre cap altre aspecte diferent de la revisió del procediment de sol·licitud d’informació prèvia i la seva atenció per part de l’Administració. Aquest caràcter revisor comporta, igualment, que les reclamacions només es poden presentar en relació amb una sol·licitud d’informació prèviament desatesa per l’Administració, i que han de ser congruents amb ella, sense que en via de reclamació es pugui ampliar ni l’àmbit material de la informació ni l’àmbit temporal al què es refereix. Les sol·licituds d’informació aportades per la persona reclamant annexes a la reclamació, recollides en l’antecedent 2, demanen la informació referida a les despeses d’advocats referida a un període temporal que va “des de juny de 2019” fins al setembre de 2020 (la referència a “fins a l’actualitat” que es conté en la primera sol·licitud portaria a limitar la informació a la data de la sol·licitud, el 19 de febrer de 2020, però tenint en compte que la segona petició especifica que es demana fins al setembre de 2020, és aquesta la data que es pren com a límit temporal). Tanmateix, a la reclamació es fa referència a què s’ha demanat ampliar l’abast temporal al 2015, i ampliar la informació també a les despeses de procurador, i en les al·legacions darreres de la persona reclamant es demana que s’ampliï l’objecte d’aquesta reclamació al què ho va ser de la Resolució 446/2021 d’aquesta Comissió, el què això sigui possible. Aquesta reclamació, doncs, queda acotada a les sol·licituds d’informació aportades per la pròpia persona reclamant com a decisions administratives contra las quals es demanava el pronunciament d’aquesta Comissió, sens perjudici de què la persona reclamant pugui presentar una reclamació per la sol·licitud d’informació del 3 de maig de 2021 que va ser inadmesa per prematura per la Resolució 446/2021. La informació aportada per l’Ajuntament en el marc d’aquest procediment és la còpia compulsada de dues factures al bufet d’advocats indicat a la sol·licitud: la 19/043, emesa el 19 de maig de 2019 per un import de 450€, pel concepte “estudi anàlisi i redacció de l’informe en relació amb el vídeo i les fotografies elaborades i publicades pel grup polític Gent de Vallromanes”; i la 19/062, emesa el 24 de juliol de 2019 per un import de 2.500€, en concepte “Minuta d’honoraris per la compareixença al procediment abreujat 15/2018- D del Jutjat d’Instrucció núm. 2 d’Arenys de Mar en defensa dels interessos de l’Ajuntament de Vallromanes”, així com l’acusament de recepció d’aquestes factures signat per la persona reclamant. Les al·legacions de la persona reclamant d’oposició a la informació rebuda no concreten cap motiu que pugui ser apreciat per aquesta Comissió, ja que es centren en que no s’han lliurat altres factures des del 2015 i relatives a despeses en procuradors que es van demanar en una altra sol·licitud diferent de la què és objecte d’aquest procediment. Per tant, s’ha de considerar que amb aquest lliurament d’informació a la persona reclamant del 12 de maig de 2021, s’ha produït l’estimació extemporània de les sol·licituds d’informació de 19 de febrer de 2020 i de de 20 de setembre de 2020, que són l’objecte d’aquesta reclamació, i en conseqüència, s’ha produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquest procediment i és procedent finalitzar-lo per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de juny de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 402/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.