Solicitud de relación de ingresos municipales de una empresa y resolución de la GAIP sobre la aplicación de la reserva fiscal

Resolució 426/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 401/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: Relació dels ingressos municipals que provenen d’una empresa. Sentit de la resolució: Estimació parcial i desestimació parcial Resum: En els ingressos de naturalesa tributària hi concorre el límit de l’article 95.1 de la Llei General Tributària (LGT), que és aplicable als procediments d’accés a la informació pública en virtut de la remissió feta per l’article 21.2 LTAIPBG, i que estableix el següent: “los datos, informes o antecedentes obtenidos por la Administración tributaria en el desempeño de sus funciones tienen carácter reservado y sólo podrán ser utilizados para la efectiva aplicación de los tributos o recursos cuya gestión tenga encomendada y para la imposición de las sanciones que procedan, sin que puedan ser cedidos o comunicados a terceros”. Aquesta limitació és aplicable als ingressos tributaris regulats per l’LGT, és a dir, impostos, contribucions especials i taxes. En conseqüència, la Reclamació ha de ser desestimada en relació amb els ingressos municipals d’aquest tipus provinents de l’empresa xxxx. El límit indicat no impedeix facilitar informació respecte d’altres possibles ingressos municipals, de naturalesa no tributària, provinents de l’empresa xxxx, com podria ser el cas de donacions, multes, preus públics o privats o compensacions per la utilització d’actius municipals, si s’escau. En conseqüència i en aplicació dels preceptes citats al paràgraf anterior, és procedent declarar el dret de la plataforma reclamant a què l’Ajuntament li faciliti, per a cadasc un dels darrers cinc anys, la relació dels ingressos municipals per a cada un dels conceptes no tributaris d’ingrés que escaigui. I, si no n’hi ha, cal que així ho posi de manifest, com també ha d’indicar si no percep ingressos provinents dels ingressos no tributaris indicats expressament a la sol·licitud, com és el cas de l’eventual compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial. Paraules clau: Ajuntaments. Plataformes ciutadanes. Ingressos. Tributs. Límits al dret d’accés a la informació pública. Llei general tributària. Ingressos tributaris. Ingressos no tributaris. Servei d’abastament d’aigua. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 401/2022, presentada en representació d’una plataforma ciutadana contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 d’octubre de 2020 la plataforma reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Riells i Viabrea: “ la relació dels ingressos municipals provinents de l’empresa xxxx per permisos d’obra, ocupació de via pública, compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o per qualsevol altre concepte, en els darrers cinc anys”. 3. La Reclamació presentada el 26 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada. 4. El 4 de maig de 2022 la GAIP informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 18 de maig de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP una resposta addicional que hauria rebut de l’Ajuntament en relació amb una sol·licitud diferent a la indicada a l’antecedent 2, si bé relacionada amb la mateixa empresa, tot indicant que “es fa palès que no es dóna resposta adient a la sol·licitud”. 7. El 22 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Riells i Viabrea en relació amb aquesta i altres reclamacions. L’informe fa algunes consideracions generals sobre la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi i sobre el procés que s’està seguint per transformar l’actual titularitat privada de l’activitat en un servei públic, explicant també el paper que juguen en aquest procés l’equip de govern municipal i la plataforma reclamant, amb la qual s’estaria compartint la informació sobre el procés. En relació amb aquesta Reclamació, l’informe indica el següent: “La informació corresponent a aquesta sol·licitud també ha estat traslladada a la Taula en data 20 de novembre de 2020, exposant-los que els ingressos derivats provinents de l’empresa xxx es corresponen principalment, a l’aplicació de la taxa per aprofitament especial del domini públic local, a favor d’empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general, regulada per l’ordenança fiscal núm. 6 i coneguda més popularment com la taxa de l’1,5%. Altres interessos derivats de la companya es corresponen amb l’impost de circulació de vehicles i altres ingresso puntuals no periòdics com són entre d’altres l’emissió de certificats, etc.”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la relativa a “la relació dels ingressos municipals provinents de l’empresa xxxx per permisos d’obra, ocupació de via pública, compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o per qualsevol altre concepte, en els darrers cinc anys”. I, pel que sembla, l’Ajuntament s’ha limitat a donar una informació genèrica i poc determinada sobre la qüestió. Donat que es tracta d’informació sobre ingressos municipals, que amb tota seguretat es deu trobar en poder de l’Ajuntament, cal considerar que la informació sol·licitada és informació pública, de conformitat amb el previst per l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, tret que concorrin causes legals que en puguin determinar la denegació. En els ingressos de naturalesa tributària hi concorre el límit de l’article 95.1 de la Llei General Tributària (LGT), que és aplicable als procediments d’accés a la informació pública en virtut de la remissió feta per l’article 21.2 LTAIPBG, i que estableix el següent: “los datos, informes o antecedentes obtenidos por la Administración tributaria en el desempeño de sus funciones tienen carácter reservado y sólo podrán ser utilizados para la efectiva aplicación de los tributos o recursos cuya gestión tenga encomendada y para la imposición de las sanciones que procedan, sin que puedan ser cedidos o comunicados a terceros”. Aquesta limitació és aplicable als ingressos tributaris regulats per l’LGT, és a dir, impostos, contribucions especials i taxes. En conseqüència, la Reclamació ha de ser desestimada en relació amb els ingressos municipals d’aquest tipus provinents de l’empresa xxxx. El límit indicat no impedeix facilitar informació respecte d’altres possibles ingressos municipals, de naturalesa no tributària, provinents de l’empresa xxxx, com podria ser el cas de donacions, multes, preus públics o privats o compensacions per la utilització d’actius municipals, si s’escau. En conseqüència i en aplicació dels preceptes citats al paràgraf anterior, és procedent declarar el dret de la plataforma reclamant a què l’Ajuntament li faciliti, per a cada un dels darrers cinc anys, la relació dels ingressos municipals per a cada un dels conceptes no tributaris d’ingrés que escaigui. I, si no n’hi ha, cal que així ho posi de manifest, com també ha d’indicar si no percep ingressos provinents dels ingressos no tributaris indicats expressament a la sol·licitud, com és el cas de l’eventual compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 401/2022 i declarar el dret de la plataforma reclamant a la informació relativa a la relació dels ingressos municipals de naturalesa no tributària provinents de l’empresa xxxx, com ara per compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o per qualsevol altre concepte, en els darrers cinc anys. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 401/2022 en relació amb la informació sol·licitada sobre ingressos municipals de naturalesa tributària provinents de l’empresa xxxx, en aplicació del límit al dret d’accés a la informació pública de l’article 95.1 LGT. 3. Requerir a l’Ajuntament de Riells i Viabrea que lliuri a la plataforma reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. Si s’escau, ha d’indicar si no percep ingressos no tributaris provinents de l’empresa xxxx, i en qualsevol cas si no percep l’eventual compensació per la utilització d’actius municipals en el desenvolupament de la seva activitat empresarial. 4. Requerir a l’Ajuntament de Riells i Viabrea a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 401/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.