Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre el Programa de Vela Inclusiva, subvenciones y cronograma. El ciudadano alegó silencio administrativo. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3
La administración facilitó la información solicitada mediante reiterados intentos de notificación, incluyendo un intento de entrega en mano rechazado por el solicitante.
4
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 480/2019, de 2 d’agost
Número d’expedient de la reclamació: 401/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona.
Informació reclamada: Programa de Vela Inclusiva per a persones discapacitades.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Així ho palesen els diversos intents de notificació de la informació
sol·licitada a la persona reclamant acreditats per l’IBE, els primers fins i tot abans de la data de
presentació de la Reclamació, inclòs un intent de lliurament en mà, que va ser refusat per la persona
reclamant en un gest que només es pot qualificar de conducta obstructiva i maliciosa en relació amb el
procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública per part de la persona reclamant, amb
menyspreu per als empleats públics i perjudici per als recursos públics, que sens dubte podria ser
constitutiu d’abús de dret i que per ell sol hauria justificat la inadmissió de la sol·licitud d’informació. Bé,
en tot cas l’IBE va persistir en els seus intents de notificació fins poder practicar-la finalment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Organismes públics. Persones amb discapacitat. Esports. Reclamació
contra silenci. Notificacions. Abús de dret.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 401/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 31 de maig de 2019, després de fer referència a l’inici, l’any 2017, d’activitats de Vela Inclusiva
adreçades a persones amb discapacitat, per part del centre municipal de vela de Barcelona, i a la
seva interrupció, la persona reclamant demana: 1. Còpia del programa de Vela inclusiva que
impulsarà l’Institut Barcelona Esports (IBE) (Esport Inclou) el 2019. 2. Conèixer l’import total de
subvenció i les altres fonts de finançament de l’IBE al centre municipal de vela en concepte de
“Impuls iniciació vela inclusiva”. 3. El cronograma de desenvolupament del programa complet de
vela inclusiva i el nombre d’usuaris que se’n beneficiaran.
3. La Reclamació presentada el 4 de juliol de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 8 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 25 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que acredita els reiterats
intents fets per l’IBE per notificar la informació sol·licitada a la persona reclamant, a partir del 3 de
juliol, inclòs un intent de lliurament en ma de la informació a la seu del mateix IBE, el dia 10 de
juliol, que va ser refusat per la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Així ho palesen els diversos intents de
notificació de la informació sol·licitada a la persona reclamant acreditats per l’IBE, els primers fins i tot
abans de la data de presentació de la Reclamació, inclòs un intent de lliurament en mà, que va ser
refusat per la persona reclamant en un gest que només es pot qualificar de conducta obstructiva i
maliciosa en relació amb el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública per part de
la persona reclamant, amb menyspreu per als empleats públics i perjudici per als recursos públics, que
sens dubte podria ser constitutiu d’abús de dret i que per ell sol hauria justificat la inadmissió de la
sol·licitud d’informació. Bé, en tot cas l’IBE va persistir en els seus intents de notificació fins poder
practicar-la finalment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2
d’agost de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 401/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.