Solicitud de información sobre el Programa de Vela Inclusiva y su financiación al Ayuntamiento de Barcelona

Resolució 480/2019, de 2 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 401/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: Programa de Vela Inclusiva per a persones discapacitades. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Així ho palesen els diversos intents de notificació de la informació sol·licitada a la persona reclamant acreditats per l’IBE, els primers fins i tot abans de la data de presentació de la Reclamació, inclòs un intent de lliurament en mà, que va ser refusat per la persona reclamant en un gest que només es pot qualificar de conducta obstructiva i maliciosa en relació amb el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública per part de la persona reclamant, amb menyspreu per als empleats públics i perjudici per als recursos públics, que sens dubte podria ser constitutiu d’abús de dret i que per ell sol hauria justificat la inadmissió de la sol·licitud d’informació. Bé, en tot cas l’IBE va persistir en els seus intents de notificació fins poder practicar-la finalment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Organismes públics. Persones amb discapacitat. Esports. Reclamació contra silenci. Notificacions. Abús de dret. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 401/2019, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 31 de maig de 2019, després de fer referència a l’inici, l’any 2017, d’activitats de Vela Inclusiva adreçades a persones amb discapacitat, per part del centre municipal de vela de Barcelona, i a la seva interrupció, la persona reclamant demana: 1. Còpia del programa de Vela inclusiva que impulsarà l’Institut Barcelona Esports (IBE) (Esport Inclou) el 2019. 2. Conèixer l’import total de subvenció i les altres fonts de finançament de l’IBE al centre municipal de vela en concepte de “Impuls iniciació vela inclusiva”. 3. El cronograma de desenvolupament del programa complet de vela inclusiva i el nombre d’usuaris que se’n beneficiaran. 3. La Reclamació presentada el 4 de juliol de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 8 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 25 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que acredita els reiterats intents fets per l’IBE per notificar la informació sol·licitada a la persona reclamant, a partir del 3 de juliol, inclòs un intent de lliurament en ma de la informació a la seu del mateix IBE, el dia 10 de juliol, que va ser refusat per la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Així ho palesen els diversos intents de notificació de la informació sol·licitada a la persona reclamant acreditats per l’IBE, els primers fins i tot abans de la data de presentació de la Reclamació, inclòs un intent de lliurament en mà, que va ser refusat per la persona reclamant en un gest que només es pot qualificar de conducta obstructiva i maliciosa en relació amb el procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública per part de la persona reclamant, amb menyspreu per als empleats públics i perjudici per als recursos públics, que sens dubte podria ser constitutiu d’abús de dret i que per ell sol hauria justificat la inadmissió de la sol·licitud d’informació. Bé, en tot cas l’IBE va persistir en els seus intents de notificació fins poder practicar-la finalment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’agost de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 401/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.