Acceso al expediente de adjudicación del contrato de servicios para la redacción del Plan de Ordenación Urbanística Municipal (POUM) en Pontós

Resolució 80/2019, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 401/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Pontós Informació reclamada: Expedient tramitat per l’adjudicació del contracte de serveis per la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament de Pontós ha desatès reiteradament la seva obligació d’aportar a la GAIP la informació relacionada amb aquesta reclamació i l’expedient de la sol·licitud, d’acord amb allò establert a l’article 33.4 RGAIP. De conformitat amb allò previst per l’article 33.7 RGAIP, i sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents, la GAIP continua amb la tramitació de la reclamació sense l’aportació de l’Ajuntament, que queda igualment vinculat i obligat pel sentit i els termes d’aquesta Resolució. L’Ajuntament no nega l’existència de l’expedient ni tampoc nega l’accés a la regidora, però tanmateix queda condicionat de forma indefinida al resultat d’una recerca iniciada temps enrere i encara no finalitzada (“seguim buscant l’expedient”) que no queda de cap manera justificada. De l’escassa informació de què disposa aquesta Comissió, atesa la manca de col·laboració de l’Ajuntament, no se’n desprèn l’antiguitat de l’expedient reclamat, però en tot cas, no sembla justificable un retard tan clamorós per a la cerca i posada a disposició d’un expedient administratiu que, encara que estigui en arxiu semiactiu o passiu, ha de poder ser localitzat en un lapse de temps raonable, que s’ha depassat àmpliament en aquest cas. I menys justificable resulta encara si es té en compte que qui el sol·licita és una regidora de l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Contracte de serveis. Urbanisme. Plans. POUM. Reclamació contra manca de lliurament. Deure de col·laboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 31 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 439/2018, presentada per una regidora del grup municipal de Compromís Per Pontós contra l’Ajuntament de Pontós, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 d’abril de 2018 la persona reclamant demana, entre d’altra informació, accedir a l’expedient tramitat per a l’adjudicació del contracte de serveis per a la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal, que ja havia estat demanat anteriorment per una altra regidora del seu grup polític. 3. El 14 de maig de 2018 l’Ajuntament de Pontós respon a la persona reclamant facilitant altra informació i indicant, en relació amb la que és objecte d’aquesta reclamació que: “Referent a l’expedient de l’adjudicació dels treballs de redacció del nou POUM, seguim buscant l’expedient del qual ja se n’havia efectuat una còpia completa anys enrere pel seu lliurament (a petició seva) d’un Regidor de la Corporació.” 4. La Reclamació presentada el 31 d’octubre de 2018 especifica com a únic objecte de la reclamació la informació indicada en l’apartat 2, exposant que l’ha reclamat reiteradament, sense èxit. 5. El 7 de novembre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pontós i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de novembre de 2018 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional de la reclamació, li indica la persona responsable de la seva tramitació i els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 7. Després de diverses gestions davant l’Ajuntament de Pontós, l’1 de febrer de 2018, la GAIP l’adverteix de què si no n’informa en els propers dies procedirà a resoldre sense les seves consideracions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es formula contra una administració obligada per la LTAIPBG com l’Ajuntament de Pontós (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Admissibilitat de la reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per una persona que és electe local del mateix Ajuntament, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). D’acord amb l’exposat, la condició d’electe local de la reclamant no és obstacle per a l’admissibilitat d’aquesta reclamació que, a més, reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 3. Manca de col·laboració de l’Administració L’Ajuntament de Pontós no ha atès el requeriment de la GAIP d’aportar-li l’expedient de la sol·licitud d’accés que porta causa d’aquesta reclamació, ni la informació relacionada amb el seu posicionament jurídic en relació amb la sol·licitud i els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. En aquest cas, considerant que la reclamació no es formula contra una desestimació de l’accés sinó contra una manca de lliurament de la informació mentre temporalment es buscava l’expedient, aquesta Comissió ha estat especialment permissiva i pacient a l’espera de la resposta de l’Ajuntament, però un retard tan considerable no és justificable. Considerant l’exposat, s’ha continuat amb el procediment i es resoldrà sense comptar amb l’aportació requerida a l’Administració, que queda igualment vinculada i obligada pel sentit i els termes d’aquesta Resolució, de conformitat amb allò previst per l’article 33.7 RGAIP, i sens perjudici de els responsabilitats disciplinàries que resultin procedents 4. Sobre l’objecte de la reclamació La reclamació es presenta contra la manca de lliurament parcial de l’expedient relatiu a l’adjudicació dels treballs de redacció del nou POUM. L’Ajuntament no nega la seva existència ni tampoc nega l’accés a la regidora, ans al contrari, no hi oposa cap límit i afirma que ja n’ha fet còpies anteriorment per facilitar-lo a un altre regidor, tot comprometent-se a lliurar-lo a la reclamant, però tanmateix queda condicionat de forma indefinida al resultat d’una recerca iniciada temps enrere i encara no finalitzada (“seguim buscant l’expedient”) que no queda de cap manera justificada. De l’escassa informació de què disposa aquesta Comissió, atesa la manca de col·laboració de l’Ajuntament, no se’n desprèn l’antiguitat de l’expedient reclamat, per bé que sembla presumible que és d’alguns anys enrere, considerant que s’afirma que “ja se n’havia efectuat una còpia completa anys enrere per al seu lliurament (a petició seva) a un Regidor de la Corporació”. En tot cas, no sembla justificable un retard tan clamorós per a la cerca i posada a disposició d’un expedient administratiu que, encara que estigui en arxiu semiactiu o passiu, ha de poder ser localitzat en un lapse de temps raonable, que s’ha depassat àmpliament en aquest cas. Sense conèixer quins són els problemes que impossibiliten el lliurament material de l’expedient ni quina és la previsió de l’Ajuntament, el cert és que una retard tan remarcable no és admissible, menys encara, tractant-se d’una regidora de l’Ajuntament. D’acord amb l’exposat, no és necessari el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el dret d’accés, considerant que no ha estat qüestionat ni motivadament limitat per l’Administració, però sí que esdevé pertinent requerir l’Ajuntament a facilitar l’accés de manera immediata a l’expedient reclamat. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 401/2018 i requerir a l’Ajuntament de Pontós a què lliuri a la persona reclamant l’expedient relatiu a l’adjudicació dels treballs de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en el termini màxim de cinc dies des de la notificació d’aquesta resolució. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pontós a informar la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 3. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu de l’execució de la present Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 401/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.